Revolució tecnològica en verd. L'Iran a la xarxa.

L'Iran viu aquests dies l'equivalent persa de la revolució taronja ucraïnesa. En aquella ocasió, a cavall entre 2004 i 2005, una revolta popular va obligar a repetir les eleccions presidencials, després que el candidat "oficialista" guanyés amb tupinada i el poble es revoltés. Tot i que les circumstàncies polítiques i socials, a l'Iran, són ben bé unes altres, el que està passant aquests dies a Teheran recorda aquells esdeveniments a Kiev.
Segurament perquè el resultat d'aquella revolta és ben present en la memòria de molts -el candidat de l'oposició va acabar guanyant les eleccions- Ahmadinejad fa els possibles per tenir els mitjans sota control. Suposa que, ignorant del que està passant per la falta d'altaveus amplificadors, el "poble" se'n tornarà a casa i s'oblidarà de revolucions. Ahmadinejad sembla no ser conscient que les tecnologies actuals són la perdició dels aspirants a dictador (i dels dictadors de facto), de manera que les imatges que els periodistes estrangers a Teheran no poden filmar, els propis manifestants les estan fent arribar a tot el món en qüestió de minuts, gràcies a YouTube, Facebook, Twitter i els mòbils. El que pugui sortir d'aquesta revolta, d'aquesta "revolució verda", ho desconeixem encara. Una cosa, però, es constata clarament un cop més: el món està canviant més de pressa en aquests últims anys del que ho ha fet en els últims segles.
.

.

.

.

.
Technological revolution in green. Iran on the net.
A revolution is taking place in Iran, these days. Despite the efforts of the regime, to hide the reality to the Iranians and to the rest of the world, technologies like Facebook, Twitter and YouTube are helping spread the images and sounds of the uprising. The demonstratons themselves record the events on the Tehran streets and upload them to the net, so that it just takes seconds, till the rest of the world has access to them.
It is probably because of what happened in Ucraine almost five years ago, during the "Orange revolution", that Ahmadinejad is crazy about controlling the media. Unfortunatelly for him, all those new technologies I was just mentioning are free, and help spread free messages throughout the planet.
Yes, a revolution is on its way, but not only in Iran...
.
Der Iran: eine technische Revolution
Im Iran geht die Revolution weiter. Trotz des Demonstrationsverbots marschieren tausenden auf den Strassen Teherans und andere iranische Städte. Ahmadinedschad hat versucht, dass die Bilder und Töne dieser Tage nicht gesendet werden können; er erscheint es vergessen zu haben, dass die heutige Technologien, wie Facebook, Twitter und YouTube, erlauben es, Information überall und einfach zu schicken.
Die Revolution ist ja unterwegs, aber nicht nur im Iran...
.

17 comentaris:

Assumpta ha dit...

Com sempre, MAGNÍFIC!!!

Res de post... això teu és un article com la copa d'un pi i amb tota la veritat del món!!

I un 10 també per tots els que s'arrisquen a anar filmant i anar pujant a YouTube aquests vídeos!!

XeXu ha dit...

Doncs mira, de vegades aquestes tecnologies m'espanten una mica, perquè el seu ús pot ser perillós. I de fet, en el cas que expliques, són ben perilloses, ja que pot ser que una cosa tan simple com aquestes eines d'entreteniment acabin sent la perdició del dictador, internet acabarà decidint.

Clidice ha dit...

El món va cap a un nou paradigma, quin? ja ens ho trobarem, si l'energia aguanta, sinó recularem segles. En tot cas és important pels europeus la reflexió sobre l'Iran, hi tenim molt a dir. Vam ser els primers valedors de la república islàmica que va fer fora el xa, ara volem acabar amb ella. Tenim molt a rumiar amb l'Iran. Per cert, recomano Persèpolis, el còmic de Marjane Satrapi, on explica la seva vida a l'Iran essent una nena.

Asimetrich ha dit...

Grandíssim post!. Els líders polítics en general es caracteritzen (al menys al nostre país) per la seva poca preparació (no saben ni anglès, i molt menys el que representa la web 2.0). Donat això, és normal que els dictadors vulguin continuar usant els vells canals de censura, sense enterar-se que ja no valen. A un món sense fronteres, no té sentit intentar tancar-les.

Roger ha dit...

De totes maneres és possible crear muralles cibernètiques per evitar-ho: mireu la Xina sinó. Allí no només poden evitar que surti informació xinesa sinó també poden evitar que entri la informació estrangera. Fins i tot l'empresa que allotja aquest bloc, Google, hi col·labora i pot evitar en qualsevol moment que es vegi a la Xina o, encara pitjor, cedir les dades personals del seu autor al temut estat xinès. A partir d'aquí...

kweilan ha dit...

Anava a recomanar Persépolis com la Clidice i afegeixo La casa de la Mesquita per saber alguna cosa més d'aquest país. La teua ressenya, molt acurada.

