D'est a oest... i bon cap de setmana!

A l'est hi havia un nombrós grup de persones que compartien bons i mals moments; a l'oest... a l'oest només eren dos. Als de l'est els seguia fa molts anys -eren els últims 80s i, potser, primers 90s; als de l'oest encara els vaig seguir en fa un parell, potser tres, en directe, en un Sonar. Els de l'est s'han anat fent grans -alguns ja n'eren, vint anys enrere, i ara ja són morts; els de l'oest també s'han anat fent grans, ves, això ens passa a tots, però encara piulen canten. Tant els uns com els altres són o eren ciutadans britànics, de Londres concretament. Els de l'est vivien (encara hi viuen!) pels voltants de l'Albert Square, en un imaginari East End; els de l'oest, tots dos, estaven enamorats del West End, i així es van dir en un començament.
Ja ho sabeu, oi? De qui parlo, vull dir. Exactament: d'una sèrie excel·lent que fa olor a primers anys de TV3, Gent del barri, i d'un duet que també va començar en aquells temps, els Pet Shop Boys.

Gent del barri em tenia enganxadíssim! Si no recordo malament, TV3 va emetre'n unes quantes desenes de capítols durant alguns estius. Fa tants anys... Sabieu que la sèrie continua en antena a la Gran Bretanya?? No és broma, no; la BBC va començar a emetre la sèrie l'any 1985... i fins avui! Porten prop de 4.000 capítols. No cal dir que els personatges han anat deixant la sèrie, esclar, però alguns han resistit el pas del temps; per exemple, recordeu la Dot? Sí, sí, aquella cotilla que fumava com un carreter! Es va prendre unes "vacances" de quatre anys, a mitjan anys 90, després va tornar... i continua visquent a l'East End. El trofeu als més persistents, però, se l'enduen dos personatges: l'Ian, que és a la sèrie des del principi; fa gairebé 25 anys que viu a Albert Square!, i la Pat, que va arribar al barri un any més tard i, com l'Ian, encara hi viu.


De ben segur que recordeu altres personatges, com l'Angie i en Den; ell, dolentot, i ella, permanentment borratxa. Eren els propietaris del pub de la plaça, el Queen Vic. L'Angie va marxar de la sèrie l'any 88, amb una nova parella, després que en Den la maltractés continuament. Ell, per la seva banda, va ser (suposadament) assassinat per uns mafiosos, però va reaparèixer al cap dels anys: els mafiosos havien matat algú altre! Tenien una filla, la Sharon.

També hi havia la Pauline i l'Arthur, dos dels personatges principals de la sèrie fins a la mort d'ell, l'any 1996. La Pauline continuarà apareixent-hi, també fins a la seva mort, una nit del Nadal de 2006. Val a dir que l'actriu que feia de Pauline va morir a principis d'aquest any, als 65 anys...
Potser recordeu els fills de l'Arthur i la Pauline: la Michelle, que va aparèixer a la sèrie fins al 1995, en Mark i el Martin.

I tants i tants altres personatges... en Simon Wicks, nebot de la Pauline; l'Ethel (que va morir l'any 2000); la Lou, mare de la Pauline; en Lofty, que es va casar amb la Michelle; en Nick, fill de la Dot, un dels dolents més dolents de la sèrie; ...
Em pregunto si n'éreu seguidors, vosaltres (no, els menors de 35 anys no cal que respongueu, perque suposo que la sèrie ni us sona, oi?). Us ve de gust veure alguns dels personatges en acció? Hauria fet gràcia escoltar-ne les veus com estàvem acostumats: en català. El que passa és que només he trobat vídeos en la seva versió original; aquí en teniu tres:

La Michelle està embarassada; qui serà el pare? Escàndol garantit a Albert Square, quan se sàpiga...


La Pauline i l'Arthur van ser un matrimoni ben avingut... excepte quan ella va descobrir que ell havia tingut una història amb una veïna...


Encara no fa tres anys, el Nadal de 2006, la Pauline moria a la plaça on havia compartir mitja vida amb l'Arthur, la Michelle, la Dot i companyia...


