Lliure

Tan de bò sabés què és ser lliure, tan de bò pugués trencar totes les cadenes que em lliguen i dir totes les coses que hauria de dir, dir-les ben alt i ben clar perquè les pugués sentir el món sencer. Tan de bò pugués compartir tot l'amor que duc al cor, enretirar els barrots que ens separen... Voldria que sabessis què és estar en la meva pell; estaries d'acord que tothom hauria de ser lliure.
Tan de bò pugués ser un ocell del cel -què bonic seria descobrir que puc volar; volaria cap al sol i miraria cap al mar, i cantaria perque sabria que se sent quan s'és lliure...
.
Tan de bò sabés què és ser lliure; tan de bò ho sabés.
.
.
Free
An excellent song by a UK duo: Lighthouse Family. Unfortunatelly, they split up back in 2003; nonetheless, we can still enjoy them thanks to themes like Free.
.
Frei
Ein toller Song von Lighthouse Family. Leider ist die Gruppe 2003 auseinander gegangen; zum Glück können wir ihre Musik immer noch geniessen, dank Lieder wie Free.
.

I wish I knew how it would feel to be free
I wish I could break all the chains holding me
I wish I could say all the things that I should say
Say 'em loud, say 'em clear
For the whole wide world to hear

I wish I could share all the love that's in my heart
Remove all the bars that keep us apart
And I wish you could know how it feels to be me
Then you'd see and agree
That every man should be free

I wish I could be like a bird in the sky
How sweet it would be if I found I could fly
Well I'd soar to the sun and look down at the sea
And I'd sing 'cos I'd know how it feels to be free

I wish I knew how it would feel to be free
I wish I could break all the chains holding me
And I wish I could say all the things that I wanna say
Say 'em loud, say 'em clear
For the whole wide world to hear
Say 'em loud, say 'em clear
For the whole wide world to hear
Say 'em loud, say 'em clear
For the whole
Wide world to hear

One love
One blood
One life
You got to do what you should
One life
With each other
Sisters
Brothers
One life
But we're not the same
We get to carry each other
Carry each other

Woah, woah, woah, woah

I wish I knew how it would feel to be free
I wish I knew how it would feel to be free
.

25 comentaris:

XeXu ha dit...

No te n'estiguis, busca els motius que t'ho impedeixen, i enderroca'ls. Jo no sé si és una utopia això de ser lliures, però almenys pots ser-ho d'esperit, sentir-te'n, i això ja és més que la majoria de gent sent. A mi em sembla que no estàs tan lluny d'aconseguir-ho, almenys és la imatge que dónes.

òscar ha dit...

altra d'ells ("high") va ser un veritable bombasso un estiu. com un veritable bombaso seria saber ser lliure.

kika ha dit...

m'ha encantat aquesta cancço!
una gran manera d'estrenar un ordinador amb pantalla gran i una connexio rapida :-)

Joan ha dit...

Diuen que la llibertat s'ha de suar, que s'ha de patir i guanyar, perquè d'altra manera no aprendríem a apreciar-la.

Llibertat és poder decidir, opinar, i actuar sense cadenes, sense imposicions ni corsés. La nostra societat ens n'imposa uns quants. Què hi farem.

Però la lluita ens dignifica com a persones. Que no defalleixi.

Assumpta ha dit...

Una cançó preciosa, Ferran, que es podria aplicar a moltes situacions.

Quantes vegades no ens atrevim a dir el que voldríem dir per por a no ser acceptats...

Abraçades i gràcies pel traductor!! :-))
Ara compartim un mateix codi :-))

Helena Bonals ha dit...

La cançó més romàntica, una de sola, que he sentit mai.

Deric ha dit...

Una de les meves bandes preferides! La cançó de High també és genial o Postcards from heaven...
Lliure, què és ser lliure? realment som lliures o esclaus dels nostres sentiments, de la realitat que ens envolta... som lliures només de sentir que no som lliures.
No em facis massa cas, ja saps l'època que estic passant.
Per cert, tenim pendent un cafè.

marta ha dit...

buff, potent el vídeo. Sentir-se lliure de la tristesa, sortir del metro claustrofòbic. Algú que t'agafa de la mà i et salva. M'ha agradat!

Toni ha dit...

Una cançó ben xula :)

Ferran ha dit...

> XEXU, és la imatge que dono? de debò? Bé, potser sí que en una petita part no em sorprèn, però... buf, em falta molt, per ser lliure. D'entrada, encara no sé si he tornat a Barcelona perque és el que volia, o si el que voldria realment és tornar-me'n a Alemanya; i si fos això, ho faria, o bé hi ha qüestions que m'empenyerien a quedar-me a terres catalanes?
No, no em sento lliure. Me'n sentia, però aquests últims mesos...
Gràcies per l'energia del teu comentari.

> ÒSCAR, un clàssic, High. Un bon clàssic.

> KIKA, pantalla gran? Jo també en vull una! Celebro que l'estrena hagi estat amb una cançó tan bona com aquesta dels Lighthouse.

> JOAN, "actuar sense cadenes"... sona bé. El dramàtic de l'assumpte és que no només la societat ens les imposa; les cadenes més fotudes d'arrossegar són les que ens imposem nosaltres mateixos :(
Cert, no podem defallir!

> ASSUMPTA, 'por' és la paraula; ella és la clau per entendre perquè existeixen cadenes, sobretot les que ens posem nosaltres mateixos, com deia en el comentari a en > JOAN. Crec que el creixement ens ensenya a superar-la, però de vegades hi caiem un cop i un altre, de vegades les pors tornes, i amb elles les cadenes :-(

> HELENNA, ho és. Lletra a banda, crec que la veu envolvent del cantant ajuda que així sigui.