Ferran ha dit...

ASSUMPTA d'ells és el mèrit de donar a conèixer, als propis iranians i a tot el món, què està passant dins les fronteres del país.

XEXU mentre les eines siguin perilloses pels dictadors i politicatxos "de pacotilla", anem bé!

I tant, CLIDICE; els europeus i els nordamericans tenen l'obligació de fer front a les seves responsabilitats.

Aquest és el tema, ASIMETRICH: que s'entengui que el món està canviant (i a la velocitat de la llum, que ho fa!)

I tant, tens tota la raó, ROGER. La censura continua existint; suposo que existirà sempre, de fet, allà on hi hagi qui li tingui grima a la llibertat. Però sovint serà possible trobar una manera d'esquivar-la; que així sigui!

Merci com sempre, KWEILAN, pels teus consells literaris relacionats amb aquell país.

Francesca ha dit...

Twitter s'ha tornat de color verd. Això recolça la reivindicació d'un Internet lliure!

Els del PiT ha dit...

Avui m'he assabentat per Rac1 que tinc un amic (company d'EGB) allà i, fins i tot, ha fet crònica des d'allà via mòbil. També que el Twitter ha servit per arribar on no arribaven les imatges impossibles de carregar degut a la reducció de cabal. És brutal l'abast de les noves tecnologies en contra dels dictadors.

reflexions en català ha dit...

Visca la Xarxa, l'últim espai de llibertat que ens queda (a alguns)!

Mireia ha dit...

A mi els vídeos m'han posat la pell de gallina...és increïble veure a tanta gent lluitant pel que creuen. I cert és, el món está canviant constantment i ràpidament...

Salut!

rits ha dit...

benvingudes siguin les noves tecnologies! mai havíem estat tan informats. Sortosament, i amb el que expliques, aquesta vegada, les noves tecnologies ajuden a donar més informació; d'altres, malgrat tenir molts mitjans, es restringia... potser si que ara està molt més a l'abast de tothom fer arribar la nostra veu!

i sobre el que està passant a l'Iran, una mostra més que el poble, les persones unides quan es cansen i diuen prou, quan s'aixequen i perden la por, poden aconseguir molt! esperem que se'n surtin

glamboy69 ha dit...

Sens dubte és un cosneol pensar que mai més la censura estatal de la premsa podrà callar a un poble sencer.
Els ayatolas no saben quina caixa de pandora han obert!!
Tan de bó aquesta revolució sigui la contrapartida a la de Jhomeini!

Ferran ha dit...

Pel que sembla, FRANCESCA, Twitter és de les poques xarxes 2.0 que ha suportat estoicament la censura del règim d'Ahmadinejad. Que segueixi sent verda!

I tant, SERGI. És, sense dubte, el paradigma d'un món nou.

No sé si és l'últim, MARC, però aquest sembla que no ens el podran treure, de cap de les maneres!

Sí que ho és, MIREIA, d'increïble... i d'emocionant. Suposo que perquè els iranians tenen molt a perdre i molt a guanyar, no s'ho pensen dos cops a l'hora d'enfrontar-se al poder. Bé per ells; copiem-los!

L'únic risc de tot plegat, RITS, o si més no el més important, és que d'entre tot el que circula, una part és informació no fiable. Però en tot cas, és qüestió de destriar i sí, sense cap mena de dubte, tenim mooolt més on triar i remenar, avui dia. Visca! :)

Ja és això, ROGER, ja!

marc ha dit...

Són imatges dures... Costen de digerir..

Natxo Rovira ha dit...

Extraordinari, Ferran, del teu article.
Fa dies que també hi penso en aquest tema, a voltes del que està passant a Iran i com les noves tecnologies poden ajudar a fer fluir la informació, en benefici d'una revolució pel benestar global.

Abans d'ahir, però, vaig llegir que Xina a bloquejat l'accés a Google dins del seu territori... podran arribar a trobar mecanismes per posar també portes a Internet?

En qualsevol cas, la meva més profunda solidaritat i admiració per tots aquells que tenen els pebrots de sortir al carrer per demanar llibertat, i a tots aquells que desafien el poder i pengen aquests documents a la xarxa.

Ferran ha dit...

Ho són, MARC; costen de digerir perquè són dures, i a mi també perquè sóc conscient que això és el que veiem. No vull pensar què els deuen fer als manifestants que s'endú la policia d'Ahmadinejad :-(

NATXO jo crec que, per més persistents en la seva dictadura que siguin els xinesos, és impossible posar portes al camp. Podran tallar conexions puntuals, però segur que els internàutes trobaran la manera de localitzar un altre camí. És com allò de les targetes pirates del Digital + (no ho dic per mi; jo no en tinc); conec qui en té, i cada cop que D+ aconsegueix bloquejar-les, hores després ja hi ha una altra manera de desbloquejar-les...

Esperem que amb l'internet als països totalitaris, passi el mateix!