El conflicte (i 2)

Si volem mirar d'entendre el món on vivim i els reptes a què la humanitat continua fent front, hem de mirar enrere. Aquí teniu la primera part de l'article dedicat a revisar l'etern conflicte israelo-palestí; avui l'acabo amb la segona part, que s'allarga fins als nostres dies.
.
L'any 1964 es crea l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP), que té com a objectiu alliberar el territori a través de la lluita armada. A partir d'aquest moment sovintejaran els actes terroristes contra interessos israelians, fins que l'any 1967 té lloc la "Guerra dels sis dies" (no us perdeu aquests mapes de la BBC) entre Egipte, Síria i Jordània d'una banda, i Israel de l'altra. Les conseqüències d'aquell conflicte afecten, encara avui dia, la geopolítica de la regió.
.
L'any 1972 arribarà un dels fets més coneguts: la massacre de Munich. Durant els Jocs Olímpics de 1972, un grup d'esportistes israelians és assassinat per un comando palestí, que al seu torn rebrà de valent per part dels serveis secrets israelians, en una operació coneguda com a "Ira de Déu".
.
Els anys 80 veuran el naixement de la "Primera intifada" (1987-1992), l'aixecament contra el control israelià dels territoris palestins, i precediran uns anys 90 de relatius avenços en la cerca de la pau: els Acords d'Oslo de 1993, el Tractat de Pau Israel-Jordània de 1994 i la signatura dels Acords de Wye River l'any 1999... que, això sí, no s'ha arribat a aplicar mai. Un fet destaca esppecialment en aquesta dècada: l'any 93, el cap de l'OAP, Yasser Arafat, reconeix l'estat d'Israel; en resposta, el primer ministre Yitzhak Rabin accepta l'OAP com a representant legítim del poble palestí. La sintonia entre Rabin i Arafat va ser evident i positiva, fins que aquell va ser assassinat per un extremista jueu l'any 1995.
.
L'arribada del segle XXI no ha millorat gaire les coses: l'any 2000 va esclatar la "Segona intifada" que s'allargaria, amb intermitències, fins al 2006. Des de fa pocs dies, Israel està governat per una munió de partits coaligats: el conservador Likud, l'ultradretà Yisrael Beytenu, els ultraortodoxos, el nacionalista-religiós Habayit Hayehudi... i els laboristes! Una nova demostració que la política afavoreix estranys companys de llit (no sé perquè, Euskadi m'ha vingut ara al cap). El partit més moderat, Kadima, creat per exmembres tant del Likud com dels laboristes, ha quedat a l'oposició.
.
Ho vaig dir en el primer post: tot i que resumir aquest conflicte en un parell d'articles és una tasca impossible, exposar els principals fets de manera cronològica pot ajudar a entendre'l una mica millor. Que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions, un cop llegit tot plegat.
.
PS: Tractats i resolucions polítiques relacionades amb el Pròxim Orient els trobareu aquí.
.
The conflict (2/2)
This is the second part of an article about the Israeli-Palestinian conflict. Its first part can be read here.
Since the Palestine Liberation Organization (PLO) was created back in 1964, the acts of terrorism and the wars have been in the agenda, maybe with a little rest in part of the 1990s. The Six-Day war, in 1967, brought Egypt, Syria and Jordan into conflict with Israel. Its result has consequences in today's regional geopolitics, and was perhaps the seed of the 1972 massacre, when a group of Palestinian terrorists killed the members of the Israeli Olympic team, in Munich.
.
The First (1987-1992) and Second (2000-2006) Intifada were mass Palestinian uprisings against the Israeli rule in the Palestinian Territories. In between, that's in the 1990s, the political tension in the area seemed to ease, which in part had to do with the good relationship between Israeli PM Yitzhak Rabin and PLO chief Yasser Arafat. Unfortunatelly, Rabin was assassinated by an extremist Jew, so what could have ended up with a historical agreement between Israelis and Palestinians, simple could not happen.
.
Currently, Israel is being ruled by a coalition of moderate conservative Likud, extreme-right Yisrael Beytenu, the ultraorthodox, the religious-nationalist Habayit Hayehudi... and the Labor Party! Moderate Kadima, which was created from former members of both Likud and Labor, is now in the opposition.
.
Der Konflikt (2/2)
Vor ein paar Wochen habe ich den ersten Teil eines Beitrages übers Konflikt zwischen Palästina und Israel geschrieben. Heute gehe ich mit dem zweiten Teil weiter, der oben auf Englisch zu lesen ist. Grundsätzlich betone ich die Erstellung, 1964, der Palästinensischen Befreiungsorganisation, die durch mehrere Terroranschläge den Israelis aus Palästina abschieben wollte.
1972 findete das Olympia-Attentat statt, das erstens die Geiselnahme von Angehörige der israelischen Olympiamannschaft bedeutete, die schließlich ums Leben kammen.
In der 80-er Jahren war die Situation im Ort ganz unstabil, die während der 90-er Jahren ziemlich ruhig wurde.
Heutzutage wird Israel von einer Koalition verschiedenen Parteien regiert, die das konservative Likud einleitet. Likud regiert u.a. mit der nationalistischen Partei Jisra'el Beitenu, der Arbeitspartei und der orthodoxen Shas-Partei.
.

