L´alemany, en perill d´extinció?

Des de fa uns dies, la llengua és tema de conversa a la catosfera (per cert, continua oberta l´opció de deixar els vostres comentaris a l´entorn del català, del post anterior; la setmana vinent en faré un de nou, amb "conclusions" i pensaments generals a l´entorn de la qüestió). Avui llegia a casa d´en XeXu un interessant apunt que també té el català com a argument. En definitiva, la qüestió que vénen a plantejar tant en XeXu com els comentaris deixats fins ara fan referència a la vitalitat del català, a la seva capacitat d´assimilar nous conceptes amb nous termes i, en fi, a les seves possibilitats de supervivència en un món ple de llengües amb (molts) més parlants.
Tot plegat és molt interessant, i a més avui em toca la fibra de manera especial perque just aquest dissabte he visitat en el fantàstic Deutsches Historisches Museum, en ple Unter den Linden, una exposició sobre la llengua alemanya: "Die Sprache Deutsch". Desenvoluparé el post demà al vespre, si trobo el moment com espero, però us hi introdueixo una mica a través d´una pregunta que, en un vídeo explicatiu sobre l´evolució de l´alemany en els últims segles, es formulava a l´audiència: "Sobreviurà la llengua alemanya a la pressió de l´anglès, o acabarà per convertir-se en una mena de barreja d´idiomes... o fins i tot desapareixent?".
No cal dir que, com a català, escoltar algú fer-se aquesta pregunta sobre l´alemany (que té uns 100 milions de "parlants materns" i és llengua d´una potència econòmica mundial), m´ha posat els pèls de punta!
Aviat, més.
.

15 comentaris:

ddriver ha dit...

aixo es la globalitzacio,ni l'angles sobreviura al Català

XeXu ha dit...

Entenc la teva sorpresa en sentir això, tu que ets parlant d'una llengua molt maltractada, i que molts veuen ja ferida de mort. Però el català durarà tant com nosaltres vulguem que duri, i això està molt relacionat amb el teu post anterior també. Si ens posem seriosos i fem servir el català per tot, aconseguirem que tiri endavant. Si nosaltres mateixos som els primers a canviar l'idioma, no anem enlloc. Els parlants hem de predicar amb l'exemple, ens trobem qui ens trobem a davant. No sé si això passa a tot arreu, però jo crec que els catalans estimem la nostra llengua, tot i que de vegades la tractem malament, però amb l'estima que li tenim, segur que la farem perdurar.

Núria ha dit...

Cada any moren llengües, però d'aquí que mori l'alemany, el nostre català pobret serà en biblioteques perdudes.

zel ha dit...

I jo que em pensava que anava de conya...o amb segones... a veure demà... Petonets!

Deric ha dit...

carai! a mi també m'ha fet posar els pèls de punta! si ells s'ho pregunten, què haurem de fer nosaltres?

Josep Lluís ha dit...

A algú li sembla normal que el català s’ensenyi a 29 universitats de la República Federal Alemanya, i a España, tan sols en 5 fora dels territoris de parla catalana?

Font: El Periodico http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=450716

glamboy69 ha dit...

Poca fiabilitat em donen a mi les prediccions apocalítiques! Les lelngues sobreviuen emntre els seus parlants ho volen, smepre i quan no hi hagin institucions en contra!

Jaume Puig ha dit...

Ah Ferran... mira que li va passar al llatí, llengua d'un imperi!

Francesca ha dit...

Nooooo... aquesta idea d'una llengua única... mare de Déu!... no crec que això passi mai, la veritat, les nacions no són només les ciutats i les reunions internacionals, també són els poblets i els ambients menys globalitzats en quan a l'idioma.

Dan ha dit...

Ostres! Si els alemanys estan amoïnats pel seu idioma, que parlin amb nosaltres, que en sabem una mica de com resistir l'empenta de llengües més potents que la nostra. Al menys en aquest tema els en podrem donar algun consell.

siggi ha dit...

si si, deu ni do. aquí tothom preocupat. però vaja, trobo una bestiesa que avui en dia, tinguin por de que desapareixi un idioma com l'alemany. si jo tinc l'esperanca de que no ho faci el català imagina't que pensaria si la meva llengua oficial fos l'alemany...i mentre hi hagi gent com nosaltres que anem al país a estudiar la llengua....kein Problem!

