TV3/25

El 16 de gener de 1984 TV3 començava les seves emisions regulars. Dels dies previs en recordo els invents casolans, desesperats, per poder veure els primers programes de "la catalana". L'antena de televisió era col·lectiva i, a mitjan d'aquell mes de gener, la comunitat de veïns no s'havia decidit encara a autoritzar la instal·lació dels amplificadors, necessaris per poder captar la nova emisora. Temia perdre'm el primer Pac-Man, el primer Telenoticies!, cosa que la meva ànima de periodista en potència no em perdonaria mai. Com si fos ahir em veig a mi mateix mirant de conectar una antena "de banyes" a la clavilla del televisor on hi havia connectat el cable de l'antena col·lectiva! Potser amb les banyes aconseguiria netejar la imatge?
Efectivament, vaig (vam) poder veure la primera emisió, i la segona, i la tercera... TV3 va passar a ser, a casa nostra, el canal d'on rebiem la informació, el que ens enlluernava amb programes moderns, novedosos, molt allunyats de la caspa que plovia des de TVE. Recordo, com si fos ahir, aquell primer Telenotícies "amb Maria Gorgues, Enric Calpena, Eduard Berraondo i Antoni Castejón". El malaguanyat Castejón moriria quatre anys després, joveníssim. Mentrestant i des del primer dia, Maria Gorgues representaria per mi l'exemple de professional impecable.
Sembla que va ser ahir, mare meva!, i fa 25 anys. Probablement aquell 16 de gener també us porta records a la majoria de vosaltres, oi?


Per refrescar-vos la memòria, aquí teniu la fantàstica careta dels primers anys de TV3. En primer lloc, però, aparició estelar d'una cara pròpia del canal, que segur recordareu malgrat que va deixar de veure's, de forma regular, quan van desaparèixer els locutors de continuïtat:





No us perdeu aquest resum del primer TN, del qual parlava abans. TV3 no usava teleprompter en els seus inicis, raó per la qual els presentadors llegien directament dels seus fulls. Podeu veure-ho aquí: http://www.tv3.cat/videos/396499. Per cert, algú sap de qui és la veu en off del vídeo sobre Reagan? Es tracta d'un conegut periodista dels inicis del canal, que va morir d'accident de cotxe a Berlin, el juny de 1990, mentre preparava un reportatge.


I posats a rememorar, recordem el segon canal de "la catalana": el Canal 33 (actualment "33") va néixer el 1989, aviat farà 20 anys. Buf!





Curiosament, TV3 va néixer (en proves) pel meu aniversari, un llunyà 10 de setembre... del 83. El Canal 33, sis anys més tard, també naixeria el mateix dia. I per un, l'11 de setembre de 2003, arribava a les pantalles el 3/24. Tinc la sensació que la història de TV3 està, d'alguna manera, lligada a la meva pròpia.

26 comentaris:

Nacho Hevia ha dit...

hehehe, em fa gràcia veure aquest post ara, perque tot el 2008 vam haver d'aguantar tota una mena de celebracions dels 25 anys que mai acabavan de cumplir-se! hehehe

tot i això...visca TV3! una de les millors televisions públiques que tenim a Espanya

Rita ha dit...

El que va morir va ser en Lluís Diumeró. Quins records tan presents i tan llunyants a l'hora!

Cada vegada és menys bona, lamentablement...

Un post nostàlgic, Ferran, gràcies!

Assumpta ha dit...

Fa un parell d'hores he vist el primer vídeo i l'enllaç amb el primer telenotícies i m'ha agradat veure a la Maria Gorgues llegint, amb els papers al davant :-))

Quan he anat a veure el segon vídeo de YouTube s'ha penjat l'ordinador, així que ara he vingut a acabar de llegir-te :-))

Em sento nostàlgica... No sé per què tinc la sensació de que TV3 cada vegada vigila menys la defensa de la nostra llengua i crec que aquesta era una de les seves funcions principals...

Bona nit, Ferran i lectors de l'In varietate :-)

Asimetrich ha dit...

Osti sí, com passa el temps. Jo era força jove llavors. Un dels primers records que tinc de TV3 és el dels meus pares flipant mentre veien a Dallas el JR parlant català (ets un pendó). Molt bon post!

ddriver ha dit...

la putada d'aquets records tant macos,es que tenim 25 anys mes nano

Sylvie ha dit...