11 comentaris:

Assumpta ha dit...

Doncs ho he llegit... però la conclusió a la que arribo és que això és dificilíssim d'arreglar.

No sé pas què més dir... Desitjar sort sembla ingenu, però mira, seré ingènua i desitjaré que es puguin arribar a entendre :-)

Mireia ha dit...

El pitjor de tot és que en aquests casos no es pot dir allò de "el temps ho arreglarà", perquè tal com diu l'Assumpta no sé si hi veig solució!!

Per cert, com vas amb allò de convencer-me perquè no "tiri la tovallola" i vagi a votar a les europees?

Clidice ha dit...

Tinc un parell d'amics, a qui respecto molt, que són pro-sionistes i que viatgen sovint a Israel. Ara aquí, no cal dir-ho, pràcticament s'han d'amagar. Les meves simpaties sempre han estat pels palestins però reconec que així no anem enlloc, que cal una anàlisi molt profunda de la qüestió. Res és perquè sí en aquest tema, des de qüestions històriques i, sobretot, geoestratègiques, que provoquen els moviments humans que desemboquen en el conflicte ... cada dia se'm fa més feixuc poder tenir una opinió clara. Potser el millor, vista com està la cosa, fora que se separessin d'una punyetera vegada i ja està. Però hi ha tants i tants interessos al voltant d'això que, al final, em sembla que ni jueus ni palestins hi tenen res a veure :(
Gràcies per afegir una mica més d'informació :)

Edu ha dit...

Gràcies pels dos resums. Està bé veure el conflicte així de condensat, ajuda a situar-se.

La veritat és que la situació actual no pinta pas gens bé!

Anònim ha dit...

How long has this been going on... (I would embed Ray Charles but don´t know how here in the BCN hotel...) Have a good weekend! Merike

kweilan ha dit...

Resumir un conflicte com aquest és difícil però ens fa veure de com és de difícil reconduir la situació. Si a tot això hi afegim els sentiments d'odi, frustracions, revenges de ciutadans dels dos costats...esdevé un problema pràcticament sense solució.

enric ha dit...

I les resolucions de l'ONU incomplertes per part israeliana?
La solució es fa difícil d'esbrinar. I comptem moltes coses com per exemple: la desproporciò de les forces i el medis.
Gràcies, com sempre, Ferran per oferir-nos una síntesi tan ben feta.

- assumpta - ha dit...

Si vols passar per casa meva, hi trobaràs un cafè... i un regalet !
;)

zel ha dit...

Jo em quedo amb la mateixa pregunta que l'Enric...tot el que no han compler els israelians, qui els ho farà complir???

Tot plegat desencisa, no et sembla?

Ferran ha dit...

ASSUMPTA, tot depèn del grau d'humilitat a què estiguin disposades a arribar les parts. Si cadascú es manté ferm en les seves posicions, el problema no se solucionarà mai.

MIREIA, hi estic treballant. Aviat publicaré el post :-)

Una de les coses que més em costa d'entendre d'aquest conflicte, CLIDICE, és perquè punyeta no es tracen les línies per establir dos estats, un de jueu i un altre pels palestins. Per començar a trobar solucions em sembla indispensable.

Tens raó, EDU, no pinta gens bé. I no ho fa, com li deia a l'ASSUMPTA, per una qüestió d'ego, de no voler cedir posicions. Els únics que, en un moment determinat, semblaven disposats a fer-ho, Rabin i Arafat, ja són morts...

Greetings, MERIKE, and have a safe trip back home!

Sí, KWEILAN, és un poti-poti de difícil digestió :-(

És veritat, ENRIC; tens raó que Israel incompleix moltes de les resolucions de Nacions Unides. Però ara vindria la pregunta: ¿serveix d'alguna cosa, l'ONU? Buf...

Merci, -ASSUMPTA- :-)

ZEL, m'ho sembla. Per desgràcia m'ho sembla, a mi també.

Natxo Rovira ha dit...

Tot molt interessant, Ferran. M'han vingut ganes de saber més i a la Wikipèdia hi ha un bon article sobre la història d'aquest conflicte.
Trobo bastant indigninant que després de 60 anys, encara el conflicte sigui tan viu i hi hagi tant d'odi. No m'atraveria a manifestar la meva simpatia o rebuig per cap bàndol. Al mig sempre hi ha milions de persones indefenses que només volen viuer en pau, i que són mers instruments d'interessos polítics i econòmics.

Quan arribarà una verdadera revolució social a occident? ens tenen adormits i ben controlats, en la meva opinió.