El conflicte (1)

Ja ho deia, la Lloll, que vivim en un món de mones. Malauradament, moltes semblen ocupar càrrecs d'alta responsabilitat política. Prova d'això n'és, entre d'altres, l'inacabable, l'esgotador conflicte entre Israel i Palestina, que continua provocant morts, ferits, desplaçats i atemorits dècades després d'haver-se iniciat. En dos posts resumiré l'origen i l'estat actual de la qüestió. Una tasca feixuga, perquè un blog no és un llibre, però "només" aspiro a facilitar una mica la comprensió del procés històric del conflicte, exposant-ne els fets més destacats dels últims 100 anys i escaig.
.
Començo a finals del segle XIX. Entre 1881 i 1914 tenen lloc dues grans onades migratòries de jueus cap a l'aleshores Palestina (aquí podeu veure'n l'extensió en aquells moments), amb la intenció d'establir-se a la terra promesa. Ai, que comencem malament...
Al 1896, Theodor Herzl publica "L'estat dels jueus", pel qual és considerat el pare del sionisme polític. D'alguna manera, el llibre posa les bases del que hauria de ser el futur estat d'Israel. Curiós perquè Herzl, un periodista jueu austro-hongarès, ni parlava hebreu ni pràcticament mai va trepitjar la "terra promesa". De fet, pobre, no va tenir temps perquè va morir amb 44 anys.
.
Acabada la Primera Guerra Mundial (1918) s'inicia la desintegració de l'imperi otomà, fet a partir del qual els britànics reben un mandat internacional per administrar Palestina, fins llavors part d'aquell imperi. Segons aquest mandat, allà s'hi haurà de construir la "casa dels jueus", per dir-ho d'alguna manera, deixant clar que ni els drets de les comunitats no jueves preexistents, ni tampoc els dels jueus que s'hi vagin instal·lant, provinents de tot el món, no podran resultar perjudicats. Naïf, el mandat? Vist en perspectiva temporal, és prou evident que sí...
.
Al llarg dels anys '20 i '30 es produeixen tres grans moviments migratoris més, cap a la Palestina de mandat britànic, especialment a mesura que els nazis es van enfortint a Europa (Hitler arriba a la cancelleria de Berlin el 1933). Les dues últimes d'aquestes grans onades no respecten les "quotes" pactades, que limitaven el número de jueus que podien establir-se anualment a Palestina. De resultes d'aquestes cinc "onades" migratòries totals, la població jueva de Palestina arriba al 35% al final de la Segona Guerra Mundial (1945).
.
Al 1947 els britànics, farts, anuncien que renuncien al mandat internacional; aquell mateix any, l'ONU aprova el pla de partició de Palestina en dos estats, un jueu i un altre àrab; els jueus l'accepten, els àrabs, no. Així les coses, els primers declaren la independència unilateral del seu territori, Israel (1948), decisió que provoca, 24 hores després, una declaració de guerra per part de cinc estats àrabs. Aquella guerra durarà un any. Un cop acabada, els israelians li donaran el nom de "guerra de la independència" mentre que pels palestins haurà estat una "catàstrofe" (sic)...
.
És prou densa la cosa, oi? En una segona part resumiré l'evolució de la qüestió des d'aquest punt, un cop acabada la guerra àrabo-israeliana del '48, fins a l'actualitat. Avui dia, any 2009, els palestins continuen putejats a la seva terra, i els israelians menjant-se cotxes bomba de tant en tant. Més enllà de responsabilitats, que per suposat n'hi ha, no em direu que tants anys sense que ningú hagi estat capaç de trobar una solució al conflicte, no és una prova evident que les mones han pres el control de la situació política...
.
The conflict (1)
This is about the Israel-Palestine conflict, which started decades ago and is still going on. To write such an article is a very tough task, no doubt about it, but nonetheless I tried to summarize, in Catalan, the evolution of the conflict by starting in its origins. The first question is, of course, for what reasons did the conflict start...
Back in the late 19th century, big migration waves of jews take place to Palestine, then a vast territory which was part of the Ottoman Empire. Plus, Theodor Herzl, an Austro-Hungarian journalist, publishes in 1896 "The Jewish State"; this book stablished the basic lines of a future Israeli state.
When the Ottoman empire fell, in the last part of the 1910s, the League of Nations granted the UK a mandate over the Palestine, according to which, all should be done to guarantee the future construction of a "home for the Jews", so to say, in part of this territory. Of course, the right of the Palestines were to be protected, just like those of the future Jew colonny.
New, bigger migration waves took place during the 1920s and 1930s, especially after the nazis took power in Germany.
In 1947, the British government withdrew from commitment to the Mandate of Palestine, stating it was unable to arrive at a solution acceptable to both Arabs and Jews. One year later, the jewish part of Palestine declared its independence, and right after this happened, five Arab nations invaded Israel. A one-year lasting war followed, after which Israel was admitted as a member of the U.N.
.
This is of course a very short summary, which simply aims at giving the main keys of the conflict. In order to understand where current events come from, it is indispensable to know where do we actually come from.
.
Der Konflikt (1)
Dieser Beitrag geht um den endlosen Konflikt zwischen Palästina und Israel, der vor Jahrzehnten anfing. Die Quelle dieser deutschen Version lautet http://krisen-und-konflikte.de/palaestina/geschich.htm
.
Als im Jahre 1948 die Republik Israel ausgerufen wurde, begann zwischen den Juden, deren Geschichte einst in diesem Territorium begonnen hatte und die nun nach den grauenvollen Erlebnissen der jüngsten Vergangenheit eine neue Heimat finden und einen jüdischen Staat gemeinsam aufbauen wollten, und den dort bereits seit über tausend Jahren ansässigen Palästinensern ein Krieg, der bis heute immer wieder aufflammt.
.
Palästina, das 1918 von Großbritannien erobert worden war und das Gebiet des heutigen Israel und des heutigen Jordanien bezeichnet, sollte nach Wunsch des Britischen Empire aus einem arabischen und in einen jüdischen Teil bestehen. Der Plan sah vor, dass Israel ebenfalls in mehrere Zonen aufgeteilt werden sollte; die Hauptstadt Jerusalem in einen jüdischen und einen kleineren, arabischen Teil im Osten der Stadt.
Die Briten dachten offenbar nicht an die Konsequenzen, die ihr Plan mit sich bringen würde:
Die Palästinenser befürchteten verständlicherweise, vertrieben und ihres Landes beraubt zu werden.

