De picades d'ullet i d'autògrafs

Fa quatre anys hi va haver les últimes eleccions federals (he dit 'federals', així que, efectivament, no estic parlant de l'estat espanyol). En plena campanya electoral, vaig assistir al míting que l'aleshores candidat dels socialdemòcrates, Gerhard Schröder, feia a Dresden. No ho vaig explicar al blog... perque encara no en tenia :P, així que ho deixo anar ara, aprofitant l'avinentesa...
.
L'actual candidat de l'SPD a la cancelleria, Frank-Walter Steinmeier, donava ahir el tret de sortida al Deutschland-Tour, amb la presentació en societat del cub que l'acompanyarà al llarg i ample del país, en els mítings preelectorals (un cub gran, vermell on es llegeix SPD, el nom del candidat i el seu lema). L'acte era en un lloc tan cèntric com la Potsdamer Platz, així que ni curt ni peresós m'hi vaig adreçar, abans de dirigir-me a casa d'en Klaus i la Susi per un fantàstic Abendbrot (el sopar, vaja).
L'speech del polític va ser més aviat curt i intrascendent, però em quedo amb dos moments: l'un va ser el momentazo guiño de Herr Steinmeier a un servidor; el tenia a no més de dos metres, l'home devia pensar que la foto que mirava de fer-li era per la portada del NY Times, o ves a saber, i em va fotre una picada d'ullet de campió. No, no penseu malament, que segur que no anava amb segones! Vaja, fins on jo sé, Herr Steinmeier no és "del club". Qui sí ho és, per contra, és l'alcalde de Berlin, Klaus Wowereit, que presentava l'acte. I atenció, perquè aquí ve el segon moment de l'event: vaig intercanviar unes paraules amb l'alcalde Wowi! (això sí, ell no em va picar l'ullet) -Vaig veure que alguns agosarats (agosarats, perquè això és Alemanya, no Catalunya) se li apropaven per demanar-li un autògraf, i jo, tot decidit, em vaig posar a la (petita) cua. Quan va arribar el meu torn... "Herr Wowereit, bitte", jo tot educat, i ell que em fa la mateixa pregunta que als meus predecessors: "Woher kommen Sie denn?" (d'on és vostè?). Tingueu en compte que el més exòtic que havia escoltat l'home fins aquell moment era "Bayern"; per això, quan li vaig dir "aus Barcelona", sobtadament va aixecar els ulls del paper on m'estava signant, em va mirar amb aquells dos fanals encesos i em va dir: "Das ist wohl eine schöne Stadt!" ("una ciutat ben maca!"). Jo, que no he fet la carrera diplomàtica però quan m'hi poso, m'hi poso, vaig tenir una resposta per aplaudir (perdoneu que m'ho digui jo mateix, hehe): "Bestimmt, aber nicht so schön wie Berlin". Uoooooo!!, un parell de persones que escoltaven al costat, i el mateix alcalde, van somriure complaents perquè un barceloní els acabava de dir que Berlin era més maco que la capital catalana :))
El que va seguir després, per part de l'alcalde, va ser el típic comentari: "sí, bé, però vosaltres teniu la platja a tocar" (i jo que vaig pensar: "sí, company, i un gaixample que no te l'acabes, quan fas les teves visites furtives a la meva ciutat")... però això no li vaig dir ;-)
.
Anècdotes a banda, la meva presència al míting de Schröder de fa quatre anys, va donar la cancelleria a Frau Merkel, o sigui que... tremola, Steinmeier! (consti que no serà culpa meva; les enquestes ja diuen que l'SPD perdrà les eleccions estrepitosament. Quedi dit).
.
About winks and autographs
Frank-Walter Steinmeier is the candidate of the German Labour Party (SPD) for the federal elections on September 27. I learnt he was going to give a speech at Potsdamer Platz, and decided to attend the event, just like four years ago I attended another similar event, with the then candidate of the same party, Gerhard Schröder, in Dresden.
I lived a couple anecdotes which I found nice: the first one, as I was getting ready to take a picture of the candidate, he kept staring at my camera and suddenly gave me a wink and offered me a "candidate smile" that made me exactly that: smile :)
A bit later, since the mayor of Berlin, Klaus Wowereit, was also attending -actually, he presented the candidate, I took the opportunity to ask him for an autograph, just like a small group of other people were doing. I just feared I might not understand him and seem somehow naive, but... I just went for it, and along with his signature, I could exchange a couple sentences with him! That was nice :) He asked me where I came from, and when I said Barcelona he showed himself as a big fan of the city. I was truly diplomatic, or more than that, hehe, and told him he was right, that Barcelona is indeed a great city, but... that I liked Berlin better! I think he liked it ;)
.
Über Zuzwinkern und Autographen
Vor kurzem war ich in einer Veranstaltung dabei, wo SPD-Kanzlerkandidat Frank-Walter Steinmeier in Berlin teilnahm. Vorgestellt wurde er von dem Regierenden Bürgemeister Berlins, Klaus Wowereit. Als die Veranstaltung zur Ende kam, wollte ich ein Foto von Herrn Steinmeier machen. Er war sehr nett: nicht nur posierte er, aber auch zuzwinkernte mir :)
Später hatte ich die Gelegenheit, mit Herr Wowereit ein paar Minuten zu sprechen. Er fragte mich woher ich kam, und als ich ihn "Barcelona" sagte, strahlte er mich an, und sagte: "Das ist doch eine schöne Stadt!". Ich bin ein diplomatischer Mensch -wenn ich es so versuche ;), und antwortete: "Tja, gut, aber Berlin scheint mir noch schöner!". Meine Antwort hat Herr Wowereit zweifellos gefallen :-)
.

13 comentaris:

Toni ha dit...

