Més que una veu

És nascuda a Madrid, tot i que pel seu nom es diria que va arribar al món en un hospital de Berlín, posem per cas. És cantant. La vaig descobrir l'any 97, quan feia poc que havia sortit al mercat el seu primer disc, "Entre ánimas". Em va costar molt, d'entrada, la seva música, la seva veu especialment; de fet, la seva veu i la seva música són -prou que ho sap, ella- per a minories molt minoritàries, per a "oídes sense prejudicis", segons confessa ella mateixa. Em va costar, deia, però hi vaig anar entrant a poc a poc, i m'hi vaig quedar.
Malauradament, la nostra misteriosa cantant de veu estrafolària no s'ha deixat caure gaire sovint pels estudis de gravació; un segon disc, "Una habitación propia", arriba quan és a punt de caure el teló del segle XX. Més música per a minories, més cantant única. El tercer, "El gato panzón", dorm el son dels justos, malgrat que alguns l'esperem des de fa un any.

Us en deixo unes mostres. Abans d'escoltar-les, però, uns consells: abaixeu els llums, obriu la ment i deixeu-vos endur per unes lletres, i sobretot una veu, d'una altra dimensió (1).

Ah, per cert, no us n'he dit el nom, oi? Es diu Virjinia Glück. Me alegra haberte conocido (musicalmente), Virjinia!

(1) i si tot i així no us agrada, què voleu que us digui, us entenc...


A menys que hagueu sortit corrent, maleïnt-me per haver-vos aconsellat que l'escoltessiu, feu-me cas i quedeu-vos amb la que ve ara; fa 13 anys, i continua posant-me la pell de gallina. Gracias, Virjinia.


Aquest és del segon àlbum, que va veure la llum l'any 2000:


I per acabar, un altre tema de "Una habitación propia":


More than a voice
Despite what it seems, Virjinia Glück is a Spanish singer; she was actually born in Madrid. Both her voice and the lyrics of her songs are definitely special; as she likes to say, "only for ears without prejudices". So far, she has published only two albums, the first one back in 1996 (I discovered her short after the launching), the second one in 2000. There is a third one waiting, which might be titled "El gato panzón" ("The potbellied cat"), but Glück has preferred to devote her time to paiting, these past years.
If you can understand Spanish, give Virjinia a try; it's worth it.

Mehr als eine Stimme
Trotz ihrem Name wurde Virjinia Glück in Madrid von spanischen Eltern geboren. Seit 1996 hat sie nur zwei CD veröffentlicht, die sehr gute, spezielle Songs beinhalten. Virjinia hat eine einzigartige Stimme, die Texten ihrer Songs finde ich sehr schön; sie sprechen über Liebe, Angst, das Leben im Allgemein... Viel Spass beim Hören!

22 comentaris:

kweilan ha dit...

Una dona molt original. A mi m'ha agradat i les lletres s'han d'escoltar amb atenció. Gràcies per donar-la a conèixer!

XeXu ha dit...

Doncs jo tenia sentit aquest nom, però no tenia al cap aquesta veu i aquesta estètica. És especial, però no sona malament. I per cert, els dos darrers vídeos són molt semblants, fins i tot porta la mateixa samarreta!

zel ha dit...

La tercera és la que més m'ha agradat...i saps quà se m'ha acudit escoltant la primera? Inquietant... i després de tot és la que més m'ha xocat, per bé.

Pistons!

FrancescaBcn ha dit...

Si no m'equivoco, aquesta noia és filla del Jesús Gluck, de "Los Pequeniques", un grup que en temps "difícils" per la música espanyola, feia un producte prou decent. Quan tingui el cap més seré, prometo escoltar-la amb interès, ja t'explicaré si m'acaba agradant o no :)

FrancescaBcn ha dit...

Ostres! ara tinc un dubte: el Jesús Gluck era dels Pequeniques o de Los Bravos?... algú ho recorda?

Esther ha dit...

Era de "Los Bravos", ho sé perquè al llegir el blog del Ferran he començat a buscar info sobre la Virginia per Internet, malgrat que la pàgina oficial encara està en construcció, es pot trobar alguna cosa.

Gràcies Ferran per aquest descobriment, no la coneixia. És veritat, agrada o no, però no deixa indiferent. Jo sóc del grup dels que "agrada".

Petons!

ddriver ha dit...

A MI EM SEMBLA QUE A CAP, QUE ES COMPOSITOR I PROU
i la noia aquesta, la veritat se'm ha fet llarg

rits ha dit...

mmm, doncs reconec que no la coneixia ni n'havia sentit parlar. primera vegada que l'escolto.

curiosa, no sé definir-la d'altra manera.

Xavier ha dit...

Fa uns mesos la vaig sentir per primer cop a rel d’una entrada d’en Pejota en que penjava “el gato panzon”, un divertiment ple d’ironia i que crec recordar que li comentava que la seva veu i la manera de fer (aquesta cançó amb concret) amb recordava una època de la personal Nacha Guevara. Realment es una música feta i pensada no pas per que arribi a tothom. Te la seva gracia escoltar a gent que interpreta el que li agrada i que surt de línia del mes convencional.
Be per Virjinia. Una abrasada Ferran

Asimetrich ha dit...

