Un gos de 300.000,00 €

Per fi he vist "Slumdog millionaire". En tenia ganes per un parell de motius:
.
1. perquè la història mostra els terribles arrabals de Mumbai, on milions de persones (ep, al tantu, que milions es diu molt ràpid però són molta, molta gent) viuen sense llum, aigua ni canalitzacions de cap tipus. Veure és creure? Costa d'admetre que els slums són reals i no un producte cinematogràfic, però ho són.
2. perquè el fil conductor de la pel·lícula és un concurs de televisió que m'agrada: "Who wants to be a millionaire?". Ja n'he parlat, anteriorment, del programa i la meva ("passió" seria exagerat, oi?) per ell.
.
La pel·li no m'ha decebut, tot i que segurament hi vaig anar amb les expectatives massa altes i per això, d'entrada, em va costar una mica. A més, no és precisament fàcil de digerir perquè mostra aspectes que, com deia abans, costa de creure que siguin reals i, encara pitjor, actuals. No he estat mai a l'Índia, així que no sé fins a quin punt el que s'ensenya en el film és exagerat, però temo que no ho sigui.
La cinta dura poc més de dues hores i acaba com ha d'acabar un film amb àires de Bollywood: amb música i ball. Aquí en teniu una mostra. Vist així, descontextualitzat, aquest fragment dóna una imatge alegre que no s'addiu gaire amb el tò general de la pel·lícula, que d'altra banda tampoc és un drama insuportable! O sí? Potser una mica? Ja m'ho direu...
.
.
Acabo amb un aspecte interessant i desconegut pel "gran públic": l'antiga Bombay es diu actualment Mumbai perque 10 anys enrere les autoritats locals van oficialitzar la denominació històrica de la ciutat, en detriment de la "versió anglesa" que havien imposat els colonitzadors britànics tres segles abans.
.
A dog worth 300,000.00 €
I just saw "Slumdog millionaire", a film about which very probably you have already heard. It is not a typical Indian-Bollywood product, in the sense that it does not show an ideal India where people just dance and sing happily, while they ignore the pain that surrounds them. In the film, a young lad from a Mumbai slum manages to take part in the famous quiz "Who wants to be a millionaire?", a program that I absolutely love, as I explained here some time ago. In an incredible way, he, a guy who has not had any opportunity to go to school, will manage to go through the quiz to far according to the responsibles of the television...
What I found very interesting was the opportunity to get to know a bit more about a huge Indian city, for that is a country I have not yet visited. I was impressed to see some images that I do not recall having seen before, where millions of people are packed in unhealthy conditions on the outskirts of Mumbai (formerly Bombay).
.
Ein 300.000,00 €-wert Hund
"Slumdog millionaire" habe ich vor kurz gesehen. Der Film habe ich sehr genossen, nicht nur weil ich die Möglichkeit hatte -natürlich von einem soziologischen Blickpunkt- die slums in Indien zu kennen, sondern auch weil es sich um keinen typisches Bollywood-Produkt handelt. Hier gibts doch Musik und Tanz, die sind aber nicht das Thema, der Grund des Filmes.
Ob ich den Film empfehlen wurde oder nicht... kommt darauf an. Im allgemein wurde ja sagen, ausser wenn man kein Lust drauf hat, echte Elend und Anhäufnung zu sehen. Trotzdem gibt's in dem Film auch Hoffnung und Freude.
Ja, ein guter Film!
.

30 comentaris:

Francesca ha dit...

La tinc a la llista!... però ara hi ha un munt de pel·licules bones en cartellera i no arriiiiiibo! De moment, primer anirà "La duda", desprès " El curiós cas de BB" i més tard aquella de l'entrevista al Nixon... espero que aquesta aguanti més de 3 setmanes i serà la següent!

Cristina ha dit...

Jo la vaig veure ahir mateix també i em va agradar molt. Potser agradar no és la paraula correcta perquè veure les desgràcies que pateix aquesta gent no és plat de bon gust però crec que no s´allunya de la realitat. Hi ha tanta gent que viu en la més absoluta pobresa...i surten endavant com poden. Jo he anat un cop a l´India, i he vist les misèries d´aquesta gent que tot i no tenir absolutament res t´ho donen tot.
El final de la pel.lícula és una espècie de burla al cine bollywood que ha posat el crit en el cel. I és normal perquè la India que ells ensenyen en les seves pel.lícula no és la real.

