20 anys menys 54 dies

No és una condemna, no, sino el temps que ha passat des d'aquell històric 9 de novembre de 1989, quan un mur que fins aleshores havia resultat mortal per a 240 persones, s'esquerdava definitivament. El 9-11-89 va suposar no només l'inici de la reunificació de Berlin, i per extensió d'Alemanya, sinó el començament de l'era post Guerra Freda i la consegüent reorganització geopolítica dels blocs, que fins llavors una ridícula paret de 160 km havia aconseguit mantenir en continua trempera bèlica. Una paret... això és avui dia aquell "Mur de Berlin": un ridícul tros de paret, on quillos de mig món, però majoritàriament sudeuropeus, deixen constància de l'amor que senten per la seva Yesi de torn...
.
El cas és que la commemoració d'aquella data inoblidable s'atansa. Berlin ofereix durant aquestes setmanes una enorme quantitat d'activitats per celebrar l'efemèride, i el Telenotícies de més audiència de la televisió alemanya s'apunta al carro dels recordatoris amb una interessant iniciativa: des del seu web, és possible veure tots els Tagesschau (els TN) que es van emetre entre setembre i novembre de 1989. Malauradament, només alguns lectors de l'In varietate concordia podran gaudir-ne, per raons òbvies, però, tot i això, potser a algún no parlant d'alemany, li faci gràcia veure un informatiu amb "look '80", que mostra mapes d'un país inexistent, la RDA (DDR en alemany).
.
20 years minus 54 days
Exactly 20 years minus 54 days ago, the Berlin wall started to crack. In the evening of November 9, 1989, the end of the two worlds, capitalist and communist, began. In order to commemorate the event, Berlin is presenting a number of cultural activities, which are listed here. Plus, the German newsprogram with the biggest audience, Tagesschau, offers in its website the possibility to watch evey program, which was broadcasted between September and November of 1989. Even if you don't understand German, it might be worth seeing at least one of them: weird to see maps of a non-existing country, the GDR (DDR in German).
.
20 Jahre minus 54 Tage
Nach einer "friedlichen Revolution" fiel die Mauer vor 20 Jahre minus 54 Tage. Mit zahlreichen Akivitäten feiert Berlin heutzutage dies Jubiläum, die unter mauerfall09.de nachzulesen sind. Auch die Tagesschau sich die Feier anschliess; hier sind alle die Tagesschau zu sehen, die zwischen September und November 1989 ausgesendet wurden. Die Initiative der Tagesscheu.de finde ich wirklich toll!
.

25 comentaris:

- assumpta - ha dit...

No em sembla pas que hagin ja passat vint anys (gairebé). Això demostra un cop més com n'és de relatiu el temps. Sortosament, el mur és va trencar en molts aspectes, i ningú más més s'hi podrà deixar ni els seus somnis ni els seus anhels ni menys la seva vida.
Llàstima de no poder llegir les informacions en la llengua pròpia, però s'agraeixen els enllaços.

kweilan ha dit...

La recordo com una nit especial. Molt emocionant.

Clidice ha dit...

tanta alegria, tanta eufòria, tantes esperances ... tan lluny ...

glamboy69 ha dit...

Recordo que quan va succeïr jo era tan peque i tenia un cacau mental d'història tan gran al cap que creia que el que s'estava ensorrant era... l'alemanya nazi de Hitler!

ddriver ha dit...

sembla els comencemens de TV3

XeXu ha dit...

Ostres, jo només tinc flaixos d'aquell moment. Tenia 11 anys, no sabia que era, suposo, o en tenia bagues nocions, però em venen imatges al cap de gent colpejant el mur, no sé, tot està molt borrós. Després n'he vist imatges, però parlo del 'directe'. 20 anys han passat, quina tela.

Rita ha dit...

Ho recordo com si fos ara, veient-ho per televisió, molt emocionant...

Saps, quan vaig anar a Berlín per primer i únic cop, farà uns 5 anys, a l'arribar a la porta de Brandenburg no vaig poder reprimir l'emoció de pensar tot el que allà s'hi havia cuit i em van caure les llàgrimes.

Anar caminant per Berlín i anar trobant senyals del mur, amb els adoquins per terra, em feia venir esgarrifances.

