Houston, seguim tenint un problema...

3 de juny de 1992. Severn Suzuki, de 12 anys, es planta -mai més ben dit- a la Cimera de la Terra que l'ONU organitza a Rio de Janeiro. Papers en mà, Severn deixa anar un discurs de 6:32 min. que deixa els assistents amb la boca oberta. El seu missatge és absolutament vigent, avui, 17 anys després. Busqueu 7 minuts a la vostra agenda i preneu-vos la molèstia d'escoltar-lo; és... en fi, poseu vosaltres els qualificatius. En Ferran i l'In varietate concordia subscriuren, fil per randa, cadascuna de les paraules que surten de la boca d'aquesta noia, avui dia, per cert, una reconeguda activista mediambiental.
Gràcies, Francesca, pel link!



Houston, we still have a problem...
3 June 1992. During the celebration of the Earth Summit in Rio de Janeiro, a 12 year old, Severn Suzuki, leaves the audience flabbergasted. Suzuki is now 17 years older, but her words remain untouched. Listen to them, and have your say.

Houston, wir haben ein Problem noch...
3. Juni 1992. Während des Erdgipfels in Rio de Janeiro, die 12-jährige aus Kanada stammende Severn Suzuki, haltet eine 6:32 Min. dauernde Ansprache, die dem Publikum mit offenen Mund lässt. Heutzutage ist Severn 17 Jahre älter, ihre Wörter dennoch bleiben wohl aktuell.

21 comentaris:

Assumpta ha dit...

Ostres, sí, es una passada aquest vídeo... jo també el vaig posar al meu blog el 7 de febrer, i justament el vaig posar perquè l'havia vist a un altre blog, i el vaig copiar... Crec que quanta més gent el posi als seus blogs o el facin córrer per Internet millor... a veure si els hi cau la cara de vergonya a tots els "capitostes mundials!

Sadurní Vergés ha dit...

Un discurs excel·lent que per desgràcia continua en vigència, perquè no sembla que els que tenen poder hagin fet res per solucionar el problema.

Salutacions,
S.

Francesca ha dit...

M'agrada molt el títol que li has posat al post, segur que la Severn el subscriuria!... de res, Ferran, aquests missatges s'han d'escampar... a més a més, m'encanta perquè no parla del tema amb un tó de "si us plau, no els hi fa pena una nena dient aquestes coses?", sinó en to cabrejat, com dient: "potser que deixin de perdre el temps i comencin a treballar d'una vegada en allò pel que han estat escollits, senyors meus"!
A reveure!

Rita ha dit...

la Rita i lamevaillaroja, també les subscriuen.
Gràcies per fer-nos conèixer aquest vídeo!

Sara Maria ha dit...

Fa 17 anys... I tant actual!! Gràcies!

kweilan ha dit...

Ens sembla que avancem però quan veiem aquest video...el que tu dius..tenim un problema.

zel ha dit...

Ara no veig res, un quadradet blanc, però tornaré, em sembla que no el deixaré pas per veure i escoltar...

Els del PiT ha dit...

Ja em va impressionar quan el vaig veure al blog de la "primera comentarista omnipresent" ;-)

Impressionant la serenor de la nena i la clarividència.

Edurne ha dit...

Caramba, caramba, se le ponen auna los pelos en punta de ver y oír a esta niña, con semejante reolución, calma y aplomo!
Vigente, lamentablemente siguen estando vigentes esas palabras! nada, no hay hecho nada! nada bueno, se entiende!
Sí, seguimos teniendo un problema, y gordo!
Petons!

Ferran ha dit...

Ostres, Assumpta, mira que et sóc fidel, eh? (vaja, a tu com a tots els habituals), però aquell post del 7/febrer me'l vaig perdre, em sembla...

Sadurní, més enllà de les bones paraules i, se suposa, intencions, poca cosa més han fet.

Francesca parles del tò... mentre veia el vídeo, em fixava en les cares d'alguns dels assistents; se la miraven justament amb aquest posat de "què mona, tan petita i mira com parla". També és veritat que, a mesura que avança la xerrada, les cares van canviant...

Rita, Sara Maria, encantat :)

Kweilan suposo que, com a mínim, és un toc d'atenció que convé mantenir viu, no només en la memòria.

No te'l perdis, Zel, quan puguis veure el vídeo. T'asseguro que t'encantarà escoltar-lo!

Ni més ni menys, Sergi. Parla amb un "aplomo" que per sí voldrien molts professionals!