Deu-n'hi-do, quins records... Com els que porten Pet Shop Boys que, de fet, continuen dalt dels escenaris, 25 anys després! Caldria revisar els tòpics sobre el menjar anglès; si actors i cantants aguanten tants anys, alguna cosa hi deuen tenir a veure els fish'n'chips!
Veniem de l'est, dels voltants de l'Albert Square; ara girem cua i ens dirigim cap a l'oest, on ens espera una vida tranquil·la, cels blaus, ... el nostre destí! A disfrutar del vídeo (qui vulgui) i de la música, i molt bon cap de setmana a tothom!
La lletra, com sempre, a sota.


Westwards... and enjoy the weekend!
Eastenders was to be seen in Catalonia in the late eighties and early nineties, through the Catalan public network TV3. Although picturing a typical Londoner neighbourhood, the show soon became a hit, and managed to concentrate thousands of fans in front of the screen. Now, some 15 years after it was broadcast for the last time in this country, I thought it would be nice to learn what happened to some of the most well known characters of those days...
Although called West End in their early days, the Pet Shop Boys soon changed into this name, and became famous all over the world thanks to songs like "Go west".

Go West - lyrics

Come on, come on, come on, come on

(Together) We will go our way
(Together) We will leave someday
(Together) Your hand in my hands
(Together) We will make our plans

(Together) We will fly so high
(Together) Tell all our friends goodbye
(Together) We will start life new
(Together) This is what we'll do

(Go West) Life is peaceful there
(Go West) In the open air
(Go West) Where the skies are blue
(Go West) This is what we're gonna do

(Go West, this is what we're gonna do, Go West)

(Together) We will love the beach
(Together) We will learn and teach
(Together) Change our pace of life
(Together) We will work and strive

(I love you) I know you love me
(I want you) How could I disagree?
(So that's why) I make no protest
(When you say) You will do the rest

(Go West) Life is peaceful there
(Go West) In the open air
(Go West) Baby you and me
(Go West) This is our destiny (Aah)

(Go West) Sun in wintertime
(Go West) We will do just fine
(Go West) Where the skies are blue
(Go West) this is what we're gonna do

There where the air is free
We'll be (We'll be) what we want to be (Aah aah aah aah)
Now if we make a stand (Aah)
We'll find (We'll find) our promised land (Aah)

(I know that) There are many ways
(To live there) In the sun or shade
(Together) We will find a place
(To settle) Where there's so much space

(Without rush) And the pace back east
(The hustling) Rustling just to feed
(I know I'm) Ready to leave too
(So that's what) We are gonna do

(What we're gonna do is
Go West) Life is peaceful there
(Go West) There in the open air
(Go West) Where the skies are blue
(Go West) This is what we're gonna do

(Life is peaceful there)
Go West (In the open air)
Go West (Baby, you and me)
Go West (This is our destiny)

Come on, come on, come on, come on

(Go West) Sun in wintertime
(Go West) We will feel just fine
(Go West) Where the skies are blue
(Go West) This is what we're gonna do

(Come on, come on, come on)
(Go West)

(Go West)
(Go, ooh, go, yeah)
(Go West)
(Go, ooh, go, yeah)
(Go West)
(Go, ooh, go, yeah)
(Go West)
(Go, ooh, go, yeah)
(Gimme a feelin')
(Gimme a feelin')
(Go West)
(Gimme a feelin')
(Gimme a feelin')
(Go West)
(Gimme a feelin')
(Gimme a feelin')

34 comentaris:

kika ha dit...

saps? no he vist mai gent del barri... m'ho he perdut i pel que es veu porto mes de vint anys de retard!!!
la canço: bonissima! tens molt bon gust!

kika ha dit...

ah! i bon cap de setmana! :-)

Asimetrich ha dit...

Jo tampoc la mirava la sèrie. Però sí que sabia què era, doncs coneixia molta gent que hi estava enganxada. I quan, estant a Liverpool, vaig engegar la tele i vaig sentir la musiqueta, que la recordava, com no, vaig al·lucinar.

