Felicitats i decepció

Felicitats... a Rio de Janeiro, que serà la primera urbs de l'Amèrica del Sud a organitzar uns Jocs Olímpics. Me n'alegro molt, pels carioques i pels sudamericans; organitzar uns Jocs no treu ningú de la pobresa, esclar, però tal com està muntat el nostre món, és obvi que l'event de 2016 servirà per posar el continent en el mapa global. Parabéns, Rio de Janeiro, e muita sorte!

Actualització: en els últims dies heu pogut participar en una enquesta, aquí, a l'In varietate concordia. La pregunta era a quina ciutat crèieu que se li assignaria la tasca d'organitzar els Jocs Olímpics de 2016. Els 35 vots emesos s'han repartit d'aquesta manera: Chicago, 21 (60%); Madrid, 5 (14%); Rio de Janeiro, 5 (14%); Tokio, 4 (11%).
.
Decepció... perque l'In varietate concordia era a la llista dels finalistes... i d'allà no s'ha mogut. Tot i que al principi, us ho juro, no em va treure gens la son saber que hi era, el cert és que, amb el passar dels dies, coi, la possibilitat d'arribar a ser designat millor blog en la categoria de personals m'anava fent cada cop més il·lusió. Tanmateix he de dir que, quan vaig saber que La volta dels 25 era també finalista a la mateixa categoria, no vaig tenir cap dubte que el premiat seria el blog d'en Marc Serena. Enhorabona, Marc, a tu com als altres 9 guanyadors, a les dues mencions especials, a les desenes de finalistes que ens hem quedat a les portes i, vaja, de fet, als centenars i centenars de blogs que fan de la Catosfera un lloc especial, d'encontre, d'intercanvi i, què coi, d'autèntica plaça pública, d'speaker's corner virtual!
.
Com a nota a banda sobre l'event d'aquesta nit a Vic, destaco el fet d'haver conegut en persona els autors de dos dels meus blogs habituals: l'Assumpta de Des d'on neixen tots els somnis -un encant de dona- i en Jesús M. Tibau, flamant vencedor en la categoria "Literatura", amb el seu incombustible Tens un racó dalt del món; per molts anys, Jesús! A més he tingut ocasió de conèixer altres blocàires, cosa que no ha fet sinó convertir la vetllada en una festa molt especial.
.

38 comentaris:

Deric ha dit...

jo no vaig arribar a finalista... snif! però estic molt content per en Jesús i perquè hagi aconseguit desbancar a Jordi Cervera que ja l'ha guanyat 2 cops.

Deric ha dit...

i no tinc res contra el Cervera, al contrari!

Rita ha dit...

Ferran per a mi, i diria que per molts d'altres, ja ets un guanyador i des de fa temps.

Els teus apunts són bons, didàctics i ens agraden. Jo te'n felicito sovint i avui em reitero: felicitats!
Petons!

quim ha dit...

Llàstima de no haver guanyat, però com tu dius, si tens el blog del Marc Serena entre els finalistes, el qual ha tingut ressó mediàtic, la cosa estava difícil. De tota manera, crec que pots estar ben content, i mereixies estar en el top ten, si no en el top one.

A veure si toca l'any que ve.

elisabet ha dit...

ferran, igualment estem orgullosos de tu. seguirem sent la teva fan número 1!

marc ha dit...

Ser finalista a la categoria 'blogs personals' on hi havia més de 200 blogs participants ja és tot un mèrit. Realment és on hi havia és competència! O sigui que felicitats! I després, entre finalista i guanyar hi ha poca diferència... Em va agradar reveure't! Abraçada!

julianen ha dit...

El que ha guanyat es un bloc senzill ‘de penjar fotografies’ (jo d’això el tinc prou practica) el teu es de paraules i d’idees, la gent prefereix mirar que llegir. Per a mi tu ets el guanyador de llarg com també ha hagués estat In Fernemland si no l’haguessin baixat del burro. Felicitats i segueix com sempre.

