Tian an men, Beijing (Xina), 06.1989

No hem d'oblidar.
We'd better not forget.
Niemals sollten wir vergessen.
.

.
Gràcies, Zel
.

8 comentaris:

Babunski ha dit...

La veritat, i és una llàstima, que l'any 1989 tenia 14 anys i no recordo gaire tot el que va passar per llavors. Tinc moltes altres coses més antigues a la memòria i en canvi aquesta no és que se'm quedés especialment grabada.

helenna ha dit...

I del noi que va desafiar als tancs... de què s'en ha fet?.
Crec que no va morir.
Mai hem d'oblidar, mai.

Assumpta ha dit...

No entenc per quina estranya raó no vaig veure actualitzat el teu blog a la meva barra lateral!!

Recordo perfectament, com si fos ara, quan va passar tot. Jo donava classes a una Adèmia d'oposicions i, a la sala de professors ho comentavem horroritzats.

Deric ha dit...

hi ha coses que mai s'han d'oblidar

Ferran ha dit...

LLUÍS, HELENNA, ASSUMPTA, DERIC... d'aquests fets en tinc una memòria difusa. Vull dir que sí, recordo quan va passar, però segurament en aquella època no em va afectar especialment. Diguem que potser era massa poc madur per ser conscient de segons quines coses.

Sobre el noi que va desafiars els tancs, la versió que circula és que va ser assassinat pel règim. El van matar per haver demanat l'exèrcit que reflexionés, que no ataqués la població... per haver demanat al govern del seu país (mortals finits com ell) que permetessin la gent triar el seu camí.

Quanta neteja cal fer encara, a tot el món!

Natxo Rovira ha dit...

Hola Ferran, gràcies per ajudar-nos a no oblidar. De fet, a conèixer (en el meu cas). Llavors jo estava fent la Mili i no em vaig enterar de res... o potser no hi vaig parar massa atenció.

Veient aquestes imatges m'he quedat esgarrifat. I pensar que tot el món comerciem amb Xina per poder consumir més i més brat... i pensar que l'any passat es van fer els JJOO i tots els hi vam riure les gràcies...

De veritat, que aquest món cada dia fa més fàstic. Tots fem fàstic...

Quan arribarà una autèntica revolució social al primer mon?

Recomano molt la visió d'un documental gartuit que es diu Zeitgeist (part I i II). Em sembla increïble que el que allà es diu no sigui de coneixement massiu i, almenys, objecte de debat.

Ferran ha dit...

Ei NATXO, merci per la info d'aquest reportatge. L'acabo de trobar a internet aquí i trobaré el moment de mirar-me'l sencer. De moment porto uns minuts i hi estic enganxat; és molt bèstia el que estic veient, però... espero aguantar-ho.

Per cert, Zeitgeist és alemany i vol dir "l'esperit dels temps".

Natxo Rovira ha dit...

Per fi algú m'ha fet una mica de cas... snif... espero que trobis el temps (són dues hores) i t'enganxi com a mi, que l'he vist ja tropecientas vegades. Sí, és molt fort, i almenys, fa pensar...

I hi ha una segona part, Zeitgeist Addendum... una mica més complicat de seguir però... demolidor.

Si al final et decideixes a veure'ls, ja comentarem. M'interessaria molt conèixer la teva opinió, com a periodista, com a persona implicada en la defens a dels drets humans com a guia política...
Però sense obligacions, eh? que el documental és llarguet...

per cert, per qui vulgui informar-se abans, consultar Zeitgeist a la Wikipèdia