Barcelona, a Alemanya (i 2)


Pel plató va córrer pa amb tomàquet i també unes quantes Moritz. Sí, el programa va ser "lleuger", i d'això es tractava; no de disseccionar la ciutat amb bisturí, les seves circumstàncies històriques i polítiques i les seves aspiracions com a capital d'una nació, sinó d'explicar, amb algunes pinzellades, el seu dia a dia. Als tòpics s'hi va fer referència de bon començament: els tardans horaris dels nostres àpats, el soroll (amb referència inclosa a les recents sentències judicials, fins i tot de presó, per contaminació acústica, ...). De "grans temes" n'hi va haver tres o quatre, introduïts cadascún d'ells per un vídeo explicatiu: el menjar, que va servir per parlar, com no!, d'en Ferran Adrià (quina mandra, les "deconstruccions" culinàries!); també l'arquitectura/el Modernisme i, en general, els grans canvis generats gràcies als Jocs del '92, i la llengua.

El tracte que es va donar a aquesta última qüestió em va sorprendre, en positiu. Malgrat el que pugui semblar, ja he explicat algún cop que els alemanys tendeixen a "no entendre" gaire la qüestió de la pluralitat lingüística. Vaja, que ser republicans i federals no els fa especialment sensibles al tema. En aquesta ocasió, però, el presentador semblava encantat d'aprendre coses sobre el present i la història del català, aspectes aquests que es van explicar a l'audiència amb un mini reportatge. Per cert, el vídeo hauria produït urticària a no poc veïns, quan es va explicar el caràcter de Vorbild ("model") del Tirant lo Blanc, respecte a l'obra suprema de les lletres castellanes, Don Quijote. És una cosa sabuda, però...


Una de les preguntes que el moderador va dirigir als convidats, especialment al delegat del govern, va ser "Perquè és tan important defensar la identitat catalana?". Una mostra, segurament sense malícia, que els ciutadans d'una nació amb estat no entenen les aspiracions dels ciutadans de les nacions sense estat, que l'únic que pretenen és assolir el mateix status que ells. "Perquè és tan important defensar la identitat catalana", Sr. presentador? Que li sembla si li responc que perque té el mateix dret a existir que l'alemanya, per exemple, cosa que no passarà si els catalans no la "defensem"? -Però ja dic, no li suposo malícia sinó desconeixement i, també, poca "empatia nacional" (concepte que m'acabo d'inventar, i m'agrada com sona, tu!).


Acabo. Malgrat emetre's per un dels canals "autonòmics" alemanys, el programa es va poder veure a tot el país. Això és el que passa quan, a diferència del cas espanyol, el govern central (federal, a Alemanya) té l'interès de promoure el coneixement entre els diferents territoris que integren el país. Una manera de fer-ho és permetent l'emissió a tot l'estat de tots els canals "territorials". A Espanya (i a Catalunya, no us penseu), molts encara no ho entenen, això.

Nota de darrera hora: el programa va tenir una quota del 3,2% segons m'han informat de la pròpia SWR (1.04.2009)

Barcelona, in Germany (2/2)
As I very recently explained, Barcelona was the topic of a German tv station programme. Three guests explained quite a lot about the city and its people. With the help of short videos, which briefly introduced each topic, the audience had the chance to learn not little about the Catalan capital city. And even taste it!, for some slices of bread with tomato, one of the most typical Catalan products, along with some bottles of a very famous made-in-Barcelona beer, Moritz, were distributed on the studio.
I found the programme interesting; although practically no issues were discussed in a deep way, the audience had the chance to get a good idea of my hometown.

According to the information that I just got from SWR (1.04.2009), the programme had an audience of 3,2%.

Barcelona, in Deutschland (2/2)
Vor kurz habe ich darüber geschrieben: am letzten Samstag war Barcelona das Thema einer vom SWR ausgestrahlteten Sendung. Mit der Hilfe von verschiedenen kleinen Videos, drei Gäste haben über die Stadt gesprochen, übers typischen Essen -natürlich über Ferran Adrià, der beruhmte Koch; über Architektur und der Jugendstil; natürlich auch übers Barça, der Fußballklub meiner Stadt...
Fast kein Thema wurde gründlich behandelt, aber trotzdem hat das Publikum zweifellos die Gelegenheit gehabt, Barcelona ziemlich besser kennenzulernen.

SWR hat mir Heute (1.04.2009) informiert, dass die Sendung eine TV-Quote von 3,2% hatte.

19 comentaris:

Fina ha dit...

Gràcies Ferran, a veure si ens visiten més a partir d'ara.Així els hi podriem contestar la pregunta del milió!. :-)

Sara Maria ha dit...

Gràcies, jo això que ens visitin més no ho veig positivament... Pateixo les borratxeres d'anglesos, alemanys i americans al barri!!! Són els que es descontrolen més!

Fina ha dit...

Doncs per ajudar a aguantar la crisi econòmica que pateix aquest país ,i el veí amb les primeres intervencions de les caixes d'estalvi,penso que aniria bé.

Millor que ens vingui el turisme culte, però tot fa bullir l'olla no?

Que consti que t'entenc perfectament eh ,Sara Maria?.

Edurne ha dit...

A eso del pa tumaca, me apunto yo donde, cuando y como sea, vamos, pues no me gusta nada!;)

enric ha dit...

Gràcies Ferran per avisar-nos del programa en qüestió.
Encara que no entenc l'alemany, el vaig veure i escoltar i vaig intuïr certes coses, que tu ens has traduit ara molt més aclaridorament.
El que no sé és el paper que va er el corresponsal alemany a Madrid?
Salut.

kweilan ha dit...