McAbeu ha dit...

No fa gaire que et vaig descobrir però estic completament d'acord amb la RITA. Pensa també que això dels premis és una loteria i que no t'hagi tocat no desmereix de cap manera la qualitat dels teus escrits.

kweilan ha dit...

Esser finalista ja era un premi. Felicitats igual!

Charlie Hi-Hat ha dit...

Per mi ets el millor!

marta ha dit...

quants fans que tens :) només diré que els blocs que segueixo són refotudament bons jejeje

ddriver ha dit...

nO CALEN PREMIS I MES DES DE EL MOMENT QUE CANAVARO TE UNA PILOTA D'OR

Roger ha dit...

Si no és aquest serà el que ve, que ja es veu a venir! (ep! si no el deixes com l'Asimetrich!)

zel ha dit...

No hi ha paritat, en aquests mediàtics... nosaltres ja sabem on anem, tot i felicitar als qui guanyen, no anem a guanyar, oi? ferran, amic, el que has guanyat amb el teu blog és el cor i l'estimació dels qui ens sentim propers, així que un petonàs! Uix, perdó, t'he ensalivat una mica?

XeXu ha dit...

Rio està bé com a opció, jo pensava que seria Chicago, mira tu. Tenim uns anys més de tranquil·litat que no ens donaran la tabarra amb Madrid olímpic, respirem.

I què t'he de dir jo ara a tu. La veritat és que ni m'he mirat aquests premis, perquè ja saps que estic ficat en altres coses. Jo crec en el reconeixement popular, no penso que el meu blog sigui res de l'altre món, és la meva finestra i prou. El que el fa ser alguna cosa és la gent que passeu i els trossos de comentaris que hi deixeu. No crec que mai em presenti a res d'això, el meu premi el tinc cada dia quan us veig allà, el goig i la satisfacció és compartir amb vosaltres totes aquestes coses. I aquest lloc és igual, venim cada dia i hi deixem els comentaris, mira el munt que en tens. Contestes, de vegades et tornem a replicar, hi ha debat, hi ha informacions interessants... jo m'assabento de moltes coses aquí, només et dic això. Per tant, independentment dels guanyadors, et diré que els premis no ho són tot, o més aviat no són res, perquè sempre es poden fer moltes trampes per aconseguir-los, per exemple. Sense treure mèrits a ningú, eh, però de vegades és més important qui ets que el que fas. I el que fas aquí m'agrada, sinó llegiria als altres finalistes, i no ho faig. Bé, a l'-assumpta- i en Vilapou també, però els altres només els conec perquè algú els ha proposat a c@ts i els he hagut de visitar per verificar.

Així que després del discurset que t'he fet, pensa el que vulguis, però no tindràs millor premi que ser realment el més popular de tots els que hi havia, el que seguim més gent, el més proper, perquè deixes molt comentaris i ets participatiu... collons, ets un blogaire de veritat!!

- assumpta - ha dit...

La festa va estar molt bé, però per a mi el premi més important de tots va ser poder-te conèixer a tu, al merescudíssim guanyador de la categoria Bloc Literari en Jesús M. Tibau i a l'Eulàlia.

Aixó sí que ha estat un veritable plaer!!!

;)))

Família Graells i Roca ha dit...

El premi va ser conèixer gent tan interessant en una gal·la com la d'ahir. Sí, senyor... com dius, el fet de reconèixer que escrivim i transmetem sentiments i coneixement contínuament (tots, guanyadors, finalistes i participants) és el millor guardó que podíem rebre. I ha sigut un plaer conèixe't!!!

rits ha dit...

si reconec que em vaig sentir bé quan vaig saber que l'escollida era Rio i no Madrid passa alguna cosa greu?
això si, amb els teus arguments, ara ja en tinc uns quants per argumentar-ho de forma més objectiva. Moltes gràcies!

i si reconec que no sé quins són aquests premis dels que parles, passa res? em sap greu que no hagis guanyat, més si et feia il·lusió, xò no passa absolutament res. el teu blog és teu, per a tu, i en surts victoriós cada vegada que escrius un post

una abraçada

ps. ara estàs aquí, als berlins o a Tombuctú? com que no pares... i si es pot saber, esclar.

