Convivint amb la prehistòria

No vivim temps fàcils; per ningú. En algunes zones del nostre planeta, però, les coses són especialment complicades i les possibilitats de sobreviure amb un cert grau de comoditat, ínfimes. Això és el que passa a l'Afganistan. Fins al 1973, el país va viure un període d'estabilitat, diuen les cròniques, tot i que intueixo farcits d'injustícies. Aquell any, concretament el 18 de juliol (ep!), un cop d'estat trencava el tauler de joc i donava pas a dècades d'incertesa, quan no de terror, que assolirien el punt més àlgid amb la invasió soviètica, que es va estendre tota la dècada dels 80, i el control dels talibans, de 1996 al 2001. Des d'aleshores, la guerra enfronta els foragitats islamistes radicals amb una coalició internacional que, per ara, no sembla estar trionfant gaire.
.
.
Els talibans van basar el seu govern en l'aplicació més estricta (i paranoico-esquizofrènica) de la Xària, la llei islàmica. A banda de prohibir qualsevol tipus de manifestació cultural d'àires occidentals (música, llibres, cinema) i obligar els homes a estupideses com no afaitar-se, els radicals van posar tot l'esforç en sotmetre salvatgement un sector molt concret de la població: les dones. Segons la interpretació que aquells bàrbars fan de l'Al-Corà, la dona és un objecte sexual, que s'ha d'amagar als ulls dels altres i, el més horrible de tot -si és que, a aquest nivell, és possible establir categories- que no té dret a rebre educació ni a culturitzar-se. Com a conseqüència de tot plegat, les dones van passar anys tancades a casa i, quan sortien al carrer -obligatòriament acompanyades d'algún home de la seva família- ho havien de fer tapades de cap a peus.
.
Actualment, vuit anys després que els talibans fossin expulsats de Kabul i s'arrepleguessin al sud del país, la lluita continua; els uns per fer-los desaparèixer per sempre, els altres per reconquerir el poder i reinstal·lar la repugnant Xària. Entremig, com un entrepà d'embotit passat i pudent, milions de persones putejades, especialment dones, que cotinuen patint, dia rere dia, senzillament perque van néixer en aquella part de món. Els mitjans s'han referit als talibans, últimament, per expicar que desenes de nenes afganeses han sofert l'atac d'aquells bàrbars, que pretenien enverinar-les amb gas mentre eren a classe per evitar que tornin a les escoles. No volen que estudiïn, les volen confinades a casa, sol·licites, a punt per quan ells necessitin descarregar l'odi i la merda que duen a dins.
.
Tot això està passant ara, en aquests moments, i no és cap pel·lícula de Bond. De vegades m'agafen ganes de sortir corrents, no sé ben bé cap a on.
.
Coexisting with prehistory
Although expelled from Kabul some eight years ago, the talibans are still currently threatening part of the afghan population, especially women -their nasty "speciality". In the past weeks, there have been reports of attacks to some schools for girls; the students have been thrown poison gas, so that they do not go back to class. These prehistorical, non-civilized talibans consider women as their property, and so they should just stay at home and, in case they have no other choice but leave the house, they must be accompanied by a male family member and be completely covered by a burka. The war in Afghanistan, between the talibans and an international coalition, seems not to be giving the results it should, and by now most of the south and parts of the east of the country remain under taliban control.
Sometimes I feel I should just run away from all this crap; I just do not know in what direction, for no part in the world seems to be controlled by common sense!
.

24 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

Aquest és el problema, que no saps cap on córrer. Els problemes, les injustícies... són a tot arreu.

Ma mare i ma iaia m'explicaven a que a principis del segle passat, al meu poble (un petit poble del Priorat), quan encara no hi havia aigua corrent, havien d'anar a buscar aigua a la font.
Han passat gairebé 100 anys.

Ahir, a la Tortosa del segle XXI, vaig veure una índia que omplia garrafes d'aigua en una font per a endur-se-les a casa.
Ens podem permetre aquestes contradiccions.

Rita ha dit...

Com m'ha agradat aquest post, Ferran!

Pel que dius i per com penses. Un cop més ets didàctic i equànim.

No m'he llegit mai l'Alcorà, però sempre he sentit dir que no diu segons quines coses, que només és la interpretació interessada que fa que s'hi amparin per fer el que fan i tu parles de la interpretació també.

És molt lamentable que passi tot això, encara ara, però molt més que les potències ho permetin.

Imaginem per un moment que fos al revés, ja sé, gran exercici d'imaginació, però fem-lo, sisplau. Si fossin els homes les víctimes -que tampoc ho trobaria bé, per descomptat, ni ho pretrenc-, però segur que hi hauria solucions més contundents.

Com a dona i com a ser humà, gràcies, Ferran, per recordar-nos, un cop més, coses que, perquè ens queden massa lluny, sovint oblidem.
Un petó!

Deric ha dit...

la ingnorància és molt atrevida i tot això s'acabaria si els pobles poguessin accedir a un cert nivell d'educació i cultura, que no vol dir necessàriament occidental... perquè aquí també en tenim de talibans i no són islàmics precisament.

