Simfonia de sabres regada amb canonges de la seu liqüats

Jo no arribava als 10 anys quan començaven a ser molt coneguts; massa jove per entendre què s'amagava darrera d'aquelles letres que feien gràcia, sí, però que per mí no tenien cap significat especial. Amb el temps, però, vaig aprendre a disfrutar-les no només pel resultat que donava aquella conjunció vocal tan particular, sinó pels "missatges ocults" que Mainat, Pasqual i Cruz enviaven als seus oïdors. Les cançons de La Trinca eren -són- política, religió, pit-i-cuixa... una macedònia de temes lligats amb tanta gràcia com pocs altres han estat capaços de lligar, al nostre país. Hi havia excel·lent cuina catalana, abans d'Adrià!
Curiosament, com més lluny queden els anys de la dictadura, la censura i la transició, més actuals em semblen algunes de les crítiques musicades de La Trinca. En alguns aspectes, poc hem avançat...
Els tres de Canet van tancar la paradeta a finals dels '80, i malauradament ho van fer per engegar Gestmusic, una productora que ha parit programes de televisió que, em sembla, més valdria que no haguessin nascut mai. Aquesta segona etapa dels Mainat-Cruz (Pasqual se'n va retirar ja fa anys) no els la tindré en compte...
De temes de La Trinca us en poso prop de 10. No cal que us els escolteu tots d'una tirada; gaudiu-los a poc a poc, assaboriu-los amb calma; teniu un parell de dies, o tres, fins que publiqui un nou post. Bon profit!



















English version
La Trinca was a very popular music group in Catalonia. Born in the late 60s, under the Spanish dictatorship of Franco, their lyrics always referred to forbitten or sensitive topics, such us Catalonia, the Catalan language and culture, the political situation in the whole of Spain and... women. As I was I kid, I could not understand the real meaning of their words; you know, censorship makes it complicated to say things straight! But as I grew older, I did understand what they meant, and realised how important it had been, for the elder, to hear those lyrics in those hard years.
The three members of La Trinca decided to split up in the late 80s, but their music is still -or even more!, especial on our days.

Deutsche Zusammenfassung
La Trinca war ein sehr beruhmtes Band, das Ende des 60-er Jahren in Katalonien gegrundet war. Warum es wichtig war, scheint einfach leicht zu verstehen: der spanischer Diktator Franco was noch da, und La Trinca u.a. haben die Bevölkerung erbaubt, eine andere Vision der politische und gesellschaftliche Realität des Landes. Wegen der Zensur mussten die drei Mitgleid des Bandes einen neuen Weg finden, um ihre Botschaft auszusenden. Sie haben es wohl geschafft, und die Katalaner haben durch der Musik von La Trinca die gelegenheit gehabt, ein bisschen frische Luft atmen zu konnen!

33 comentaris:

Oscar 7m76 ha dit...

Quins cracks, els de la Trinca!

SM ha dit...

Jo també em perdia la meitat dels continguts de les lletres quan era petit, però m'agradaven molt. De gran els vaig apreciar d'una altr manera. Genial el vídeo del Canonge de la seu.

nur ha dit...

Ai, Ferran, com han canviat i com hem canviat des d'aleshores. Jo n'era una seguidora, sobretot perquè el meu pare era un fanàtic de la Trinca: disc que sortia, disc que comprava i que escoltàvem fins que ens en cansàvem (això sí, tinc clar que no entenia la meitat de les coses).

Hi ha cançons molt suades, però n'hi ha algunes que són un autèntic joc de paraules amb un bon resultat, difícil de trobar avui dia (lletres amb tanta elaboració i que no sigui Pimpinela) :P

Gràcies per portar-nos la memòria al present, Ferran :) Diria que darrerament em passa més del que voldria, eh? :)

Albert ha dit...

d'algunes me'n recordo, la veritat a mi de la trinca m'agradava un programa d'esquetxos que feia, no me'n recordo del nom, la veritat que alguns encara tenen gràcia avui en dia...ep i t'ha deixat una canço, que la sentim molt per les nostres contrades de ponent..."Mollerussa mon amour"

Lucila ha dit...

El sabó... el sabó i tuuuuuu i tuuuuuuu

De petita, en confensar-te, et va dir el Padre Geroni

na na na

El sabóooooo és un artefacte del dimoni...


Són brutals!!

;)

Josep Lluís ha dit...

En recordo tantes.
La nova canço va tenir una bona empenta amb ells però, prefereixo recordar-los pel que van fer aleshores que per les eves descendències: Cronicas Marcianas o Operación Triunfo, que encara patim...

kweilan ha dit...

A mi també em passava això de què m'agradaven molt i no entenia molt bé les lletres. Després, com molts t'han dit les he anat entenent però el que més m'agrada i em fa riure molt són les cares que posaven sobretot el Mainat.