Què bo això de que et picara el ullet... jaja. I l'alcalde, segur que coneixerà molt bé algunes platges de Barcelona ;) jaja.

Molt bona anècdota la del míting.

Salut!

òscar ha dit...

jo, tot sovint, em trobo de morros amb la mayol i en saura. no els pico l'ullet: ni a un ni a l'altre!

Asimetrich ha dit...

vaja vaja, així que ets tu l'arma secreta del CDU. Confesa! la Merkel et té a sou perquè visitis els mítings del SPD i els facis perdre. Has pensat a anar a veure tots els partits del Madrid al Bernaveu aquesta temporada? ;)

Deric ha dit...

només tinc una paraula per dir-te sobre l'anécdota amb l'alcalde:
Pilota!!!!

O es que esperaves alguna invitació...? ;)

Rita ha dit...

Si no fóssim catalans et diria...

OLÉ!!!

Jo també en veig algun dels d'aquí de tant en tant i et ben juro que m'amago! :P

Assumpta ha dit...

Però... és cert que Berlin és més maco que Barcelona? Ist es möglich? Glauben Sie nicht, ich kann!

Jordi ha dit...

Encara no conec Berlin i no puc comparar-la. Però com diu el Dèric PILOTA.... I nosaltres amb l'Hereu...

Porto mitja hora llegint per posar-me al dia. Benvinguda connexió.

Ahir em vaig trobar al Saura per Passeig de Gràcia i vaig pensar: ufff deu ser la ona de calor perquè fa pena...

Joana ha dit...

Ferran,
Conec Berlin quan encara hi havia el mur. Hi tinc amistats. He de tornar-hi un dia d'aquets. Em va agradar i crec que em falta molt perveure!
Sort que no fas ser agosarat amb l'acalde :) quda clar!

Ferran ha dit...

Ei TONI, l'alcalde Wowi és un cas: és conegut per la seva afició a les "festes", i quan surt de festa per Berlin, no es talla un pèl a l'hora de deixar-se veure on, com i amb qui sigui... Deixa'l córrer, en Wowi! ;-)

No m'estranya, OSCAR; sobretot el conseller, no s'ho mereix!

Ei ASIMETRICH, per sort pel Barça, el Madrid s'ho fa tot sol. I no dubtis que aquesta temporada tornarà a pringar! Molts quartos però poc equip; al temps...

Sí, sí, DERIC, el que tu vulguis, però qui ha departit (m'encanta la paraula, hehe) amb Herr Wowereit és aquest pilota!, haha...

RITA, suposo que, sobretot, depenent de qui sigui l'afortunat amb qui topes, oi? Si és que no són el mateix, no són el mateix els d'aquí i els d'allà!

Hehe... sehr gut, ASSUMPTA! :) La teva pregunta dóna per un post llarguíssim, però et resumiré la resposta: sí, "mola" més Berlin que Barcelona. Només hi ha un aspecte en què Barcelona supera claríssimament la capital alemanya: l'arquitectura. No hi ha punt de comparació: ningú pot pretendre comparar les dues ciutats des d'un punt de vista arquitectònic. Fora d'això, Berlin és extremadament verda, poc caòtica amb el trànsit (de vehicles i persones), permisiva (a Barcelona acabaran prohibir respirar fora de certes àrees marcades), amb excel·lentíssimes comunicacions amb transport públic, ...
Assumpta, Berlin és la pera! :-)

Buf, JORDI, a l'Hereu ni me'l mentis; et juro que no puc amb ell. Crec que principalment és el tò de veu que té, que em posa literalment dels nervis. I bé, el fet que els seus portin 30 anys apalancats a l'ajuntament no m'ajuda gens a digerir-lo...

Hola JOANA; vint anys com a mínim, doncs? Deu n'hi do. Ja et dic ara que quan tornis, no reconeixeràs la ciutat. En aquells temps, Potsdamer Platz estava atravessada pel mur i era un espai erm, erm del tot; avui és un centre urbà que, vaja, no té res a veure. I bé, tantes i tantes coses, que si començo a explicar-te'n no acabo!
No deixi's de tornar-hi; segur que t'encanta!

reflexions en català ha dit...

Sí, i ells tenen fixada la mal anomenada solidaritat en el 4%, mentre que Espanya ens roba als catalans el 10% del nostre PIB. Amb aquests calers podríem fer platges a Manresa.

Natxo Rovira ha dit...

El que més em fascina és que tinguis la inquietud d'anar a un mitín electoral a Alemanya. Ets tot un periodista de tom i lom.

En qualsevol cas... una anècdota genial. Només les caça qui està atent!!

rits ha dit...

estava pensant justament el mateix que el Natxo, mira que anar a un miting!!!!!

doncs mira que em va agradar aquesta ciutat, xò em quedo amb la meva estimada Barcelona (malgrat la calor,...el que donaria per estar tan fresqueta com tu!!)

per cert, ja han acabat de repintar els murals del mur? se'm barreja un munt de sensacions, no sé si és bona idea o no,....sap greu que els repintin, xò veure el yo estuve aquí o viva españa, fa mal!

Ferran ha dit...

MARC i això que també aquí, a Alemanya, hi ha discusions entre Länder, queixes dels rics com Bayern i Baden W. perquè diuen que mantenen els "mantes" de l'est (ho diuen ells, no jo).

NATXO noi, jo la cosa de la política la porto dins; m'encanta! A més, Alemanya... bé, més o menys et fas una idea de com m'agrada el país, així que l'ecuació és inevitable: míting polític + Alemanya = en Ferran hi és segur! :)

RITS el mur el tenen protegit, ara (vaja, que no es pot tocar la paret, com abans), perque encara hi estan pintant. Jo d'ells, francament, tirava la paret aquesta a terra i fora mur, carallo, que no cal per res!