Aquells diumenges

TV3 va consacrar els vespres de diumenge dels seus primers anys de vida a tres sèries que van fer època: "Dallas", "Tenko" i "A cor obert".

El 22 de gener de 1984 hi arribava la nissaga dels Ewing. L'audiència catalana ja havia conegut aquella família texana a través de la "Primera cadena", però ara tindria l'oportunitat d'escoltar el pèrfid JR insultar la seva dona en català, i al patriarca, en Jock, etzibar la seva jove aquell inoblidable: "Sue Ellen, ets un pendó!". Pobre Sue Ellen, sempre maltractada per la seva família política! Segur que de Dallas en recordeu la careta de presentació...



Pel que fa a Tenko, va ser una de les primeres co/produccions britàniques de què vaig gaudir, amb el permís de les insuperables Upstairs, downstairs i Brideshead revisited. La sèrie estava molt ben feta, i no em devia perdre ni un dels seus 30 capítols. "Tenko" relatava les aventures i desventures d'un grup de dones occidentals, retingudes en un camp de presoners de guerra que els japonesos havien instal·lat en una illa ocupada, en plena Segona Guerra Mundial.
Aquí sota hi podeu veure tant la careta de presentació com els crèdits que apareixien al final de cada capítol:


Finalment, A cor obert va arribar a les pantalles de TV3 el 21 de setembre de 1986. Va ser la pionera de les sèries centrades en l'àmbit hospitalari, i m'hi vaig enganxar des del primer capítol. Segurament en recordeu la melodia, que podeu escoltar aquí sota en aquest vídeo:



Totes tres són produccions dels anys 70 i 80, quan, a diferència de molts de nosaltres, que érem uns "pipiolos", alguns dels protagonistes d'aquelles sèries eren ja força granadets. Per això personatges com en Jock Ewing i la seva esposa Ellie, la germana Ulrica i el Dr. Westphall, entre d'altres, van perdre ja fa anys l'actor/actriu que els interpretava. Tempus fugit!

Les primeres emissions de TV3 formen part de l'imaginari amb què vem créixer els catalans que ara rondem els 35/40 anys. En una època en què només podiem veure tres canals, dos dels quals més aviat casposos, la pública catalana era la finestra que moltes famílies del país obrien per respirar nous àires. Recordeu algún programa o sèrie en especial, d'aquells primers anys de TV3?

Those Sundays
This is about the first years of the Catalan public tv station TV3, which started broadcasting back in January 1984. For some six or seven years, the prime-time on Sundays was devoted to three shows, two of them American and a British-Australian coproduction: Dallas ran until February 1986, and it was a hit in Catalonia for a linguistic reason: TV3 was the first station to air completely in Catalan language, and so it offered the audience the possibility to watch films and shows dubbed, for the first time, into this language (in the frame of the Spanish state, Catalan has been banned and understimated; not just from the dictatorship of Franco, but ever since the Nova Planta decrees).
Back to the tv series, once TV3 stopped broadcasting Dallas, Tenko took its place. This was an excellent coproduction, which set a group of Western women, who had been captured by the Japanese during the WWII, in a prisoners camp. This lasted some six or seven months, and then it was the turn of Saint Elsewhere, a show which story line took place in a Boston hospital. As I just said, they were all important milestones in the recent history of Catalonia, for they helped our language become a media language. And we all know, what cannot be seen or heard in the media... does not exist!

Die damalige Sonntage...
Dieser Beitrag beschäftigt sich mit den ersten Jahren des öffentlichen katalanischen Fernsehsender TV3, der 1984 zur Welt kam. Mit der Erstellung dieser Kommunikationsmedium wollte die katalanische Regierung, die Normalisierung der katalanische Sprache zu erreichen. Seit 1714 hat das Katalanisch fortwährend einen sehr starken Druck ertragen, und erst nach dem Tod des Diktators Franco haben wir, Katalaner, die Gelegenheit gehabt, in unserem Land mit relativ Normalität in unserer Muttersprache leben zu können. Achtung, nur "relativ"! In dieser Geschichte hat TV3 eine Hauptrolle gespielt.
Während der ersten Jahren dieses Fernsehsender konnte das katalanische Publikum, sich an ins Katalanisch synchronisierten Filmen und Serien zu gewöhnen. Es war komisch, die DarstellerInnen von Serien wie Dallas, zum ersten Mal auf Katalanisch zu hören. 1986 begann TV3 die Britische-Australische Gemeinschaftskoproduktion Tenko zu senden; übrigens eine sehr gute Serie...
Das letzte Produkt, das die Sonntagsabende der 80. Jahren im TV3 erobert haben, hiess St. Elsewhere, eine amerikanische Produktion, die um Ärzte und Patienten ging.