Clidice ha dit...

ei! me les sabia gairebé totes! :P

Salvador ha dit...

I el Segre mirat des d'un puig és color de gos com fuig.

Han pasat trenta anys, potser no eren gaire bons cantants però les lletres continuen sent genials.

XeXu ha dit...

Doncs mira, no em cal escoltar-ne cap. Fa poc un amic (que sempre em porta en cotxe) s'ha fet amb un recopil·latori seu, i he fet llargs desplaçaments amb les seves cançons, així que les tinc força fresques. I he de dir que la sensació és la mateixa que descrius. De petit els escoltava i em feia molta gràcia, però no entenia ben res. Ara que ho entenc, he de lamentar que les lletres sonin tan actuals.

Per mi, les millors són la del Baró del Videt, i la del Far West, que aquesta te l'has deixat!

Edurne ha dit...

Ahhh, pues a mí me gustaban estos tres, sí!
Muy bien, gràcies por el recuerdo!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

quins records i quins bons ratos

una abraçada

Assumpta ha dit...

Ostres com em fan riure!!

Ara mateix estic escoltant "El Danubi blau" jeje... El riu Llobregat és amarronat, el Besós és verd... què hi farem, crua realitat però en clau d'humor :-))

A mi la que m'agrada moltíssim és la de la Comunitat Europea... juassssss ara no recordo el nom. A veure si la trobo aquella de "Votre carte verde "se descoloride" votre passaporte sembla "caduqué"... ai mare jajaja

Ara torno!!!

Assumpta ha dit...

Doncs no l'he trobat! però he trobat una que m'ha deixat parada i és aquesta:

Botifarra de pagès jeje... del Barça, clar :-) Amb motiu de la Lliga 73-74 desprès de catorze anys de no guanyar-ne cap (Ufff!!) i primera Lliga que jo vaig viure, doncs a l'anterior encara no havia nascut :-)

Però dic que m'ha deixat parada perquè jo tenia el disc, em sé la cançó de memòria i no era així.

Hi ha un moment que diu:
"Qual vulgar cor de granotes
ensalcem les teves potes
jugador sensacionaaaaaal
Visca els cims de Montserrat
el Besós i el Llobregat,
visca el Barça i en Montal"
(Montal era el president del Barça l'any 74).

Doncs bé, al meu disc, absolutament legal i comprat a El Corte Inglès, suposo... la lletra deia:

"Qual vulgar cor de granotes
ensalcem les teves potes
jugador sensacionaaaaaal
Ja ningú se'ns en pot riure
Visca Catalunya viure
visca el Barça i en Montal"

(Per no dir "Catalunya lliure" deia "Catalunya viure").

Al cap d'uns anys es va fer una nova versió de la cançó... en que es preguntaven si hauriem de tornar a esperar tant per una nova Lliga... en aquesta segona versió hi ha canvis a la lletra, naturalment, però el tros en qüestió el diuen com era al meu disc.

Per cert, que això de:
"Visca els cims de Montserrat,
el Besós i el Llobregat" ara ha estat la primera vegada a la vida que ho he sentit... no sé pas d'on ha sortit aquesta gravació perquè, de totes totes, la que es va vendre deia això de "Visca Catalunya viure"

Bona nit!! :-))

Ferran ha dit...

Excel·lent "Botifarra de pagès", Assumpta, merci! I en XeXu té raó, me n'he deixat una de clàssica, fantàstica, però aquí us en deixo el link perque seguiu recordant vells temps: Com el Far West no hi ha res!
És brutal: parlen de l'Estatut del set de cavalleria... ¿i recordeu fa un parell d'anys, amb el nou Estatut, que un militar va recordar que ells hi eren per garantir "la unidad de la patria"?? Perque després hi hagi qui diu que el passat no torna!

Gràcies a tots per dir-hi la vostra!

reflexions en català ha dit...

Fantàstic, Ferran!

Nosaltres els escoltàvem al cotxe quan teníem casset (no fa pas gaire) i ara els trobo a faltar.

Totalment d'acord pel que fa a la vigència del que diuen les lletres dels trinquers.

Assumpta ha dit...

Jajajaja aquesta del Far West és genial!!! :-))

De fet, no sé perquè riem tant... o sí, potser sí... millor que no perdem el sentit de l'humor perquè ja està bé, eh?... és que ja se sap, els tractats amb determinats "rostres" només són paper mullat :-))

Dani R. ha dit...

Jeje, quantes vegades havíem escoltat aquestes cançons de jovenents sense entendre de que nassos parlaven... quins craks

Jaume Puig ha dit...

Quan he vist el teu apunt primer de tot he pensat que La Trinca no havia resistit el pas del temps. Després he mirat els videos i la veritat és que hi ha alguna cosa realment divertida. Reconec que jo tenia un cert prejudici tot i que a casa teniem els seus discos i ens feiem un tip de riure amb les burrades que cantaven. Ara, moltes de les bromes han esdevingut arqueològiques.