Els britànics són molt seus. De fet encara fan una altra sèrie que potser recordes: Doctor Who (aquesta sí que la mirava), tot i que han anat canviant els actors i, com no, els efectes especials !.

Roger ha dit...

Ni idea, nano. Bé... això de nano ja és un dir! XD

kweilan ha dit...

Doncs jo no la vaig veure mai. N'he sentit parlar però no en sé res. Ja veig que em vaig perdre una bona sèrie.

XeXu ha dit...

Què tens en contra dels menors de 35 anys?? Que jo sí que ho mirava, eh? I em sembla que a TV3 van fer molts, molts capítols. Entre aquesta i l'australiana Veïns, no vegis la longevitat d'algunes sèries. Tot això va ser el previ a Poble Nou i tot el que va continuar després.

M'ha sorprès molt saber que encara la feien, no és com ara, que les sèries van per temporades i les posen fins el final. Aquí a TV3 se'n devien cansar quan van començar amb les sèries pròpies.

A mi m'encantava la Pauline, no sé per què era el meu personatge preferit. Que trist assistir a la seva mort, i quina mort més... cutre, no? Encara que suposo que caldria veure els capítols d'abans i els de després.

Ostres, i en Nick! D'aquest no me'n recordava, però sí, i tant! Era un bon quinqui! No agafava la sida en algun moment?

Mira, si algun cop em quedo sense sèries per veure, puc començar amb aquesta i no me l'acabo, eh?

Ah, i pel que fa a Pet Shop Boys, doncs bé, vaig col·leccionant-ne els singles, em sonen bé i es van renovant. Go West és mítica, una cançó de festa total.

Sadurní Vergés ha dit...

Hola Ferran! Comparteixo tots i cadascun d'aquests records. Gràcies per ajudar-nos a recordar la primera gran telenovel·la que vam veure en català ("Dallas" a banda) i els no menys grans Pet Shop Boys.

Salut,
S.

el gatot ha dit...

quan feien la sèrie els dies de cada dia -i no només les reposicions de l'estiu- jo hi estava patriòtricament enganxat...

vaig arribar a somiar amb la Michelle... i d'alguna manera, encara la estimo; en aquells moments, circumstàncies em van portar a Anglaterra unes setmanes i em va al·lucinar com es "vivia" la sèrie allà...

en tinc un bon record; prou amable...

i em fa pensar que el que he viscut, el que he anat vivint, tampoc s'allunya tant de tot allò...

petons de serial!

Cristina ha dit...

Síiiiii, jo estava enganxadíssima i recordo perfectament tots els personatges dels que parles. Quan he anat a Anglaterra he vist que allà continua com si res i la gent la segueix. Suposo que agrada perquè parla de gent normal, de qualsevol barri.
I què dir dels Pet Shop Boys? Són genials.
Quins records!!!

Germà Capdevila ha dit...

Això és com els que no han vist mai Lost i volen posar-se al dia amb una marató de capítols... El problema és que amb Gent del Barri haurien de mirar 4.000 capítols!!!!!!

òscar ha dit...

Avui, en un acte de inusual rebel.lia vuitantera, no et comentaré ja que ja ho fet pel Facebook.

Tot i que, pensant-ho bé, els vuitanta massa, el que s'anomena massa, rebels no van ser.

I, encara rumiant-ho millor, sens voler t'he acabat comentant també aquí.

Veus com no eren massa rebels? :)

Cris ha dit...

Per mi Eastenders sempre serà la millor sèrie del món. Ostres, Ferran, en sentir la música de la caràtula se m'ha posat la pell de gallida... Bufffffff, quins records!!

Assumpta ha dit...

Ostreeees "Gent del Barri" jejeje

A casa no la miravem mai, però en Josep Lluís hi era addicte!! Per les vacances, si venia alguns dies a l'estiu a Reus, ho miravem i recordo TOTS els personatges...

Per cert, la Sharon... oi que es va casar amb l'Ian? Tenien un fill? Però... el fill no era d'ell o si? jajaja recordo moltes coses però al no seguir-ho sempre em faig un embolic! :-)

ddriver ha dit...

quins records nen!!
Aqwuesta i arriba i abajo....