31 comentaris:

Rita ha dit...

Ostres... quin exercici de memòria! :-)

Recordo molt especialment Gent del barri, Veïns, també...

Uff, quantes coses vénen al cap...
Bona Pasqual, Ferran!

Oscar 7m76 ha dit...

Filiprim!

Tot i que a mi també m'encantava "A cor obert".

Nacho Hevia ha dit...

Em recordo molt bé de TENKO!
GUAU! jo hi era molt petit... com em patia veure a aquestes dones...ufff
Gràcias per recordar-me'l!
Petons!

Assumpta ha dit...

Ai, Ferran!! Saps que he llegit? Doncs això:
"En una època en que només podiem veure tres canals, dos dels quals més aviat casposos, la REPÚBLICA catalana era la finestra que moltes famílies del país obrien per respirar nous aires."

Pobre de mi... el subconscient em traeix jeje...

Dit això (que és cert que m'ha passat, eh?) afegiré que de les tres que menciones jo només seguia "Dallas"... el meu germà mirava "Tenko" i jo li deia quelcom semblant a "quin rotllo sèries de camps de concentració, guerres i militars" (però jo no la veia, eh? o sigui, típic per fer la murga entre germans jajaja)

Recordo que a Josep Lluís li agradava molt Eastenders (Gent del Barri), que a casa seva sempre la miravan... és que Josep Lluís és un anglòfil de primera :-)

M'agradava el "Vostè jutja" d'en Puyal :-))

Deric ha dit...

Tenko no m'agradava, A cor obert no la seguia i Dallas només de tant en tant...
Dels primers temps de Tv3 recordo molt Dancing Days, L'esclava Isaura i totes les sèries brasileres que feien i ens feien patir!

Clidice ha dit...

Molt bé, d'acord, me'n recordo d'aquestes, però t'has descuidat la més important, la més de culte: DANCING DAYS!!!. Amb la Julia Matos (Sònia Braga), el Carlos Eduardo Souza Prado Cardoso, el senyor Alberico, l'Ouvirajara ... allò era una sèrie! allò i "The Young Ones" i "Red Dwarf" al 33 ;P

quim ha dit...

Algú va dir que l'avorriment començava quan acabava Dancing Days. Jo, gràcies a Déu, tenia diversió que continuava dies. Els dilluns feia la crònica de Dallas al tren, i tot el vagó ja s'ho esperava. Després a la facultat. Déu meu, no havíem rigut ni res. Encara és l'hora d'ara que em trobo companys d'aquell temps que ara són prohoms (i prodones) i encara riem recordant-ho.

És que allà vaig aprendre que els bons com el Cliff Barnes són els més gilipolles i que jo volia tenir un oncle com en JR. La vida hauria estat més divertida perquè em feia un fart de riure. Ara penso el mateix dels bons com la Teresa o la Nuri de Ventdelpla, però no és el mateix. I tant que no!!!! Aquestes només són un càstig diví, un monument a la hipocresia políticament correcta i ensucrada, però perversa i manipuladora. La pobra Sue Ellen era més autèntica

Per cert, i que me'n dius de l'esclava Isaura? I el Balla comigu?

helenna ha dit...

M'encantaven Upstairs, downstairs, i a cor obert. Qué grans que som....

SM ha dit...

Tenko! Feia segles que no pensava en aquesta sèrie. A mi sí que em va marcar...

El Criteri ha dit...

Helenna, jo sóc encara més gran i per això potser no entendreu el que curiosament acabava (!) de penjar de la tele, però en aquest cas la franquista.Us convido a llegir-lo, tot fent un exercici democràtic, i flosòfic , diria jo, Parlant del post del Ferran jo diré que considero també que les sèries angleses és de lo millor que s'ha fet a la tele mai.Saluts

Ferran ha dit...

Fantàstiques "Gent del barri" i "Veïns", Rita. Jo també les veia, totes dues!

Un altre programa que tampoc no em perdia, Òscar: el Filiprim del Sr. Bachs i l'ajudant :-)

Ostres, Nacho, sí que devies ser molt petit, tu, en l'època de "Tenko"!

Wow, Assumpta, "Vostè jutja" era genial! Per cert, l'actual directora de TV3, la Terribas, hi va aparèixer amb només 19 anyets... Premonitòria, l'aparició, oi?
M'ha fet molta gràcia la traició del teu subconscient, jiji...