Assumpta ha dit...

A mi també m'agradava molt el "Quién quiere ser millonario?" però cada vegada el presentador anava allargant més el temps per donar les respostes (perquè pogués jugar menys gent, és clar)i al final se'm feia pesat.

Per cert que la resposta del teu particular repte:

"I like the BBC" - B) "I have no ARD" - C) "I'd love more RTL" - D) "I want my MTV"

Era la "D"... he hagut d'esforçar-me molt per intuir el que deia en alemany, eh? i la resposta a Google que ho sap tot si es té habilitat buscant jeje ;-) al principi d'aquest vídeo es pot sentir clarament com diu "I want my MTV" :-))

En quant la peli... doncs jejeje... ja la veure quan la faci'n per la tele ;-)

Anònim ha dit...

DONCS MIRA, JO NO LI TROVO "EL QUE" A LA "PENICULA". DEU SER QUE NO TENIA EL DIA. TOTOM HAN DIU GLORIES,PERO A MI.....BE, PERO INCREIBLE. NO TINC REMEI,SOC POC SOMNIADORA.
JUGANT AMB BCN.......

Sylvie ha dit...

Em va bé la teva opinió... he llegit crítiques molt molt dolentes sobre la pel·lícula.
Bon començament de setmana a tots!

Jesús M. Tibau ha dit...

com a mínim ha donat molt que parlar

Natxo Rovira ha dit...

ostres, no sabia que Bombay havia canviat de nom, em pensava que era una traducció local..
Interessant apunt, Ferran.

Quant a la peli aquesta, no havia sentit a parlar. Veig que les opinions per aquí són força divergents.

rits ha dit...

ais!!!encara se'm resisteix! i tinc moltes ganes de veure-la!!!
a veure com li va aquesta nit.

I si, aquestes realitats poques vegades surten. Ja cal que es vagin reflectint i fent presents encara que siguin al cinema!

Sergi M. Rovira ha dit...

No l'he vist i desconeixia això de Mumbai que dius, però deu ser semblant a si de Sant Celoni n'haguéssim de dir San Celedonio o Sant Cugat San Cucufato, per posar dos exemples a l'atzar... Si com diu la Cristina fan mofa del Bollywood també es deu acostar a Vicky Idem Barcelona...
;-)

ddriver ha dit...

un gos de 300.000 eur?????? Ostres i el meu gos el vaig portar a matar perque es deia Figo,podria haver tret algo?

Efrem ha dit...

Està bé que es reflecteixin les misèries en les pel·lícules, així sabem que existeix un sot on no hem de caure mai. Però uff, ultimament ja en tenim prou amb les nostres de pròpies, com per anar mirant i comentant les dels veïns...

Però al final, què, la recomanes? :P

Ferran ha dit...

Buf, Francesca, vols dir que aquesta d'"El curiós cas de ..." val la pena? No sé, potser sí que està bé però és que em sona taaan a producte Hollywood per a lluïment de l'estrella del film...!

Cristina l'Índia (també) m'agradaria conèixer-la, però no sé fins a quin punt tinc ganes de viure en primera persona el que suposo que m'hi trobaré. Em fa por la impotència que pugui sentir, veure gent que no té res, que (suposo que) et demana... i quina vida has de poder canviar amb els quatre euros que puguis donar? -No sé...

Assumpta merci pel link; com m'agraden els DS! -He llegit (i contestat) el teu missatge al post del "Quien quiere ser...?" :)

Jugant suposo que hi ha gent per tot; vaja, que no crec que a tothom li hagi encantat. A mi, com dic en l'escrit, el principi em va costar...

Doncs ja ens explicaràs què t'ha semblat a tu, Syl, si la pots veure.

Cert Jesús. I amb motiu!

De fet, Natxo, això de Mumbai-ex-Bombay ho deu saber molt poca gent perquè els mitjans europeus continuen utilitzant, habitualment, el nom antic. Els alemanys, això sí, en el seu principal Telenotícies, normalment diuen "Mumbai, l'antiga Bombay, ..."

