"Només s'hi veu bé amb el cor; l'essencial és invisible als ulls". Saint-Exupéry va haver de ser, sense cap mena de dubte, un tipus especial per haver estat capaç d'expressar-ho amb aquesta simplicitat, amb només unes poques paraules: "l'essencial és invisible als ulls".
Tingueu-ho sempre present: no el veieu, però continua sent-hi.
.
"One sees clearly only with the heart; anything essential is invisible to the eyes". There's no question Saint-Exúpery had to be a one of a kind person, since he was able to express it with such simplicity and in only a few words: "anything essential is invisible to the eyes".
We should never forget it.
.
"Man sieht nur mit dem Herzen gut; das Wesentliche ist für die Augen unsichtbar". Der Autor des Buches, Saint-Exúpery, war ein einzigartiger Mensch, da er einen solchen intelligenten Satz aufbautete: "das Wesentliche ist für die Augen unsichtbar". Niemand solltet er vergessen; niemals.
.

31 comentaris:

Assumpta ha dit...

Més d'una vegada he estat a punt de fer un post parlant d'això, però no m'en surto.

No vull que quedi cursi, tampoc vull que sembli un dels meus escrits de tipus religiós... el que voldria explicar és un record molt especial que tinc i, si em permets, miro de fer-ho aquí, a caseta teva.

Quan va morir el meu pare, fa quatre anys i dos mesos (justament avui, dia 22) el meu nebot gran tenia 9 anys i el petit 4. El petit no recorda res ni va viure res "especial" però el gran sí. A més, que és un nen molt sensible, moltíssim.

A diferència de com es fa avui dia, que s'amaga als infants el tema de la mort, mon germà li va explicar clarament i, quan ell va dir que volia venir a l'enterrament, doncs li van dir que si, per supost. Ell volia acomiadar-se de l'avi.

A Sancho d'Avila varem tenir una meravellosa sorpresa. El Mossèn que havia d'oficiar la cerimònia no ens coneixia DE RES i va sortir uns minuts abans i va preguntar si hi havia algú de la família que volgués parlar amb ell per ajudar-lo a preparar-se una mica.
Varem entrar al seu mini-despatxet: La meva mare, la meva germana, el meu marit, jo, el meu germà i el meu nebot: 6 persones en total. Quasi no hi caviem :-)

Alli ens va preguntar pel meu pare, com era, què li agradava, coses que fossin molt seves... que l'ajudessim a conéixer-lo mínimament en un temps tan curt...

Llavors, el meu nebot li va preguntar si, des del Cel, l'avi ens podia veure... i el Mossèn li va dir que si.

I el meu nebot va preguntar que com, amb quins ulls...

I el Mossèn li va respondre amb aquesta mateixa frase. I li va parlar d'aquest llibre, del Petit Príncep... li va dir que el llegís... i que sabés, que les coses més importants són les que es veuen amb el cor :-))

Que nosaltres el podriem veure a ell amb el cor, igual que ell a nosaltres.

Mira!! Encara me n'he sortit :-))
Perdona l'extensió, Ferran... bé, sé que me la perdones. I ja et dono les gràcies per davant :-)

I et felicito pel post...

(Justament aquesta setmana, aquesta frase també em fa pensar en altres coses... i és que es pot aplicar a tantes situacions!!)

Abraçades!!

Xavier ha dit...

"l'essencial és invisible als ulls", i es ven cert, però no oblidem mai que els ulls son el mirall de l’anima.
Bonic record Assumpta, i molt correctament expressat.

Gracies Ferran i espero que sigui curt aquest mal pas.

XeXu ha dit...

És molt certa aquesta frase, i com dius, està molt ben expressat amb molt poquet. Però no és només per això que Saint-Exupéry havia de ser un paio especial, tot aquest llibre és com un manual de vida, una lliçó per arranjar tots els errors que cometem. Hauria de ser de lectura obligatòria, una vegada a l'any almenys. Reconec que jo vaig malament, només l'he llegit un cop (potser un altre quan era petit, però no ho recordo). Hauré de fer una altra llegida aviat.

Rita ha dit...

I és ben cert, però sovint anem tan de pressa que ens quedem en la superficialitat i no ens n'adonem.
Bona nit, Ferran, maco!

PS Millor?

mpons ha dit...

La frase és indubtablement molt maca: veure-hi amb el cor; així i tot crec que el que es veu en el cor és no només a través dels ulls, però també amb els ulls...

Clidice ha dit...

Un exercici cada dia més difícil quan vivim en un món on tot passa pels ulls. Que tinguis un bon dia :D

Cristina ha dit...

M´agrada molt aquesta frase. En unes poques paraules diu tant...Crec que per viure la vida amb intensitat hem de simplificar-la i retrobar valors que semblen perduts, d´aquests que surten del cor.