Edurne ha dit...

Huyy, yo no sabía que andabas en liza con otros blogs! Caramba!
Pues nada, que me uno a las felicitaciones por haber llegado hasta donde has llegado! Y eso, que otra vez será, segurísimo!
Petons!

Jesús M. Tibau ha dit...

rebre l'afecte de blocaires amics, en persona, és un dels millors premis.
Gràcies

nur ha dit...

Ahir, Ferran, em van passar moltes coses bones: que el Jordi, la Joana i tu fóssiu al meu costat val molt més que un premi (tot i que el refrigeri, per què no dir-ho?, també era la mar de bo) :P

I, com diu la zel, tu has guanyat el cor i l'estimació de moltes persones i segur que parlo per veu de molts dels teus lectors quan dic que estic segura que tu també tens molt a guanyar!

Una abraçada ben gran, amic :)

Joana ha dit...

Com diuen per aquí ser finalista és arribarmolt amunt. Jo et seguiré i un altre any tot és possible.
un plaer llegir-te!
I al Jesús Mª felicitar-lo també!

Xavi ha dit...

Penso que en el moment que estaves a la llista, és ja un motiu de satisfacció. Tens coses interessants que contar, i a més ho fas bé. No he anat mai a una trobada de blocaires i ves per on, m'agradaria tu. :)
La Nur, amb la seva fantàstica prosa, t'ho diu claríssim!!

felicitats company!!!

Cristina ha dit...

Estimat Ferran, guanyar o no guanyar no és tan important si saps que hi ha tanta gent que t´estimem i t´apreciem.
No canviïs mai!!!!

laurea ipsum ha dit...

Eh Ferran, jo també sóc aquí eh! D'on no penso marxar a partir d'ara. Comparteixo amb els companys el sentiment de la vetllada d'ahir. Conèixer els blocaires dels blocs que segueixo i els dels que encara no coneixia, és el millor regal de la nit d'ahir!!!

Assumpta ha dit...

Moltes felicitats a Rio de Janeiro!! jejeje

En quant a l'altre tema, doncs em sap greu si t'ha fet posar trist, però jo repetiria paraula per paraula el que t'ha dit en XeXu.

He vist bastants blogs que demanaveu el vot pels premis aquests però no tinc massa idea de com va... A mi, els que m'agraden són els "c@ts", allí un no es presenta sinó que el proposen i... jejeje... allí em sembla que tu també has estat nominat, eh?

Pensa això, doncs: Finalista en aquests...
Nominat en els "c@ts" (i potser guanys!) però el sol fet d'estar nominat és un regal de tots els companys blogàires :-)))

Així que AMUNT AQUEST ÀNIM!!

Ferran ha dit...

MAREDEDÉUSENYOOOOOOOOOR!!!!!!!!!!!, però què és això??? Osti tu, que ara em fa vergonya haver escrit aquest post!!! Cony, que sí, que per un moment vaig pensar que seria xulo ser designat "blog guanyador" i blablabla, però osti, que acabo d'endur-me el millor PREMI! MOLTES GRÀCIES A TOTS, DE DEBÒ! Què voleu que us digui: necessitava algún mimito (el tema del Premi, us ho juro, no va ser-ne el motiu) i coi, coi, coi... això, més que un mimito, és una sobredosi d'ídems!! Moltíssimes gràcies, de debò, per ser-hi i per ser tan fantàstics :-))

Òbviament, si el 95% dels vostres comentaris els responc un a un, "personalitzats", com si diguéssim, avui més que més per continuar amb aquesta "tradició"; tu diràs. Som-hi!...

