Why lover?

No, no parlaré d'amants ni res per l'estil, malgrat el títol del post. Això ho deixarem per un altre dia. El títol en qüestió ho és també d'una cançó que avui, mentre escoltava la ràdio en el cotxe, una emisora que m'agrada ha tingut a bé punxar. Deu fer dos mil cinc-cents anys que no l'escoltava, aquest tema, i m'ha portat taaants records en els poc més de tres minuts que dura, que ho he tingut claríssim: aquesta, directa a l'In varietate concordia. Sentida ara, en les meves actuals circunstàncies, se m'acut, arran del que diu la lletra, que potser Berlin m'està tirant alguna cosa en cara... Nein, meine liebe, no et vaig dir adéu en marxar perquè no t'he deixat; això nostre és només una separació temporal, sé que tornarem a estar junts!
Si les llàgrimes del momentazo Aufwiedersehen Berlin us permeten continuar llegint, sabreu que la meva poca activitat blocàire d'aquest últim parell de dies no és culpa del cha cha cha, sinó de la mudança que explicava recentment. El Maresme és, cada dia, una mica més meu...
Disfruteu del tema, si us agrada, i sinó... paciència, aviat en posaré algún altre perquè tingueu, també vosaltres, la vostra oportunitat :-)
.

.
Why lover?
No, the title's gotten nothing to do with my personal live, but with an old song I just happened to hear, on the radio. As soon as its first chords started to sound, I recalled a huuuge amount of memories, and felt I was in my twenties again. Enjoy it, and have a great weekend!
.
Why lover?
Nö, nichts mit meinem persönlichen Leben und Lieb-Erfahrungen zu tun, nein! Der Titel gehört zu einem Song der 80-er Jahren, den ich echt toll findete. Nachdem ich ihn seit langer Zeit nicht gehört hatte, so viele schöne Erinnerungen zu mir kammen, sobald wie ich ihn, Heute, ins Radio wiederhörte... Viel Spass damit, und schönes Wochenende!
.
A sign of time
I lost my life, forgot to die
Like any man, a frightened guy
I'm keeping memories inside
Of wounded love

But I know
I'm more than sad and more today
I'm eating words too hard to say
A single tear and I'm away
Away and gone

I need you
So far from hell, so far from you
'Cause heaven's hard and black and gray
You're just a someone gone away
You never said goodbye
Why, lover why ?
Why do flowers die ?
Why, lover why ?

Everytime
I hear your voice, you heard my name
You built the fire, wet the flame
I swim for life, can't take the rain
No turning back

I need you
So far from hell, so far from you
'Cause heaven's hard and black and gray
You're just a someone gone away
You never said goodbye
Why, lover why ?
Why do flowers die ?
Why, lover why ?

Why, lover why ?
Why do flowers die ?
Why, lover why
.

20 comentaris:

XeXu ha dit...

Ja tenim una edat, eh Ferran? Que aquesta cançó té dies, eh... Ains, que jo també la recordo...

Nano, molts ànims amb la mudança, ja saps que em toca de prop. Jo no he estat capaç de deixar els blogs tot i que vaig amb caixes per tot arreu, i més o menys hi ha data decidida pel trasllat gran. Però el primer que he fet és posar línia de telèfon, ja la tinc. I l'ADSL està en camí. Espero que arribarà al pis abans que jo. Ho sento, ho he de reconèixer. Em dic XeXu i sóc addicte. Sort i que el tràngol passi aviat, que és molt estressant.

Clidice ha dit...

Quin "momentassso" nen! XeXu t'ajudarem germà! a seguir enganxat! :P

Núria ha dit...

Gràcies per compartir-la! Feia teeeemps que no la sentia. Uaaaaa!

Ànims amb la mudança!

Asimetrich ha dit...

Osti fins la tornada no em sonava de res. I després pam, quan l'he identificat m'han vingut coses al cap que creia oblidades. És fort això de les cançons. I ànims amb la mudança, que les vistes que tens al pis nou segur que reconforten després d'un dia intens de moviment de caixes.

bajoqueta ha dit...

Coincidim per molts blogs i no sé si mai havia entrar al teu :)

Tenim una edat ja... sé que està cançó té uns anyets ja...

Ànim amb la mudança!

Efrem ha dit...

Uff, aquesta cançó també m'ha arrencat alguna cosa a mi; malgrat que era el primer cop que la sentia, i que encara sóc a Barcelona, m'he sentit com si ja no hi fos. Alguna cosa arrencada...

De vegades passa que una cançó o alguna altra cosa esdevé la clau secreta que obra una porta invisible. La magdalena de Proust... És molt bonic saber que guardem coses d'una manera tan profunda, tenim un magatzem fantàstic!

Que tinguis una bona adaptació!

Assumpta ha dit...

Ostres, doncs jo segur que "encara tinc més edat" perquè no la coneixia ai, ai... estic "desfasada" :-))

Mira la Bajoqueta!! :-))

ddriver ha dit...

aquesa canço es de l'epoca que anava al Dsigual a desasar amb la ex. Alla a començar el final d'un gran matrimoni.
Wilkomen to Independent Republic Of Maresme

Si estas a prop i algun dia vols fer un tastja saps!!

kweilan ha dit...

