Un gringo de Barcelona

Alguns espanyols, nacionalistes monolingües, tenen una obsessió malaltissa per intentar convèncer la resta del món (o, com a mínim, d'Espanya), amb peregrins arguments, que el català, el valencià i el mallorquí són llengües diferents. Naturalment, l'única raó per actuar d'aquesta manera és política: divide et vinces, que digué algú fa molts, molts anys. Els nacionalistes castellano-espanyols se sentirien menys amenaçats per tres llengües amb relativament pocs parlants cadascuna d'elles, que per una de sola que parlen 10 milions de persones. Ja veus quines coses.
Als sòlids arguments que utilitzen per "demostrar" aquesta segregació lingüística (ells, que per altres coses són tan unionistes!), del tipus "lo que en catalán llamáis 'sortida', en valenciano se dice 'eixida'" hi responc amb altres del mateix nivell, del tipus: "lo que en castellano llamáis 'autobús', en canario lo llaman 'guagua' i en ecuatoriano 'buseta'", amb la qual cosa demostro científicament que, en realitat, el número de llengües diferents que parlo es dispara fins a la trentena. La realitat, però, és que la castellana és una de sola, oficial a una vintena llarga d'estats del món i parlada, com a materna, per uns 450 milions d'éssers, la majoria d'ells humans. Tot i això, existeixen paraules diferents per referir-se a un mateix fet o objecte, en funció del país o la regió, tal com passa amb les variants del català i, de fet, de la immensa majoria de llengües del món. Asihablamos.com és un web que pretén facilitar la comprensió del castellà, malgrat les variants regionals.


Com ja he explicat algún cop, a mitjan anys 80 vaig viure a l'Equador, a Quito concretament. Hi vaig arribar poc abans de començar el curs, l'equivalent al 3r de BUP. El primer dia de classe, assegut en aquell banc envoltat de desconeguts, intentant imaginar com aniria el curs... de sobte el professor va demanar, solemnement: "Por favor, los nuevos que se paren". Com si no l'hagués sentit, vaig continuar mirant-me'l mentre intentava entendre, des d'un castellà que teòricament jo dominava, què collons m'estava demanant aquell paio. "Que pari?", pensava jo mentre començava a témer que viure a l'Equador no seria tan senzill com havia pressuposat. Ho va tornar a repetir, tot digne ell: "Párense, por favor". Una mà desconeguda, amiga que seria a partir d'aquell moment, em va avisar des del banc del darrera, acompanyant una veu xiuxiuejant: "Que te levantes, ¡que te pongas en pie!". Acabáramos! Resulta que a l'Equador, pararse vol dir posar-se de peus. Aquella ànima caritativa em va calar ràpid: "Este man es gringo", devia pensar ell, encertadament...


Ser acurat en l'ús de la llengua, saber del cert què podem dir i què no, segons el lloc on som, pot arribar a ser de cabdal importància. Només faltaria que a Buenos Aires o a Ciudad de Guatemala se'ns acudís preguntar on podem "coger un autobús"!


A "gringo" from Barcelona
Long ago, I lived in Ecuador for some time. In its capital city Quito, to be more precise. There I became aware of the regional differences of Spanish, since I could not understand some words and expressions, although said in one of my mother tongues. This regional differences can now be solved thanks to an interesting tool, named Asihablamos.com, where the meaning of a word, according to the country where it is used, is explained.
A typical example is the very common verb 'coger', which in Spain means 'to grab', 'to take' whereas in Argentina and Guatemala has a very different meaning!


Ein aus Barcelona stammender 'Gringo'
Vor länger als 20 Jahre habe ich in Ecuador gewohnt. Erst als ich da angekommen bin, hatte ich keine Ahnung, dass es für ein Wort unterschiedliche Bedeutungen geben könnte. Diese Unterschieden hatten mit regionalen Varianten zu tun. Z.B., das Verb 'coger' heisst in Spanien 'anfassen', 'festhalten', während es in Argentinien und Guatemala 'fick*n' heisst!
Um diese Unterschieden merken zu konnen, darf man Asihablamos.com benutzen. Ein sehr interessantes Tool.

26 comentaris:

kweilan ha dit...

El tema aquest del valencià i del balear em posa de mala llet. No ho puc evitar. Perquè està tan demostrat, és tan evident que només hi ha una llengua...que quan veig tanta ignorància no puc amb ella. Molt encertat el teu comentari,Ferran.

Jordi ha dit...

Aquestes variants ens fan Rics, tot ique molts Rucs no ho vegin així. Jo que parlo un català híbrid entre Tortosí i estandar de TV3 a molts Barcelonins algun cop els hi he de fer la traducció simultània i sol ser divertit.