.
Bei der UN-Abstimmung zur Durchsetzung des britischen Plans für den Ausruf des Staates Israel kam es zu folgendem Ergebnis:
Obwohl die Palästinenser Unterstützung von Ägypten, Transjordanien, Syrien, dem Irak und dem Libanon, zusammen mit etlichen anderen Parteien der Arabischen Liga erhielten, setzten sich die Briten - die sich übrigens bei der UNO-Abstimmung ihrem eigenem Vorschlag enthielten - mit Hilfe der Vereinigten Staaten von Amerika und der Sowjetunion erfolgreich durch. Durch die geplanten Umsiedlungsprojekte spitzte sich die sowieso schon gespannte Lage zwischen den beiden Völkern gefährlich zu. Es ging jetzt nicht mehr nur um Besitz, sondern auch um religiöse und ethnische Konflikte, die im offenen Krieg gipfelten.

.
In einem zweiten Beitrag erzähle ich die Geschichte des Konflikts vom diesem Punkt aus. Bald!
.

17 comentaris:

miq ha dit...

Les bases històriques sempre ens permeten entendre el perquè de l'estat actual de les coses. Molt interessant.

ddriver ha dit...

un resum mes rapid es de fora vingueren i de casa ens treieren

Mireia ha dit...

Caram quin repàs més exhaustiu! Esperarem la segona part amb moltes ganes.
Sobre això de les mones, es veu de manera molt clara en els pobles en què tothom es coneix, de vegades hi ha d'alcalde algú a qui tothom reconneix que no tindria com a treballador en un negoci seu, però, en canvi, per a ser alcalde el voten!!! Així que monos els dirigents polítics i nosaltres... no ho sé pas!

òscar ha dit...

els conflictes de les mones (i monos) solen desbloquejar-se moltíssim més aviat

quan sorgiran dos líders (un per cada bàndol) amb veritables ganes de solucionar-ho?

kweilan ha dit...

Un conflicte que ve de lluny i que per entendre'l bé s'ha de saber perfectament qui era qui en aquella zona i de qui era aquell territori. Molt bon resum!

Albert ha dit...

aquest conflicte, si que és massa complicat per poder resumir-ho en poques linies, molt agosserat per la teva part, però està clar i concís.....s'hauria d'aprondir el maltractament d'occicent vers la població palestina....this the question......

Deric ha dit...

cal tenir clara la història per saber perquè passen les coses que passen, de totes maneres la culpa de tot la tenen els polítics que només pensen en enriquir-se a costa del que sigui, ja que, en definitiva, tots els conflictes es resumeixen a diners i a religió.

Els del PiT ha dit...