I per l´Assumpta...només dir-te que m´ha agradat molt el teu escrit. M´has emocionat...

Edurne ha dit...

Será una casualidad, Ferran?
Hora del recreo, me tomo mi chocolatito, abro el ordenador de clase, leo tu post y miro en la esquina de mi monitor: " Lo esencial es invisible a los ojos. No se ve bien, sino con el corazón".
El aviador tenía mucha razón, somos tan rematadamente tontos que no nos damos cuenta de lo que tenemos delante de nuestras narices, de lo más simple, que a la vez es lo más importante! Deslumbrados como andamos por los fuegos fatuos... así nos va!
Petonets, maco!

nur ha dit...

Vols una altra casualitat? Fa uns mesos em vaig proposar llegir cada dia un capitolet del Petit Príncep en veu alta (direu que estic una mica boja, però m'agrada llegir en veu alta) i ho vaig fer durant uns dies.

Un gran llibre, sí senyor, que conté molta saviesa i experiència :)

rits ha dit...

Moltes gràcies, Ferran!
Una frase a tenir present cada dia!
Una abraçada

kweilan ha dit...

Aquest llibre està ple de frases especials...és un llibre de capçalera per molts i molts. De tota manera, a mi és un llibre que em posa trista. Sempre ha estat així...una frase del llibre i m'entra una mena de tristor que no em sé explicar.

Assumpta ha dit...

Crec que el tornaré a llegir... de fet fa temps que en tinc ganes. Doncs quan acabi amb els que tinc entre mans tornaré amb el Petit Príncep :-)

Moltes gràcies Xavier i Cristina, de cor :-) Feia temps que, quan veia algú que parlava del llibre tenia com "l'ansia" d'explicar això... en volia fer un post al meu blog, però no sabia com enfocar-ho i, sense haver-ho preparat, ahir va sortir... gràcies al post d'en Ferran :-)

helenna ha dit...

Completament d'acord Ferran.
Lucidesa en estat pur.
Ànims, una abraçada.

Ferran ha dit...

ASSUMPTA, maca, merci per explicar-nos-ho, i per haver-ho fet aquí. Jo també trobo que cal no amagar el fet de la mort a un nen, quan és mínimament grandet per entendre-ho; al cap i a la fi, la mort forma part de la vida, oi?
Au doncs, a llegir-te'l altre cop! :)

Merci, XAVIER. És ben cert, el que dius que els ulls són el mirall de l'ànima; quantes vegades és innecessari dir res, perquè amb la mirada es diu tot.

I tant, XEXU!, tothom l'hauria de llegir al menys un cop. Realment l'autor va escriure tot un manual sobre la vida, sobre el que és important i el que no; aquesta frase, la del post, és el millor resum que en podia fer.

Milloret, sí, RITA, gràcies :)
Hem d'aprendre a no anar per la vida com coets; jo estic intentant-ho.

MIQUEL es tracta de no quedar-se només amb allò que els ulls ens mostren!

CLIDICE difícil, tot un repte; i com n'és d'interessant, mirar de superar-los! :)

CRIS ho has dit amb una paraula clau: simplificació. És tan cert, que tendim sempre a complicar-nos l'existència! Tan de bò aprenguem, al llarg de la nostra existència, a trobar aquesta simplicitat per gaudir de la vida.

Vaya, EDURNE, yo no creo mucho en las casualidades, así que habrá que buscar otra razón por la cual la frase la viste ahí :-)

Quina gràcia, NUR. A mi això em passa amb la poesia: o la llegeixo en veu alta (o me la llegeixen), o no m'entra. Ves quines coses!

Una altra per tu, RITSKWEILAN que no sigui perquè ens mostra quant ens falta per assolir cert grau d'excel·lència. D'alguna manera, el llibre ens mostra quantes coses ens queden per aprendre i millorar; suposo que vist així n'hi ha per posar-se trist!

Merci, HELENNA!

rits ha dit...

m'has inspirat el regal per una porra barça-manchester de demà,...je, je, je.... ja veuràs!

Jaume Puig ha dit...

Ep! això no serà pas l'eslogan del Duran? aquest que abans dirgia els destins de l'ONCE i ara és un candidat de Ciudadanos i dels ultres europeus ... Potser serà millor que ens hi fixem una mica més, i que obrim bé els ulls :-)

Edurne ha dit...

La razón es que yo la puse ahí hace tiempo, pegada en una esquinita del monitor...

Mireia ha dit...

Un dels meus llibres preferits i un dels pocs que rellegeixo de tant en tant.
L'Experiència de l'Assumpta demostra com alguns llibres ens poden ajudar en alguns moments difícils. Gràcies per compartir-la

núria ha dit...