Assumpta ha dit...

Una vegada més, tens tota la raó!!

Tinc amics argentins i sempre vaig molt amb compte amb el ver "coger" :-)) Sempre "tomar el bus" "agarrar" tal o qual cosa jeje

Això de "pararse" jo ho sabia dels "culebrones venezolanos, ¡qué chévere!" :-))

Supos que ja et deus haver suposat que tots ens partirem de riure amb això "450 milions d'éssers, la majoria d'ells humans" jajaja :-))

Tot i que, segons la intel·ligentíssima Ministra Aído (que no parla castellano, que parla andaluz) potser són éssers vius, encara que no siguin humans... qui sap!!

Els del PiT ha dit...

És ben curiós descobrir la quantitat de diferències i variants que té un mateix idioma.

Anècdota/llegenda urbana d'un jove Maradona arribat a can Barça:
L'àrbitre xiula una jugada en contra i ell se li atansa tot preguntant: Qué cobrás?
:-)

XeXu ha dit...

Collons, si és que amb arguments així no sé com encara hi ha algú que dubta sobre les diferents parles catalanes! Algú ha intentat fer la prova amb algun d'aquests il·luminats que defensen que català, valencià i balear són diferents? Vull dir, donar-li exemples (que no n'hi ha pocs!) de les moltes variants dialectals de l'espanyol? És que mirat així no em puc creure que hi busquin pegues, em sembla impossible!

Ei, molt bon post, eh!

DooMMasteR ha dit...

Lo més trist és que cada vegada que diuen aixó guanyen vots... Sempre son els mateixos, els que no ho parlen, evidentment...

Saps que penso? Que malauradament algun dia aconseguiran dividir la unitat :-(

Asimetrich ha dit...

Diguin el que vulguin la història és la història i, en el cas que tractes, és ben conegut l'origen de totes les llengües/dialectes/usos. Tens tota la raó en que només busquen dividir, per no parlar dels que acusen d'"atacar" i "perseguir" el castellà. Curiosament, la majoria d'aquestes opinions i postures acostumen a arribar de fora de Catalunya. Això de per si ja és força curiós.

Cristina ha dit...

És així, com bé dius. Qui qüestiona que el castellà d´Argentina o d´Equador no siguin el mateix? Però aquí sempre estem amb la mateixa polèmica i és una pena perquè es podria treure la part bona de tot això i és que al País Valencià, Illes Balears i Catalunya compartim un mateix idioma i un mateix sentiment.

Clidice ha dit...

El mal, per a mi, no són aquests, el mal el tenim nosaltres, els "nostres" que, al davant d'aquestes polèmiques, cedeixen i s'avergonyeixen del català i et diuen allò de: "és que jo no crec en fronteres, sóc ciutadà del món i aquí som multiculturals". O sigui, diàleg de sords.

reflexions en català ha dit...

La primera cosa que vaig fer en posar els peus a Buenos Aires va ser preguntar 'dónde se puede coger un taxi'. La noia no va ni riure, de tan acostumada.

Jo parle valencià del nord.

Ferran ha dit...

Més que ignorància, KWEILAN, jo li diria mala fe, directament. O pitjor encara: estratègia per intentar fer desaparèixer una llengua. Són uns primitius.

I tant, JORDI, que ens fan rics! I, en qualsevol cas, són inherents a la immensa majoria de llengües, són part de la normalitat. El que no és normal és voler carregar-se, amb arguments pretesament filològics, la unitat d'una llengua.

És que, ASSUMPTA, n'hi ha tants que no arriben a la categoria d'humans! Són com nosaltres, es mouen com nosaltres, aparentment són un de nosaltres... però en realitat són només éssers.

SERGI, encara bò que l'arbitre no li va dir "coge la pelota y sigue con lo tuyo", o alguna cosa semblant, hehe...

XEXU, jo ho he fet -donar aquests arguments- quan m'he trobat davant d'algún prehistòric d'aquests. Aparentment no funciona, perquè d'on no n'hi ha no en raja, però segur que va el seu efecte.

Jo sóc més optimista, DOOMMASTER. Porten tants anys, tantíssim (300, per ser exactes) intentant els nacionalistes castellans carregar-se el català... i aquí estem: llengua destacada en ús a internet, present (en precari, però present) a institucions internacionals i, sobretot, amb milers i milers de parlants al darrera, que la continuen defensant fent-ne del seu ús normalitat. Guanyarem nosaltres!

O, i tant, ASIMETRICH, que vénen de fora de Catalunya. Concretament de terres mesetàries, les mateixes on neixen els feixistes que pretenen fer-nos desaparèixer. Que es fotin, no ho aconseguiran.

