Europa: eleccions (últim capítol)

Els qui aquests dies ens hem apropat als col·legis electorals hem sigut, a tota la Unió, un exigu 43,09% dels potencials votants, tristament. De fet, tal com mostra aquest gràfic del web de l'Europarlament, la participació en aquests comicis no ha fet més que baixar des de la primera convocatòria, l'any 1979.

.Definitiva i malauradament, la necessària construcció europea és en un cul-de-sac. Els partits estatals, nacionals i regionals han fet, tots, campanya en clau estatal; no només a Espanya, sinó a tots i cadascún dels 27 estats membre. Error monumental per part dels polítics que, paradoxalment, se suposa que estan construïnt Europa des de Brussel·les i Estrasburg! -A l'estat, PSOE i PP han fet l'impossible per polaritzar la societat entre pro-socialistes i pro-conservadors, amb la mirada posada a les eleccions generals, que seran... d'aquí a 3 anys! A Alemanya ha passat el mateix: al setembre hi ha eleccions federals, així que tant democristians com socialdemòcrates (i la resta de partits) han plantejat les eleccions d'ahir com un plebiscit, una mena de globus sonda per extreure conclusions de cara a la cita del setembre. Tan aquí com allà, els conservadors han sortit victoriosos de la batalla, malgrat haver perdut vots en tots dos casos.
.
Un segon front al qual cal assenyalar amb dit acusador, a banda dels polítics en teoria "europeïstes", són els mitjans de comunicació. No només pràcticament cap no s'ha pres la molèstia d'explicar què es vota, perquè és important, com es pot construir Europa i perquè convé fer-ho; és que, avui mateix, les anàlisis dels resultats són totes, totes! en clau estatal. Aprofito l'avinentesa per presentar-vos un lloc web molt interessant: Kiosko.net -hi trobareu les portades de moltíssims diaris de tot el món, en temps real. Feu un tomb, avui, per la premsa europea, i ja veureu com cada mitjà parla de les conseqüències dels resultats... al seu país.
.
Europa té un problema, i no és la desidia dels ciutadans europeus sinó la nula visió de futur dels seus polítics i dels seus mitjans de comunicació. A ells cal demanar responsabilitats.
.
Europe: elections (last episode)
Only 43.09% of the potential European voters did actually carry out their right to elect the representatives at the European Parliament. A very low figure, which in my opinion has two actors to blame: the European politicians and the media.
In all of the 27 EU states, the elections were handled as if they were "state" ones, not "European" ones. This happened clearly in Spain, where the two major parties, the ruling socialists and the conservatives, did not even pretend to hide their intentions to carry the results to the Spanish arena. It also happened in Germany, given that the federal elections will take place there in September. How come that the European representatives to be, and their political parties, are the first ones not to talk in European terms??

.
As for the media, I find no explanation to the fact that no major paper, tv or radio in the EU has seriously considered giving information about Europe, explain why it is important to vote, how does the European Parliament affect everyday's life... The media are playing a pathetic role in our society, but I guess this is an issue for a future post...
.

18 comentaris:

Clidice ha dit...

Tens raó, sembla que els polítics no creuen en Europa, després de vendre'ns-la com aquell qui ven la burra ben adornada i, és evident, els medis tampoc. Aleshores, què vol dir això? que Europa és, hores d'ara, un fracàs? que no interessa ningú? Comença a ser avorrida tanta incoherència aparent, com volen que després la gent tinguem interès en res del que ens proposin?

Gràcies per explicar-nos-ho :)

Mireia ha dit...

Suposo que Europa és un mètode més de campanya electoral per a futures eleccions nacionals...així és com ho veuen ells.

El em segueix sorprenent és la poca autrocrítica que es fan els partits en veure la baixa participació que hi ha. Crec que fins i tot, podrien anar a votar el 5% dels votants i encara no en dirien ni mu.

D'altra banda, crec que potser el problema també està en com els partits s'organitzen per anar a Europa. Si fessin l'esforç de fer blogs comuns (ex:Bloc català, amb tots els partits catalans a dins...bé, si vols fem un bloc català d'esquerres i un de dretes, és igual) potser això animaria als ciutadans a votar, ja que veurien que els polítics deixen de banda els interessos de partit per anar junts cap a Europa per lluitar pels interessos del país dintre dintre d'Europa i amb Europa.

Per cert, avui recomano l'article de Saramago: http://cuaderno.josesaramago.org/2009/06/08/la-cosa-berlusconi/

Rita ha dit...

Sort que nosaltres t'hem tingut a tu que ens has anat informant puntualment.
Qun luxe!
Una abraçada! :-)

Mireia ha dit...