DERIC, em dones feina: vull esbrinar qui és Jordi Cervera; ara m'hi poso. Pel que fa a en Tibau, en fi... és una màquina, nen; les piles que du de sèrie semblen inesgotables!

Ai, RITA... gràcies, i molts petons per tu, també :)

QUIM en Marc s'ho ha currat molt durant un any; sí, era infranquejable, però és que realment s'ho ha treballat. Gràcies, "veí"! :)

... i a tu també, ELISABET, maca: moltres gràcies!

MARC, excel·lència... em postro als vostres peus, jiji ;)
Nen, això... que t'ho has currat un munt i prou que t'ho mereixes, què vols que et digui! Bé, sí, una cosa... ja podies haver inscrit el blog en una altra categoria!!, haha :)
Content també d'haver-te revist. Sembla que el temps no passi, de vegades... bé, més o menys! ;)

JULIANEN, moltes gràcies a tu, també. En tot cas, el blog d'en Marc és una currada perquè pensa que l'ha anat fent mentre saltava de país en país, mentre contactava un jove rere un altre, per entrevistar-lo; mentre se situava en una nova ciutat, imagino que gairebé dia rere dia. Tela de blog!
Però t'agraeixo molt les teves paraules, per la part que em toca :-)

Hola McABEU... i moltes gràcies, també a tu (que també ets un descobriment recent, per mi; i oju, que tot i això ja he aconseguit ser el primer a deixar-te un comentari, fa un parell de dies. Oeeee, oeoeoeeeee... ;)

Merci, KWEILAN, de debò. I ei!, l'any que ve, a per la categoria de Literatura, amb el "Llibres llegits i per llegir"!

Cony, CHARLIE, gràcies pel comentari! Has aconseguit pujar-me-la (ep, la moral! ;))

MARTA, estic realment content; em sento una mica ridícul, per haver escrit aquest post, veient que l'autèntic Premi, realment, és passar-m'ho tan bé escrivint... i llegint les vostres opinions. Moltes gràcies, maca!

Ai, DDRIVER, que jo no sé qui és Canavaro! Em sona, eh?, però... intueixo que deu ser del Madrit, no? ;)

Ostres, ROGER, això de l'Asimetrich és una putada. El seu blog, tan científic i tan pedagògic, és excel·lent, oi? Gràcies, maco!

Ai, ZEL, que temo i he de confessar que, al final, em feia il·lusió la possibilitat de guanyar. No és vanitat, de debò; és... bé, no cal fer públiques les misèries d'un, oi? En tot cas, diguem que hauria estat bonic en una època com aquesta, quan altres coses que tinc no m'omplen gens. Però què cony, ho dic de debò: estic encantat de ser aquí, i ho estic en grandíssima part per gent com tu, guapíssima! (i no és piloteig; ho sento així). Petoooons!!


(continuo tot seguit, que aquí no puc penjar tantes respostes!)

Ferran ha dit...

Buf, XEXU, no sé què dir; m'he quedat mut. Tens tota la raó, que allò que importa és el feedback, que el donen els lectors amb els seus comentaris (esporàdics o habituals), amb la seva companyia, amb les seves ganes de ser-hi i compartir... Tens raó, i no et pensis que no ho sé; com dic al post, fins no gaire dies abans de divendres 2 d'octubre, dono la meva paraula que no hi pensava, en els premis. Sí que els últims dies, però, en apropar-se la data, vaig començar a sentir que seria bonic veure's recompensat, d'alguna manera, per un reconeixement. Però osti, després de tots els vostres comentaris, ara em sento un pèl ridícul, la veritat. Potser sí que ha estat un punt de vanitat, i si és així és evident que no calia: us tinc a vosaltres, i vosaltres a mi, i sí, aquest és el Premi més valuós.
T'agraeixo molt, també, les teves paraules :)

-ASSUMPTA-!, va ser maco saludar-nos i xerrar, oi? És graciós, perquè a partir d'ara ja no ets (o no només) l'-Assumpta- de Tàrrega, sinó que també tens cara, veu... i un somriure molt bonic! (oooole! ;)
Seriosament, encantat d'haver-te conegut, a tu, al Jesús, a l'Eulàlia... a la Laura, a en Martí, ...
Molts records al Josep!

