"Mi nombre és Harvey Milk"

Han hagut de passar 200 anys llargs en la història dels Estats Units fins que els seus ciutadans han fet president un negre, Barack Obama. Tot un símbol de la superació -per suposat només formal, però important de totes formes- de la discriminació que ha sofert aquesta raça als Estats Units des dels temps de l'esclavatge.
De discriminació, però, n'hi ha per a totes les minories; en funció del color, religió, estat físic o preferència sexual, qualsevol motiu ha estat històricament "vàlid", per a alguns, per sotmetre altres persones. En la seva creuada contra les limitacions que la societat formalment democràtica dels EUA exercia contra els gais, Harvey Milk va arribar a ser el primer càrrec polític obertament homosexual d'aquell país. Això passava a finals dels anys 70, a San Francisco, deu anys després dels fets d'Stonewall a Nova York. La cosa va acabar com va acabar, però la feina que va fer Milk en pocs anys, abanderant la causa en favor de la igualtat de drets per a tots els ciutadans, independentment de amb qui se n'anessin al llit, va ser gegantina. I els seus efectes perduren avui, dins i fora de les fronteres del seu país.
"Mi nombre es Harvey Milk" és el nom que s'ha donat, a Catalunya, a la pel·lícula biogràfica que Gus van Sant va dirigir l'any passat. Protagonitzada per un Sean Penn fabulós, Milk (el títol original) és un must, un film a no perdre's per qualsevol, independentment de la seva tendència sexual, que vulgui entendre, en dues hores, què és viure en una societat que discrimina i on s'aconsegueix, a poc a poc, trencar les terribles limitacions que això suposa. No us la perdeu.
.
.
Milk
Milk is the last movie by Gus van Sant. Starred by a fabulous Sean Penn, it is a biopic about the first openly gay American to be elected to public office, in San Francisco back in the late 70s. Harvey Milk lived in New York until he was forty, moved then to SF together with his lover, Scott Smith. Once settled in California, they opened a camera photo store which slowly became a center where issues related to gay discrimination where discussed.
An intense life, at least in his last years, and a very good film, which I do recommend.
.
Milk
Dieses Wochenende habe ich Milk ins Kino gesehen, der mir verzaubert hat. Der Film stellt die Geschichte Harvey Milks dar, einem amerikanischen Bürgerrechtler der Schwulen- und Lesbenbewegung, der am Ende 70er Jahre als erster bekennender Homosexueller in ein öffentliches Amt in San Francisco gewählt wurde. Was Milk gemacht hat sehr wichtig war, da ihren Mut viele Türen aufgemacht hat. Dank ihn können heutzutage viele Schwulen in eine menge Ländern (nicht alle, leider) frei seine Sexualität erleben.
Ein großartiger, empfehlenswert Film!
.

23 comentaris:

XeXu ha dit...

Sempre cal un revolucionari per canviar les coses. Bona recomanació, miraré de veure-la.

kweilan ha dit...

Jo l'aniré a veure segur. A més el Sean Penn m'agrada molt com actor. Gràcies per la recomanació!

Assumpta ha dit...

La veritat és que no sóc aficionada al cinema. Per dir-ho millor, és el fet d'anar al cinema, la sala en si, em fa sentir com tancada. No tinc claustrofòbia, no n'he tingut mai, però els cinemes m'agòbien :-)

Malgrat tot, quan fan una bona peli per la tele m'agrada veure-la. I Sean Penn és un actor que m'agrada moltissim. "Dead Man Walking" (Pena de mort) que va protagonitzar amb Susan Sarandon em va agradar molt, molt. L'he vista sempre per la tele, és clar.
Així, suposo que en el paper de la peli de la que ens parles també deu estar magnífic :-)

Esperaré i la veuré per la tele :-)

Edurne ha dit...

La tengo en mi lista, así que espero verla pronto, porlo que he podido vislumbrar en los trailers, Peen... está que se sale!
Bueno, pues vamos aver si estas cosas van prosperando!
Petons!

zel ha dit...

De les que m'agraden!!!ole ole, l'aniré a veure, segur, encara que sigui arrossegant...jejeje Merci pels ànims, maco! Petons!

Sergi M. Rovira ha dit...

Li diré a la dona, aquest cop segur que em farà cas -bé, a tu, és clar.
;-)

mpons ha dit...

No me la penso perdre per res, i quan l'hagi vista en parlem...

julianen ha dit...

us recomano també 'the times of harley milk' es un documental de 1984 molt més punyent que la pel.licula
http://www.imdb.com/title/tt0088275/

miq ha dit...

Una gran pel·lícula i una gran interpretació de Sean Penn que, si li ho permet el senyor Mickey Rourke, s'endurà l'Oscar aquest any.
Molt recomanable.

Tristancio ha dit...

Mi amiga de girona ya la ha visto y me dijo que es de las imperdibles. Confío en que a Chile llegue pronto para verla en pantalla grande (como debe ser) y no sólo en dvd. Coincido en que Sean Penn es un grande...

Una abraçada.-

Té la mà Maria - Reus ha dit...

l'apunto per piratejar-la en quan es pugui, gràcies per la recomanació, salut

Ferran ha dit...

XeXu visca els revolucionaris, com en Milk i tants d'altres!

Kweilan tinc la pràctica seguretat que t'agradarà.