Rits és una realitat tan bèstia i tan desconeguda per la majoria d'occidentals, que o ens la presenten en pel·lícules com aquesta o ni sabrem que existeix, em temo.

Sergi la idea seria la mateixa: es van castellanitzar noms a Catalunya, i es van "anglesitzar" (com punyeta es deu dir?) noms a l'Índia.

Haha, ddriver, ets un animal!! :-)

Doncs també tens raó, Efrem. Tal com està el pati, qui tingui la moral un pèl baixa més val que se l'estalviï. Bé, o potser no perquè al costat d'imatges dures també s'hi mostra lluita, esperança i... Sí, la recomano :-)

Sergi M. Rovira ha dit...

"Anglicanitzar" i tira milles que ja ens entenem :-)
Et podem convidar al PiT? M'agradaria que veiessis una cosa.
:-)

Cristina ha dit...

Quan vas a l´India veus que algunes ciutats tenen dos noms. No sé si en tots els casos la cosa ve de l´època anglesa. Així tenim Benarès i Varanasi, Madràs i Chennai, Calcuta i Kolkata, Thiruvananthapuram i Trivandrum i molts més. A més depenent del dialecte tenen altres noms.
En el tema de la duresa de la pel.lícula, realment costa digerir com milions de persones poden viure així però també és una manera d´ensenyar-nos que no tothom té tanta sort com nosaltres.
Jo crec que les pel.lícules de Bollywood mai ensenyaran una realitat que no els interessa. No oblidem que són un imperi cinematogràfic. És per això que s´ha batejat com Bollywood. Els estudis més importants estan a Mumbai/Bombay.

Francesca ha dit...

Doncs mira, Ferran, jo també tinc certa prevenció amb "El curiós...", però li donaré una oportunitat!

Edu ha dit...

Encara no l'he vista Ferran!

A veure si aquesta setmana m'hi escapo i en faig una ressenya.

Jo si sabia això de Mumbai ;)
Mumba és el nom d'una deesa hindú i Aai vol dir mare, en marathi, la llengua de l'estat de Maharashtra (idioma parlat només per 70 milions de persones... a l'Índia totes les xifres són desorbitants!).

Núria ha dit...

La tinc pendent de veure i amb el vídeo que ens mostres, encara en tinc més ganes.
Les crítiques són bones. A veure si m'agradarà.
Gràcies

Albert ha dit...

tinc ganes de veure-la, la veritat es que no hi ha gaire per remenar al cinema.....

Assumpta ha dit...

A mi també m'encanten els DS... molt, molt :-))

kweilan ha dit...

Jo l'he vista i crec que té moments molt bons encara que no sigui una gran fan de la pel.li. No és totalment bollywoodiana perquè hi ha molta crítica de la societat d'aquell país: la misèria, la dependència dels nens de subjectes miserables, les màfies...

Kostas ha dit...

Jo de la peli , apart dels òscars, només conec a l'actor del film que és un dels protagonistes de la sèrie skins (que per cert és molt bona) i on surt també el que era el nen de la peli about a boy

reflexions en català ha dit...

Ahir vaig sentir a la ràdio que volen tornar a fer el concurs aquest de '¿Quiere ser millonario?'. Que lo sepas.

Hauré d'esperar que el meu nen es faci gran per poder tornar al cine, snif.

En català la forma tradicional és Bombai i no crec que s'acabi adoptant al denominació oficial en marathi, tal com passa amb Pequín / Beijing.

zel ha dit...

A mi també em va agradar molt, però molt, menys el final...i això que sóc de ball i música jo, però no sé...no s'adiu amb la peli, no trobes? Ara, dura, dura a estones...

Ferran ha dit...

Sergi gràcies per fer-me veure la llum. Anglicanitzar! De vegades em faig un embolic...

Cristina suposo que el que comentes, els noms en dues llengües, sí deu tenir a veure amb la colonització britànica. Com és natural, a l'Índia deuen estar mirant de recuperar la seva identitat (o part), també a través de la recuperació dels noms autòctons.

Doncs ja ens l'explicaràs, Francesca. Potser al final m'animo a veure-la.

Merci per l'apunt sobre Mumbai, Edu! I sí, ja explicaràs què t'ha semblat la pel·li, quan l'hagis vista.