Assumpta ha dit...

Ostres... vaig a llegir el d'avui, que m'has deixat preocupada...

Carles Codina Calm ha dit...

I jo que espero el dia en que els humans no tinguem que parlar per fer-nos entendre,...
Me perdonareu, però me sembla que l'hi doneu massa importància a la llengua d'uns i dels altres,... Tots acabarem al calaix o al cendre, les llengües també..
I avui amb el llenguatge sincopat de sms, ipods i altres gardeles ni el castellà ni l'anglès ni el xino tenen el futur gaire afalagador.
Una abraçada Ferran

Ferran ha dit...

Amics ja he penjat el nou article, amb un petit resum de l'exposició de què parlo. Si en voleu tenir més detalls, podeu anar al link de l'expo Die Deutsche Sprache, on la trobareu en anglès.

Amic Carles content de llegir-te aquí. És veritat, tens raó, les llengües, com les persones, van néixer (i neixen), tenen una vida i moren; no es tracta de donar-li més importància de la que té aquest fet, però una llengua és molt, però molt més que un conjunt de símbols per comunicar-se: una llengua és una manera de ser, és idiosincràsia, és forma de pensar i de veure el món. Una llengua no és només un idioma. Per això, la possible desaparició de la llengua que sigui és una notícia dolenta, segons el meu punt de vista.

Saluda la Irene de part meva!

Carles Codina Calm ha dit...

Primer de tot, et torno els records de la Irene.
Reflexions sobre el teu post:
El català igual que totes les llengües esta morint i reneixent a cada moment, el català que es parla avui en dia cada cop se sembla menys al català de la nostre infantesa. Can Fanga i la TV3 entre altres constantment l'estan aplanant més.
Arreu del mon,cada mes, mort més d'una llengua, no estic segur ara del lloc Centre Amèrica (o la India) llegia que hi han registrades més de 6.000 llengües vives, hi ha per lo menys una persona que la parla. Algú me dirà que aquestes llengües no es poden comparar amb una llengua que la parlen x mil.lions de persones,... :-)
Podem fer un símil i podem comparar les nostres vides amb un arbre, on la nostre llengua estaria tan a les arrels com a les branques amb les seves fulles,flors i fruits,... Tu potser mires més les arrels i jo potser miro més la part que va per el cim de la terra.
Es clar que el que parlem català que siguem bilingües o tri,... influeix en en el nostre tarannà i forma de ser(en el japonès esta comprovat amb estudis neurològics)i que no serem el mateix si esborrem el català, be serem una altre cosa.
Per mi una llengua es una llengua i prou, es una eina de comunicació, no deixàrem de tenir la nostre personal idiosincràsia en un futur els que vivim ho hem viscut al Nord-Est de la Península Ibèrica..si un dia parlem un altre idioma
Sempre es trist veure algú o quelcom mori, es innegable.
En un mon on cada cop podem viure mes, ens tenim que acostuma a ser testimonis de moltes morts i molts naixements. Abans un vida no donava per veure com moria el que havíem defensat en la nostre joventut.
I anant cap un entorn més intim amb la meva personal visió cosmològica de com funciona aquest Univers on no hi ha temps i jo ara igual com els altres podem esta representant vides totalment contraposades. Per exemple: jo ara soc fil dels meus pares i els estimo però a la vegada puc estar visquen una altre vida on el pare o el germà o el ...soc jo i en lloc d'amor envers de ells tinc altres sentiments d'odi, enveja,... En una vida puc ser un palestí i en una altre puc ser un jueu,... i tot ara mateix... Amb aquesta visió el mon es veu molt diferent a com el veu molta gent, moltes vegades es difícil donar la raò a un bàndol per portar la contraria al altre bàndol.
Tots anem al mateix vaixell i no sempre el que es bo per uns, es bo per tots, que al final es el que importa. I amb això no et vull dir que no sigui bo defensar el català, però potser també pot ser bo defensar el catanyol o un esperanto per tothom,...
Salut i fins la propera,...