És així, CRISTINA. Bé, que continuïn provant-ho: algún dia s'abonyegaran els caps contra els murs de la seva pròpia estupidesa.

Buf, CLIDICE, tens raó, d'aquests s'hi ha a cabassos, al nostre país, i deu n'hi do la ràbia que foten, també...

MARC, les pel·lícules d'Almodóvar han fet molt perquè els argentins s'hagin acostumat a escoltar un català dient 'coger un taxi' :-)

ddriver ha dit...

o "coger un taxi" deixal's moriran tontos aquets d'alla baix

glamboy69 ha dit...

Recordo un article d'Empar Moliner en el que s'oferia per trebalalr de traductora del Català al valenciá: era la cosa més senzilla del món, no havia de tocar ni una coma!

Assumpta ha dit...

Jajajajaja Ferran... això sembla l'anunci d'un llibre de la Dimensió Desconeguda:

"Són com nosaltres, es mouen com nosaltres, aparentment són un de nosaltres... però en realitat són només éssers".

(S'ha de llegir amb veu profunda i poc a poc)

Mireia ha dit...

Aquestes ganes de crear mal rotllo entre les diferents maners de parlar una mateixa llengua em posa de molt mal humor. I no és ignorància, és mal llet!

No cal buscar exemples, ni donar-los arguments racionals. Pots parlar i raonar em persones que volen arribar a esclarir la veritat no amb aquelles que la fan a la seva mida.

Un gran post, Ferran

Roger ha dit...

Molt bon post, sí senyor.

Molt sovint em trobo amb la situació d'haver d'argumentar sobre les variants dialectals d'una llengua, però sovint em quedo en blanc: que no és una evidència? Penso. I em passa sovint que quan es qüestiona una realitat evident no sé argumentar bé. Se m'hauria hagut d'acudir utilitzar exemples del dialectisme del castellà!

Utilitzaré els teus exemples!

Efrem ha dit...

Vaig fer el treball de recerca del batxillerat sobre el conflicte del valencià i és absolutament increïble la gran i perfecta feina de "nacionalització" que van aconseguir-hi fer els espanyols (al País Valencià) durant el segle passat.

Els catalans, però, ja és hora que plantem cara i, a casa nostra, deixem ben clar qui mana.

Babunski ha dit...

Va, que els lleidatans demanarem un idioma propi també.

helenna ha dit...

Les "girunines" també volem un idioma propi, com el Babunski :)

Ferran ha dit...

Home, DDRIVER, perquè ho dius, això??

GLAMBOY69, em sona, aquest article! Per cert, quina crack la Moliner, quan s'ho proposa... :-)

Haha, ben vist, ASSUMPTA. És que no em negaràs que d'éssers no-humans n'hi ha a punta pala, al nostre voltant, eh? Quin món de mones!

Tens raó en tot el que dius, MIREIA: és mala llet i, de fet, és inútil ensenyar res a qui no té cap intenció d'aprendre res de res...

D'exemples d'aquest tipus, ROGER, n'hi ha a punta pala. Com diu la Mireia, de poc serveixen per qui no vol escoltar, però com alguna cosa els hem de dir...
Gràcies pel teu comentari.

Tot i això, EFREM, si no ho tinc mal entès, fora de les capitals el valencià encara deu n'hi do com sobreviu. Però sí, en qualsevol cas, és evident que els castellans han fet tooot el que han pogut, històricament, per acabar amb la nostra llengua.

BABUNSKI, HELENNA, ves que no us portin al Constitucional, per dir això :))

Musafir ha dit...

Ei, Ferran, quasi sense temps, demà dissabte, examen.

Bo, què vols que et diga jo, entre qué és el català, el valencià, o el mallorquí? Un madrileny, que ha hagut l'oportunitat d'aprendre català de menut a Catalunya, de parlar-lo, amb millor o pitjor dicció, ja d'adolescent a València, i de sentir-ne, per la ràdio, des d'Alacant, les emisores d'Eivissa...
D'acord amb el que dius d'allò que alguns castellano-parlants que pensen que és millor confondre el personal, tot dient que parlem tres llengües diferents;
Però, mira, tambè és veritat, que ací, al País Valencià, fins fa no molt, eren els mateixos valencians, o una part, els que estan obsessionats amb accentuar les diferències amb el català estàndar de Catalunya, per eixemple. I que les institucions valencianes, fins fa no molt, seguien sense reconéixer el nivell de català com a convalidable als exàmens de valencià...