Ja explicareu, doncs, Núria i Albert

Assumpta ja ens anem coneixent; tu t'apuntes a un bombardeig! :-)

Kweilan estem d'acord. En general, però, està bé, és interessant i distreta.

Kostas merci pels apunts, que desconeixia absolutament.

I també merci a tu, reflexions, pels comentaris. He llegit a alguna banda el retorn del concurs; de moment, encara el vaig veient en la versió alemanya ;-)

Doncs no sé, Zel, a mi el final em va semblar un contrapunt curiós, em va fer gràcia :-)

Sergi M. Rovira ha dit...

Eeeeep!!!
Alto! Que ho vaig dir per dir... (Com tantes altres coses, eh?)
Però si a tu et sembla bé, no seré pas jo qui et dugui la contrària... (Ara que de ben segur trobaràs ajut per aquí)
:-)

Matty ha dit...

Doncs, fixat que no he vist la pel·lícula però vaig començar l'any llegint-ne el llibre.
La novel·la es titula (en la versió francesa) "Les fabuleuses histoires d'un indien malchanceux qui devint millionaire" i és obra de Vikas Swadrup.
La veritat és que em va agradar moltíssim tot i que hi ha moments de cruesa que et fan reflexionar moltíssim sobre la sort que tenim i com ens queixem, tot sovint, per ben poca cosa.

Ferran ha dit...

No, no, Sergi, que ho dic de debò: merci perquè, de veritat, amb la parauleta de marres em vaig fer un embolic!
Això no ho faré constar en el meu CV de periodista, hehe...

Ostres, Matty, però el títol en francès ja et diu, d'entrada, com acaba el llibre. Què fort, no?? -Sí que és bona, la història, malgrat ser dura...

Natxo Rovira ha dit...

Acabo de tornar del cine de veure aquesta peli i he recordat aquest post que vas fer, Ferran.
Jo l'he trobat dura, duríssima. Per mi sí que és un drama insuportable. M'ha semblat una peli brillant; pero sí al món hi ha llocs així (que com tu dius em temo que sí), no sé que cony fem els del "civilitzat" primer món, permetent que això sigui una realitat contemporània, mentre aquí plorem perquè ja no podem anar a l'hiper cada dissabte a consumir de manera indecent.

No entenc aquest món, i espero algun dia poder entendre que fem aquí...

Una abraçada, Ferran, m'ha agradat molt com has enfocat aquest post.

anna ha dit...

Hola Ferran!
Ja t'ha dit el Natxo que ahir vam anar a veure la famosa peli...
A mi em va impressionar moltíssim!
La lectura que jo en faig és potser una mica diferent.
Per a mi, el que m'ha transmès la peli és la importància del DESTÍ, jo crec que cada vida està escrita segons un guió i nosaltres interpretem l'obra com volem, o podem, però no ens podem sortir del guió.
Per a mi els dos germans interpreten el seu paper en la vida que els ha tocat a cadascú, i encara que sembli que un ho fa be i l'altre no, tots dos fan el que poden com millor saben...
M'ha encantat la peli pel missatge que m'ha transmès: la vida cal viure-la intensament a cada etapa, el millor que puguem i sense preocupar-nos del futur, ni del passat, amb el que ens ve donat, però confiant en el destí...
Petonets!
Anni

Ferran ha dit...

Natxo, Anni, d'una banda dir-vos que tan de bò fóssim capaços d'aturar els penques que permeten les diferències entre rics i pobres, els qui permeten que uns nadem en l'abundància mentre altres s'ofeguen en les seves mancances. Em va gran, tot plegat, i segur que a vosaltres -i a molts altres com nosaltres- us passa el mateix. Em pregunto què puc fer jo, i temo que res, no puc fer res. La sensació és angoixant, tot i que mai ho serà tant com pels qui ho pateixen :-((

Pel que fa al destí, jo també hi crec. Tant com crec que la vida no s'acaba amb la nostra mort física. I de fet, l'entenc com tu expliques que l'entens: ens deixa marge de maniobra, però dins d'uns límits. Com si fos una autopista per la qual només pots tirar endavant i anar canviant de carril, però només cap endavant i sense sortir de la calçada...
Estic convençut que algún dia ho entendrem.

Una abraçada, un petó!