Calvari salmantí

La lamentable història dels anomenats "papers de Salamanca" està tenint aquests últims mesos una mena de rèplica curiosíssima, que prova com d'hipòcrita es pot arribar a ser en política. L'actor principal d'aquesta mena de déjà vu és l'alcalde de Salamanca, el Sr. Julián Lanzarote, del PP.
.
Robats a institucions i particulars catalans arran la victòria dels "nacionals" a la Guerra Civil, amb la intenció de cercar-hi dades que permetessin perseguir possibles "desafectes", els famosos "papers" van acabar a l'Arxiu de Salamanca. El Parlament de Catalunya en va reclamar el retorn, recordant que havien sortit del país com a resultat del saqueig per part de la dictadura franquista. Amb l'excusa de mantenir la "unitat" de l'Arxiu, l'alcalde Lanzarote va manipular i empènyer els ciutadans de Salamanca i de mig Espanya a manifestar-se per defensar uns documents que, en la seva immensa majoria, fins llavors probablement ni sabien que existien. Les coses van caure pel seu propi pes, i els documents que encara no han tornat als seus propietaris, estan a punt de fer-ho (si el govern espanyol no torna a fer alguna pirula, cosa que sempre pot passar). Mentrestant, l'alcalde salmantí va canviar el nom del carrer on es troba l'Arxiu, fins llavors Gibraltar, per l'expresiu nom que podeu veure en aquesta foto, que vaig fer en una recent visita a la bonica ciutat castellana...
.
Ara s'han girat les tornes...
.
Juan de Juni és un escultor castellà del segle XVI. L'any 1556 va crear "El calvario", expressament per a la tomba d'un bisbe de Ciudad Rodrigo, a la província de Salamanca. Després de passar-se més de 400 anys a la seva ciutat natal, l'any 1997 l'estat espanyol va comprar l'obra i va decidir traslladar-la a un museu de Valladolid. Com uns i altres (Moncloa, Ciudad Rodrigo i Valladolid) tenien el mateix color polític, ningú no va badar boca i tots contents.
Fa un temps, "El calvario" va tornar a Ciudad Rodrigo per a una exposició temporal. A l'hora de retornar-la a Valladolid, veus populars de tota la província de Salamanca, entre les quals les del neandertal alcalde Lanzarote, han posat el crit al cel i exigeixen que l'escultura es quedi per sempre "allà on pertany, d'on mai no hauria d'haver sortit", bramen: Ciudad Rodrigo.
.
¿Hola? ¿Señor alcalde Lanzarote? ¿Populares salmantinos? ¿Conocen ustedes el significado del bonito vocablo "coherencia"?
.
Per cert, en un curt reportatge emès recentment per la televisió autonòmica de Castella i Lleó, comunitat espanyola a la qual pertanyen tant Ciudad Rodrigo/Salamanca com Valladolid, parlaven d'aquest cas i, curiosament, posaven l'exemple dels "papers de Salamanca" per explicar la incoherència de l'alcalde salmantí. Serà perquè la seu del canal... és a Valladolid?
.
The Salamanca ordeal
As it is explained at the Wikipedia, the so called "Salamanca papers" refer to the 300.000 documents and photographs confiscated from the Catalan government after the Spanish Civil War (1936-1939), which were transported in 12 railway freight wagons to the Castilian city of Salamanca to be stored in what was later to become Spain's Civil War Archive.
The return of the documentation to the Catalan autonomous government was subject to much polemic in the early and mid 2000s. The ad hoc committee of experts declared in 2004 that the documents should be returned to their legitimate owners, both institutions and individuals. Most of the documents have already been transferred, while others will be in a few months... if the Spanish government does not fail to fulfil its duties.
.
The major of Salamanca, a Mr. Julián Lanzarote, a member of the Spanish right-wing, nationalist Partido Popular, used this issue as a political weapon, to harshly criticize the Catalan government, and used the whole story to get the people's support, in Salamanca and other parts of Spain.
A proof of the childish attitude of this politician is he even changed the name of the street where the building of the Archive is! "Gibraltar Street" was replaced with... "Pillaging Street"!! *
.
* Pillaging = "expolio", in Spanish. See pic above.
.

25 comentaris:

Clidice ha dit...

Qualsevol cosa val si el papu és català. No cal fer-los-hi més cabal. Exigir el que ens pertoca per llei i oblidar-nos-en. I, quan puguem, pintar la ratlla ben gruixuda.

Babunski ha dit...

Uiiiii... i si a tot això afegim la voluntat d'expoli de les peces del Museu Diocesà de Lleida?

Rita ha dit...

No sabia això del nom del carrer, però al·lucino!

Aquest alcalde va a P3 o què?!?!?!?!

Ja els està bé ara que els paguin amb la mateixa moneda...

Com sempre, molt ben explicat, Ferran!

