En Paquillo (*), a Berlin

Entre política (espanyola; la del post anterior) i política (alemanya; la d'un post que vindrà aviat, en relació amb les eleccions federals del 27 de setembre), una de roji-gualda: topar a Berlin amb un "pack Espanya" cridant als quatre vents A por ellos, oeeee, a por ellos, oeeee... és la pitjor manera de desconectar dels drames patris; té l'explicació que avui ha començat el Campionat del Món d'Atletisme, que compta amb la participació de 36 espanyols (i 15 catalans, però de senyeres no n'he vist cap), i ja sabem que els espanyols (com els italians), no es distingeixen per ser uns turistes precisament discrets...
A banda de qüestions esportives, però, aquest estiu el nombre d'espanyols que visiten Berlin es deu haver multiplicat per 10.000 respecte a altres anys -i això que hi ha crisi... o justament perquè n'hi ha, especialment a Espanya. Berlin té, claríssimament, dos pols d'atracció: està de moda, és una ciutat cool, que se'n diu, i és barata. Davant d'una situació econòmica com la que viu l'estat espanyol (i lo que te rondaré, morena, diuen els experts), qui malgrat tot vol marxar uns dies, on va? Evidentment es queda a Europa, concretament a algún lloc on no hagi de gastar ingents quantitats d'euros. Pot ser París aquest lloc? Evidentment, no. Tampoc Londres, ni els països escandinaus, ni Itàlia...Així doncs, aquests dies, invasió d'ibèrics als carrers de la capital, i més rojigualdes que no pas es veuen als carrers de Catalunya (cosa que, dit sigui de passada, em tranquil·litza enormement).
.
(*) Paquillo (Paco Fernández) és, pel que sembla, un reconegut atleta espanyol.
.
Paquillo, in Berlin (*)
The Athletics World Championships started today in Berlin. Amongst the groups of fans, the Spaniards were clearly visible in parts of Unter den Linden, one of the centrals streets that has witnessed the first race of the competition. I am not exactly interested in sports, and not at all in Spanish sportsmen and -women, and so was not especially "proud" to see a group of fans cheering the Spanish athletes on the Berlin streets. As if I had not enough "spanish-atmosphere" when in Catalonia...
Curious as it might seem, since Spain is being hit by the financial crisis very hard, this summer Berlin appears to host even more Spaniards than in the previous years. The explanation to that is, I believe, quite simple: despite the crisis, many people want to go out, even if only for four or five days. Cities like London, Paris and many others in the continent are out of the possibilities for many Spaniards, for they are very expensive; Berlin on the contrary is still very cheap, and plus totally in. I guess this is the reason why you hear as much Spanish as German (or even more!) in the most tourist places in town.
.
(*) Paquillo (Paco Fernández) is a famous Spanish athletes sportsman.
.

9 comentaris:

ddriver ha dit...

per aixo esta tancat l estanc avui. tots els aestanquers amb la bandera del estanc a Berlin

XeXu ha dit...

És un important i històric corredor de marxa, però que se'n va de Berlin fent el ridícul. S'esperava molt d'ell, ja que volia acabar la seva carrera dalt, però ha fracassat i se'n va amb una retirada a meitat de cursa.

nur ha dit...

Ostres, sí que deu fer por això, eh? Jo, l'any 1992, vaig coincidir a París amb una etapa final del Tour i també em vaig trobar allà tota l'espanyolada. Va guanyar l'Indurain i fins i tot ens van convidar a menjar paella a l'ambaixada: òbviament, no hi vam anar (potser perquè no m'agrada la paella?).

rits ha dit...

uix! és allò d'amagar-se.... a més, ara no sé que els ha donat amb els esports, allò de la fúria i aquestes coses que fan que encara hi hagi més mostres ridícules d'aquest espanyolisme al quadrat.

la primera vegada que vaig anar a Paris, xò, recordo un senyor, entrat ja en anys, que deia que aniria tots els dies amb barretina. ens el vam creuar tres vegades, i si, si,...l'home amb la barretina (i que vols que et digui, tampoc és que m'agradés massa...)

ànims! això si, el paquillo ahir fatal, no? i la Maria Vasco que em cau bé, tamb´s'ha tingut que retirar, llàstima!!

Asimetrich ha dit...

Joer quin iuiu. Ja saps què has de fer oi? Anar amb un crucifix i una rest d'alls per si de cas, que aquests espanyols tenen certa tendència a xuclar la sang dels catalans :)

Ferran ha dit...

Deu ser això, DDRIVER...

Oops, pel que dius, XEXU, intueixo que aquest bon home deu estar a punt de retirar-se; pobre, doncs, si li ha anat tan malament...

NUR et vas perdre els Ferrero Rocher de l'Ambrosio! ;)

M'ho crec molt, RITS, el que expliques d'aquest home amb barratina. L'exageració és universal! Un cop em vaig trobar, a Berlin, un català que li feia comentaris a la dependenta en català; suposo que devia ser d'aquells que diuen "jo parlo en català a tothom". S'ha de ser estúpid (i poc pràctic).

Hehe... ASIMETRICH, jo, per si les mosques, vaig canviar de vorera (i allà m'he quedat ;-)

Deric ha dit...

em fa un iuiu això d'aquestes banderes i tant d'amor patrio! Sembla tret d'altres temps.

Natxo Rovira ha dit...

Això del "A por ellos, oeeee, a por ellos, oeeee... és que em dóna urticària, directament.

Em sap greu que aquest crit de patriotisme cutre i fúria casposa t'hagi assaltat a traïció en el retorn al teu estimat Berlín.

Ferran ha dit...

Sí, sí, DERIC, fa com angúnia. Crec que només faltava en Paco Martínez Soria dient de les seves, entre tanta caspa. Aitx!

Ves, NATXO, un d'aquells imponderables contra el que no podem lluitar, hehe... M'ho vaig trobar de nassos i m'ho vaig haver de menjar amb patates. Això sí, vaig abandonar el lloc amb certa premura... :-)