XeXu ha dit...

Com dius tu, sembla mentida que aquestes coses encara passin al nostre planeta el segle XXI. En algunes parts del món es lluita per la igualtat i per més que costi s'intenta equiparar tot, i en altres la dona està totalment desfavorida, ja no això, marginada, torturada i desposseïda de tota llibertat humana. Vergonyós.

mpons ha dit...

Realment el que ha de preocupar és el present, perquè ara mateix s'estan cometent qui sap el nombre de morts, de patiments i d'injustícies. Si trobes una drecera que porti des de la voluntat al cami del present, avisa'm, please...

Clidice ha dit...

El que més em desquadra és que sempre (però sempre) quan es parla d'aquests temes, els governants de torn els classifiquen com a "assumptes interns" o "qüestions culturals" en les que hom no s'hi ha de ficar.

Mentre hi hagi una cosa pitjor al món que ser pobre i sigui ser pobre i dona, cal emprenyar-s'hi molt i emprenyar molt. Això no pot ser i cap musulmà pot ofendre la llei d'Alà cometent actes de tanta baixesa contra mares, filles, germanes, dones ...

ddriver ha dit...

si surts corrent que no sigui cap alla

Núria ha dit...

Quina sensació d'impotència!!

Xavi ha dit...

El sentiment que expresses en la darrera fase del post, és ben comprensible. Quan veiem aquestes coses, un es pregunta, que podria fer jo per arreglar-ho? El desencís ve qua veus que els que tenen resposta, no estan fent prou per arreglar-ho. De fet, és possible que no els interessis arreglar-ho...

Josep Lluís ha dit...

La ignorància mal conduïda per interessats directors espirituals, fa que uns malvisquin situacions com les que expliques mentre altres, estan es dediquen a predicar “la paraula” de... qui sap qui.

Com bé dius és per “apretar a córrer” però, a on?

Assumpta ha dit...

Mare meva, quina vergonya!!

Colla de fastigosos repugnants!!

glamboy69 ha dit...

Com sempre a la pobre prehistòria li toca el rebre!!

Quina culpa en tenen els neanderthals o els neolítics d'aquestes bojeries???

Precisament resulta que és tot el contrari! A les societats que van existir amb anteriroritat a l'aparicció de l'escriptura la dona estava molt ben considerada, no existia el matrimoni, ni la monogàmia, ni la divisió sexual del treball!!

kweilan ha dit...

Terrible situació, Ferran...i a la mínima que obrim els ulls més enllà de la nostra comoditat occidental, en trobem moltíssimes de situacions dures i horroroses. Molt bon post!

helenna ha dit...

L'ignorància és atrevida i sovint molt perillosa. Bon post, Ferran.

Ferran ha dit...

És ben bé, JESÚS, que si pensem massa agafen, de debò, moltes ganes de fugir. També és ben cert que resultaria impossible trobar un lloc on la justícia, la tolerància, el respecte siguin els reis. I aquí seguim...

RITA he "intentat" llegir-me l'Al-Corà, i ho he aconseguit... a mitges. Quan no vaig poder més ho vaig deixar, però fins on vaig arribar no vaig llegir enlloc que les dones s'haguessin de tancar a casa per servir d'objecte sexual ni que haguessin de sortir tapades amb un mantel. No, els radicals que les tracten així mereixen una bona sacsejada...

I tant, DERIC! La cultura obre la ment i trenca prejudicis, per això aquells desgraciats les tenen ben tancadetes a casa; vaja, com passava a les Espanyes (i Catalunyes) fins no fa gaire dècades.

És així, XEXU; esperem que la llum vagi arribant, el més aviat possible, també a aquells països i a aquelles ments.

MPONS et tindré en compte. Malauradament, pot passar força temps fins que tingui novetats en aquest sentit :(

CLIDICE, un bon exemple de la clàssica doble moral (o triple, o quàdruple!) de que fan gal·la molts governants occidentals (i no occidentals)

Això t'ho ben prometo, DDRIVER, t'ho asseguro!

Impotència és una de les paraules per qualificar la situació, NÚRIA; impotència i ràbia infinita.

Tens raó, XAVI, potser ni els interessa solucionar-ho; però tampoc no acabo d'entendre què hi guanyen, permetent injustícies (o pitjor: crims) com aquests...

JOSEP LLUÍS els "directors espirituals" haurien d'anar a petar a... no ho sé, ben lluny. Millor ens aniria, certament, si cadascú fos el seu propi "director espiritual" i busqués el bé propi i aliè. Quin món de mones...

ASSUMPTA subscric les teves paraules al 100%.

No sé, GLAMBOY69, no sé... a les "pel·lis de prehistòrics" sempre surten els homes arrossegant les seves dones per la trena... Au, no et deixis endur per la teva passió (pre)històrica! ;-)

Benvolguda KWEILAN, tens raó: els extremistes, radicals, intolerants ens envolten, tot i que de vegades no ho tinguem present. De fet, pel nostre equilibri psíquic, potser més val que sigui així, que no hi pensem constantment...