Hi ha coses que no s'haurien d'oblidar mai, perquè no tornin a passar mai més.
Bona matinada!

Assumpta ha dit...

Com passa el temps, mare meva!!

Per cert, el look dels 80 era molt maco jeje... m'agradaven aquelles ombres d'ulls en tons marrons, terres... ressaltaven molt el color dels ulls jejeje

òscar ha dit...

com a bon malalt de l'esport, recordo que la rda era una veritable màquina en atletisme. sembla que gràcies a metges no massa escrupulosos.

Assumpta ha dit...

Sí, Òscar... i en natació també, oi?

reflexions en català ha dit...

Me'n recordo perfectament, d'aquell dia, sobretot de la cara que tenia el meu profe d'història a l'institut; estava destrossat, blanc com la llet; pobre comunista, hehe.

La resta del curs no va fer res de profit.

Mireia ha dit...

No ho recordo amb massa claredad però sí que recordo l'emoció en veure les imatges al telenoticies. Ab quinze anys tampoc estàs per moltes coses

marc ha dit...

Va bé recordar! I felicitats per ser finalista als Premis Blocs! Abraçada!

Asimetrich ha dit...

La veritat, recordo ben poca cosa, era massa jovenet per ferme a la idea del que representava, però amb el temps i el tarannà del món i les societats, tots aquests documents sembla que guanyin valor cada dia que passa.

Babunski ha dit...

MIra quina casualitat. Avui han inaugurat el Mercat de la Música a Lleida i avui mateix m'he comprat el LP en directe de Roger Waters (Pink Floyd) de l'any 1989 a Berlín. Directe que va gravar quan la caiguda del mur. Bestial la versió que fa del "The wall".

Ferran ha dit...

-ASSUMPTA-, és francament interessant escoltar aquelles notícies; sembla que va ser fa quatre dies... i jo tot just estrenava la meva tercera dècada. Buf...

Sí que ho va ser, KWEILAN; i tant!

... i tan a prop, CLIDICE, segons com. Fa molt de temps, sí, però veus les imatges i sembla que et transportis a ahir mateix.

Coi, GLAMBOY69, et feia més jove! ;))

Tenen tota la pinta, DDRIVER

XEXU, en certa manera, acabem barrejant imatges que vem veure en aquells moments, amb imatges que hem vist (algunes un i altre cop), al llarg de tots aquests anys. Finalment és difícil distingir-ne unes d'altres. L'important és que va passar; semblava impossible!

RITA entenc molt bé les teves llàgrimes. Berlin té alguna cosa... el pes de la història; molts llocs fan brollar llàgrimes: d'alegria, de pena, d'horror...

Hehe... em miraré els vídeos des d'una perspectiva estètica, ASSUMPTA, a veure si m'hi fixo, en tot això que dius :-)

ÒSCAR em sona, això que dius. L'esport no és el meu fort, però em sona molt; de fet, crec que això passava en general a no pocs països de l'est d'Europa, oi? Vull dir, que tenien uns esportistes fora de sèrie...

(ASSUMPTA, com no ens ho digui l'Òscar... jo no en tinc ni idea!)

Hehe, MARC, m'ho imagino, m'ho imagino. Si "els uns" ja flipàvem, com no havien d'estar "els altres"!

És veritat, MIREIA: l'adolescència no sap de moments històrics! :-)

Moltes gràcies, MARC. L'enhorabona també a tu, per la teva nominació!
Una abraçada.

ASIMETRICH, en certa manera, la distància dóna una perspectiva diferent; tens raó, que això ajuda a veure el que va passar d'una manera, a contextualitzar-ho millor...

BABUNSKI, me'n vaig al YouTube; no tinc ni idea de quina és aquesta versió! (o potser l'he escoltada però no la recordo).

Babunski ha dit...

Per si de cas no l'has trobat és aquesta: http://www.youtube.com/watch?v=OB7i6fLa96Y&feature=related

És la part 2 (crec que n'hi ha fins a 11)

Els del PiT ha dit...

Menys 54 dies...
Quin fenomen estàs fet, company.
He he he...

Edurne ha dit...

Yotambién recuerdo aquel día, y casi no me lo podía creer.
Fue muy emocionante, la verdad.