¿A que es interesante, Edurne? Sabía que a orillas del Cantábrico, el mensaje también calaría :)


Gràcies a tots per dir-hi la vostra!

Edu ha dit...

Sí, el vaig veure fa temps. El missatge sens dubte encara vigent.

El que no sabia és que la nena s'havia convertit en una reconeguda activista mediambiental. La veritat és que re-veient el vídeo no m'estranya.

Bona setmana!

Cristina ha dit...

A mi me´l van enviar al meu correu fa temps i em va sorprendre i més sabent que és de fa uns quants anys. Poca cosa ha canviat...

Xavi ha dit...

Veurem com va la propera conferència sobre el clima, la que vé després de Kyoto , que ara no recordo el seu nom. És necessari que comencem a considerar beneficis, a nivell de conte de resultats, els beneficis que suposa fer del nostre mon un mon millor, no només els números que apareixen en la contabilitat trimestral. Diuen, els teòrics (i ara em poso eruditu) que el creixment econòmic, tal i com l'estem considerant al primer mon, implica més pobresa al tercer mon i destrucció de medi ambient. Un exemple: què surt més barat, gestionar resposablement els residus, reduint, reutilitzant i reciclent, o abocarlos al medi natural? La resposta des de l'òptica empresarial actual és, abocarlos. S'ha de canviar això....

Josep Lluís ha dit...

Si és impressionant aquest discurs, encara ho és més la vigència que té passats tots aquests anys. Vol dir que no hem fet res.

Puji ha dit...

Tan el discurs d´aquesta nena, com tot el que es va dir, proposar i comprometre a Rio va ser revolucionari. Quan estudiava Ciències Ambientals, l´assemblea de Rio era un referent. 17 anys després, contemplo desolat que no ha servit per una merda. L´únic positiu és que tot és vigent, i que ho podem tornar a prendre i segueix sent revolucionari.

Deric ha dit...

Jo tinc confiança encara que les coses poguin canviar i més ara que no hi ha en Bush

- assumpta - ha dit...

Jo potser arribo una mica tard al comentari...
però està clar que hi ha pitjors "retards"!

Gràcies per penjar aquest video i per que entre tots ni que sigui amb aquesta petita aportació d'uns i altres és pugui moure alguna cosa, a l'estil de la teoria de "l'efecte papallona".

Si em permets, el posarè al lateral del bloc.

Ferran ha dit...

Edu ho porta a les venes. Com bé dius, ho sembla prou només d'escoltar-la amb 12 anys!

Algún dia algú s'acabarà posant les piles, Cristina. Suposo! El cas és que... com trigui gaire!

I tant que s'ha de canviar, Xavi, sense dubte! La lògica empresarial que menciones és la mateixa que esprem qui no té per mirar de treure'n benefici, fins a l'última gota. I això val igual per persones que pel planeta!

És així, Josep Lluís, pel que sembla. Terrible però és així. Tan de bò algún dia...

Potser m'equivoco, Puji, però potser sí que per una cosa ha servit, tot plegat: juraria que fa 17 anys no hi havia, ni de conya, la consciència del problema que hi ha actualment. No es fa molt, o gairebé res, a nivell polític, però crec que a nivell individual, moltes actituds sí han canviat.
Ara falta, clar, que els governs es posin les piles, també!

Jo també la vull tenir, Deric!

I tant, -assumpta-, l'efecte papallona i que els poderosos posin fil a l'agulla és el que ens mou, a tots els qui tenim conciència de com estan les coses, i com d'imprescindible és que canviïn!
Jo ja et tinc "fitxada" :-)


Salut i gràcies a tots!

Assumpta ha dit...

Ai, com ho has fet això? :-)) Has tret els comentaris "cap enfora" :-))

(aquest no cal que li posis, eh? jajaja)

Ferran ha dit...

Ei Assumpta, sí, volia fer una prova; suposo que així és més fàcil que els habituals llegiu la resta de comentaris, que penso que poden aportar coses interessants, que no pas si es queden "aquí", amagadets, especialment un cop es publica un post nou...
No sé si ho faré sempre, a partir d'ara; ja veurem...
Que passis un bon dia!

Assumpta ha dit...

Ah, jo quasi sempre miro els comentaris dels demés quan entro a comentar l'article següent, però trobo que queda molt bé com ho has fet. Tens ànima periodística cent per cent jeje :-)))