Cap on?

Tot un debat, el de l'educació/l'ensenyament en els nostres dies. Sovint va acompanyat de comentaris sobre "com pugen els nostres nanos", sobre què els interessa, què els mou, com veuen el seu futur i com és, objectivament parlant -si és que la qüestió es pot objectivar- el devenir que els espera.
Al voltant de tot plegat vull recomanar-vos que llegiu aquest post. Es tracta, de fet, d'un article en tota regla, que té el valor que té perquè l'ha escrit un noi de 16 anys. A mi m'ha servit per constatar que la desorientació que crec percebre en part de la joventut d'aquest país, no s'allunya gaire de la realitat. Malauradament.

¿Hacia dónde?
El debate de la educación/la enseñanza va a menudo acompañado de comentarios sobre "cómo crecen los jóvenes", sobre qué les interesa, qué les motiva, cómo ven su futuro y cómo es, objetivamente hablando -si es que la cuestión se puede objetivar- el devenir que les espera.
En torno a esta cuestión, me parece muy interesante recomendarles este post, un artículo en toda regla escrito por un pibe de 16 años. Temo que mis temores sobre cuán perdidos están miles de jóvenes en nuestros países, no eran infundados. Por desgracia.

9 comentaris:

Clidice ha dit...

Gràcies pel link, realment interessant el punt de vista d'aquest xicot. Realment, en això de l'educació, tothom hi ha de dir la seva :)

SergioMZ ha dit...

Moltíssimes gràcies!

Sincerament, no esperava que això ningú ho recomanés... ho vaig escriure sense parar-me a pensar, simplement amb la idea que ja tenia feia idees al cap.

Moltíssimes gràcies per haver-me enllaçat.

FrancescaBcn ha dit...

Un article (més que un post) molt bó... i molt real, jo tinc un fill de 20 anys que no para de dir-me coses similars! Seguiré aquest noi i les seves "paranoies"! :-)

zel ha dit...

Jo de moment, no opino, m'estimo més pensar en el que comenta....

Assumpta ha dit...

Ferran, aquesta tarda ho he llegit des del despatx i he saltat al blog d'en Sergi i l'he felicitat pel seu article...

Ara entro i et dono les gràcies a tu per haver-ne fet referència... Lamentablement, és la trista realitat. Afortunadament, hi ha excepcions, com ell...

Ferran ha dit...

Sergio mentre me'l llegia anava pensant que, a banda d'agradar-me l'estil -per "autèntic", podriem dir- em semblava interessantíssim el teu punt de vista, donada la teva edat i el que descrius. Potser ets un periodista en potència! ;-)
De debò, enhorabona.

I a la resta, clidice, francesca, zel, assumpta, entenc que l'article d'en Sergio us hagi cridat l'atenció en positiu, i celebro que hagueu tingut l'ocasió de llegir-vos-el.


Salut!

Edurne ha dit...

Ayer pasé y leí el artículo de Sergio.
La verdad que la edad del chico y su forma de escribir y su valentñia al contar las cosas tal cual las vive, las ve y las siente, es valiente...

La educación está en crisis, y lo digo yo qu ellevo 27 años largos en ello.
Esperemos que las reflexiones como las de Sergio u otras, pero reflexiones acerca del tema, hagan que nos paremos apensar en qué es lo que estamos haciendo mal, porque, como sociedad... algo estamos haciendo mal, eso está más que claro!
Petons!

- assumpta - ha dit...

Gràcies per haver-nos obert la finestra i així haver conegut en Sergio.
No m'he pogut estar de felicitar-lo per aquesta valentia seva, tan per com veu la vida, i per com ens l'ha descriu.
Qüestió d'educació, tot plegat. I amb aixó queda dit.

Ferran ha dit...

Edurne ojalá sepamos cómo pasar del diagnóstico a la búsqueda de soluciones. ¡Y pronto! -Muxus.

-assumpta- me n'alegro que també tu hagis trobat interessant l'article d'en Sergio. Sense dubte ho és.