Gràcies, Ferran. Molt ben explicat tot el que va ser el programa. Molt ben trobat això d'empatia nacional!

Deric ha dit...

empatia nacional sona bé i s'hauria d'aplicar més!

Ferran ha dit...

Fina, Sara Maria, que vinguin tants com vulguin, però que es comportin :-)

Edurne algún día te propondré un intercambio: euskera para principiantes por un pa amb tomàquet preparado a la catalana, con su ajo y todo. Te chuparás los dedos!

Ostres, Enric, quina il·lusió llegir que algú, des de Catalunya, va tenir les ganes de seguir el programa! -El corresponsal va fer un paper mooolt moderat, que és el contrari del que jo temia. Com dic en el post, els alemanys (i especialment molts periodistes alemanys) semblen tenir dificultats per acceptar/entendre els qüestions com la catalana. En aquest cas, el corresponsal de l'ARD (la TVE alemanya, per entendre'ns) va ser una fantàstica excepció a la norma.

Kweilan, Deric merci a vosaltres. Això de l'"empatia nacional"... sí, com a expressió és prou explícita, oi?

Gràcies a tots!

Assumpta ha dit...

T'he llegit el post aquesta tarda al despatx però el fantàstic-ordinador-carraca d'allí a vegades no em deixa respondre...

Ara torno a entrar, ho torno a llegir amb més calma i, de passada, puc veure les primeres opinions.

Abans que res, dir que jo també vaig intentar veure el programa!!! però el Zatoo em va deixar tirada com una burilla de cigarreta, i la meva economia no em permet altres "teles" que no siguin les normals i corrents sense cap mena de pagament ni antena especial :-)

M'alegra moltíssim que el programa et semblés positiu, sobre tot pel que fa al tema de la llengua: si a tu t'ho sembla, és que ho era :-))
És tan important que tot això es transmeti arreu!!: Que existim!! Que tenim la nostra cultura, la nostra llengua, la nostra identitat!!

Ah! I t'has oblidat de dir que van acabar parlant una mica del Barça jejeje :-)))

Els del PiT ha dit...

M'agrada llegir el teu punt de vista en aquesta qüestió, em crea una mena de no sé com expressar-ho... Empatia potser...
Això ja ho ha dit ell, eh?
Sí, però és que m'ha agradat també el terme, avi...
Van parlar del Barça també? (Curiós, oi?)
;-) :)
Bona tasca Ferran!

Núria ha dit...

El Tirant és la primera novel·la cavalleresca, amb molta més modernitat que el Quixot, que encara és novel·la de cavalleries.

Quina sort que tenen aquests alemanys! No podrien aprendre'n una mica els nostres polítics?

Albert ha dit...

OStras no , el ferran adrià no, si us plau !! que hem fet els catalans per tindre com a representant aquest personatge?¿?¿....

DooMMasteR ha dit...

Quina bona iniciativa de la tv alemanya. Com bé dius, aquí hagués provocat urticaria!

merike ha dit...

So you like tourists in BCN?:-) Bona nit!

Rita ha dit...

Gràcies per la crònica! Estàs fent una bona feina d'aquí a allà i d'allà a aquí.

Això de l'empatia nacional, m'agrada!

Efrem ha dit...

Fent pedagogia es pot viatjar des del sofà, i està molt bé. Però res millor que, com fan els antropòlegs, fer "treball de camp"!

Ferran ha dit...

Sí, sí, Assumpta, és justament el que dius: de nou, un programa sobre la nostra realitat va poder arribar a milions d'espectadors a través de la tele. I ho va fer, al meu entendre, de manera positiva.
I sí, van parlar del Barça, és veritat! :-)

Gràcies, amics pitàires ;-)

Així ho van explicar, Núria. Vaig pensar com d'impossible seria (o gairebé) que a Espanya algú ho expliqués amb la naturalitat que l'assumpte mereix.

Albert deu ser un paio molt bò, en el seu àmbit, però a mi també em cansa, aquesta història de la cuina-Michelin, francament.

DooM a les espanyes, moltes coses no es poden dir ni en broma. Si ho fas, ets un radical separatista! Ai...

Hey Merike, especially if they come from Finland ;-)

Oi que sí, Rita, que el concepte és, com potser diria en Molina, "encertadot"? :) Moltes gràcies.

I tant, Efrem, sense cap dubte que millor "trepitjar terra"! Però tot ajuda, tot ajuda...


Salut i gràcies a tots!

Natxo Rovira ha dit...

Hola Ferran, he estat uns dies fora d'aquest, el teu espai, i renoi, tinc molta feina endarrerida...

M'ha agradat molt llegir aquest resum que ha fet del programa. I m'alegra sentir que hi va haver una mica de sensibilitat envers de la nostra llengua. Bé, encara que 'només' arribi a un 3,2%, tot ajuda, tot suma...

Ostres, com costa que s'entengui que la nostra cultura, sense ser millor ni pitjor que les altres, també té dret a existir...

Ferran ha dit...

Ja ho veus, Natxo: uns dies sense passar per aquí i se't gira feina, hehe...

Sí que costa, sí. I mira que Catalunya deu ser la nació del món que té més ambaixadors, perque som tants els catalans que constantment expliquem la nostra realitat, quan viatgem... Serà qüestió de no defallir i continuar fent pedagogia!

Fins aviat, Natxo. I merci per dir-hi la teva :)