Fina ha dit...

Bon cap de setmana Ferran! i a disfrutar de la música!

P.D. Aquesta també és de la meva època, quants records!:-)

Edurne ha dit...

Por fin! No tienes ni idea de lo que me está costando entrar en tu blog estos días... una desesperación! Y encima mi ordenador andaba turulato perdido(creo que algo le queda todavái).
Bueno, pero aquí estoy!

De la serie que hablas, no, no sé nada, pero de la música de Los chicos dela tienda de mascotas"... lo sé casi todo! Su música me viene acompañando desde el principi, y haber vivido con un fan empedernido (mi hermano), pues... ah, y mi ama, que también bebe los vientos por ellos!
En fin, una gozada y siempre un placer su música!
Y gracias a usted, caballero por traerla hasta aquí!

Molts petons y buen fin de semana!
(Aquí se ha puesto a hacer un frío en plan invernal que nos tiene totalmente desconcertados, al menos a mí!)

rits ha dit...

Bon cap de setmana, Ferran!

Aquí una menor de 35 que si que la recorda!!! no me la deixaven veure sempre, doncs coincidia amb horari dutxa i/o sopar, i els pares no hi estaven enganxats.

Però a mesura que anaves parlant dels personatges, els anava recordant!

De Pet Shop Boys m'agraden més altres cançons,... xò bueno, va... l'escoltarem i veurem el vídeo!

Clidice ha dit...

Ah! doncs jo aquesta la vaig seguir poc, coses de la feina :( La que si que vaig seguir amb fervor va ser Dancing Days :P amb la Julia Matos, el Carlos-Eduardo-Souza-Prado-Cardoso i l'Ouvirajara :P espectacular! :P ens féiem uns tips de riure! :)

Ferran ha dit...

Espero que tots plegats estigueu passant un excel·lent cap de setmana; merci per passar per l'In varietate concordia!

> KIKA, no t'aconsello que vulguis posar-te al dia: t'hauries de tancar a casa i veure tele durant les pròximes... 12.750 hores? Buf!

> ASIMETRICH, "Dr Who"... juraria que em sona el nom, però segur que no l'he vista mai.

> ROGER, lleig, hahaha!! :-)

> KWEILAN, deus ser dels de la "generació jove", tu, si ni et sona el nom, oi? La veritat és que sí, que estava bé...

> XEXU, res, no hi tinc res, en contra! És només que, la majoria, segur que no han escoltat mai aquest nom (com en Roger o la Kweilan.
Això d'en Nick... ara que ho dius, potser sí que em sona, que agafava la Sida; però vaja, no n'estic segur, francament.
I Veïns, osti, una altra súper mítica! També la seguia, fins que TV3 també va deixar d'emetre-la. Per cert, continua en emissió a Austràlia! Ahir van arribar al capítol 5.800 :-))

> SADURNÍ, segons com, sembla que no faci tant, però ja veus... una vintena d'anys!

> GATOT, espero que els paral·lelismes que trobes entre el que has viscut i la sèrie, sigui més per les trames alegres que per les altres!

> CRISTINA, és fort pensar que els anglesos que ho volen, poden seguir-la des de fa taaants anys, oi? Per ells, la gent d'Albert Sq deuen ser com de la família!

> GERMÀ, vaig pensar de fer un resum per temporada, però em sabia greu canviar el nom del blog a Tempus fugit, hehe...

> ÒSCAR, ets tan rebel com els vuitanta, haha... Ep, que van ser-ho força, trobo!

> CRIS, em va passar el mateix quan la vaig escoltar preparant el post; feia segles! Quina música més xula :)

> ASSUMPTA, quina memòria! Sí, sí, juraria que la Sharon i l'Ian es van casar; el que no recordo gens és això del fill. Ostres, jo la seguia amb passió desfermada, haha, però és que fa taaaants anys...!

> DDRIVER, què bona, "Arriba y abajo"! Aquesta també l'havia vista; ma mare i jo ens enganxàvem a seguir la vida dels personatges dels dos pisos. Era excel·lent!