USD ha dit...

què genials que eren!!!

Sara Maria ha dit...

I una que deia alguna cosa com "són coses de l'idioma" i parlava d'un català de poble que va a Madrid... I en diu algunes com "hay para alquilar sillas"... Estic d'acord amb tu amb la apreciació dels Gestmusic!!

jmc ha dit...

joder que grans!!!

Ferran ha dit...

Grans, grans és la paraula, amics! No sóc capaç de pensar en altres grups musicals catalans (ni espanyols!) que fotessin cullerada, durant la dictadura!, d'una manera tan directa i tan divertida alhora. Això sí que té mèrit!

Salvador ha dit...

I aquella que diu: "Jo els cullo nets, els cullo nets, tots els papers."
"Jo recullo nassos, recullo nassos de cartró"

Ferran ha dit...

SALVADOR, "Els drapaires"? (no en tinc ni idea; m'ho ha xivat Sant Google ;-)

Salvador ha dit...

Els drapaires al disc Trincar i riure del 1971.

També hi ha Coses de l'idioma que més amunt ha citat Sara Maria: "El pobre home treu foc pels queixals, i es que saca fuego por las muelas, señor eso arrai"

merike ha dit...

I suppose this is the best post for me to "read". I saw one song with lliriques, hopefully there are more... and then trying to comprehend a little bit better again the atmosphere.. When we were not independent yet in the year 1899 and Jean Sibelius composed music like FINLANDIA it was a part from "Historic Pictures". Later performed in Tallinn as "Impromptu". Or a song telling about the courageous young men at war was named "The Athenians' Song" and the lyrics written in 1933 (The war broke out in 1939) have been translated in Wikipedia:
Splendid is death, when courageous, the first in battle, thou fallest,
Fallest in war for thy land, dying for city and home.
Therefore, with fiery mind, arise to fight for thy country,
Hasten to yield up thy life, gladly, for races to come!
Forward, forward now, boys, in close and invincible columns!
Never a feeling of fright, never a thought of retreat!

Shame and stigma fall on the host when, in front of the forces,
Old men, ahead of the young, combat and bleed unto death.
This behoves, above all, a youth while still he is wearing
Wreaths on the curls of his head, sweet-scented flowers of spring.
Handsome to women, stately to men, he may seem in his life-time;
Handsomer is he in death, fall’n in the thick of the fray.

I always seek similarities in the history of our two nations as I get along so famously with you. Wish I had some more years ahead to enjoy. I will definitely get into your music (which sounds lovely btw, for a chick from the 60's)

Els del PiT ha dit...

A banda d'aquests temes genials, també em va agradar molt dels trincos el programa "No passa res" on sortia la família davant de la tele i la mare deia: Guaita què fan ara!
I aquell que deia: Vedá zenyodita, ez que yo zoy idiota...
Ens fotíem un fart de riure a casa.
:-D

En Pascual se'n va anar o el van fer marxar?

Ferran ha dit...

Well, MERIKE, La Trinca was an absolute phenomenon. They were not, obviously, the best voices in this part of the world :-), but the texts they sang were exactly what those Catalans under Franco must have needed. Even today they sound very interesting -at leats to me and to most commenters above.
I hope you can understand what they say, although I guess this is no easy exercise: behind the catalan words, there is Spanish politics and society :)
Best wishes!

SERGI, mira't el vídeo de "No ve d'un pam" i ja veuràs qui hi surt al principi :-)
Pel que he llegit en alguna banda, quan buscava info per fer el post, en Pasqual va plegar per motius de salut.

Bon cap de setmana a tots!

Els del PiT ha dit...

Ahà! Aquesta és... (el tema del pam aquest no era dels que més m'agradaven)
;-)

quim ha dit...

Tot i que l'ambient trinquero em queda molt a prop (de fet, el barbut del trio va al bar on vaig a prendre canyes) recordo perfectament el dia que vaig sentir a Besalú 'Tranquil Jordi tranquil, que és la Guàrdia Civil, tu tranquil' i allò del Broquil està florit, tu ja m'entens. Em pixava de riure.

I recordo també la gloriosa tarda de dissabte escoltant un LP molt gamberro, 'la crònica de Jaume I el Conqueridor'. Amb joies com aquesta

Senyor, em vull casar
No pot ser
Digueu-me vos el per què
Perquè sóc el vostre pare
Vós ben bé us tireu a la mare
collons quin desvergonyit (a ritme de rock)

Ferran ha dit...

Eren bons, QUIM, bons de debò!

Kostas ha dit...

Jo recordo haver vist un concert a Llançà darrera les tanques -pq havia un forat- a l'any...espera que recordi...83, crec. Recordo que em feien gràcia, per cas hi havia un disc (encara ha de ser per allà) tot ple d'estrelles que no recordo el nom.