Igualment, JORDI; també per mi va ser un plaer! M'havien parlat de tu (no et diré qui, jiji...), i ves, a partir d'ara ets un dels meus habituals, de ben segur.
Una abraçada!

RITS, maca... no, no passa res si celebres la victòria de Rio; jo vaig fotre un crit d'alegria que no t'imagines, hehe... I no, tampoc no passa res si no coneixes aquests "premis blogs Catalunya"! El cas és que, després de llegir-me tots els vostres comentaris, les pàjares m'han marxat del tot: estic extremadament content de ser aquí, perquè hi sou vosaltres.
Pel que fa a la teva pregunta... fa un mes era a Berlin, ara sóc a Barcelona, d'aquí a un mes seré a Berlin... i així anar fent ;)
Un petó, maca.

Kaixo, EDURNE, orillera fantástica, y muchas gracias una vez más por tus palabras. Sigue pendiente mi visita a Bilbo (mi amigo Óscar me amenaza con "desheredarme" si no voy para allá pronto, hehe); y cuando vaya, tú lo sabrás por si podemos vernos y tomar un café juntos.
Muxus, muchísimos más de lo habitual ;)

Va ser xulo poder saludar-nos en persona, oi, JESÚS? Vaja, a mi em va fer molta il·lusió :-)
I enhorabona altre cop!

NUR, bonica, tu sí que ets una campiona: la primera premiada que surt a recollir el guardó, i a més ho vas fer súper bé; estic molt orgullós de tu, perquè vas sobreposar-te als teus nervis i vas ser tota una guanyadora! (compartida, això sí ;)
Molts petons, bonica!

Moltes gràcies, JOANA, també a tu, recent descobriment però que ja t'has quedat a la llista d'habituals d'aquest blocàire!

XAVI, company, n'organitzarem una, de trobada, et sembla? A mi m'agradaria molt, i muntar històries és una especialitat de la casa, hehe... Qualsevol dia us convoco! ;)

Aitx, CRIS, moltíssimes gràcies també a tu, bonica! I, esclar, namasté :-)

LAURA, maca, moltes gràcies per passar tu també per l'In varietate concordia. Posa't còmoda, comença la sessió! :-)

ASSUMPTA, bonica!, moltíssimes gràcies per les teves paraules! Ja no estic trist. Bé, a més, "trist" sona un pèl massa fort, però en qualsevol cas, com ja he dit per aquí dalt, tots els vostres comentaris m'han fet tornar a la realitat, deixar enrere la cosa dels Premis i quedar-me on era fins fa 10 o quinze dies: amb un blog que m'agrada escriure, que m'agrada compartir amb tots vosaltres, que en sou l'autèntica ànima... i que amb això, de debò, torno a tenir-ne més que suficient.
Tu ets una de les estrelles que brilla en el firmament de l'In varietate concordia, ja ho saps. Moltes gràcies per ser-hi!

Edu ha dit...

El teu blog s'ho mereixia un piló Ferran, però aquest any La volta dels 25 ha estat una veritable revelació.

L'any que ve a tornar-hi! I a veure si hi puc assistir en persona, que és francament més divertit que anar seguint els tweets des de twitter :)

Una abraçada des de l'Índia!

Lluís Gil ha dit...

Jo també me n'alegro. Ja era hora!
T'he trobat en els comentaris de flicitació a en Jesús.
Et convido a fer un tomb pel meu blog http://laparaulaescrita.blogspot.com

Una abraçada,

Babunski ha dit...