> DERIC, "som lliures només de sentir que no som lliures". Merda, tens raó, és ben bé així :(
El cafè està fet. Esperava que en parléssim quan tornessis de Ses Illes. T'envio un mail.

> MARTA, a mi també m'ha agradat el teu comentari; molt.

> TONI, ho és, i jo celebro que t'hagi agradat.

el gatot ha dit...

a mi m'agrada el concepte budista de llibertat, Ferran: saber que no necessites dependre, i acceptar l'ajut quan cal... en tot cas, saber que la decisió final és nostra.
una abraçada lliure!

Cristina ha dit...

Penso que no som completament lliures en el moment en què ens lliga una feina, unes obligacions. Nosaltres mateixos ens les imposem però potser si no fos per això no podríem tenir la llibertat suficient per fer totes aquelles coses que realment ens fan lliures.
Em sento identificada amb la lletra de la cançó, uf.
Petons

marc ha dit...

Ja m'has alegrat la tarda de diumenge!

ddriver ha dit...

esta lliure es una putada, al menys a la meva feina ;) vas veient com els altres son estimats i transporten gent i tu no ets volgut i viatges sol, lliure lliure cantonades i cantonades girades amb el verd i desgraciadament lliure

Asimetrich ha dit...

Moment de baixon? Ja t'enrecordes d'aquella frase que diu que sempre anhelem el que no tenim?

Noi, tot i que només conec el que escrius, per mi en Ferran del in varietate és un exponent d'energia i determinació. D'altres potser ho dubtaria, però d'en Ferran estic segur que aconseguirà tot el que es proposi.

Endavant!

nur ha dit...

Bona cançó: m'agrada Lighthouse Family. Però m'ha sorprès el teu post perquè em fa la sensació que confons ser lliure amb ser cagadubtes.

Jo et veig com una persona lliure; amb algun lligam, això sí, com tothom (família, arrels, etc.), però lliure, i tant que ets lliure!

Ah, i aprén a demanar ajuda, que t'anirà molt bé. Jo m'ho apunto com a deure pendent, que tampoc ho porto molt bé :)

Una abraçada ben gran, nen :*

Ferran ha dit...

> GATOT, comparteixo el gust per aquest concepte, sense dubte. De totes formes, si sóc honest amb mi mateix he de reconèixer que això de deanademanar ajuda se'm dóna fatal; però fatal, fatal. Per a desgràcia meva, no cal dir-ho.

> CRISTINA, certament. No sé si potser Robinson Crusoe, a la seva illa gairebé solitària, seria el paradigma de la llibertat. La resta ja podem anar dient, que de certes obligacions no ens en lliurem. Poc lliures que som, en realitat...

> MARC, és maca, eh?

> DDRIVER, t'entenc. Un taxi massa estona lliure imagino que pot acabar sent una ruïna. Que no sigui el teu cas, company.

> ASIMETRICH, és terrible, desitjar constantment el que no tens. Terrible. No sé si em passa gaire sovint, a mi... O potser sí, i realment aquí rau la base dels eventuals moments baixos.

> NÚRIA, no és una qüestió de ser cagadubtes o no, sinó de si som realment lliures per fer el que realment voldriem, sense plantejar-nos dubtes "morals" o de conciència. Crec que la llibertat absoluta és una quimera, perquè tanta independència no la té ningú.
Bé, excepte, potser, en Robinson Crusoe.

el gatot ha dit...

si és en aquests darrer sentit, Ferran, "sense dubtes morals o de consciència"... potser només els bojos i/o els il·luminats poden fer-ho... en tot cas, uns i altres, permanentment incompresos per la societat.

Albert ha dit...

gran veu, gran cançó...gran grup....

kweilan ha dit...

Anava llegint el post i em venien a la memòria uns versos d'un poeta que m'encanta i que es deia Luis Cernuda i que començava dient "Ay, si el hombre pudiera decir lo que ama..."

Clidice ha dit...

Tu i jo, nosaltres, som una mica més lliures, perquè tenim aquesta finestra que ens permet dir-ho i ens permet compartir-ho. El videoclip m'ha agradat molt, una excel·lent forma de veure com, de les persones, només ens queda la façana i que, al darrera de cadascuna d'elles, hi ha móns, històries, amors, condemnes ... gràcies per alliberar-la :)

Ferran ha dit...

> Uf, GATOT, quin tema encetes. Un germà meu pateix esquizofrènia (està medicat i súper controlat, així que tots tranquils, ell el primer). A través seu, i sobretot d'algunes persones malaltes del seu entorn, he constatat molts cops que la diferència entre "ells" i "nosaltres" és que "ells" no es tallen a l'hora de ser com són, ni a l'hora d'expressar el que volen. No els canvio el lloc, evidentment, però seria bonic trobar la manera de ser tan lliures com ho són ells, en aquest sentit, i alhora mantenir el senderi.

> ALBERT, ho és, ho són.

> KWEILAN,
"si el hombre pudiera levantar su amor por el cielo,
como una nube en la luz;
si como muros que se derrumban,
para saludar la verdad erguida en medio,
pudiera derrumbar su cuerpo,
dejando sólo la verdad de su amor,
la verdad de sí mismo, ..."

> CLÍDICE, hi ha milions de persones menys lliures que nosaltres, certament. I aquesta eina, és veritat, ens ajuda a ser-ho una mica més.

kweilan ha dit...

Què bonic, Ferran! ës un poema preciós.

Ferran ha dit...

Pur Cernuda, KWEILAN (però vull confessar que gràcies a internet; no me'l sabia pas de memòria! És igual, maco ho és de totes formes, oi?)

Xavier ha dit...

aixxxxxxxxxxxxxxxx