Dones en el punt de mira: reaccions

El sotmetiment de la dona afganesa, sota l'implacable primitivisme i immoralitat dels radicals incivilitzats que pretenen tornar a Kabul per aplicar les seves lleis, era el tema del post anterior. Aquests de sota són els comentaris que ha suscitat la qüestió; potser us sembla interessant fer-los una repassada, als qui aquesta qüestió us fa bullir la sang -o, com a mínim, remoure les consciències... i l'estómac. Si teniu alguna cosa a afegir, opinió o informació, esteu convidats a seguir-ho fent, com sempre.


Women in the spotlight: reactions
The post below dealt with the situation women have to live through in Afghanistan, even after the talibans were expelled from Kabul, back in 2001. They still control huge areas in the south of the country, and reports have been delivered about girls being attacked with poison gas at their schools, to prevent them from studying. The following are the comments this issue has raised among some of the blog readers. You can still have your say!


Jesús M. Tibau ha dit...
Aquest és el problema, que no saps cap on córrer. Els problemes, les injustícies... són a tot arreu.Ma mare i ma iaia m'explicaven a que a principis del segle passat, al meu poble (un petit poble del Priorat), quan encara no hi havia aigua corrent, havien d'anar a buscar aigua a la font.Han passat gairebé 100 anys.Ahir, a la Tortosa del segle XXI, vaig veure una índia que omplia garrafes d'aigua en una font per a endur-se-les a casa. Ens podem permetre aquestes contradiccions.

Rita ha dit...
Com m'ha agradat aquest post, Ferran!Pel que dius i per com penses. Un cop més ets didàctic i equànim. No m'he llegit mai l'Alcorà, però sempre he sentit dir que no diu segons quines coses, que només és la interpretació interessada que fa que s'hi amparin per fer el que fan i tu parles de la interpretació també.És molt lamentable que passi tot això, encara ara, però molt més que les potències ho permetin. Imaginem per un moment que fos al revés, ja sé, gran exercici d'imaginació, però fem-lo, sisplau. Si fossin els homes les víctimes -que tampoc ho trobaria bé, per descomptat, ni ho pretrenc-, però segur que hi hauria solucions més contundents.Com a dona i com a ser humà, gràcies, Ferran, per recordar-nos, un cop més, coses que, perquè ens queden massa lluny, sovint oblidem.Un petó!

Deric ha dit...
la ingnorància és molt atrevida i tot això s'acabaria si els pobles poguessin accedir a un cert nivell d'educació i cultura, que no vol dir necessàriament occidental... perquè aquí també en tenim de talibans i no són islàmics precisament.

XeXu ha dit...
Com dius tu, sembla mentida que aquestes coses encara passin al nostre planeta el segle XXI. En algunes parts del món es lluita per la igualtat i per més que costi s'intenta equiparar tot, i en altres la dona està totalment desfavorida, ja no això, marginada, torturada i desposseïda de tota llibertat humana. Vergonyós.

mpons ha dit...
Realment el que ha de preocupar és el present, perquè ara mateix s'estan cometent qui sap el nombre de morts, de patiments i d'injustícies. Si trobes una drecera que porti des de la voluntat al cami del present, avisa'm, please...

Clidice ha dit...
El que més em desquadra és que sempre (però sempre) quan es parla d'aquests temes, els governants de torn els classifiquen com a "assumptes interns" o "qüestions culturals" en les que hom no s'hi ha de ficar.Mentre hi hagi una cosa pitjor al món que ser pobre i sigui ser pobre i dona, cal emprenyar-s'hi molt i emprenyar molt. Això no pot ser i cap musulmà pot ofendre la llei d'Alà cometent actes de tanta baixesa contra mares, filles, germanes, dones ...

ddriver ha dit...
si surts corrent que no sigui cap alla

Núria ha dit...
Quina sensació d'impotència!!

Xavi ha dit...
El sentiment que expresses en la darrera fase del post, és ben comprensible. Quan veiem aquestes coses, un es pregunta, que podria fer jo per arreglar-ho? El desencís ve qua veus que els que tenen resposta, no estan fent prou per arreglar-ho. De fet, és possible que no els interessis arreglar-ho...

Josep Lluís ha dit...
La ignorància mal conduïda per interessats directors espirituals, fa que uns malvisquin situacions com les que expliques mentre altres, estan es dediquen a predicar “la paraula” de... qui sap qui. Com bé dius és per “apretar a córrer” però, a on?