Albert ha dit...

company, hem fet les mateixes fotos, vaig estar al desembre, però amb uns amics de Salamanca, tampoc era qüestió de ficar el dit a la ferida , i no vam anar a dintre, però em vaig quedar amb les ganes.....

Roger ha dit...

Estan bojos aquests romans! Ai, castellans!

helenna ha dit...

Però bojos bojos eh....

XeXu ha dit...

Podríem dir que ja els està bé. El que passa és que des del nostre punt de vista ho hauríem d'entendre, nosaltres vam reclamar el que era nostre, i ara ells reclamen el que és seu. Potser ara des de Catalunya hauríem de donar suport a aquesta reclamació, per demostrar-li a aquest senyor que ara pot encertar amb el que demana, però que abans s'equivocava oposant-se a la tornada dels papers.

En un món ideal aquest home reflexionaria i demanaria disculpes a Catalunya, i canviaria el nom del carrer. A la realitat, segurament s'ho prendria com una burla i encara sortiríem rebent.

kweilan ha dit...

Lo del carrer de l'expolio em va indignar en el seu moment. Ara, gràcies a tu, m'assabento d'això de Ciudad Rodrigo i penso que els hauria de servir per reflexionar i canviar d'opinió però això sé que no serà així i tots els que han opinat alguna cosa semblant tambe, en el fons, saben que allà, les coses no funcionen així.

glamboy69 ha dit...

En fi, una forma com una altre d'aquest esperpèntic alcalde d'assegurar-se el suport popular contra un enemic extern que permeti ofuscar la seva gestió diaria, marejant perdius!

Deric ha dit...

molt bo!
és que és molt fàcil anar en contra de esos "putos catalanes" però quan els toca a ells, llavors tot canvia. Hipocresia i estupidesa humana la d'aquesta gent curta de gambals.

Assumpta ha dit...

Ai, Ferran, tu que ets bona persona i força intel·ligent penses que la gent potser és com tu... i no, no és així :-)

Com pots creure que aquest element sàpiga que vol dir "COHERENCIA"?

Allò de la "calle del Expolio" ja em va fer vomitar en el seu moment... Quina barra!

Per cert, que m'ha fet molta gràcia la proposta d'en XeXu i si, des de Catalunya, es fessin declaracions en favor de que "El Calvario" es quedi allí on mai havia d'haver sortit?

O potser sí que havia d'haver sortit. Has dit que ho van pagar, oi? No ho van robar, no s'ho van endur per la força... Doncs apa, cap a Valladolid, i que li canviï el nom a un altre carrer si li fa gràcia!

Ferran ha dit...

Sí, CLIDICE, hem d'anar a la nostra, reclamar el que és obvi que cal reclamar i no parar més atenció del compte al que ve de l'altra banda. Conèixer el cas de l'obra de De Juni em sembla interessant ni que sigui per donar arguments als que sempre vem defensar el retorn d'allò que té uns propietaris legals.

BABUNSKI, pel que tinc entès, el que menciones també és un cas flagrant. Hauré de llegir-ne més informació, perque la veritat és que me'n falta.

És gros, oi, RITA, el canvi de nom del carrer? Demostra com es pot anar més enllà de la realitat, en principi sense ajuda de pastilles de colors. Quin paio, l'alcalde aquest!

Devia tenir el seu interès (i morbo, també), parlar-ne amb gent de Salamanca, ALBERT. Com tu, jo també vaig evitar treure el tema per no provocar "friccions".

Tela la història, ROGER i HELENNA

XEXU completament d'acord que reclamin allò que pertany a la seva ciutat, si realment és així. Cap dubte al respecte. La qüestió és mostrar l'evident manca de coherència, en aquests cas, dels polítics salmantins del PP.
Ep, la teva proposta no em sembla gens malament, eh? Al cap i a la fi, si "El calvario" és de Ciudad Rodrigo, és de Ciudad Rodrigo!

KWEILAN certament, aquest cas hauria de servir perque aquells que parlaven d'espoli reflexionessin, però tens raó: no ho faran.

Sí, GLAMBOY69, una forma habitual de fer política, a Catalunya i a Espanya. Per desgràcia per a tots nosaltres.

Si hi ha una cosa que no suporto, DERIC, és la hipocresia i la manca de coherència. En fi, ningú no és perfecte i tots la caguem un cop i un altre, però hi ha casos que, per venir des de la cosa pública, són especialment difícils de pair. Com el que us presento avui.

És terrible, ASSUMPTA, però la resposta és "no, no crec que aquest individu sàpiga què vol dir coherència".
Saps què? De fet... m'estan agafant ganes de fer-li un escrit, demanant-li perquè en aquell cas érem uns espoliadors, els catalans, i en canvi, en aquest altre cas, ell es confereix el dret a reclamar el que (en principi) és de Salamanca. Mira que si m'hi poso...!

