El pes de l'edat

Divendres nit: surts de festa, com has fet mooolts divendres de la teva vida: balles, (no) fumes, (no) prens alcohol, ... i te'n vas a dormir a quarts de sis del matí.
Diumenge tarda: continues fora de joc.
El cotó no enganya: t'estàs fent gran.
.
The weight of age
Friday evening: you go party, just like you've done sooo many Fridays in your life: you dance, you (do not) smoke, you (do not) drink alcohol, ... and you go to bed at quarter to six in the morning.
Sunday afternoon: you're still KO.
That is indeed a good test: you're getting old.
.
Das Gewicht des Alters
Freitagabend: du gehst aus, wie sooo viele andere Freitage in deinem Leben: du tantzt, du rauchst (nicht), du trinkst (keinen Alkohol), ... und vor 6 Uhr morgens gehst du ins Bett.
Sonntagnachmittag: du bist noch ganz erledigt.
Das Ergebnis des Textes ist schon klar: du wirds alt.
.

28 comentaris:

Clidice ha dit...

huas huas huas! :P

XeXu ha dit...

Ja saps noi, és qüestió de dosificar-se. S'ha de conèixer el propi cos i actuar en conseqüència.

kweilan ha dit...

Millor això que no pas el que li passava al pobre Benjamin Button.

Charlie Hi-Hat ha dit...

Això mateix em va passar per cap d'any. No vaig fumar, no vaig beure, ni tant sols ballar perquè va ser un dinar de pares de família a casa nostra. I el dia següent tenia ressaca. Com s'explica? Exacte, ens fem grans.

Gatot ha dit...

no, home, no!!!
això és que ho t'ha agafat baix de defenses (astènia primaveral?) o que no vas respirar adequadament...

rigorosos estudis científics el·laborats per mi mateix confirmen que respirar malament, respirar forçadament (sigui pels besos o pel riure) o singlotar produeixen ressaca! perquè? a menys oxígen... pitjor funcionament de tota la musculatura...

tu respira, que tens corda per ratu!!! :)

petons respiradors!

Babunski ha dit...

Jo ho vaig notar al complir els 30 anys. En èpoques universitàries sortia dijous, divendres i dissabte. El divendres al matí a classe. I ni una sola ressaca tot i fotre'n ben farts de sangria Don Simón i calimotxo amb vi marca "La bota del fadrí".
Ara, amb whiski GlennFiddich 18 ja tinc ressaca 3 dies.
On anirem a parar?

Assumpta ha dit...

Jajajaja... perdona, perdona, però és que m'ha fet gràcia :-)))

rits ha dit...

je, je...com em sona això!!!!
això si, lo d'anar a dormir a quarts de sis ja té mèrit, eh!!!!...crec que fa milions d'anys que no surto fins tan tard!!!

aquesta setmana per recuperar-te tindràs menys temps, que dimarts és verbena!!

Rita ha dit...

Això és que ho fas poc, falta de pràctica només!

Una que JA és gran! ;-)
Petons!

Francesca ha dit...

Molt bó... compta quan ni tan sols has ballat, només has passat una "nuit blanche" xerrant amb els amics sentada a una butaqueta? :D

Ferran ha dit...

Riu, riu, CLIDICE, que qui riu últim riu millor. Quan ens expliquis alguna "desfassada" teva... em venjaré! :P

Osti, XEXU, no estic segur que sigui qüestió de dosificar-se. Com apunta la RITA més a baix, potser el problema és la falta de pràctica! Hauré de tornar a sortir fins a quarts de sis cada cap de setmana?

KWEILAN aquest deu ser el tipus aquell que neixia vell i s'anava rejovenint, oi? Aitx, que potser m'estic equivocant molt, no ho sé! Si ho dic bé, definitivament prefereixo fer-me vell, sí!

Hehe... està clar que tu ets al mateix carro que servidor, CHARLIE. Ara ja no pillem ressaca amb alcohol, sinó pel simple fet d'anar a dormir a deshores! :-( O potser és això que comenta en GATOT: que no respirem bé. Divendres vaig passar algunes estones sense respirar, hehe, així que ves que no tinguis raó! ;-)

Estem fatal, BABUNSKI, i anem a pitjor. Què ens queda? Suicidar-nos?? No sé si vull ser testimoni directe de la meva decrepitud!

