Us ho prometo!

1990. L'any de la reunificació d'Alemanya, la invasió de Kuwait, la retirada de la Thatcher, el català, llengua d'ús a les institucions comunitàries, el Turó de la Peira, l'operació de Eltsin a Barcelona, els adéus a Xavier Cugat, la Garbo i de Pedrolo, la campanya del "Póntelo, pónselo" i... "I promised myself"!
Nick Kamen ha passat a la història com el típic cantant d'una cançó (en va fer més, però algú sabria dir-ne els títols?). Això sí: una de sola, però quin tema! És veritat que la lletra seria l'antítesi de la profunditat filosòfica, cosa d'altra banda habitual en les lletres de tantíssimes cançons però, tot i així, aquesta guitarra i aquesta tornada em porten muntanyes de records.



I promise you!
Although I just know one song from him, Nick Kamen's 1990 "I promised myself" is one of the themes which is more strongly related to my personal history. Many things happened in that year, from the reunification of Germany to the withdrawal of the Iron Lady, but Kamen's song is, without doubt, my own reference for the first year of the 1990s.

Ich verspreche euch!
Nick Kamen hat eigentlich nicht nur einen Song veröffentlicht, trotzdem bleibt "I promised myself" sein (fast einzigen) Lied. 1990 wurde es geboren, und seitdem bleibt es meine persönliche Referenz für dasjenige Jahr. Ein Jahr, dass übrigens in die Geschichte eingegangen ist, da am 3. Oktober fand die deutsche Wiedervereinigung statt.

I promised myself, I promised I'd wait for you
The midnight hour, I know you'll shine on through
I promised myself, I promised the world to you
I gave you flowers, you made my dreams come true
How many of us out there feel the need to run and look for shelter
I promised myself, that I'd say a prayer for you
A brand new tomorrow, where all you wish comes true
I promised myself, that I'd make it up to you
My sister and brother know I'm in love with you
How many of us out there feel the pain of losing what was once there
God I know what people say about her
No mistake who can live without love
In the midnight hour, I will wait for you, I will wait for you, I will wait for you

16 comentaris:

Rita ha dit...

Ummmmmmm I tant que la coneixo! I em porta molts records... Això del youtube és fantàstic! La de música que he recuperat...
Gràcies, Ferran!

Assumpta ha dit...

T'has deixat una cosa importantíssima de l'any 1990 jeje

- el mes de setembre es va casar l'Assumpteta amb el "pobre" Josep Lluís ;-)) abans de marxar de viatge de noces (a París) van anar al Camp del Barça a veure un partit (Barça-Valladolid) i, li van portar tanta sort, que varen guanyar QUATRE lligues seguides :-))

La cançó és molt xula però admeto (avergonyida) que no la coneixia... i és estrany perquè la música d'aquella època la coneixia bé

Anònim ha dit...

Gràcies Ferran. Segueixo el teu blog des de fà gairebé un any sense atrevir-me a deixar hi comentaris, el meu català escrit és força penós i francament, em fà vergonya!. Malgrat aixó, vull que sàpigues que comparteixo la majoria de les teves opinions i que si em permets et seguiré llegint.

Helena

Els del PiT ha dit...

Sí que va sonar aquesta, i mooolt!
Ah! També va passar una cosa super-important: faltaven dos anyets per casar-me amb la meva dona!
Sergi ;-)
Mentre escoltem la cançoneta aprofitaré per prendre'm el cafè que l'òscar em té preparat sota la nostra foto de seguidors, hi hi hi... ;)

Sylvie ha dit...

Jejeje... em recorda a un sopar de fi de curs :-D

kweilan ha dit...

Primer no sabia quina cançó era, però despres me n'he adonat que podia anar seguint la melodia. No me'n recordava. Bona setmana!

Sara Maria ha dit...

Doncs jo no la coneixia... Al 90... En tenia 34!!! Uffff.. De cop em sento vella!! Hhahahah... Déu ser això, que era pels més joves!

Deric ha dit...

que mono el Kamen!!! si que van passar coses el 90!

rits ha dit...

Del 90???? la feia més antiga i tot!
I tant, tot un mite de cançó i de cantant!!!!!!

nur ha dit...

Doncs jo no li recordo cap cançó més, però aquesta em va agradar força. És d'aquelles que s'enganxen: segur que demà em passo tot el dia "I promised myself..."

Merci!

òscar ha dit...

va ser una trencapistes de l'època. d'aquelles que, en començar a sonar, provocaven un petit esclat en forma d'allau de gent que deixava la copa per anar a ballar.

posats a fer, i ja que el cafè a la disco no s'escau massa, convido a gintonic al sergi. :)

Els del PiT ha dit...

Uf òscar! Ho sento però el gintònic... No puc amb la tònica (i no em diguis que és perquè l'he tastat poc, eh? Que ens coneixem he he he...)
Però potser mentre l'avi es pren el teu cafè, una birreta?
(Sense alcohol, és clar!)
I pel Ferran una altra, que convido jo!
;-)
Sergi.

Puji ha dit...

Em vaig fer uns farts de ballar-la! Una mica més tard, cap al 95, però encara la posaven a tot arreu.

Ferran ha dit...

Rita YouTube és un excel·lent motiu per flipar amb les "noves tecnologies", eh?

Assumpta no sé com vaig poder-me oblidar una dada com aquesta. Quin cap!! :-)

Moltes gràcies pel teu comentari, Helena. Pel que fa al català, creu-me si et dic que l'important no són tant les faltes com les opinions. I bé, de faltes no és que en facis gaire, eh?? :)

Osti, Sergi, una altra dada que m'he oblidat en aquest post. Tic fatal!

Syl un sopar... especial, potser? ;-)

Kweilan encara que no la tinguessis present, segur que la vas sentir molts cops.

Sara Maria exageraadaaaa!!! :-)

Deric deixa'l córrer, en Kamen. Model com era, el noi...

Rits no deixaria d'escoltar-la. Realment em sembla molt... mmm... ¿especial?

Com has passat el dilluns, Núria? Prometent, com sospitaves ahir? ;-)

Què bona la teva descripció dels trencapistes, Òscar! copes a taula i tothom a ballar! :-)

Per cert, Sergi i Òscar, us deixo els gintonics i les cerveses, em quedo amb un tè; que sóc d'herbetes, jo! :)

Puji és veritat que aquesta, com tantes altres, van durar fooorça temps a les pistes. Com molava cada cop que sonava!

Assumpta ha dit...

Jo m'apunto al te que també sóc d'herbetes :-)

Estic tornant a escoltar la cançó... és que de fet, no m'és totalment desconeguda (serà per què la vaig escoltar ja l'altre dia al teu blog? jeje)

És com si hi haguessin trossos que em sonessin més i altres que no (quines coses més rares em passen)

Ferran ha dit...

Doncs au, Assumpta, el dia que quedem ja sabem que demanarem tots dos, jiji... ;-))