Què bé que et vagis adaptant. Bona setmana!

- assumpta - ha dit...

No tirem per les edats... que la cosa donaria per molt! je,je

És bo de saber que t'hi estàs adaptant bé. I ara amb aquestes caloretes, tenir la platja ben aprop és un luxe.

Ànimssssss!
;)

Ferran ha dit...

XEXU, em fa molta gràcia aquesta coincidència d'agendes que portem tu i jo, amb el trasllat. Jo també tinc data de trasllat gran més o menys clara: el 3 de juliol. Fins llavors, i encara després, vaig fent caixes i més caixes...

CLIDICE, benvolguda, sabia que el "momentasso" us tocaria la fibra, haha :-)

Ei NÚRIA, és com un back to the future, sentir música que ens transporta a anys enrere!

Justa, ASIMETRICH, la capacitat que té la música per fer-nos viatjar sense moure'ns de lloc és bestial!

BAJOQUETA! Quina gràcia llegir-te aquí, a l'In varietate... És veritat que coincidim a molts blogs; passaré jo també per casa teva! Benvinguda.

EFREM "massa jove" perquè pugués portar-te records, celebro que alguna cosa t'hagi remogut. Ei, suposo que a fi de bé! :-)

Què va, ASSUMPTA, dona, res de desfassada! És que jo era un "fiestero" quan era "menys gran", jiji... De tant com sortia, clar, vaig escoltar molta música d'aquesta.
Quina gràcia veure per aquí la Bajoqueta. És veritat que la tinc molt vista, de casa teva i de casa d'altres blocàires habituals.

Thanks, DDRIVER :-) Estaré a Vilassar de Mar (VdM, em fa gràcia escriure-ho així :-) Ja en parlarem, del Maresme!

Merci, KWEILAN. I molt bona per tu també.

Ai, -ASSUMPTA-, no me'n parlis, de la caloreta: l'odio!! Sóc home de fred, jo. Aquestes nits sobre 20 graus em tenen amargat; sort de l'àire condicionat!


I, en fi, amics, moltes gràcies a tots pels vostres comentaris... i pels ànims per la mudança! Els comparteixo amb en XeXu, que ja sabeu que també està de trasllat, aquests dies. Ànims, company!

Molt bona setmana a tots

rits ha dit...

com bé dius, si no li vas dir adèu és perquè hi tornaràs!
molts ànims amb la mudança!!!! són molt pesades!

la cançó, reconec que m'ha costat reconèixer-la, fins la tornada, no me'n recordava gens!!!!

Assumpta ha dit...

Epsss tu que escrius tant bé (perque escrius bé!!!) a veure si, quan acabis la mudança, escrius un conte pel blog de la Bajoqueta ;-)

La pobre s'ha ficat en un embolic: 365 dies, 365 contes, de màxim 365 paraules... i necessita voluntaris jejeje

Edu ha dit...

Jo l'he reconeguda des del principi. Em porta molt records, especialment d'un estiu a Platja d'Aro fa moooolts anys :)

Gràcies per compartir-la.

Bona setmana a tothom!

helenna ha dit...

No la coneixia. Cada época de la nostra vida té una cançó :)

Ànims amb la mudança!!

glamboy69 ha dit...

La cançó mola!! Mira que abants de clicar sobre el video pensava q seria un cantautor cutre!
Visca el pop!

Ferran ha dit...

Buf!, sí que ho és, RITS. No paro de repetir-me que quan estigui enllestida haurà valgut la pena, però mentrestant... quina mandra!

Àsies, ASSUMPTA -és que em mires amb bons ulls, eh? :)
Vaig llegir això dels 365 contes a ca la Bajoqueta i vaig pensar que vaja tela!! No sé... si trobo el temps potser sí que m'hi posi, ja veurem... Gràcies per animar-m'hi, eh?

EDU espero que els records siguin bons :-)

Merci, HELENNA

Haha!!, GLAMBOY, si que em tens en mala consideració! Vale que no en sé gens, jo, de música, però homeeee, pensar d'entrada que us fotré el vídeo d'un cutre...!! :)
Oui, vive le pop!

Els del PiT ha dit...

De tant en tant tenim sorpreses com aquesta que dius de la ràdio i gràcies al youtube recuperem cançons oblidades com aquesta.
Sí, ja tenim una edat, eh?
;-)

Natxo Rovira ha dit...

Ai, aquesta nostàlgia, Ferran... em fa l'efecte que, encara que de vegades és dolça, sovint és massa agredolça...

Fa una mica de vertígen, mirar enrere, i la música, potencia els sentiments... procura gaudir del moment present, d'aquest precís moment en que estàs llegint això. Perquè no tornarà.

Ferran ha dit...

Hehe... sí, SERGI, anem sumant anys...

... i sí, NATXO, sí que fa vertigen, i que la música hi col·labora, quan ens adonem del temps que fa (dels anys que fa!) que va sortir aquella o aquella altra cançó. Miro de disfrutar l'ara, sí, però no puc evitar mirar constantment enrere; no per lamentar els temps passats, sinó, crec, per ser conscient sempre d'on sóc ara, d'on vinc...