"Europa coixa"


El Sr. Hans-Gert Pöttering és el president del Parlament europeu, una més de les institucions "monstre" que ens governen des de Brussel·les (i Estrasburg i Luxemburg, que l'Europarlament és un ens tricèfal) de la qual molts no en saben gaire cosa (per això, un pròxim post estarà dedicat a aquesta institució).
El cas és que Herr Pöttering va ser a Catalunya la setmana passada on, en relació amb el català i el Parlament que ell presideix, va fer unes declaracions que no em semblen acceptables. Em va faltar temps per rebatre-les enviant una carta a uns quants mitjans alemanys: el FAZ, Der Tagesspiegel, Süddeutsche Zeitung, Die Zeit i Der Spiegel.
El títol és el d'aquest post; la carta, traduïda, aquesta:

El president del Parlament europeu, l’alemany Hans-Gert Pöttering, ha visitat Barcelona recentment. Durant la seva estada a la capital catalana, el Sr. Pöttering ha deixat clar que la llengua catalana continuarà, de moment, sent no oficial en l’àmbit del Parlament. Segons ell, l’ús de totes les llengües estatals i “regionals” seria un impediment per garantir el correcte funcionament d’aquesta institutió.
Com a més alt representant d’aquesta institució supranacional, el Sr. Pöttering no hauria d’oblidar dos aspectes clau: d’una banda, Europa és un territori plural: compartim nombroses llengües, cultures, nacions i fins i tot història, els gairebé 500 milions d’habitants de la Unió. Fins avui, bàsicament només s’accepten els idiomes estatals a les institucions europees. El català el parlen uns 10 milions de persones, és a dir, que té més parlants que el finès, l’eslovac i el danès entre d’altres. Malgrat això, és considerat una llengua minoritària (!).
D’altra banda, pel càrrec que ocupa, el Sr. Pöttering hauria d’agafar el toro per les banyes i treballar dur per possibilitat la integració de tots els ciutadans europeus. De tots. En lloc d’això, en aquesta qüestió clau el Sr. Pöttering desvia la responsabilitat als estats (Espanya en aquest cas). Com es pot governar la Unió de forma correcta, quan els seus propis responsables politics no semblen creure-hi?
L’existència de molts idiomes complica naturalment el govern de la UE. Però així és Europa: complexa, diversa, “multi”. Si les regles només són vàlides per a alguns, què passa amb la resta? Europa no pot ser un club privat. Europeus ho som tots, més enllà de la nostra llengua, religió i procedència, o no ho és ningú. Com s’ha de dirigir el nostre continent, quan el governen persones amb una mentalitat estatal i provincial com la del Sr. Pöttering?

"Lame Europe"
Hans-Gert Pöttering is the president of the European Parliament. He was recently in Barcelona, where he was asked about the possibility that the Catalan language might once join the other 23 languages which are already official in this institution. According to Mr. Pöttering, the possibility of using every single European language would make it rather hard for the Parliament to be ruled. Plus, he diverted the responsibility of making a language official to the states, in this case Spain.
My point is Europe cannot be build under such premises, where some Europeans have more rights than others. I mean, if English-, French-, German- or Spanishspeaking (as mother tongue) citizens have the right to see their language as a 100% European language, how come a democrat -and president of such an important European institution!- not defend the same right also for other languages, like Catalan, Basque, Galician and many others?? It makes absolutely no sense.
And also, the fact of diverting responsibilities makes Mr. Pöttering's profile a very low one. It is completely unacceptable that such a prominent political position is taken in charge by someone who seems not to believe in Europe as a unity; putting the responsibility on the states, not to face an obviuos reality, invalidates anyone to be at the top of such an important institution.
All this I explained in a letter I just sent to five German newspapers.