Oye,que yo también me estoy prodigando poquito... ando igual que tú, "ora et labora"! Jejejejeje!

Muxutxuak!

Ferran ha dit...

M'ho has posat ben fàcil, BABUNSKI, gràcies. Un cop vista i sentida, m'ha semblat excel·lent la guitarra, però la Lauper... no sé, fa "el seu paper", podriem dir, però no em sembla la més addient per la cançó.

SERGI els vaig comptar un a un, tú, per arribar fins al 9 de novembre, hehe...

Es que parecía una película, verdad, EDURNE? Recuerdo que ya hacía días que se hablaba de lo que estaba pasando por ahí: las fronteras abiertas con Hungria, las embajadas en Praga y Varsovia... pero aún así no creo que nadie imaginara lo que estaba a punto de suceder...
Muxuak para tí, desde el Mediterráneo.

Jordi ha dit...

ÉS un dels primers moments històrics que recordo juntament alb l'afusellament de Sauchesku. Aquells dies és respiraba a l'ambient un aire d'esdeveniment que seria recordat com la rectificació d'un greu error tants cops repetit posteriorment entre tants humans que sembla a ser que necessitem barreres per poder conviure els uns al costat dels altres.

Xavier ha dit...

20 anys ja, saps, per un moment as fet que dubtes de la edat que tinc. El temps passa molt ràpid.

Aquell any, no tenia ni la mes remota idea que arribes a voler tindre fills, la vida era fàcilment complicada i passava lentament amb una parsimònia envejable.
D’aquí a res ja tindran l’edat per exercí el seu primer vot. A mi, aquest dret amb va arribar mes tard. Amb alguna cosa em avançat.

L’estètica d’aquells temps m'ha dut a pensar amb el meu pes corporal actual, que a anat augmentant al mateix ritma que els anys. Un any, un quilo.

En aquest moment el meu ”mur” es el meu pes, i no pas per vanitat estètica. Si continuo axis d’aquí a un parell d’anys semblaré un “tentetieso”.

Ara amb toca a mi trencar murs. Soc mes gran ( i ara no parlo de volum), puc dedicar alguna estoneta mes a mi mateix, fa un parell d’anys que el blog m’està ajudant com a teràpia psicològica per alliberar-me de vells fantasmes i petites angoixes.

Àuria de començar a dibuixar, pintar, fer fotografies, llegir mes o fer ganxet, Poc a poc intento recuperar el meu lloc, però costa temps i ganes.

Hòstia nen, quin rotllo t’he fotut. No esborro res del que he escrit, però tallo aquí, si no, seràs tu qui aura d’anar el psicòleg.

Bon cap de setmana Ferran.

Babunski ha dit...

Tens raó, Cyndi Lauper canta una mica (mai millor dit). A mi m'encanta la guitarra del començament.

Josep Lluís ha dit...

Ho rocordo com molts, amb emocio, proporcional a la pena que em fa veure com aixequen un altra nur. Aquest cop el govern d'Israel dins de Cisjordania...

No n'aprenrem mai, o és que hi ha coses que son de mal aprendre?

Boncapde...

Ferran ha dit...

Ostres, JORDI, d'aquell afusellament també me'n recordo bé; quin impacte! Tot un president d'un país (era Romania si no recordo malament, oi?), jutjat en un pim-pam en una mena de garatge, i afusellat! Quin impacte.

XAVIER, sí que passa ràpid, el temps, sí; i tant. En tinc 42 -acabats de fer- i quan hi penso tinc la sensació que no parlo de mi. Jo, 42?? Sembla que no pugui ser!
M'encanta que m'expliquis totes aquestes coses; no et tallis! Espero que aconsegueixis trencar tots els murs que trobis massa alts per saltar. Sort!

BABUNSKI, per mi, la Lauper sempre serà la d'aquella que m'agradava tant: Girls just wanna have fun; altres coses seves... mmm...

La política i les accions de molts polítics, JOSEP LLUÍS, se m'escapen; em sap greu que sigui així, però el cert és que se m'escapen; tota la història al voltant del conflicte entre Israel i Palestina és, potser, el que més se m'escapa de tots. Una desgràcia.