Suposo que a tots plegats ens costa creure en Europa però sembla mentida que la gent- llegeixis polítics- que ho viu de més a prop tampoc no en siguin conscients.

La baixa participació fa basarda. Jo sempre vaig a votar, tot i que últimament més d'un cop ho he fet en blanc. Per a mi anar a votar és un deure més que un dret però costa tant; estic tant desencantada amb la classe política que ja veurem que acabo fent.

helenna ha dit...

Jo sóc una de les desencantades de la política que per primera vegada no ha anat a votar.
També penso que si els partits catalans es presentessin en un mateix bloc animarien a la gent a ser més participatius.

Efrem ha dit...

Si no vas a votar són tot avantatges, surti el que surti serà el mateix per tu que no votes que pels que sí que voten, guanyaras temps i t'estalviaras frustracions. Com que l'organització social basada en l'economia de mercat, premia clarament l'egoísme; la majoria s'adona que és millor per ells no anar a votar. O ho creu, perquè jo penso que malgrat que el sistema social triomfador premii l'egoísme, hi ha valors que algun dia algun sistema els premiarà perquè són clarament millors per als interessos de la humanitat. És millor el sacrifici i la generositat, sens dubte!

Assumpta ha dit...

Doncs jo si que vaig anar a votar... i al vespre em posava dels nervis quan la Vicepresidenta Fernández de la Vega (que sembla que si no llegeix no sap parlar) estava tan contenta del nivell de participació.

En fi... Ferran... jejeje em perdonaras però, també en clau interna, jo m'alegro de la baixada dels membres del Tripartit!!
Em fa molta ràbia que el partit de la Rosa Díez hagi tret un parlamentari!!

Edu ha dit...

Cal estirar les orelles als polítics i als mitjans, sense dubte. Però també als ciutadans. La participació ha estat ridícula, i el desencant no és excusa.

Els mitjans per cert, haurien de parlar més d'aquest 3% de vot en blanc (la setena força més votada), que ha passat massa desapercebut.

La pujada de l'extrema dreta no augura res de bo tampoc.

Temps dolents per Europa.

Xavi ha dit...

gairebé totes les valoracions han estat en clau interna i val a dir, s'ha pogut observar una nul·la autocrítica per part dels que han perdut.
Una altra cosa, encara que nno vingui a compte ara (o potser sí). Crec que l'assistència als parlaments (a l'europeu en particular) hauria se der obligatòria a totes les sessions. Crec que, només així i INFORMANT adequadament del que es fa allí, i de la importància que té. Es clar que si posen un peograma sobre Europa, encara que sigui molt amé, la gent canviarà de canal i es mirarà "los Serrano". No ho sé. Que n'opina a catalan journalist sobre això?

Dani R. ha dit...

Era reaci a creure-ho, però no tinc més remei que començar donar la raó als que dieu que els mitjans tenen força part de responsabilitat.

Si sóc un candidat al PE i parlo 35 minuts d'Europa i 1,5 minuts del Falcon de ZP, sabeu quins 45 segons trauran al TN vespre de torn?

Ferran ha dit...

No, CLIDICE, Europa no és un fracàs. I més ens val que no ho sigui, perquè un conglomerat de micro-estats lluitant per separat contra el gegant xinès no seria la manera més intel·ligent d'afrontar la geopolítica del segle XXI. Les conseqüències d'una mala planificació no seran (només) pels polítics responsables, sinó sobretot pels europeus!

MIREIA, Europa s'ha d'explicar; no és fàcil entendre com funciona, i si no s'entén, ¿perquè prendre's la molèstia d'anar a votar? No justifico als milions d'abstencionistes i, de fet, sí assanyalo directament els polítics i els mitjans.

Ja serà menys, RITA... però gràcies per la floreta :-)

Trobo que ho has expressat molt bé, MIREIA: si ni els mateixos polítics no semblen creure-hi, com s'ha de construir Europa?

Això del "grup català", HELENNA, que també comenta la Mireia, hauria de funcionar així tant a Brussel·les com a Madrid; els sapastres de polítics nostrats són incapaços d'esforçar-se per treballar pel país.

EFREM, tens molta raó en el que dius. Jo encara diria més: temo que a molts polítics els interessa una baixíssima participació, que la gent "passi"; d'aquesta manera se saben menys "fiscalitzats"... i ancha es Castilla! :-(

ASSUMPTA la vicepresidenta espanyola sembla treta d'un circ. Així va el país.

EDU, sí a la part de responsabilitat directa dels ciutadans... però un sí matisat. La participació a les eleccions ha anat a la baixa des del principi; qui ha col·laborat activament al descontetament de la gent han estat, torne'm-hi, els polítics i la merda de mitjans.