Jiji... riu, riu, ASSUMPTA, que et dic el mateix que a la Clídice! :-)

Ei RITS, donat el meu odi atàvic pels petards i qualsevol element incontrolable que faci soroll i cremi, la revetlla penso passar-me-la a casa, amb les finestres tancades i la música ben alta!

RITA, encara en seràs més (i jo també!), així que paciència, hehe...

Haha! FRANCESCA, és la síndrome que comentava a en Charlie: només pel fet d'anar a dormir tard, ja quedem tocats. Aitx!

Xavier ha dit...

D’entrada penso com en Gatot, l’astènia primaveral es molt puta, tot estant a portes de l’estiu (des de ahir oficialment ja i som) que també te la seva conya, la calor brutal, la humitat infernal, retenció de líquids i un seguit de marranades per l’estil.
Desprès, quan reflexiono una mica mes, caic amb la crua realitat, els anys pesant, tot i que una marca d’aigua ens vulgui fer veure que no. Babunski diu que als trenta ja ho va notar, jo sincerament va ser mes o menys sobre el 48 o els 49 i a partir d’aquell moment sembla que els anys passin de dos amb dos. El canvi es notable. Comences a pensar que el cos que t’ha acompanya no es el teu, el cap si ( de moment), els cos es torna com un “alien” no el reconeixes com a teu. I davant dels maleïts miralls es una duresa terrible, haurien de estar modificats, mes que res per no passar “ mals tragos” innecessaris.
Poc a poc el cap reacciona de forma que s’adapta ell al cos. No al inrevés. Per lo tant ets tot tu el que acabes sent con un alien.
Noi, gaudeix (encara que et cansis) fumar esta molt mal vist, i si no ho has fet fins ara , no comencis (un porret de tant en tant....val.....jo tu quin gust.) veure...... sempre que desprès no tinguis que conduir i amb la mesura per no estressar el cap i l’estomac. SEXE, a dojo (aprofitat ara, la cosa es comença a arronsar), recorda que ets a punt d’entrar amb un moment perillós (ara parlo amb serio) cal fer periòdicament una revisió medica, per la maleïda pròstata , el colesterol i tot allò que comença a espatllar-se.
A la feina.....,no t’hi matis, t’ho agrairan igual, no perdis el ritme del txumba-txumba,( desprès tindrem altra cop temps per la musica clàssica), marcat tots el boleros que puguis i arrambat fort, mossega la orella a tot aquell que vulguis i es deixi, digues el que penses i no t’estiguis de res del que tens per fer (amb la mesura adient,tampoc cal passar-se), i endavant que no ha estat res.
Que l’entrada al estiu et sigui bona, que el dia mes llarg del any et dugui bon rotllet i que aquesta nit , la mes curta es converteixi amb la mes llarga, plena de plaers, bondats i desitjos.
Una abraçada nen.

Sara Maria ha dit...

Doncs si noi, benvingut al club!! Jo ja fa temps que vaig a dormir a l'hora dels vells, si no l'endemà no sóc res ni estic per res

Cris ha dit...

I dissabte nit vas sopar amb mi i jo vaig haver de dirigir-te el menú, que si fos per tu hauries pres per postres un sorbet de pollastre al curry! :)

madebymiki ha dit...

Company, no et queixis que aguantar fins tant tard no està gens malament (per gent de la teva edat i sense alcohol). Els jovenets com jo (39 anys)ens en anem a dormir com les gallines.

Asimetrich ha dit...

jajaja. No home no, això no és l'edat, és manca d'entrenament :)

ddriver ha dit...

es l'edat,no t'els creguis. Fa dos estius una nit de marxa a Lloret,despres afters,mes tard platja,a la tarda paella i a la nit cubates,tot de reenganxe = a 3 dies al llit MOOOOORT!!!

Esther ha dit...

JAJAJAJAJAJA!