Joana ha dit...

Està clar que estan en el seu dret de demanar allò que és seu, però tractant-se dels peperos, primer haurien de pensar que han fet ells amb altres.

Fina ha dit...

Un excel.lent apunt, Ferran.

Toni ha dit...

Que ocurrent l'alcalde em canviar el nom del carrer i també incoherent, al tindre dos cares a l'hora de parlar sobre qüestions practicament semblants.

Una abraçada Ferran!

Assumpta ha dit...

Jajajajajaja

Fes-ho!! Fes-ho!! :-)))

DooMMasteR ha dit...

Quins records més fastigossos em venen al cap amb lo dels papers... Quina hpocresia la d'aquest alcalde. I ara això. No dimitira, no... :-(

Joan ha dit...

Segons el Fabra espoliar és desposseir algú d'allò que li pertany. Doncs que voleu que us digui, a mi el nom del carrer em sembla d'allò més bé ... mentre els papers segueixin allà. Clar que segur que no era aquesta la seva intenció, però vaja.

Caldria rectificar el diccionari d'aquest senyor (per dir-li d'alguna manera).

Seguint amb el Fabra, deu haver-lo malinterpretat, i allà on diu :
"Coherència: Relació estreta d'idees que s'acorden entre elles." l'home haurà interpretat "relació d'idees estretes ..." que no és ben bé el mateix.

Ferran ha dit...

Aquest és el tema, JOANA: la indecència que suposa muntar l'espectacle patètic que va muntar el PP amb el tema de la documentació robada pels franquistes, i al mateix temps reclamar aquesta obra. Nivell polític sota zero.

Gràcies, FINA

Ja veus, TONI. Com deia la Rita abans, és una cosa de parvulari. Una abraçada per tu, també!

Ja t'explicaré, ASSUMPTA... ;-)

Dimi... what? No, DOOMMASTER, això segur que no. Tota aquesta trepa s'aferren a la cadira i perden la vergonya :-(

Hehe... ben vist, JOAN, la relació del carrer de l'espoli amb el que hi havia (i encara hi ha en part) dins l'edifici de l'Arxiu!

- assumpta - ha dit...

M'havia quedat en la primera part i èncara arrossego l'emprenyamenta, perquè després de tanta comèdia política els papers encara no han retornar. Quatre, per tapar-nos la boca una estona i avall!
Ara en llegir aquest paral·lelisme amb el Calvario, que desconeixia totalment, realment està clar que al sr. lanzarote se li veu el "plumeru".
L'expoli i el calvari són els que patim nosaltres!!!.
I el que em fa més por de tot, és que encara no s'ha acabat!

Jesús M. Tibau ha dit...

país!

Sara Maria ha dit...

Si no ho tinc mal entès, encara quedaran molts papers a Salamanca que hauríen de ser aquí casa nostre. Tots els de particulars que no els han reclamat. Cal que siguin reclamats per cadascú dels interessats per a ser retornats.

I això de l'art de Lleida... En el seu moment es van dur cap a aquí per que no hi havia un lloc adequat per a tenir-los. Ara potser si que hauríen de tornar d'on son, malgrat ja no sigui casa nostra oficialment.

Cristina ha dit...

Tot plegat és penòs. Això que diu Sara Maria no ho sabia. Pot ser un dels motius per què no hagin tornat tots els papers? Sigui com sigui aquest personatge és patètic. Només per ser del PP ja no mereix ni una mica d´atenció.

Asimetrich ha dit...

Aix, què patètic tot plegat. Però ja ho diuen que tot torna en aquesta vida. Ara que s'apliqui el cuento aquest personatge i deixi de tocar el que no sona.

I llàstima per ho dels premis blogs catalunya, però arribar a la final ja és tota una fita impensable per molts!. Ja n'ets conscient? ;-)

Ferran ha dit...

Ja veurem com acaba, -ASSUMPTA-.En principi, com explico en el post, a començaments d'any s'han de tornar a Catalunya els documents que encara queden a l'Arxiu de Salamanca. Ja veurem...

Tu ho has dit, JESÚS M., tu ho has dit.

Bentornada, SARA MARIA. Del tema Lleida, com deia més a dalt, no en sé pràcticament res; m'hi posaré un dia d'aquests, perquè vull saber quin és l'origen del conflicte...

Ei CRIS, és un personatge ben patètic, aquest Lanzarote; però ves, munts de gent se'l van creure, i van sortir al carrer a manifestar-se contra... contra... contra què era? Bueno, da lo mismo; si es contra los catalanes!
Com esgota el tema...!

Content de llegir-te, ASIMETRICH! Espero que t'estigui anant bé en aquesta nova fase que has encetat. Tan de bò puguis explicar-nos-en coses aviat, des del Nòmades!
Sí, sí, tens raó amb això dels premis. De fet, ja estic content :-)
Gràcies per passar!