"Das Lahme Europa"
Der Präsident des Europäischen Parlaments, der Deutsche Hans-Gert Pöttering, hat vor kurzem Barcelona besucht. Während seines Aufenthalts in der katalanischen Hauptstadt, hat Herr Pöttering deutlich gemacht, dass die katalanische Sprache im Moment noch als inoffiziell im Raum des Parlaments bleiben wird.
Laut ihn würde eine Zulassung aller staatlichen und “regionalen” Sprachen Europas den richtigen Betrieb dieser Institution verhindern.
Als wichtigster Vertreter einer solchen übernationalen Institution sollte Herr Pöttering zwei Schlüsselpunkte nicht vergessen: auf der einen Seite gilt Europa als ein vielseitiges Gebiet: zahlreiche Sprachen, Kulturen, Nationen und sogar Geschichte teilen wir, fast 500 Mio. Einwohnern der Union. Bis Heute sind in den europäischen Institutionen insbesondere nur die Staatsprachen akzeptiert. Katalanisch wird vom ca. 10 Mio. Europäer gesprochen, dass heisst, dass sie unter anderen mehr Sprecher als Finnisch, Slowakisch und Dänisch hat. Trotzdem wird sie immer noch als eine Minderheitsprache empfunden (!).
Auf der anderen Seite soll Herr Pöttering, gerade aufgrund seiner politischen Position, den Stier bei den Hörnern packen und dafür hart arbeiten, um die Integration aller Europäischen Bürger zu ermöglichen. Aller. Statt dessen hat Herr Pöttering in dieser Kernfrage die Verantwortung auf die Staaten (Spanien in diesem Fall) umgeleitet. Wie kann die Union richtig angeführt werden, wenn selbst ihre politisch Verantwortlichen daran nicht zu glauben scheinen?Mehrere Sprachen machen es natürlich kompliziert, die Union zu führen. Aber so ist Europa: komplex, vielartig, “multi”. Wenn die Regeln nur für einige gelten, was ist denn mit den anderen los? Europa sollte kein Privatklub sein. Europäer sind wir alle, oberhalb unserer Sprache, Religion und Herkunft, oder eben keiner von uns. Wie soll unser Kontinent überhaupt geleitet werden, wenn Menschen mit politischer Engstirnigkeit und provinziellem Denken sie führen?

Danke, Daida, für deine Hilfe!

27 comentaris:

Oscar 7m76 ha dit...

Totalment d'acord i molt ben fet això d'enviar la carta als diaris de "casa teva". Espero que tinguis sort i te'n publiquin algun.

Efrem ha dit...

Un cop més només em resta felicitar-te i donar-te les gràcies per aquest exemple més de crítica constructiva i implicada.

Ulisses ha dit...

M'agrada molt el teu estil d'enviar cartes a mansalva defensant unes opinions que pel que estic veient en els teus posts coincideixen força amb les meves ;)

òscar ha dit...

polítics!!!
després es queixen de tenir mala premsa i ser poc valorats.

Sara Maria ha dit...

Tens raó, però com diu ell, i en el parlament español? no tindríem també que reclamar sense defallir el dret d'adreçar-nos-hi en català i en les altres llengües del dit estat español?

Trina Milan ha dit...

No és estrany, encara tenim bisbes que tenen l'holocaust, la Vella Europa és un lloc on encara tenim mostres de que democràcia centenària no assegura democràcia real..
salut Ferran

reflexions en català ha dit...

Et felicito. Molt bona carta. Hem de continuar així, sense defallir.

Rita ha dit...

Felicitats, Ferran! Pel post i per la iniciativa d'enviar aquestes cartes. Més persones com tu ens calen...

Al voltant d'això, els polítics catalans n'han fet res?

Assumpta ha dit...

Jo, a més de felicitar-te, et vull donar LES GRÀCIES.

Gràcies, Ferran, per haver escrit aquesta carta... gràcies, Ferran, per defensar la nostra llengua!!

Moltes, moltes gràcies!!!

Assumpta ha dit...