Deric de toootes les brasileres que TV3 va emetre -em sembla que van ser unes quantes- només recordo haver seguit, en part, una molt cutre que es deia "Guerra de sexes". De fet, però, no n'estic gaire segur, ni tan sols que es digués així!

Ei Clidice, saps que ni "Els joves" ni "El nan roig" no les vaig seguir mai? Algún trosset, puntualment, n'havia vist, però res més.

Haha! Molt bona la teva anàlisi sociològica, Quim. Ho sé, ho sé, no pretenies fer cap anàlisi... però és el que has fet!
Sí, potser la Sue Ellen era més autèntica que les nostrades Teresa i Nuri; això sí, només quan no anava beguda :-)
La Isaura aquella, com li comentava a en Deric, no l'havia vista mai (tot i que en recordo el nom de la sèrie).

És que Upstairs, downstairs era "paraules majors", Helenna. Quin tros de sèrie, quins actors i quina trama més ben parida!
Sí que som "granadets", sí, hehe...

Espero que fos per bé, Salvador! Espero que no fos per agafar mania als japonesos, per exemple :-)

Merci per deixar la teva opinió, Esteve. Aprofitaré l'avinentesa per fer un tomb pel teu blog!


Salut a tots!

zel ha dit...

Saps què m'agradava? Ui, ara riuràs...
L'Oliana Molls i el Capità Enciam...què, no t'ho pensaves, eh que no? Donaria qualsevol cosa per trobar algun capítol!

Els petits canvis són poderosos!

FrancescaBcn ha dit...

Ufff, de totes les que dius només vaig veure Tenko, i vés per on, crec que avui dia encara tindria acceptació... de les altres, reconec que Dallas no la vaig seguir (jo vaig ser més de la Channing... quina mala bruixa! :D), i que mai he vist sèries de metges, ja en tenia prou amb viur-les!!!

kweilan ha dit...

La que no em perdia era A cor obert. M'agradava molt i després he anat veient com molts dels seues protagonistes s'han fet actors famosos.

Natxo Rovira ha dit...

Osti, m'ha fet molta il.lusió llegir els teus esments a A Dalt i a Baix i Retorn a Brideshead, potser les meves dues sèries dramàtiques preferides. Com m'agradaria tornar-les a veure!! les recordo amb nostàlgia, eren magnífiques, totes dues.

Coincidim en gustos!!

Ferran ha dit...

Zel la veritat és que del Capità Enciam només en recordo... el nom! Bé, el nom i allò dels petits canvis, que són poderosos. Però res més. Em sembla que no me'l devia mirar gaire, jo...

Francesca A Falcon Crest també m'hi havia ben enganxat!

Kweilan és curiós, veure en Denzel Washington tan jove. És el que deia en el post: Tempus fugit!

Doncs mira, Natxo, a BTV -la tele local de Barcelona- van reposar Retorn a Brideshead deu fer un parell d'anys. La vaig tornar a veure, després de moltíssims anys, i m'emocionava tant com aquell primer cop. És realment fantàstica. I la música... quina música!

pe-jota ha dit...

Veus, aquesta és una memòria comuna, gent de la mateixa generació poden tenir punts de trobada i punts de divergència

Núria ha dit...

Els concursos com Vostè jutja, Filiprim... i altres que ja heu dit. El que intentava escoltar cada dia, a més que coincidia amb l'hora que dinava, era en Salvador Alsius amb Els sants del dia, crec que dins el Telenotícies Migdia.

Assumpta ha dit...

Siiiiii? La Mònica Terribas va sortir al Vostè Jutja?? Tenim imatges d'això Ferran? :-))

(Te les canvio per unes imatges de la Noemí Galera!! d'Operación Triunfo... que va sortir a "Amor a Primera Vista" quan tindria poc més de vint)(No s'hi val que em diguis que no saps què és Operación Triunfo, eh? jaja)

glamboy69 ha dit...

OMG!! Jo era superfan de DAllas!! N'estava enganxadíssim amn menys de 10 anys!

Mireia ha dit...

Jo recordo les primeres emisions en proves, en pac-man a l'ora de berenar tornant d'escoles. Les tres que tu anomenes les recordo totes tres, tot i que em sembla que no devia tenir edat per mirar-ne cap. Però Dallas era un clàssic amb ma mare planxant el diumenges al vespre. Tenko també la recordo, durilla. I de Cor Obert, en recordo la reposició a la tarda .
També recordo dels diumenges al vespre una sèrie de ficció de producció propia sobre un extraterrestre: Kiu. Algú la recorda?