Mmmmm, I si dic que a vegades cal tenir els ulls ben oberts.... que el cor també fa males passades?
Bff.. ho sento... no t'he llegit en bon moment... De totes maneres ara aniró al diccionari a veure la definicio exacte d'essencial, que des que he començat a llegir que hi barrino.
Ah, molt bé pel mossèn de l'Assumpta!!!

Francesca ha dit...

Hi ha llibres que s'han de rellegir de tant en tant... i mai et deixen de sorprendre!... em sembla que tornaré a llegir aquest, m'has fet venir ganes!

Fina ha dit...

No sóc dona de fe Assumpta.El capellà així ho va detectar fa un mes i deu dies.
La resignació, com a única sortida davant d'un fet tan trist i inevitable com és la mort,fa que només el pugui veure amb el cor.Això sí, el veuré fins que el cor o la memòria em fallin.

Una abraçada.
Gràcies Ferran.

Ferran ha dit...

RITS vaig a veure... :-)

Hehe... ben vist, JAUME, i mai més ben dit!

Pues mira, EDURNE, eso me parece una excelente idea para no olvidarlo!

MIREIA, aquest llibre deu ser el que més vegades es rellegeix. Realment és molt bonic.

Ep NÚRIA, ben amunt, eh??, que ser avall no mola gens. Ànims!
Pel que fa al significat d'"essencial"... vol dir un munt de coses diferents, en funció de qui s'ho pregunti, i en quin moment de la seva vida...

Vols dir que trobaràs temps per fer-ho, FRANCESCA? :-)

FINA això de la fe... jo sóc creient, saps? Crec que no venim del no-res ni tampoc anem enlloc. Però no en versió catòlica, musulmana o budista, sinó que me'n faig una versió pròpia. I no crec perquè vulgui fer-ho, sinó perque ho sento així; suposo que per això la mort, tot i que també m'entristeix, no em sembla el final del res sinó una etapa diferent. Què freaky, no? :)
En qualsevol cas, que cadascú cregui o no cregui el que vulgui! I... d'això... ànims, eh? Una abraçada ben forta.

Fina ha dit...

Sí, ho trobo freaky,però podeu creure el que volgueu naturalment.Només faltaria.

Una abraçada.

Fina ha dit...

"vulgueu"

Els del PiT ha dit...

Potser per insistència del professor que em va fer llegir el llibre quan tocava a escola, aquesta és la frase que més m'ha quedat per la resta dels meus dies...
Ep i que vull viure mooolt, eh?
Comparteixo les teves creences.
:-)

Josep Lluís ha dit...

Ferran gràcies, has fet que el tornés a posar a la tauleta de nit. He començat a rellegri-lo i, són totes tan certes...

"Quan el misteri és massa impressionant no t'atreveixes a desobeir"...genials

Assumpta ha dit...

Fina, vaig deixar clar que no volia fer cap comentari "religiós" si no explicar unes paraules que li van dir al meu nebot per part d'una persona de bon cor i que a mi també em van quedar gravades...

Ah! i per ser creient no em considero ni més ni menys Freaky que algú que no ho sigui...

Per cert, maco El Petit Príncep, oi?

Fina ha dit...

Assumpta,

no penso polemitzar sobre aquest tema.
La meva opinió és tan vàlida com la teva.
És important llegir, llegir bé i fins i tot llegir bé els comentaris dels no creients.
Aquest llibre l'ha llegit molta gent, fins i tot jo. Fixa't Assumpta quines coses!.

Apa, visca el Barça dona , encara que no m'agradi el futbol.

Natxo Rovira ha dit...

Ho intento, estimat Ferran, hi intento, i molts dies així ho sento.

Ell sempre em demanava que li llegís aquest conte, malgrat que jo entenia res de res. Una vegada i una altra.
De vegades penso que va connectar amb la història d'alguna manera que nos será capaç d'entendre fins d'aquí a un temps de durada incerta.

Gràcies per aquest post tan especial en un dia tan especial

Ferran ha dit...

Recordo haver llegit, en el blog d'en David, que la història del Petit príncep li agradava tant. Feia temps que volia publicar a l'In varietate concordia aquesta frase del llibre, perquè em sembla molt maca i important; i vaig pensar que ho faria en aquestes dates. Celebro que t'hagi agradat llegir-lo :)

- assumpta - ha dit...

Una frase que et queda gravada. Bé, de fet tot el llibre n'és plé de frases genials.
El vaig rellegir pels volts de nadal i em va anar bé per a regalar-lo a un parell de persones que encara no l'havien llegit.
El petit príncep... és molt gran !!!
Gràcies per recordarnos-ho !
;)