Per cert, com la Rita, jo també pregunto si els politics catalans han dit o fet alguna cosa. Ho saps? :-)

Josep Amílcar Albert ha dit...

Per llevar-se el barret.

kweilan ha dit...

Molt bé, Ferran. Sempre ens ressignem davant aquest tipus de declaracions i està bé fer sentir la nostra veu.

Ferran ha dit...

Amics em fa l'efecte que vaig néixer reivindicant-me com a català, i per ara no tinc previst deixar d'exercir. I no només com a català, sinó com a consumidor, com a usuari, com a client...

És un dels grans mals del nostre país: no hi ha cultura de la queixa, de la reivindicació. S'ha d'alçar la veu sempre, sempre que els drets, individuals o col·lectius, són trepitjats. Com a catalans tenim feina a fer; és qüestió de posar-s'hi.

Sara Maria el meu cap em diu que sí, que tens raó; el meu cor em diu que Madrid no és on hem de posar l'objectiu. Puntualment sí, és clar, mentre siguem part de l'estat; el que és, és. Però les forces les hem de continuar posant a Europa, que ha de ser el marc convivencial de tots: catalans, castellans, piamontesos, galesos, alemanys, eslovens, ... de tots!

Rita, Assumpta pregunteu pels polítics catalans. Honestament, no tinc ni idea si han fet alguna cosa al respecte, o no. En tot cas, sí us dic que, n'estic segur, molts treballen per aconseguir la normalització del català. No sempre surt tot als mitjans -i està bé que sigui així- però em consta que molts treballen incansablement.


Gràcies a tots pels comentaris!

Edurne ha dit...

Bueno, y qué vamos a esperar nosotros, los vascoparlantes si seremos unos escasísimos 600.000?
En fin, hace un rato me he puesto de muy mala leche leyendo cosas por ahí donde se dice que idioma en el Estado español, sólo UNO (grande y libre también?) y que los demás son meros dialectos!
Con respecto al Euskera, del que ni siquiera sabemos su orígen, me pregunto yo: dialecto de qué idioma, de qué otra lengua?
El mundo está lleno de ignorantes prepotentes y molto pericolosos!
Petons! Muxuak! Besos!

Sadurní Vergés ha dit...

Excel·lent contraatac, Ferran. Admiro la teva implicació i t'encoratjo a continuar així.

Una abraçada,
S.

Sergi M. Rovira ha dit...

Reivindica Ferran!
Tant de bo arribi a lloc aquesta queixa que fas i que la majoria compartim.
És bo passar per aquí, sempre aprenc coses...

ddriver ha dit...

d acord amb tot,hauriem de fotre un cop d estat i sometre Europa sencera al Estat Catala

nur ha dit...

Fa tants anys que em queixo, corro pels carrers reivindicant i cridant el dret d'escollir, signo manifestos, em mantinc en la meva llengua fins que algú no em diu "disculpe, no le entiendo"... que ja en començo a estar una mica cansada.

Sort de gent com tu, que encara continua amb la força de donar cops contra la mateixa pedra que sembla que mai no es trenca.

I té dallonsis que els qui ho haurien de defensar... coi, on són? Què hem fet en matèria de política lingüística (a mans d'ERC) els últims anys? De què ha servit la immersió lingüística?

Però, sí, hem de seguir reclamant-ho, Ferran. Gràcies :)

Musafir ha dit...

Realment, Europa deuria ser eixa casa comuna per a tots els europeus. M'agradaria més que fos una Europa dels ciutadans, que no pas dels estats. I si n'hi ha varietat de llengües, doncs crec que totes són importants, sempre que n'hi haja ciutadans europeus que les parlen.
Com es pot reflectir eixadiversitat en les institucions europees; no ho sé ben be, però compartisc la teua denúncia.

rits ha dit...

Una carta molt ben exposada!
Estaria bé que algú del parlament es dignés a contestar...

