Sonar 2009: l'electrònica i la seva fauna

El Sonar és un bon lloc per comprovar si la meva part txumba-txumba continua viva. I sí, es veu que sí. Tot i això, l'edat no perdona i allà on anys enrere podia fer un Dia i Nit com si res, ara en tinc prou amb una mica de cada. El Dia és més divertit per la fauna que s'hi atansa: vinguts de tots els racons d'Europa, alguns elements es "decoren" de la manera més estrafolària. Clar que d'això es tracta: de bellugar-se al sò de la música electrònica més avanguardista (o no), amb una cervesa a la mà i sense perdre de vista els pàjarus que circulen al nostre voltant. A sota, unes quantes imatges del S-Dia d'ahir. Del S-Nit no, perquè del que es tractava era de disfrutar amb la vintena llarga de concerts i sessions de dj que ocupaven els macroespais de la Fira-2. Servidor & Co. ho vam fer amb una impresionant Grace Jones, que malgrat els seus 61 tacos es va posar el públic a la butxaca, amb un espectacle digne de la bèstia que encara du a dins.
Un parell de vídeos, pels pipiolos que no van tenir la sort de viure-la durant els 80 i -pobres- no saben què es van perdre...! :-)
.
video
.
La Jones en acció, a "La vie en rose" i, en directe a Düsseldorf, aquesta primavera, "Slave to the rhythm":
.
.
.
Sonar 2009
The Sonar Festival is on the road again! This is the 16th edition of the event, and the quality of its guests seems not to decrease with respect the previous years. I was yesterday at the Day-Sonar and, in the evening, at the Night- part of the festival. It is quite obvious that growing older does not exactly help resist the sessions of electronic music the way it used to be, but in any case I still enjoy the event, for a while. Grace Jones was one of the life concerts, last night. Amazing as if she were not 61, the beast gave the audience an excellent one-hour show, where not only a couple of her "classics" could be enjoyed, but also some newer themes which, by the way, keep her usual musical line.
The festival is the place to be, if you want to have a good time not just with music, but also by looking at some of the "elements" attending it. Yeah, it was pretty fun!
.
Sonar 2009
Das Sonar-Festival findet an diesen Tage in Barcelona statt. Freitag hatte ich die Gelegenheit, im Tag-Sonar und Nacht-Sonar teilzunehmen. Das Publikum ist in beiden Fälle anders, aber auf jeden Fall gibts mehrere komische Typen, die vor allem elektronische Musik und Bier mögen...
In der Nacht trug Grace Jones vor einem begeisterten Publikum vor; das Konzert lohnte sich absolut! Unglaublich, wie die 61-Jährige Bestie sich bewegt und das Publikum in eine neue Dimension mitbringt. Es war zweifellos eine gute Veranstaltung!
.

20 comentaris:

helenna ha dit...

Ho sento Ferran, per més que l'escolti el xumba-xumba no m'agrada gens. A casa tinc habitual del Sonar i em diu que "al.lucia pepinillus", déu meu i jo gastan-me les peles en la Universitat!

quim ha dit...

M'encanta l'Slave to the Rhythm, amb aquell video tan suggerent per a la meva edat. Això sí, veure cantant a la Grace Jones donant-li a l' hula-hoop és brutal.

Fantàstic.

XeXu ha dit...

Jo no em veig amb cor d'anar a aquesta mena de festivals, la meva època txumba-txumba va ser curteta...

Salvador ha dit...

Feia temps que no sentia parlar de la Grace Jones, 8 minuts de hoola hoop no està gens malament.

Ferran ha dit...

Hehe... no siguis tan dura, HELENNA: la universitat i el Sonar són compatibles :-)

QUIM, SALVADOR el hula-hop del vídeo forma part de les seves performances: ahir també va sortir a l'escenari, quan va interpretar aquesta cançó. Francament brutal!

Sent així, XEXU, no dubtis a NO passar-t'hi, pel Sonar, hehe. És txumba-txumba constant...

kweilan ha dit...

Ferran, em sembla que tu tens molta marxa encara. Jo sóc incapaç d'anar a un festival així ja. Que t'ho passis bé!!!

Cristina ha dit...

Doncs jo aquests si no hagués sigut perquè treballo tot el cap de setmana m´hi hagués apropat. Fa anys que vull anar però la feina no perdona...aix, qui fos oficinista.

Petons

Assumpta ha dit...

Uuuuiii, jajaja per a mi, impossible!! Estic d'acord amb Kweilan jeje em sembla que tens molta marxa!! :-))

Això del hula hoop mentre es canta ha de ser cansadíssim, no?

I 61 tacos!!!

Asimetrich ha dit...

Osti a mi em va més el guitarreo i els grenyuuuuuts (i grenyudes). Però veig que t'ho vas passar bé, que és el que importa escoltis el que escoltis. A disfrutar moço!

zel ha dit...

Jo tampoc sóc del txumba txumba, dona'm ritmes tropicals i coses per l'estil...però la tipa aquesta, quina ràbia, 61 i està així? merda!
jejeje petonets!

Ferran ha dit...