> FINA, sí que porta records, sí. Ja tenim una edat, hehe...

> EDURNE, ¿cómo es eso? ¿qué ha pasado para que te costara entrar en el blog??
Es que los PSB són buenos, eh? Servidor también los ha seguido desde sus principios, y como ya hace unos cuantos días, de esto, són casi como de la familia :-)
Cuídeseme usted y protéjaseme de esos vientos cantábricos, que cuando se ponen a soplar...
Muxus, guapa!

> RITS, els Pet... tenen taaantes cançons bones! De fet, hauria de pensar molt per trobar-ne una seva que no m'agradi. Alguna més, alguna menys, però diria que la seva discografia sencera m'encanta!

> CLIDICE, "Dancing days", quina gràcia! D'aquestes brasileres no en vaig seguir cap, però algún tros en devia veure; segur que si n'escoltés alguna música, em sonaria. I una que recordo que comentàvem a la universitat (jo la "seguia" a través dels que la veien), era "Guerra do sexos"; es veu que era molt divertida...

glamboy69 ha dit...

Em quedo amb els PEt Shop Boys!! Genial el seu darrer àlbum! L'has escoltat???

Nur ha dit...

si si... jo tambe vaig ser de gent del barri una bona temporada! Si m'haguessin preguntat hagués dit que no recordava res de res... però al llegir-te, tots els personatges han resorgit a la meva memòria com si fóssin de casa... gràcies!

Toni ha dit...

Mai havia sentit parlar de la sèrie, però pareix que devia ser entretinguda... ;)

Jordi ha dit...

Com diu en Xexu i tant que els menors de 35 l'hem vista, el recorregut del Tamessis formava part de les tardes a casa meva, de la mateixa manera que ho van fer els Neygbours australians.
Recordo al Hoarold Bishop es deia aquell home fracassat que venia en un mercat, feia de jadriner etc etc? La vella xafardera que vevia suc de tomàquet al Pub, cosa que jo no havia escoltat mai, i recordo que una dona es deia Lu i tenia un bar amb aquest nom que jo relacionava amb les Gateles LU.
Quina sorpresa saber que encara s'emet la sèrie a Anglaterra. Per mi sempre sera la precursora de les sobretaules amb ficció social.
Quins records, gràcies!

Deric ha dit...

doncs no ho recordo perquè mai vaig seguir aquesta sèrie, però 4000 capítols! després diuen del Cor.
Em quedo amb el video dels Pets.
Per cert, un te de canyella excel·lent amb una companyia immillorable!

zel ha dit...

Jo no me'n recordo gaire, més que res per no mirar la sèrie...eren uns temps que encara seguia ferma contra la tele, jejeje, (el meu fill gran l'havia d'anar a veure a ca l'àvia, i això als anys 90, sóc rara Ferran)

Però vaja, ara segur que m'entretè, tot sigui per distrure'm...

Petonassos, estimat!

Xavier ha dit...

Hi tant que la recordo, i es mes, encara queda l’enyor d’aquells personatges i les seves vides semblants salvant distancies de les que vivim tots.
El que no se es per que la van deixar d’emetre, probablement per donar pas a las de producció pròpia que també tenen ja la seva historia.
Vaig tindre una amiga que vivia a Londres i n’era coneixedor que allà continuava la vida de Gent del Barri, i aquella musiqueta que ens va acompanyar tant de temps i que crec que mai s’oblida una tonada.
Es curiós com arribes a poder estimar fins i tot a un personatge que amb el temps has anat integrat dins dels propis records.
Bon cap de setmana Ferran.

Francesca ha dit...

Ostres Ferran, avui estava disposada a fer una passejada pels meus blocs preferits i fer-ne comentaris (més que res per donar senyals de vida ;D) i vaig i em trobo amb un post sobre una sèrie que no he vist mai. Crec recordar que havia sentit parlar molt bé d'ella en el seu dia, però no tinc dades per opinar.
De la cançó si que puc dir que m'agrada molt... però per venir de tant en tant, resulta un comentari una mica "soset", no? ;-)
Una abraçada,

mar ha dit...