Per cert, m'ha fet molta gràcia això del parlament tricèfal. Realment és la manera més absurda de gastar diners.... sabies que els funcionaris europeus només poden treballar 15 anys, xò que de fet, després ja es poden retirar? jo, que sóc europeista de cap a peus, topo davant realitats absurdes cada dia. Mentre els estats no cedeixin sobirania, no anirem enlloc...

Ferran ha dit...

Edurne lo del Euskera es otra cosa que me pone de especial mala leche: mucho llenarse la boca con que es una joya, por sus desconocidos origenes y por el propio idioma, pero quienes deberían protegerlo como los que más, no mueven un dedo. Como no os pongáis los vascos...
Muxuak para tí también!

Sadurní, Sergi gràcies :-)

ddriver avui per avui ho veig complicat; però per plantejar l'opció que no quedi, hehe...

En tot cas, Núria, el problema no és només per l'acció -o no- política; el cert és que la pressió que les llengües grans exerceixen és molt forta, molt. Ja ho diuen, i tenen raó, que una llengua sobreviu mentre els qui la coneixen l'usen; això és el primer que cal fer, el que tu expliques: parlar-la, parlar-la i parlar-la, amb tota la normalitat del món, quan som al nostre país!

Ni més ni menys, Musafir: la casa comuna, la de tots els europeus. Els estats, sobretot els grans, són el que menys necessita Europa per construir-se (i això enllaça amb el comentari de la Rits: mentre els estats no siguin menys estat, Europa no serà més Europa. Potser perquè sóc optimista de mena, o potser perquè és obvi, estic convençut que les causes dels pobles "petits" no són causes perdudes, a la UE. Estic convençut que no ho tenim tan magre com alguns s'entesten a creure i d'altres a fer-nos creure.

Salut a tots, i bon cap de setmana!

Assumpta ha dit...

Has enviat la versió catalana de la carta als diaris catalans? :-))

Estaria molt bé!!

Mireia ha dit...

Hola Ferran,

fa temps que no em passo pel ciberespai. Però avui he tingut una mica de temps! Ben fet d'escriure la carta, aquest tema ja porta cua i fa temps que hauria d'estar segellat. però en fi, de gent curta de mira sempre n'hi haurà!

Ferran ha dit...

Mmmm... la veritat és que no, Assumpta, i ara que ho dius potser sí que ho podria haver fet. No sé, ja veurem, igual m'hi poso. Merci per la idea :-)

Mireia! Fa uns dies pensava en tú; vaig adonar-me que fa molt que no publiques un post nou. Et vaig imaginar descobrint més Costa Rica; espero que aviat trobis una estona per explicar-nos-ho! :)

Assumpta ha dit...

Siiiii!!! Fes-ho!! :-)
si les envies per internet, demà igual surten!! (o demà passat) :-))

Natxo Rovira ha dit...

Cada cop és més decebedor comprovar el menyspreu que envers la nostra llengua, arriba de més enllà dels Pirineus. Encara recordo les declaracions del president d'AirBerlin. Que l'eslovac o el estoni tinguins més drets que el català, només em convida a pensar que pe protegir la teva cultura necessites un estat. Sense estat, els dirigents europeus també consideren els nostre dret a existir culturalment com un dret de segona. No sóc amic de les barreres, però et fan radicalitzar les postures.
En fi, benvolgut Ferran, felicitats pel teu compromís, per la teva actitud proactiva, per ser sempre tan constructiu en la denúncia. I per escollir sempre, temes tan interessants per comentar al teu blog.

Feia temps que ningú no aconseguia fer interessar-me per temes com aquests.

Una abraçada

Ferran ha dit...

La veritat és que s'ha de tenir humor per continuar "lluitant" pels nostres drets, Natxo. Navego entre dues aigües: el que faig perquè em surt de dins (en aquest cas, defensar amb normalitat el que hauria de ser normal), i el que desitjaria no haver de fer... justament perquè hauria de ser innecessari.

Ser català cansa, de vegades! :)

Una abraçada.