Menys que fa un temps, KWEILAN. Abans la marxa em durava des de divendres vespre fins diumenge al matí; ara el cos me la demana només de tant en tant :-)

És una experiència interessant, CRISTINA. Pel que fa al Sonar Nit, a la Fira de L'Hospitalet... l'espai és brutal, immens! No sé quants metres quadrats deuen ser pel festival, però impresiona molt.

Segur, ASSUMPTA! Cansadíssim... però la tia no va parar ni un moment! El hula-hop aquest va estar rodant per la seva cintura tota la canço; i abans, i després, la dona no va estar-se quieta ni un moment. Quanta energia!

Veus, ASIMETRICH? A mi el rollo grenya no em va. Ja ho dius bé, ja: a cadascú amb el que li agrada, la qüestió és passar-s'ho bé :-)

Sí, ZEL, està a tope, la Jones. Em feia pensar en la Tina Turner, que fins fa quatre dies saltava com una loca pels escenaris... i s'apropa als 70!

SM ha dit...

Quina gran dona, la Grace! La seva actuació amb tanga i botes de tacó de dos pams a la tele anglesa fa uns mesos va ser per fer-li l'onada...

Efrem ha dit...

Gran Sònar! Vaig anar-hi fa uns anys i va ser una brutalitat, guapíssim! Jeff Mills amb la seva electrònica ens va fer moure a bon ritme ^.^!

Crec que Universitat i Sònar és una de les barreges més recomanables, i més tenint en compte que és l'època de final d'exàmens! Tot el moviment i energia positiva que el cos necessita després de tantes hores assegut estudiant i de tanta tensió acumulada: Sònar!

Estava estudiant per l'últim examen i des de la facultat se sentia la música, ufff, no me'n vaig poder estar de fer una aturada i anar a passejar-me per allà al Macba i fer una cerveseta :P!

Deric ha dit...

no hi anat mai, ara veient la poca roba que s'hi gasta, potser un altre any m'hi pensaré

Mireia ha dit...

Molt bo això de "amb una mica cada dia".
L'edat potser és més psicològica que res, però per a segons quines coses amb una estoneta en tenim prou (quan fa anys ens hi hauríem estat hores i hores!!)

Xavier ha dit...

Aquest cap de setmana e tingut dues sorpresa.
Una el fet que t’agradi el txumba-txumba. M’ha fet gracia. Dones la imatge de mes tranquil•litat.
L’altre en Pe-jota, no el feia amant dels boleros.
Es al fet aquell que t’imagines no saps ben be el perquè a las persones de una manera o d’altre.
Tots dos meu deixat un bona estona divertit.
Saps que amb passa, que per moments oblido que mes gent va viure els anys 80, per diferents raons amb bellugo amb gent mes jove que jo, 10 anys de mitja mes joves i s’ha amb fa curiós que aquesta diferencia de tant poc temps (?) sigui per moltes coses com un gran abisme.
Grace Jones una deessa de la ambigüitat, ahir, avui i dema, un ser galàctic, un personatge diferent un gran show.
Una abraçada

Babunski ha dit...

De música electrònica n'hi ha de molts tipus. No és el mateix Orbital o Chemical Brothers que Jeff Mills o Laurent GArnier.
També és música electrònica Jean Michel Jarre, Mike Oldfield, Softcell o Yazzo i no tenen res a veure amb el txumba-txumba horrend que ens inculquen pels mal anomenats clubs.

rits ha dit...

a mi el sonar como que no em diu res, ves per on. No hi he anat mai i això que vaig tenir la meva època electrònica i tot, xò...

si t'ho vas passar bé, fantàstic, és el que compta

Els del PiT ha dit...

Osti quina canya! Em quedo amb "Slave to the rythm" sempre, perquè jo no he pogut mai amb la versió aquesta de la "Vie en Rose", qüestió de gustos.
;-)

Ferran ha dit...

Hehe... Me l'estic imaginant, SALVADOR... És brutal veure-la sobre l'escenari!

EFREM Mills és boníssim i tu ho tens ben bé, per atansar-t'hi; no has de caminar gaire, oi? :-)

DERIC puc confirmar-te i et confirmo que hi ha personal de molt bon veure, jiji...

No et pensis, MIREIA: psicològica... i física, sobretot física. En qüestions com sortir de festa, de vegades penso que no he canviat massa en aquests últims anys; la realitat, però, s'acaba imposant, i després d'una nit de disbauxa, necessito més temps que abans per recuperar-me. Oh well...

XAVIER em sembla que t'entenc perfectament perquè també jo em moc amb gent més jove. Potser per això encara em tira el txumba txumba, hehe...

BABUNSKI sí que n'hi ha molta, d'electrònica. I n'hi ha que no és gaire txumba txumba, tens raó; n'hi ha que té qualitat de debò. A mi, de fet... a mi m'agrada tota :-)

Doncs RITS, si vas passar per "fase electrònica", el Sónar t'hauria encantat. Ni que fos només un cop a la vida, la veritat és que val molt la pena. Ep!, i no fas tard, eh? L'any que ve? ;-)

SERGI no ets el primer que, des de divendres, em diu que "La vie en rose" de la Jones no li agrada gens. "Slave..." és tot un clàssic, eh?