Em resulta curiós que fassis un post tant emotiu i nostalgic a la vegada lligat a un canal de televisió. Me recorda al "cualquier tiempo pasado fue mejor"!
Petonetss

Francesca ha dit...

En un altre sentit, l'aparició de nous canals marca el pas del temps, si algú de vosaltres té fills adolescents, quan els expliques que de petit només hi havia 2 canals a la tele (un dels quals només funcionava unes hores al dia), et miren com si fossis dels temps de les piràmides! (de quan les van construir, és clar :D!)

julianen ha dit...

gracies per fer-me reviure uns instants d'uns moments de les nostres vides quan tots teniem tantes esperances en un pais imaginari

Cristina ha dit...

Uffff, encara m´enrecordo de les primeres emisions. Durant una temporada vaig anar d´espectadora a algun programa. Un que feia la Trinca i al "Filiprim" amb en Josep M. Bachs. Recordo que tornàvem a casa amb una bossa carregada de fuet, cava, productes del país. Genial aquella època.

Anònim ha dit...

Hola, he conocido tu blog desde el grupo de alemán. En el grupo estoy como Isabel. Suerte!. Isabel

Ferran ha dit...

Nacho tranquil, la del 16.1 és l'última de les celebracions del 25è aniversari. Potser ara començaran les del 20è aniv. del 33? ;-)

Sí senyora, Rita, bravo, en Lluís Diumaró. És increïble però el recordo com si l'estigués veient, presentant el TN del cap de setmana al costat de l'Àngels Barceló.

Assumpta tens raó: la qüestió lingüística, la principal raó de ser de TV3, ha estat abandonada. Deuen pensar que queda "guay" parlar el català macarrònic que parla una part dels espectadors.

Haha!, quin "momentasso", Asimetrich: "Sue Ellen, ets un pendó!". Jo també flipava amb Dallas en català, perquè a principis dels '80 l'havia vist algún cop en castellà per TVE.

ddriver ... glups! Però ei!, que nos quiten lo bailao! :-)

Syl quants dies sense llegir-te! És el que explico al blog; d'alguna manera, la meva història ha transcorregut en paral·lel a la de TV3. I em sembla que no dec pas ser l'únic a qui li passa...

I tant, Francesca. Jo no tinc fills però ho he experimentat, per exemple amb alumnes. Explicar-los el que comentes i veure la cara que posen és divertidíssim :-)

Tens raó, julianen: esperances. A molts, les esperances se'ns han anat en orris, veient com està el pati. Ai!

Cristina recordo el programa de la Trinca i, per suposat, el del Sr. Bachs i l'encarregat! :-)) Quins temps!

Hallo Isabel Dann sollten wir besser auf deutsch schreiben, oder? Erst seit kurz bin ich ein Mitglied der Gruppe; kenne noch nicht niemanden da! - Grüsse.

zel ha dit...

la mare del Tano, com passen els anys...merda, d'aquí quatre dies, jubilada...coi... buffffffff....

Jesús M. Tibau ha dit...

és un d'aquells moments que tots recordem.

Deric ha dit...

és la història del nostre país i també una mica la nostra. Jo no recordo exactament aquell dia però sí la il·lusió que em feia poder tenir més canals a la tele.

Natxo Rovira ha dit...

Ostres, Ferran, quina passada!! ha estat molt potent, com transportar-se de cop en el temps!! No recordava aquesta caràtula però quan l'he vist l'he sentit molt meva... I no puc estar més d'acord amb tu quan dius que TV3 va suposar modernitat televisiva respecte de l'única oferta que disposavem llavors (tot i que, com és lògic, ara es vegi una mica cutre)

Llegint alguns comentaris, no puc estar de dir que no hem de tenir por del pas del temps. Es pot mirar des d'aquest punt de vista: privilegiats els que hem pogut viure aquests 25 anys i encara ho pode explicar.

Crec que el temps no existeix, o si més no, tot és etern..

Trina Milan ha dit...

Com diria aquell que se n'ha de fet d'ells i de nosaltres?..;.-) una mica de nostàlgia sempre va bé..tot i que no ho canvio per ara...mai...
salut Ferran

Ferran ha dit...

Hehe... és el que hi ha, Zel. Però bah!, segur que no tenim motius per queixar-nos, de les condicions en que ens passen aquests anys, oi?

És veritat, Jesús. Segur que, amb més o menys detall, tothom recorda aquells inicis...