Ui! El meu bloc no arribarà mai tan lluny... Enhorabona...

Cris ha dit...

Ferran, moltes felicitats per arribar tan lluny.... jo vaig ser dels 190 que no van estar seleccionats, però amb tota la ilusió us vaig desitjar sort.... Jo també tenia una mica clar que s'ho enduria en Marc, la seva feinada li haurà costat, amb tant de bon blocaire!! Al menys us heu trobat amb l'assumpta i el jesús M, i això ja és un premi, oi? Felicitats altre cop :)

Germà Capdevila ha dit...

Ei, Ferran! Jo també vaig marxar de Vic amb un premi: conèixer blocaires de primera categoria com tu, i descobrir que tenim tantes coses en comú!
T'encoratjo a seguir endavant. Em sembla que amb les respostes que ha tingut aquest post -com diria en Schuster- "no hase falta desir nada más!".

Una abraçada!

Germà

Eulàlia Mesalles ha dit...

La veritat és que quedar-se a les portes fa una miqueta de basarda...
Però tu tenies el MArc i nosaltre (els de Riell Bulevard) el Jesús M... No hi havia "color" (jejeje...).

Això de ser finalistes (i nosaltres tan sols tenim un any de durada) la veritat és que ja va ser tota una sorpresa i un regal). Però és clar sempre fa il·lusió guanyar premis, oi?

Una abraçada i fins aviat!

Ferran ha dit...

I no només això, EDU: és que enguany no ens hem pogut saludar! :-( Sí, l'any vinent, sense falta.
Una abraçada forta cap a l'Índia!

Hola LLUÍS, merci per passar per aquí, i per la invitació, que recullo encantat.
Una abraçada.

Ei BABUNSKI tot és proposar-s'ho, i no se sap mai on podem arribar!
Gràcies :)

Moltes gràcies, CRIS (i hola; em sembla que no ens "coneixiem"... tot i que hem coincidit comentant a casa d'altres blocàires :)
Sí, la trobada va ser molt xula, la veritat; fa molta il·lusió poder saludar personalment un blocàire "habitual"!
Ens llegim!

Mr. GERMÀ, llegir el teu "perfil" al teu blog, ahir, i al·lucinar força va ser tot un (com t'explicava en el mail). És curiós, sí, que hi ha uns quants paral·lelismes (a Berlin, per exemple, vaig ser el vocal de llengua i literatura del Kasal ;)
Engrescat estic per seguir, sense dubte. Gràcies a tots vosaltres, en gran part.
Ens llegim, una abraçada!

Sí, sí, EULÀLIA, tant la categoria on éreu vosaltres com aquella on era un servidor estaven encapçalades per dos "mostres" blocàires; ens ho van posar francament... impossible! ;)
Ens llegim, una abraçada.

Cris ha dit...

Ferran, jo si he estat per casa teva algunes vegades, la darrera al post del rellotge en català, on a més em vas dir que tenia una cafè pagat i m'oferies ajuda si no m'en sortia :) De totes maneres, vaig i vinc, com molta gent, no et perdo de vista, tens un bloc profund i ple d'anecdotes i bons comentaris i comentaristes!! Salut altra vegada :)

Ferran ha dit...

Osti, CRIS, quin cap el meu! Tan bon punt he llegit el teu comentari me n'he recordat, tens raó. En tot cas, és veritat que no hem sigut mútuament molt "habituals", si més no comentant-nos; prometo canviar-ho :)
Ah, i pel que fa a l'ajuda, continuaria en peu... si et calgués, però constato que no és així... ;)

Cris ha dit...

Ferran, als meus dos blocs hi són els "teus" rellotges.... la veritat els vaig posar a la primera i tan bon punt vaig llegir que existien :) Quedan la mar de monos, jajajaa, gràcies! Jo també prometo més constància, que de vegades costa.... sou tanta gent bona escribint que de vegades faig tard a tot arreu :)