En el meu cas, Assumpta, no canviaria la màgia del cinema per una pantalla de televisió ni que em paguessin. Visca la pantalla gegant, el sò envolvent i l'atmosfera dels cinemes! :-)

Ya verás, Edurne, como la peli te gusta. Disfrútala. Muxus!

No et caldrà arrossegar-t'hi, Zel, no pateixis; tot anirà perfectament, ja veràs!

Sergi que me'n faci (que me'n feu, vaja) i ja veureu com la pel·li no us decebrà.

I tant, miquel; m'agradarà saber què t'ha semblat a tu...

Julianen tal com t'he deixat dit al blog, moltes gràcies per la recomanació i segur, segur que busco aquest documental, o me'l baixo, per poder-lo veure. Quines ganes!

Tan de bò se l'endugui, miq; s'ho mereix per l'impressionant paper que fa, i a més seria encara més publicitat per la pel·lícula; se la mereix, perquè tothom conegui qui va ser i què va fer Milk.

Lo es, Tristancio. A ver si os llega pronto, pues, y puedes verla como es debido: en pantalla grande! (perdona'm, Assumpta, ho havia de dir ;-)
Una abraçada per tu, Tristancio.

Pirateja-la, Reus, pirateja-la i gaudeix-la!


Salut a tots!

Josep Amílcar Albert ha dit...

D'aquest cap de setmana no passa!!

Natxo Rovira ha dit...

Faré cas de la teva recomanació, Ferran. Quantes històries de gent que ha tingut el coratge per intentar canviar el món. No coneixia aquest home, així que serà interessant conèixer la seva lluita.

Fa poc he entrat a formar part d'un Cor de Góspel on hi ha un ampli grup de gais, que no se n'amaguen. I cantant allà al mig, vaig sentir-me orgullós de viure en lloc on tothom pot estimar lliurement a qui sigui, i on, malgrat els rancis intents d'una part important de la Societat, poc a poc es van assolint la igualació de drets. Sí, em va fer sentir bé.

I he fet amics collonuts.

Es necessiten molts Harveys Milks encara. Gent admirable i valenta que em fan sentir petit.

felicitats pel post, Ferran.

nur ha dit...

Apuntada està! Ara fa dies que no visito el cinema. Per sort, avui no passa el mateix que els anys 60 als EUA (que aquí devia arribar força més tard), però tampoc no crec que la discriminació per motiu de sexe, d'orientació sexual, de raça, de creences religioses i un llarg etcètera estigui mai ben resolta.

És trist, sí, però és així.

Deric ha dit...

Com no, no me la vaig perdre i em va agradar molt (a pesar d'alguna interpretació espantosa i un més que penós doblatge al castellà). La llàstima és que encara no he tingut temps de comentar-la.

Francesca ha dit...

L'aniré a veure (ja ho pensava fer, però una recomanació sempre ajuda a deixar la mandra a casa...), això si, al Boliche! :D

Assumpta ha dit...

I si et paguessin molt, molt bé? :-)))

I si davant la tele tinguessis un sofà molt còmode?? :-))

I si la tele fos una pantalla plana de 32 polsades?? :-))

I si et porto crispetes i una cerveseta fresqueta? :-))

D'acord, d'acord... però és que a mi m'agòbien les sales de cinema, en general... Ho puc superar, és clar, però no m'hi acabo de sentir cómoda :-)

Efrem ha dit...

Una més a la llista, doncs!

Aquí tenim en Montilla, que no és ben bé el mateix però s'hi assembla en el sentit més cutre i vergonyós. En el sentit contràri: en comptes de, com Barack, accedir-hi TOT I ESSENT negre, Montilla hi ha accedit PEL FET DE ser socialista i immigrant, independentment del seu arrelament al país...

Ferran ha dit...

Josep així et disfreus una mica de les opos, que segur que et fa falta. Ànims!

Natxo tan fàcils com serien les coses si cadascú es preocupés només de la seva pròpia felicitat, sense entrar en com miren als altres d'aconseguir-la! L'espècie humana és complicada; per sort, sembla que cada dia més gent s'apunta al carro de respectar els altres, mentre els respectin a ells. Temps, temps i evolució...

Ben resolta no ho estarà mai, Núria. No ho estarà mai perquè sempre hi haurà algú que utilitzi "la diferència" per atacar. La qüestió és lluitar perquè cada cop els intolerants, en l'àmbit que sigui, siguin menys!

Deric podria entrar en el debat de "cinema doblat / cinema subtitulat"... però no ho faré ;-)

Francesca al Boliche la fan subtitulada, també, així que és una fantàstica opció.

Assumpta la cerveseta no m'agrada, hehe, i la pantalla de 32 la tinc!, però m'encanta l'atmosfera cinematogràfica. Res, noia, a cadascú el que prefereixi! :-)

Efrem com li dic a tothom, no te la perdis, és genial.

Rita ha dit...

Ja ho tenia previst, però després d'aquesta recomanació hi aniré de seguida.
Gràcies!

Josep Lluís ha dit...

Mi nombre es Harvey Milk es una bona extrapolación de “qualsevol crit de guerra”, no deixa infdiferent…

rits ha dit...

està a la llista de les pendents (de cop i volta, després d'avorrir-nos durant les vacances de nadal, s'han ajuntat unes quantes).

jo no crec en els polítics, sinó en les persones. I sols des de les fortes conviccions pròpies es pot fer alguna cosa.... va fer molt bona feina, oi?

reconnec que abans de la peli no n'havia sentit mai parlar. de vegades calen aquestes pel·´lícules...