De sobte, adéu

Ets jove i tens salut, ets un professional d'èxit; tens plans, aviat tindràs el teu primer fill... i et mors, de sobte, de manera completament inesperada: AVUI. Si la nostra existència no és una cosa ben estranya, digueu-me què és.
.
Suddenly, bye
You're young & healthy, a successful professional; you have plans, are gonna have a baby... and you die all of a sudden, completely unexpectedly: BBC. If our existence is not a weird thing, you tell me what it is.
.
Plötzlich, tschüss
Du bist jung und gesund, ein erfolgreicher Profi; du hast Pläne, wirds ganz bald Papa werden... und du stirbst, total unerwartet: Tagesschau. Wenn unser Dasein keine seltsame Sache ist, bitte einfach sag mir, was es ist.
.

14 comentaris:

Assumpta ha dit...

És un misteri.
Perquè jo sóc incapaç de pensar que això passi sense cap sentit.
Jo crec que algun dia ho entendrem tot.

Mentre aquest dia arriba, aquestes notícies ens impressionen i ens entristeixen molt, i és normal que així sigui.

Tan de bo aquests posts nostres, posats amb tot el sentiment, poguessin fer arribar una mica de força a la seva família, a la seva companya, a tota la gent que l'estima.

Deric ha dit...

ben estranya, certament.
Això mateix (fins i tot amb la dona embarassada) li va passar a un amic meu amb 37 anys, esportista i metge.

Oscar ha dit...

Ja et dic jo que és la nostra existència: una puta merda en mans de l'atzar!

Xavier ha dit...

La vida te aquestes coses. La fragilitat es amb tots nosaltres.
Altres viuran malalts i petin i la mort es farà de pregar i un xaval sa, fort i jove marxa tot de sobte sense cap avis previ.
El meu condol als amics i familiars.

ddriver ha dit...

no se pero ja en van uns quants, massa exigencia al body?

XeXu ha dit...

Molt em temo que les coses no passen perquè sí, i que hi ha d'haver alguna explicació. Ara, però, més val no buscar-la i donar el nostre condol a la família.

nur ha dit...

La veritat és que no té explicació possible: ni aquesta ni d'altres morts (sobtades o no) que són una autèntica bestiesa. Per ser sincera ni n'havia sentit a parlar d'aquest noi (sóc poc o gens futbolera), però em commou tant que algú, així, de cop i volta, perdi la vida!

rits ha dit...

una notícia ben trista i que sembla que no pugui ser certa.

la mort de les persones joves, sempre et queda una sensació de desconcert.

Francesca ha dit...

Estic segura que trobaran l'explicació en alguna malaltia congènita del cor, però penso com ddriver, l'esport professional avui en dia exigeix al cos més del que seria raonable.

Asimetrich ha dit...

Doncs sí, aquestes morts sobtades són tot un misteri. Ves a saber quin munt d'estranys factors es van conjurar per que se li parés el cor.

Joan ha dit...

Tal com cantaves a la lluna, de vegades la vida s'encarrega de demostrar-nos que som ben petits. Com a humans tendim a creure inconscientment en una mena de control de les nostres vides que és completament irreal. I vés. Tot enlaire en un no res ...

Ferran ha dit...

Família, l'apunt d'en JOAN és una manera fantàstica d'acabar els comentaris d'aquest post: lligar els "pensaments des de la Lluna" amb el que ha passat amb Jarque... alguns creiem que alguna raó hi ha d'haver, altres opineu que l'única raó és... que vaja merda de vida que se'n va sense preavís. Sigui quina sigui la realitat, els pensaments de fa dos dies són, penso, una evidència: som minúsculs, som no res... i a sobre ens passem part de la vida complicant-nos-la.

Potser que anem canviant de forma de fer, tots plegats, no creieu?

Natxo Rovira ha dit...

Benvolgut amic: n'hem parlat sovint de la mort i sempre m'agrada escoltar el que penses, el que sents.
I ara deixes una nova pregunta enlaire. I a voltes de la mateixa, jo crec que, tret dels que marxen prematurament (que segurament no és fruit de l'atzar o l'infortuni), a tots ens arriba un moment clau a la vida on se'ns dóna l'oportunitat de canviar la forma de ser, com tu dius. Cadascú té l'elecció a les seves mans. De res serveix apel.lar a la fragilitat de la vida o dir que aquesta és una puta merda. De cadascú depèn que fer-ne d'aquestes coses que ens passen...

Estic llegint un llibre que trobo molt bo d'en Francesc Torralba que es diu "plantar cara a la mort". Em permeto transcriure un paràgraf:
"Creiem que dominem la tecnologia i ens falla just en el moment en el qual la necessitem més. Creiem que tenim sota control la vida, però a cada giragonsa som ignorants del més essencial que hi ha en ella. Vivim, no obstant això, nodrits d'aquesta creença, tot i que la veritat s'imposa una vegada i una altra".

La meva solidaritat i compassió amb la família d'aquest noi...

Ferran ha dit...

És com dius, NATXO; som nosaltres que hem de dur les regnes de la nostra vida, mentre tinguem l'esma per fer-ho! De vegades és molt complicat prendre segons quines decisions, però hauriem de venir al món amb la força suficient per no tenir por, per atrevir-nos a tirar endavant allò que somiem, el que sabem que necessitem...

Hi ha tantes interferències (i les nostres pors!) que molts cops acabem visquent la vida que altres volen per nosaltres. És horrible. Que tinguem tots plegats la força, el coratge de fer el que sentim que hem de fer; és la nostra vida, la de cadascú!