Leaders arrested in Catalonia

El New York Times rescatava, ahir, un article de l'any 1934 on es relatava la proclamació de l'estat català i la posterior detenció del president Companys. Recordava així el rotatiu el 75è aniversari dels fets, efemèride que a Catalunya ha passat sense pena ni glòria; prou feina hi ha, en aquests temps, a netejar tota la brutícia que Catalunya acumula...
.
1934 Leaders Arrested in Catalonia

BARCELONA: The independent state of Catalonia, which was proclaimed by President Luis Companys at 8.30 last night [Oct. 7], came to an end at 6 o’clock this morning when Spanish troops under General Balet occupied the government buildings and arrested the Catalan President and the members of the Cabinet. Simultaneously the project of proclaiming Spain a federated republic with Manuel Azana, former Premier, as its first President, collapsed. Azana was not to be found all day, but it was reported tonight that he has been arrested at a small port near here as he was about to embark for France.
.
Aquest és un relat amb imatges d'aquells dies; el seu tò és pedagògic, ja que el vídeo està preparat per a estudiants (l'he tret de l'edu3.cat). És interessant constatar com hi ha aspectes, en la relació Catalunya-Espanya, que malgrat el temps transcorregut semblen no haver canviat gens. De fet, n'hi ha prou a fer un tomb per les hemeroteques de diaris com La Vanguardia, per comprovar que l'Estatut, el finançament i la llengua fa dècades que són a l'agenda política de l'estat.
.
Edu3.cat

Leaders arrested in Catalonia
It happened back in 1934, when the at that time president of the Catalan government, Mr. Lluís Companys, proclaimed the Catalan State and was, short after, arrested by the Spanish army. The New York Times recalled these facts yesterday.
.
Leaders arrested in Catalonia
1934 wurde der damalige President Kataloniens Lluís Companys vom spanischen Truppen festgenommen, nach er den Katalanischen Staat ausgerufen hatte. Die New York Times gedachte gestern an der Tatsache.

18 comentaris:

òscar ha dit...

curiós que els eeuu recordin un fet que a catalunya no haurà merescut ni un breu.
com bé dius, l'excés de brutícia fa oblidar les efemèrides.

Lucila ha dit...

anava a dir el mateix que l'òscar... francament ho trobo molt estrany. com és que cap partit polític no ha volgut apropiar-se aquesta efemèride per fer-se propaganda?

Clidice ha dit...

la figura de Companys cada vegada està més contestada i no està aguantant bé les noves fornades d'ideòlegs. Si us hi fixeu des del món independentista i des dels medis només es parla de Macià. Companys fa nosa, massa eclèctic i massa visceral. Ara mateix tots els que manen i els que volen manar s'estan ben quietets i fan força bondat, perquè qui és el maco que piula primer perquè els altres comencin a treure cadàvers dels armaris?

Asimetrich ha dit...

Doncs sí, alguna cosa ha de passar perquè aquesta efemèride no estigui voltant en boca de polítics. L'explicació de la Clidice la trobo força convincent.

Jesús M. Tibau ha dit...

Ara, a les espanyes, són molt més tolerants amb nosaltres. Ara ja ens entenen.
hua, hua (ric per no plorar)

Assumpta ha dit...

Ostres, és veritat!! Com és que no se n'ha dit res?

Per cert, Ferran, ja saps que m'agrada molt el teu blog... però aquesta vegada jo hagués titulat el post d'una altre manera. Jo l'hi hagués posat "The independent state of Catalonia"

I què bé que sona!...

Mireia ha dit...

Doncs sí que ha passat ben desaparcebut. És ben lleig que ens ho hàgim de recordar els foranis

Fina ha dit...

;-)

Deric ha dit...

jo ho he sentit només en una emissora de ràdio i potser va ser mig minut.
És trist que per molt temps que passi encara estiguem igual i que no aprenguem res de la història

DooMMasteR ha dit...