Assumpta ha dit...
Mare meva, quina vergonya!!Colla de fastigosos repugnants!!

glamboy69 ha dit...
Com sempre a la pobre prehistòria li toca el rebre!!Quina culpa en tenen els neanderthals o els neolítics d'aquestes bojeries???Precisament resulta que és tot el contrari! A les societats que van existir amb anteriroritat a l'aparicció de l'escriptura la dona estava molt ben considerada, no existia el matrimoni, ni la monogàmia, ni la divisió sexual del treball!!

kweilan ha dit...
Terrible situació, Ferran...i a la mínima que obrim els ulls més enllà de la nostra comoditat occidental, en trobem moltíssimes de situacions dures i horroroses. Molt bon post!

helenna ha dit...
L'ignorància és atrevida i sovint molt perillosa. Bon post, Ferran.

Ferran ha dit...
És ben bé, JESÚS, que si pensem massa agafen, de debò, moltes ganes de fugir. També és ben cert que resultaria impossible trobar un lloc on la justícia, la tolerància, el respecte siguin els reis. I aquí seguim...
RITA he "intentat" llegir-me l'Al-Corà, i ho he aconseguit... a mitges. Quan no vaig poder més ho vaig deixar, però fins on vaig arribar no vaig llegir enlloc que les dones s'haguessin de tancar a casa per servir d'objecte sexual ni que haguessin de sortir tapades amb un mantel. No, els radicals que les tracten així mereixen una bona sacsejada...
I tant, DERIC! La cultura obre la ment i trenca prejudicis, per això aquells desgraciats les tenen ben tancadetes a casa; vaja, com passava a les Espanyes (i Catalunyes) fins no fa gaire dècades.
És així, XEXU; esperem que la llum vagi arribant, el més aviat possible, també a aquells països i a aquelles ments.
MPONS et tindré en compte. Malauradament, pot passar força temps fins que tingui novetats en aquest sentit :(
CLIDICE, un bon exemple de la clàssica doble moral (o triple, o quàdruple!) de que fan gal·la molts governants occidentals (i no occidentals)
Això t'ho ben prometo, DDRIVER, t'ho asseguro!
Impotència és una de les paraules per qualificar la situació, NÚRIA; impotència i ràbia infinita.
Tens raó, XAVI, potser ni els interessa solucionar-ho; però tampoc no acabo d'entendre què hi guanyen, permetent injustícies (o pitjor: crims) com aquests...
JOSEP LLUÍS els "directors espirituals" haurien d'anar a petar a... no ho sé, ben lluny. Millor ens aniria, certament, si cadascú fos el seu propi "director espiritual" i busqués el bé propi i aliè. Quin món de mones...
ASSUMPTA subscric les teves paraules al 100%.
No sé, GLAMBOY69, no sé... a les "pel·lis de prehistòrics" sempre surten els homes arrossegant les seves dones per la trena... Au, no et deixis endur per la teva passió (pre)històrica! ;-)
Benvolguda KWEILAN, tens raó: els extremistes, radicals, intolerants ens envolten, tot i que de vegades no ho tinguem present. De fet, pel nostre equilibri psíquic, potser més val que sigui així, que no hi pensem constantment...
Merci, HELENNA. Ho és; esperem que aquestes nenes puguin reprendre els seus estudis i, el dia de demà, combatre els radicals repugnants amb els seus coneixements.

zel ha dit...
Ni jo, Ferran, ni jo sabria cap on anar, una gran sortida al buit, la gran fugida sense retorn... quina porqueria tot plegat...sort que ens tenim per desfogar-nos, no trobes? Petons, estimat!

Jordi ha dit...
Quina putada neixer en un espai temps tan complicat. Per molt que valorem la ró sempre hi ha un grup d'arreplegats que utilitzen la força per sotmetre. I el primer que fan es eliminar el coneixement i la cultura i atemorir a qui pega menys fort. Si el mal triomfa quan les bones persones no fan res potser que comencem a fugir cap a la tolerancia i la igualtat.

Trina Milan ha dit...
I el pitjor és que no sembla que hagi de canviar perquè tot i que el que descrius és a països llunyans, també als nostres passa, milers de dones esclavitzades i/o assassinades....és l'exercici del poder sobre l'altre..salut

DooMMasteR ha dit...
De vegades crec que seria millor que ens extinguissim... merda de món! :-(

Ferran ha dit...
Molt benvolguda ZEL meva, haurem de ser forts; si no tenim on fugir, haurem de treballar per construir aquí, on som, la terra de pau, tolerància i respecte que volem. Ens hi posem?
És un bon lloc on fugir, JORDI. M'hi apunto.
Lligant el teu comentari amb l'anterior, TRINA, el del Jordi, és així com funciona el cap -i els impulsos no evolucionats- de moltes persones: aprofitar la (teòrica) feblesa d'altres per atacar, minimitzar i empetitir, amb violència física i psíquica. Quin fàstic.
DOOMMASTER de vegades jo també ho penso; que quedés la mínima gent perque puguessin començar de zero.