Aquesta sensació de curiositat pel fet de tenir més canals també la recordo jo, Deric! Passàvem de dos a tres i ja semblava qui sap què, hehe

Nacho sí, tens raó; nosaltres podem seguir disfrutant del dia a dia, mentre siguem aquí. Personalment, el pas del temps no m'agobia; al contrari, m'agrada percebre l'experiència que un va acumulant amb els anys.
I m'agrada l'última frase del teu comentari. Em sembla que és ben certa!

En línia amb el que li deia al Natxo, Trina, jo tampoc, ni de broma, tornaria enrere. Era més jove i tot el que vulguis, però l'experiència de què parlava fa un moment no la canvio per més cabell!
Salut a tu, també.

kweilan ha dit...

El pas del temps no m'agobia però...erem tan joves fa 25 anys!I quan llegeixo escritc com el teu tinc la sensació de què ha passat tot molt ràpid.

Sadurní Vergés ha dit...

Pot sonar tan tòpic com es vulgui, però TV3 forma part de les nostres vides, això és indiscutible. La visió que tenim de moltes coses la devem a "la nostra" i n'estic ben content.

Salutacions,
S.

Efrem ha dit...

Ostres tu, jo no arribo tan lluny! El meu referent és Bola de drac. Però el que sí que sé és que hem de lluitar perquè segueixi essent la nostra, i no al dels feus psoenians, que aquests ja en tenen unes quantes de seves...

XeXu ha dit...

Ostres, no recordava que fes tan temps de la creació del 33. I encara més, el 3/24 ja fa 6 anys el 2009! Qui ho diria! He de reconèixer que darrerament miro poc aquests canals, però quan vivia a casa els pares, pràcticament només miràvem TV3, i la seva història també és la meva, tot i que va començar quan era cadellet, però jo sóc d'aquella primera generació del Club Súper 3, i era seguidor de tants i tants programes... No sé què té el canal català que sempre el portem a dins, encara que l'oferta actual potser està una mica desfasada, però sempre serà 'la nostra'.

Josep Amílcar Albert ha dit...

Aquesta tele també és la nostra, la de la gent del sud, tot i que ara no ens la deixen veure, i haguem de pagar per poder continuar-la vegent. Amb aquesta tele, també ens hem fet grans nosaltres. Salut!

Sergi ha dit...

Bon post, Ferran, quins records aquests. Per cert, en aquell temps jo treballava a Granollers i vaig conèixer, per qüestions de feina, la família Diumaró, va ser molt trist.
Salut!

PS: Oblidava comentar-te que és un infern accedir al teu blog...
:-(
Se'm penja l'ordinador per culpa de les finestres emergents intentant col·locar-me un curs d'auxiliar "d'inferneria". També em passa una cosa semblant amb el d'en Tibau. Crec que hi té molt a veure el webstats de motigo. Jo el tenia i me'l vaig treure del damunt, des de llavors sóc un blog alliberat ;-)

Ferran ha dit...

Kweilan ai, el pas de temps! És difícil evitar que ens passi de pressa, però l'important és que sapiguem aprofitar-lo. Voto per això!

Sadurní, XeXu 100% d'acord amb vosaltres; jo també ho visc d'aquesta manera.

Efrem tu ets dels que no ha viscut en una Catalunya amb dos canals, un dels quals començava a emetre cap a les 13h i l'altre cap a les 17h :-))

Josep què cutres són els peperos, mare meva! Salut i ànim, amic :-)

Sergi t'agraeixo molt això que em dius. Em preocupa, perquè no ets el primer que m'ho comenta i realment no sé com aturar tota aquesta publicitat.
Potser és això que dius, però em consta que també el té algún conegut en el seu blog i em sembla que no té aquest problema. No ho sé... El pròxim post que faci serà per demanar auxili, t'ho dic de debò!
Salut.

Sergi ha dit...

Has de tenir en compte, potser, el nombre de visites: a + = + possibilitat de publispam (suposo), a mi em sortia un anunci de la casa blanca que em fotia molta ràbia... (rmadrid)
:-(
Per cert, avui començo el dia "ningunejat" (ignorat) pel teu comptador, diu això:
ON LINE: 0 ("patateru" afegeixo)
Bon dia maco!
(Posa o treu la coma al teu gust, he he he)

Ferran ha dit...

M'estàs dient que el meu comptador ha passat de verificar el pas d'en Sergi per l'In varietate? Com gosa??? Però ei!, que quedi clar que no ha rebut ordres meves; és una decisió que ha pres ell solet! Ara hi parlo :-))