Doncs ja saps, a la propera has d'arribar a quarts de cinc!

jajaajajajajaja!

Els del PiT ha dit...

Em sap greu per tu Ferran (a mi em passa el mateix, però de moment encara no ho he confessat...).

Ah! l'avi diu que si vols et convida al parc a jugar al dòmino a l'estil caniques o al casal d'avis a jugar a la pentanca damunt de la taula de billar (li encanta veure la cara dels responsables del bar...)
;-)

Efrem ha dit...

Llavors potser és hora de cuidar-se més, i canviar una mica de costums, potser. També podria ser el dia, depèn del dia un es cansa molt sense fer res!

reflexions en català ha dit...

Jo com que ja no me'n recordo de l'última vegada que vaig sortir...

Bé, potser una mica sí. Recordo més l'endemà de sortir. D'una manera boirosa.

helenna ha dit...

Jo també he perdut la pràctica Ferran. La meva hora límit és les 2 i si prenc un gin-tonic l'horari s'escurça :)

Jesús M. Tibau ha dit...

el temps no perdona!!!

Ferran ha dit...

XAVIER des de la teoria, entenc el que expliques que sents quan el teu cos comença a no correspondre's amb la idea que en tens. De fet, algún cop ja em passa, això; per exemple, quan surto de nit i trigo a "recuperar-me" més del que trigava abans. No queda una altra que assumir que ens anem fem grans, i això és part de la vida!

SARA MARIA m'agrada saber que no estic sol, hehe...

Quin riure, CRIS. La cara de la cambrera, que fijo que va arribar a dubtar de les meves capacitats cognitives, era tot un poema, jiji... :-))

Ei MADEBYMIKI, que només ens portem dos anys, eh?? ;-)

ASIMETRICH en part sí, tens raó. Fa temps que em va més aviat mandra sortir de festa com abans, i no m'hi poso!

Hahaha!!! DDRIVER, ni amb 20 anys hauria estat jo capaç d'una proesa com aquesta teva a Lloret, t'ho asseguro! Ho hagués fet, m'hagués quedat KO sobre el plat de paella!!

No sé, ESTHER, no sé... Em sembla que la propera trigarà una mica a arribar!

Haha! SERGI digues-li a l'avi que merci, i que sàpiga que la petanca m'agrada molt! Bé, ara fa molt que no hi jugo, però m'ho passava bomba. Això sí, en un terreny una mica més ortodox, però vaja... :-)

EFREM de fet, com he explicat una mica més amunt, ja no és un "costum", això de divendres passat. És tota una excepció, i em sembla que trigarà a repetir-se, hehe...

Haha!, molt bona, MARC. I ara, amb en Josepet, fijo que de sortides "a lo grande", poc, eh? ;-)

Ei HELENNA, les dues són una bona hora. Més o menys és també la meva hora límit (habitualment :)

JESÚS tan cert com que, a més, és cruel.

Lula ha dit...

Jajajaaaaa

comolosabes!
Bah, en el fons, la joventut està sobrevalorada

Glennis ha dit...

Too true!
Age creeps up on you. I used to be able to work all night driving a taxi and not feel worn out the next day after a few hours maybe 4 sleep but now, I must sleep much longer and still feel less than alive, so I don't work so often or so long as I did. Got to be kind to yourself.

Natxo Rovira ha dit...

Sisplau, que ningú se senti ofès pel que diré, no pretenc xafar el bon rotllo ni l'esperit amable i simpàtic d'aquestes reflexions a voltes amb l'edat, però...

...és un privilegi fer-se vell

Ferran ha dit...

N'estic convençut, LULA, però m'agrada saber que no sóc l'únic :-)

Hi GLENNIS, thanks for passing by and leaving your comment! Yes, we need more "peacefulness" as we grow older, which we deserve, don't we? Greetings to New Zealand :-)

De fet, NATXO, el teu comentari és el que acostuma a seguir, quan em "queixo" (més en broma que de debò) per fer-me gran. És un privilegi, és cert.
Ànims, eh?, que aquest comentari sobre l'edat no et posi trist. Una abraçada anímica ben forta.