Jo vaig tindre problemes amb l'examen del Sel·lectiu, perquè se'm va ocórrer preguntar si podia conjugar els verbs en català, en la prova de coneixement de valencià... (jo venia en eixes dates de Catalunya), i em negaren tota concesió al meu valenciano-català...correcte, pero com a no nadiu, ple de paraules i expressions de les dues variants.

Tot açò, vist des del meu punt de vista madrileny naturalitzat ja valencià, em fa pensar que tenim un problema; difícil és fer que ens respecten a fora, si nosaltres mateixos no som capaços de defensar la unitat de la llengua que parlem.

Encara em crea rebuig quan vaig a Catalunya, i tot parlant amb el meu accent valencià de Madrid, en català, la gent, es dirigeix a mi en castellà... No parlo, es clar, com un de Gandia, o de Girona, però crec que si prou bé, i l'escric sense moltes faltes d'ortografia... vosaltres jutjareu..

La meva conclusió, naturalment, és que allò de la llengua, és només que una arma política... utilitzada per uns i altres per a atacar a qui pensem que és diferent. Potser, com la dita catalana, "ens ho hauriem de fer mirar" primer, nosaltres mateixos, i després, és clar, fer que els de fora, ens respecten.

Res més.

Fins prompte, seguisc llegint-te.

Albert ha dit...

bona aquesta del parense......matissos de la llengüa,

zel ha dit...

El lema del divideix i guanyaràs és el que millor defineix el problema...d'altra banda la llengua és viva, aquí, al meu alt empordà de naixement, la meva iaia sempre deia l'eixida, refereint-se a la balconada terrassa on sortíem a estendre la roba, vull dir que només deu ser qüestió d'ús i desús, em sembla...
Petons, maco!

Júlia ha dit...

Tot això de les llengües i els dialectes és un camp espinós i dir-ne una cosa o l'altra respon a criteris polítics, no hi ha una frontera clara. Fins i tot el castellà i el català són més semblants entre ells que molts 'dialectes' alemanys o italians, ja que es van haver d'inventar un estàndard amb la unificació. D'altres s'han inventat una ortografia diferent per a diferenciar-se, com ara el gallec i el portugués. Per allà Sèrbia i Croàcia s'entenen parlant però no escrivint, ja que van triar alfabets diferents.

En sabem poc de tot plegat i ens movem entre molts tòpics per manca d'informació general.

Les variants hispanoamericanes deriven més aviat de l'andalús, del canari que no pas del castellà 'ortodox'.

I una altra cosa és la parla, variable i diversa i l'altra la normativa, necessària, però que també encotilla.

De tota manera, actualment pesen molt les 'audiències' i les llengües amb nombres més limitats de parlants ho tenen -tenim- magre.

Edu Casabella ha dit...

hey, no sabia que havies tornat i menys al Maresme, sens dubte la millor comarca del país, doncs .. bentornat amic Ferran, així podràs disfrutar aquest any sí de les mítiques Santes mataronines

Ferran ha dit...

MUSAFIR estàs ben desaparegut, des fa setmanes, però sé que és pels examens. Espero que el d'ahir t'anés bé; ja ens ho explicaràs.
Tu ets un dels exemples, un rara avis, a Espanya. No ets el primer ni l'únic que aprèn una llengua "cooficial", però no és el cas més habitual. I no només que l'aprens, sinó que l'uses amb la mateixa normalitat, segur, que la teva materna.

El que passa a València és un tema 100% polític. Els qui neguen la unitat de la llengua catalana són, majoritàriament, els que NO parlen mai en valencià, ni tenen cap interès en la llengua pròpia de la major part del territori valencià. Els qui, per contra, utilitzen el valencià normalment, en les seves relacions familiars, amb amics, a la feina... aquests són els que parlen, amb normalitat, de llengua comuna. És, com deia en el post, una qüestió purament política, de "divide y vencerás".
Me n'alegro de llegir-te :-)

ALBERT, ZEL, merci per passar per aquí, vosaltres també.

JÚLIA gràcies per donar la teva opinió. Efectivament, és un tema espinós aquest de les llengües i els dialectes, però ho és només perquè alguns polítics així ho volen. Científicament no hi ha gaire dubtes d'on és la frontera entre una llengua i un dialecte; el problema és que alguns busquen vots descaradament amb la mentida i l'excitació hormono-lingüística. Que preguntin al PP, que d'això en saben molt!

EDU sí noi, ja torno a ser per aquí. No juraria que serà per molt de temps, perquè Berlin em tira massa com per no continuar buscant la manera de quedar-m'hi més temps, però per ara aquí estic (aquí = aviat al Maresme). A veure si les famoses Santes, que he conegut a través dels vostres blogs! (vostres = el teu i de la teva colla) finalment les conec en primera persona! :)
Merci pel comentari.