Merci, HELENNA. Ho és; esperem que aquestes nenes puguin reprendre els seus estudis i, el dia de demà, combatre els radicals repugnants amb els seus coneixements.


Moltes gràcies a tots

zel ha dit...

Ni jo, Ferran, ni jo sabria cap on anar, una gran sortida al buit, la gran fugida sense retorn... quina porqueria tot plegat...sort que ens tenim per desfogar-nos, no trobes? Petons, estimat!

Jordi ha dit...

Quina putada neixer en un espai temps tan complicat. Per molt que valorem la ró sempre hi ha un grup d'arreplegats que utilitzen la força per sotmetre. I el primer que fan es eliminar el coneixement i la cultura i atemorir a qui pega menys fort. Si el mal triomfa quan les bones persones no fan res potser que comencem a fugir cap a la tolerancia i la igualtat.

Trina Milan ha dit...

I el pitjor és que no sembla que hagi de canviar perquè tot i que el que descrius és a països llunyans, també als nostres passa, milers de dones esclavitzades i/o assassinades....és l'exercici del poder sobre l'altre..
salut

DooMMasteR ha dit...

De vegades crec que seria millor que ens extinguissim... merda de món! :-(

Cristina ha dit...

La diferència entre el nostre país i Agfanistan és que aquí tot i que en alguns moments ens vulguin imposar alguna cosa tenim la suficient llibertat per fer el que volguem però allà els imposen unes normes per la força i jugant amb la por de les persones. Les dones a la vista de tothom no existeixen ni tenen dret a res. I tot això passa en aquella part del món. Com bé dius, l´Alcorà l´han interpretat com han volgut, inventant normes estúpides que no existeixen a cap parágraf.

Edurne ha dit...

Gai honek, sutan jartzen nau!
Este tema me enciende!

No lo puedo remediar, algo se me revuelve dentro cuando veo estas imágenes. Sí, sé que todo esto está pasando ahora mismo allí y en otros sitios de la zona. Y me parece tan extraterrestre todo, tan como de película de terror que no alcanzo a comprenderlo!

Ser mujer, nacer mujer trae consigo unas papeletas muy diferentes depende del sitio en el que nos haya tocado nacer. No hay duda de que somos unas privilegiadas, y de que viendo estas cosas, casi siente una vergüenza de quejarse de ciertas cosas (nada, reivindicar, exigir lo nuestro... siempre!)!

Los fanatismos no son buenos, está claro. Las libres y literales interpretaciones de los libros sagrados, ya sean musulmanes, cristianos o judíos no traen nada bueno, también está más que claro!

Da susto, miedo, yuyu, ver esa foto que has puesto. Es como si debajo de esos burkas no existiera nada, no hubiera nadie, tan sólo aire, espíritus, fantasmas...!
Y hasta cuándo así? Cómo se puede seguir consintiendo esto, esto que también es un crimen de lesa humanidad???

Benetan, sutan jartzen naiz!

Petons!

Edu ha dit...

Per sort hi ha gent molt valenta que lluita contra aquesta barbàrie.

Ja fa més d'un any (com passa el temps!) vaig parlar al blog de Malalai Joya, una jove afganesa compromesa en la lluita contra la discriminació de les dones a l'Afganistan. Impressionant la força d'aquesta noia.

Ferran ha dit...

Molt benvolguda ZEL meva, haurem de ser forts; si no tenim on fugir, haurem de treballar per construir aquí, on som, la terra de pau, tolerància i respecte que volem. Ens hi posem?

És un bon lloc on fugir, JORDI. M'hi apunto.

Lligant el teu comentari amb l'anterior, TRINA, el del Jordi, és així com funciona el cap -i els impulsos no evolucionats- de moltes persones: aprofitar la (teòrica) feblesa d'altres per atacar, minimitzar i empetitir, amb violència física i psíquica. Quin fàstic.

DOOMMASTER de vegades jo també ho penso; que quedés la mínima gent perque puguessin començar de zero.

Dius bé, CRISTINA. La qüestió és treure's de la màniga qualsevol estúpida "llei" per sotmetre les dones. Repugnants talibans; els d'allà... i els d'aquí!

Eso es, EDURNE, fantasmas, seres sin rostro, sin identidad, sin nombre ni vida; objectos para uso y disfrute de los cerdos que las someten a placer. Un asco.
Muxus para tí.

EDU he llegit el teu post sobre aquesta dona; una altra vida dedicada a denunciar la barbàrie, i amenaçada per això. El món em sembla cada dia més dur...

Els del PiT ha dit...

És realment repugnant...
Jo he tingut la mateixa impressió que l'Edurne amb la foto.

Sí nano, jo també, semblen esperits...


Aplaudim el teu article alçant-nos de la còmoda cadira que ara ens acull sabent-nos afortunats de ser racionalment lliures.

Plas, plas, plas!!!