Ferran ha dit...

Justa, pe-jota, la memòria comuna també al voltant de la tele. D'aquí a un temps la trobarem al voltant de YouTube i de la Wiki!

I tant, Núria, el famós santoral de l'Alsius! Ho dius bé: era dins del TN Migdia, que el presentava al costat de la Mònica Huguet.

Aitx, Assumpta, em temo que no. He fet el que suposo que tu també has fet (buscar-ho al YouTube), però no n'he trobat :-(
OP sé què és, tot i que no ho he vist mai; no cal dir que aquesta tal Sra. Galera no tinc el gust de conèixer-la... i no crec que em perdi gaire, hehe...

Glam Dallas era la bomba, i el que va obrir la porta als serials tipus Dinastia, Falcon Crest i companyia; quina època! :-)

Ostres, Mireia, m'oblidava d'en Pac Man; m'encantava, també! (com es nota que no hi havia internet; veia molta tele! ;-)
Aquesta sèrie que comentes, "Kiu"... no em sona gens! Una sèrie de producció pròpia, sobre un extraterrestre? No, no em sona gens! Algú la recorda??

Mireia ha dit...

He trobat aquest video d'en Kiu

http://www.tv3.cat/videos/383619

potser us sona

XeXu ha dit...

No hi ha dret, jo vaig comentar aquest post, el meu comentari ha desaparegut! No entenc la informàtica de vegades, on ha anat a parar?

Assumpta ha dit...

Ai!! m'hagués fet gràcia veure-la :-)) però mira, què hi farem... jeje

Els del PiT ha dit...

Quina gràcia recordar tota aquesta tirallonga de sèries i programes, certament ens fem grans... Coincideixo amb la majoria dels comentaris, tampoc hi havia tant per escollir...
sergi
;-)
Pitjor era per nosaltres, nano!Ben mirat, té raó avi...

Ferran ha dit...

Ei Mireia, ara mateix no puc mirar-me el vídeo, però aquesta tarda m'hi poso; sento curiositat! -Merci pel link.

XeXu! noi, doncs ho sento però no en tinc ni idea. De cada comentari rebo un mail al meu correu, i d'allà premo "publicar". Fins i tot en el cas que l'hagués esborrat per error, sense adonar-me'n, abans de publicar-lo, m'hauria aparegut com "pendent de publicar" quan hagués entrat al blog! -No ho sé, noi, em sap greu :(

Assumpta a veure si d'alguna manera n'aconsegueixo alguna imatge...

Amics del PiT, no hi havia gaire per escollir, és cert, però en conjunt dubto que ara l'oferta sigui molt més interessant!


Salut a tots, i gràcies

Xavi ha dit...

A mi el que m'impactava era el somriure burleta i traïdor d'en JR. A quanta gent li devia venir al cap l'expresió "mal parit" quan veia aquest tall? A més recordo que a tv3 abusaven d'ell i el treien cada dos per tres.

Met ha dit...

Quins records!
Ara m'adono que m'estic fent gran!

- assumpta - ha dit...

Ai Ferran! Ja t'acostumaràs que jo per horaris sempre vindré a misses dites, però vindré, je,je.
Em va encantar Tenko!, era dura, duríssima, però no me la podia perdre.
Les que recordo amb un "carinyo molt i molt especial" eren Upstairs/downsptairs (que ja l'havia vist anteriorment a la 1a (arriba y abajo) i que lògicament en va tornar a enganxar. I Gent del Barri, ohhhh! si és que ja eren de casa, je,je.
De programació pròpia de la casa recordo amb tendresa el Filiprim, doncs a més vaig anar-hi de públic en un capítol.
I ara m'has fet venir al cap "la vicenteta", la recordes???
També recordo que la veu de l'Antoni Bassas em semblava una delícia (em fixo moltíssim en les veus)i quan el vaig veure per primer cop a tv3 em vaig quedar desencantada! aquella veu no li corresponia en resssssss !
;)

Ferran ha dit...

Aquell somriure, hehe... En el fons, Xavi, en JR era un malparit simpàtic :-)

Buf, Met, es nota molt quan mirem enrere, oi? Quan ens n'adonem que les nostres referències de nanos, i de no tan nanos, queden a anys llum de la nostra vida actual...
Ei, per cert, benvingut a l'In varietate concordia :-)

Quins temps, -assumpta-! I tant, que recordo la Vicenteta. I pel que fa a Gent del barri, jo també hi estava enganxadíssim; m'encantava!!