Una efemeride menys que celebrar = a poble atontat i manipulat pels politics i alguns medis...

Com no ens espavilem...

rits ha dit...

estic amb la Mireia, que trist que se'n recordin tants km lluny i que aquí gairebé no se'n digui res!

Júlia ha dit...

Sobre Companys, es passa de la sacralització a la condemna. Sembla que amb els nostres personatges no puguem ser objectius i contextualitzadors, però els màrtirs corren aquest perill, com Ferrer y Guardia, en un altre context.

És una llàstima que no es recordin aquests fets perquè després mirem la història com una sèrie de bolets i tot té relació. Tampoc es parla mai o se'n parla de forma mítica i etèria de les guerres carlines, guerres civils molt presents en el món rural que expliquen moltes coses sobre la guerra civil.

La història es complexa i la volem 'despatxar' amb quatre tòpics.

Toni ha dit...

De vegades a altres territoris es recorden dates i fets, que nosaltres mateixos no recordem.

I per cert, un article i un vídeo molt didàctic i interessant, Ferran, desconeixia en gran mesura eixe fet.

Salut :)

Ferran ha dit...

ÒSCAR, LUCILA, ho trobo estrany, francament. Com a mínim seria d'esperar que ERC n'hagués fet referència en algún moment! És estrany...

Potser sí, CLÍDICE, que el que dius és la clau per entendre el perque d'aquest silenci. Potser sí, que una figura com la de Companys, ara toca "amagar-la". Però... fins i tot pels d'ERC?

Deu anar per on diu ella, ASIMETRICH; és possible...

Sí que ho són, JESÚS M., i tant que ho són; ens entenen a la perfecció! :P

M'agrada la proposta de títol, ASSUMPTA. Sona perfectament, sí, i... sí, m'agrada!

MIREIA, FINA... rar.

Ei DERIC, quan tingui temps, em submergiré en alguna hemeroteca i us oferiré algún dels articles i discursos polítics de fa 100 anys. Flopareu: exactament els mateixos temes en quant a la relació Catalunya-Espanya! És brutal.

Ja dius bé, DOOMMASTER, ja; com no espavilem ho portem magre :(

RITS sí, trist... i molt rar. Repeteixo, com estic dient per aquí dalt, que és mooolt estrany que ni els d'ERC n'hagin parlat. Companys era del seu partit, i la independència el seu objectiu!

JÚLIA, els dos bàndols continuen ben vius, en certa manera, en aquest país nostre. Els d'un són monstres pels altres, els altres són monstres pels uns... i cadascú és l'unic bò pels seus. Això és ben cert que és així.

Sí que és interessant, TONI. No dubto gent que la immensa majoria d'espanyols desconeixen aquests fets, malauradament; aquests, i molts d'altres.
Espero que estiguis gaudint d'una fantàstica Diada a València!

Júlia ha dit...

També hi havia -i hi ha- molta gent que no era de cap bàndol i va rebre per tot arreu, d'aquests ningú no se'n recorda. Són incòmodes.

Babunski ha dit...

75 anys i ningú no ha dit ni piu. I això que hi ha la tradició ben arrelada de celebrar qualsevol pantomina mentres sigui múltiple de 5. Que Montilla no sàpigui qui era Lluís Companys cola. Que Saura no sàpigui què va passat el 6 d'octubre del 34 també s'accepta, perquè pobret no dóna per més. Però Carod-Rovira... collons!

marta ha dit...

ostres jo tampoc no entenc res (o el que entenc em fa mala espina) però estic contenta de visitar el teu blog perquè no estava gens al cas d'aquest aniversari i ho he sabut per tu. Hem d'espavilar... però com?

Ferran ha dit...

Segur que n'hi va haver, JÚLIA, i segur que n'hi ha. Són els casos més sangrants.

Torno a dir-ho, BABUNSKI, no entenc quin és el joc d'ERC.

No ho sé pas, MARTA, no sé com. Però sembla que no hi ha forma que avancem com caldria :(