XAVI no et pensis: quan la transició a l'euro, hi va haver informació per un tub, a tot tipus de mitjà. I la gent ho seguia, perquè sabia que era important per ella, perquè l'afectava directament. Si s'expliqués quina afectació tenen sobre la població les decisions polítiques, i quina diferència hi ha entre que governin uns, altres o els de més enllà, estic segur que moltíssima més gent s'hi interessaria.

DANI ni més ni menys, aquest és el problema. Ja fa anys, de fet, que la tendència en els mitjans és, cada vegada més, el cop de titular: un "pim-pam" i fora. En un "pim-pam" només pots donar una idea, curta, ràpida i superficial; i si, a sobre, del que es tracta és que et mirin a tu i no a un altre, intenta buscar un titular curt, ràpid i superficial... que cridi l'atenció de la gent. I a veure qui la diu més grossa.

Sí, Dani, els mitjans tenen una part ENORME de culpa en la perversió de la democràcia. Tan gran com la dels polítics indignes, que són uns quants.

Deric ha dit...

jo no vaig anar a votar, se'm va "oblidar"

Xavier ha dit...

La vella Europa esta recelosa, i la dreta ve que ho sap. Quina llàstima que els dretans siguin tan fidels als seus partits. La desídia a fet mal en aquets comicis, tot ja ho indicava i per desgracia els pronòstics no anaven errats.
Massa color” blau” per arreu.
El blau de David Hockney es una meravella, el blau es un color molt bonic, fresc, natural, el cel, el mar, llàstima que sigui utilitzat per el PP.
Si tingues piscina ……… seria blava, però com la majoria de gent, res tu, a la publica.
Jo si que vaig votar, reconec que en va costar mes que la resta de vegades, el desencís i la poca fe amb va fer dubtar si anar o no, però a las 19.40 la rauxa va fer-me canviar d’opinió.
Salutacions Ferran.

Natxo Rovira ha dit...

Senyors polítics i senyors periodistes:

No s'equivoquin, no treguin conclusions en clau nacional, autonomica i local. Em considero un ciutadà politicament madur com per a distingir entre les diferents responsabilitats d'aquestes institucions i votaré segon consideri que cada partit (mentre no hi hagin llistes obertes) ofereixi par cadascuna d'aquestes institucions de govern.

És francament insultant i decebedor tota la campanya politica i en els medis que se n'ha fet amb motius d'aquestes eleccions europees, tant durant la pròpia campanya com en les anàlisis posteriors.

Em sembla que només he llegit coses interessants sobre el tema al In Variate Concordia

DooMMasteR ha dit...

Com diu en Natxo, crec que hem aprés més de política Europea aquí que en els mitjans de comunicació. I els partits? Tots han guanyat, com sempre... sniff sniff :-(

reflexions en català ha dit...

Molt encertat, Ferran. Tots els polítics s'omplen la boca en el sentit que cal una profunda reflexió a causa de l'abstenció i a l'hora de la veritat els importa una merda. I els mitjans s'hi han lluït molt.

Sort que el Tremosa i el Junqueras han fet una campanya neta perquè si no, això hauria estat insuportable.

Josep Lluís ha dit...

A una banda del camp els polítics a l’altre, els mitjans de comunicació. Juguen un mal partit i els que perdem som nosaltres, els de sempre.

He de demanar responsabilitats a uns i altres, i afegir també aquells que es queden a casa amb qualsevol excusa. Estic convençut que aquesta postura no ens porta enlloc, és a dir, si, en duu a que la dreta, i el que és pitjor, l’extrema dreta vagi guanyant terreny.

Les dretes no guanyen perquè tinguin més vots, sinó per a fidelitat dels seus votants. Mireu sinó València, Madrid. Ja la poden fer grossa que ells, tots en pinya. La resta...

Avui em deien que tenim els politics que ens mereixem, dons no, jo no he votat per això...

Ferran ha dit...

Ai, DERIC!

Sí, noi, el blau ha inundat Europa, XAVIER. No anem pas bé. Alguna cosa es deu estar fent molt malament, des de les esquerres, perque els (ultra)conservadors hagin aconseguit l'èxit que han aconseguit :-(

NATXO, d'alguna manera hauriem de poder posar en marxa una revolució. Tot plegat fa pudor de socarrim, i no hi sembla haver nigú preparat / disposat a canviar les coses.

És veritat, MARC, que la campanya a nivell català ha sigut una mica menys lamentable que en el conjunt de l'estat. És fàcil, però, perquè a Espanya la política dels dos "grans" fa fàstic, des de fa anys.

JOSEP LLUÍS, em fa una ràbia espantosa, això dels "polítics que ens mereixem"! Quins pebrots, sobretot que ho digui gent... que no vota!!