Doncs aquest tema escabrós i feixuc potser ens serà més interessant llegint-ho a l'In varietate, no creu avi?
-Eh? Ah, sí... Venc Seat 600 en perfecte estat de conservació (fred a l'hivern i calor a l'estiu), pocs km i tapisseria d'espart...
-Avi! Que parlava seriosament jo!
-Jo també, no és blog del "motor al dia"?
Disculpa'l Ferran, no sap el que diu,ha vist la moto de la teva amiga i s'ha fet un embolic...

Assumpta ha dit...

Quin resum més bo i clar!! Podries ser profe! :-))

Espero la segona part ;-)

...Ich wieder jung!

Ferran ha dit...

Per suposat, completament d'acord amb tu, miq.

ddriver em sembla un resum força contundent, i que comparteixo.

Hola Mireia. Sí, per desgràcia les mones no només treballen en política; són arreu!

Òscar pregunta, pregunta... Hauria de ser possible, però alguna cosa fa que, si aquestes persones existeixen, a mesura que s'atansen al poder (a Israel i a Palestina, en aquest cas) van mutant en mones.

Merci, Kweilan :)

La cosa està tan embolicada, Albert, que no estic segur de què se suposa que caldria fer...

Deric tocar poder té el poder de deixar-los tocats, als polítics.

Haha!! Saps què passa en realitat, Sergi? L'avi ja fa temps que corre per aquest món i sap el pa que s'hi dóna; per això ha preferit distreure's amb la moto que amargar-se amb el conflicte.
No et pensis, en el fons l'entenc.

Assumpta he sigut profe... molts anys ;-)

zel ha dit...

A mi em fa molta falta que me l'expliquis, a veure si hi acabo entenent alguna cosa... petons, maco!

Assumpta ha dit...

Aaaaaaaaaaaaaaaah!!! Mira'l ell!! Doncs se't nota, eh? :-)))

Rita ha dit...

Ostres... Gairebé se'm passa aquest post... No ho entenc. A vegades, no sé si us passa, els posts no m'entren de seguida a la llista i, tot d'una, els veig, però ja porten hores o dies fins i tot i aquest en concret no l'havia vist fins ara.

Gràcies, Ferran! Un post molt interessant. És un tema que sempre m'ha preocupat molt i no he aconseguit entendre mai.

Efectivament ho fas molt didàctic i entenedor. Esperarem al següent post.

Li passo el link a un amic que segur que el llegirà amb atenció.

Gràcies de nou i, ja saps, quan vulguis, ens pots anar fent monogràfics d'aquests, serà un plaer llegir-te'ls.
Una abraçada i bon capde!

Natxo Rovira ha dit...

Molt interessant, Ferran, i molt didàctic.

De vegades tinc la sensació que ens acostumem massa ràpid a la realitat i opinem alegrement i no en tenim ni idea, ni tampoc posem interès, de les causes ni dels orígens dels problemes.

Un cop més, enhorabona per l'elecció dels temes i pel tractament que els hi dones.

Un extraordinari blog per ajudar-me a formar opinions.

- assumpta - ha dit...

M'agrada com ens ho has explicat, d'una manera didàctica i alhora planera. Cal estar atents a la segona entrega.
Gràcies!!!

Ferran ha dit...

Segur que és molt simple dir el que diré, Zel, però tot plegat és... una mostra de l'estupidesa humana, i d'allò que ens separa anys llum de l'excel·lència.

Assumpta, no li diguis a ningú, eh?, però és que, en total, han sigut uns 15 anys de "profe".
Celebro molt que t'agradi aquest intent de resum.

I també a tu, benvolguda Rita, celebro que t'hagi resultat d'interès. Espero, en una segona part, arribar a la situació avui dia.
Això que expliques del blogroll... no podria assegurar-t'ho però diria que no, que a mi em funciona bé... crec!

En certa manera, Natxo, és inevitable que opinem de temes sense saber-ne del tot l'entrellat. En el cas d'aquest conflicte, que té centenars d'actors i una trama complexa que dura dècades, ni tan sols aquest apunt meu ajuda a fer-se una idea del total. Però bé, és més que res! :-)

Merci, -assumpta-, a veure si trobo aviat el moment de posar-m'hi!

----- ----- ----- -----

Gràcies a tots pel vostre interès. Repeteixo que mirar d'explicar resumidament perquè som on som, en aquest assumpte, és mooooolt complicat; però sí penso que aquestes poques línies, i les que publiqui aviat en un segon post, us ajudaran a entendre una mica la situació a aquells que no n'estigueu gens familiaritzats. No pretenc pas altra cosa.

Xavi ha dit...

Fixa't Ferran, quantes guerres has anomenat només en aquesta primera part. I les que queden, fotudament, les que queden. Hi ha un rerefons històric en aquesta zona del planeta... quan acabaran les guerres?