Apa Ferran!
Mira que ens fas sentir vellets als que en tenim més de 35!
Quins temps els de la sèrie! Jo hi estava ben enganxada... quins bons records!

Bona setmana!

Mireia ha dit...

Quina gràcia recordar aquestes series mítiques de la nostra infantesa (jo sóc de les 35 exactes i no sé si donar-me per al·ludida ). Per aquí dalt també han recordat Veïns on uns guapos i molt joves Jason Donovan i Kylie Minogue feien les delicies dels que anavem a l'institut
Pet Shop Boys, uns clàssics.
Més que Bon cap de setmana, vaig tant tard que bona setmana

marta ha dit...

ooooh quants records! tinc 32 anys i vaig estar enamorada de l'Ian, volia ser com la sharon i em semblava que m'assemblaria més a la michelle. Com que era força petita, no recordo si eren rics o pobres, només que duien pentinats originals, s'estimaven i eren feliços... o just al contrari jejeje En canvi la sèrie australiana, on sortia el jason donovan i la kyle minogue em semblava tan rotllo com santa barbara, una altra sèrie mítica de quan era petita tot i que aquesta obviament no la seguia pas

Ferran ha dit...

> Bones GLAMBOY! No encara, no; però segur que "caurà", perquè en sóc mooolt fan!

> NUR, fa gràcia, després de tants anys, oi? És com recuperar la vida d'uns vells amics... i això que no els tenim a Facebook! :-))

> TONI, jo crec que mig Catalunya hi estava enganxat, hehe... Imagino que al Pais Valencià també devia tenir seguidors.

> JORDI, una altra sèrie mítica, "Veïns", tens raó. També hi vaig estar enganxat, en el seu temps. No fa dies ni res, hehe...

> Ei DERIC, jo també vaig estar molt a gust, l'altre dia. Repetim-ho més endavant (i no deixis de tenir-me al dia! Espero que la sortida que agafis et plagui ;-)

> ZEL, si no fos per algunes perles -que hi són- la tele no faria cap falta. Però sí, distreu, informa... és només qüestió de destriar els productes bons dels dolents.
Ah, i no em sembla que siguis gaire rara, francament; tu no!

> XAVIER, jo tampoc no sé perquè TV3 la va deixar d'emetre; potser sí que, com dius, vulguessin potenciar les seves produccions.
Pel que fa als personatges, sí, de vegades te'ls fas teus, quan segueixes una sèrie durant molt de temps!

> FRANCESCA, content de saludar-te per aquí; el comentari és el de menys ;-)
Una abraçada per tu, maca.

> Ai, MAR, com passa el temps, eh? Penso en tots aquests personatges, que tant seguiem fa... 20 anys!, i sembla que no pugui ser que faci tant de temps!
Bona setmana també a tu!

> MIREIA, mooolt bona setmana també a tu :-)

> MARTA, haha!, m'ha fet gràcia això del "pentinants originals". Digues-li look vuitantero, hehe :-)


Moltes gràcies a tots per haver deixat la vostra empremta!

merike ha dit...

I have not been able to see this program, the favourite of the late Princess Diana. My favourite was Emmerdale. And all the other British serials made in the North of England. The best above all is Heartbeat. Also Peak Practice. Maybe Eastenders is similar to Coronation Street which they started here again after 20 odd years and I don't watch it. How to find time? I admit I haven't read your article:-) I just realised I haven't been reading anyone for a long time and felt ashamed. I have got far too many on my blogroll. I am a greedy person. Then I can't cope:-D
I need a holiday from the blogs, too! And from the computer as a whole. Mafia Wars in Facebook takes too much time... Petonets!

Charlie ha dit...

oooohhh! quina sèrie més bona!! Tota la família davant la tele!!

Ferran ha dit...

> MERIKE, the British series are definitely the best ones, don't you agree?

> CHARLIE, nosaltres també! Recordo quan la feien al vespre, pel Canal 33. Era gairebé "obligat" seure al sofà a veure les "andances" de la gent del barri. Bona, bona!