Doncs sí, cal voluntat i posar-s'hi, ja ho dius bé això de les minories minoritàries. Però no es pot negar que és original.

Joana ha dit...

La veu atrau, melòdica i lenta...en tot cas cal escollir el moment per escoltar-la!
No la coneixia i no em desagrada!

Edurne ha dit...

La primera te "impacta" un poco, no te esperas una voz así...
Pero me ha parecido interesante, diferente, claro!
Gracias por la informaciuón, siempre es de agradecer es descubrimiento de alguien nuevo!
Petons!

Ferran ha dit...

Celebro que t'hagi agradat, benvolguda KWEILAN. És bonic descobrir coses noves que ens fan patxoca, oi?

Ostres, XEXU, no m'hi havia fixat, en això de la samarreta! La Virjinia és absolutament "fora d'indústria", totalment autònoma en el món musical; no m'estranya que repeteixi roba. Sigui com sigui, la trobo fascinant.

Ei ZEL, "inquietant"... mmm... doncs mira, trobo que potser sí, que li escau l'adjectiu. Els primers cops que l'escoltes resulta... mmm... sí, potser "inquietant" és un qualificatiu encertat!
+ pistons per tu, guapíssima :-)

FRANCESCA efectivament, com diu l'Esther, és de "Los Bravos". De fet, jo només ho vaig saber després d'"investigar" la Virjinia via Google, fa un temps. Espero que ja estiguis bé; ànims!

ESTHER, oi que sí, que està bé? Els seus dos CD són molt especials (i bons, per mi)

Això és perque no l'has escoltada prou cops, DDRIVER; la Virjinia Glück és com la gaseosa: d'entrada costa, però després és súper refrescant, hehe...

Veus, RITS? Trobo que "curiosa" també és un adjectiu que li escau.

Estic molt d'acord amb el que dius, XAVIER, que està molt bé que algú pugui composar el que vol, el que li surt de dins, encara que sigui per a "oïdes sense prejudicis". M'apunto al carro dels que troben Glück genial.
Una abraçada per tu també!

Hehe, ASIMETRICH; em sembla que aquest "no es pot negar que és original", et delata: no t'ha agradat! (oi? :-)

JOANA me n'alegro que també per tu hagi estat un bon descobriment!

¿A qué sí, EDURNE centroeuropea? ¿A que es interesante, descubrir a gente nueva (y buena)? Para tí, petons y muxus, hehe!

Dani R. ha dit...

Iep! Quant una cosa agrada agrada... però quant no agrada pos no agrada i "a otra cosa mariposa". Haig de reconèixer que als 20s del primer vídeo ja tenia el nas arrugat. Prometo escolar-me alguna cosa més d'aquesta xicota, però...

Xavi ha dit...

Em sona el pito de veu al d'una cantant de parla anglesa, el tenc a la punta de la llengua però no em surt. Em pots donar un cop de mà?
La veritat, m'ha agradat el que m'ha escoltat. La buscaré al spotify!

- assumpta - ha dit...

L'havia sentida temps enrera i ja llavors no em va deixar indiferent.
Crec que s'ha de trobar el moment idoni per a encaixar-la sense que arribi a embafar, però un tastet com aquest... fa bo.
Agraeixo, la re-trobada doncs ara ni mai més m'hagués recordat d'ella.
;)

Ferran ha dit...

Ei DANI, és que aquesta noia costa molt, d'entrada; se li ha de donar temps i deixar que l'oïda se'ns hi acostumi, sinó... és realment "difícil".

XAVI, pot ser la Kate Bush? No sé perquè em ve aquest nom al cap...

-ASSUMPTA-, celebro que el meu pastís de Glück no t'hagi "deixat pesada" :)

Assumpta ha dit...

Ostres, encara no els he sentit tots!! jajaja

Però el primer no em va pas semblar gens malament, eh? força original...

Assumpta ha dit...

Uhmmmm... he escoltat una mica més i sí que és rareta, eh?

Això sí, la veu és bona...

Ferran ha dit...

Hehe... has sigut discreta, ASSUMPTA; només li has dit "rareta". Segur que molts li posen qualificatius una mica menys educats!

Estic d'acord amb tu, eh?, que és "rareta"... però m'encanta, el seu estil, la seva veu i les seves lletres. Ja ho diuen: tants caps... :-)

Babunski ha dit...

El Jesús Gluck crec que era de Los Pekenikes (genial "Hilo de seda"). El primer cop que vaig sentir Virginia Gluck (tinc el disc) em vaig pensar que era la Kate Bush.

marta ha dit...

això, la kate bush, m'ha recordat la kate bush i no em sortia el nom, tant la veu com la manera de ballar. A la segona m'ha recordat l'Enya i a la tercera una mica el Miguel Bosé i el Nacho Cano. No m'ha agradat