De tornada

Cinc setmanes i dos dies allunyat del meu "apartament virtual" i de tota la catosfera: vacances! Quan les vaig començar, a mitjan octubre, no era conscient que les necessités tant, però aquests 37 dies m'han servit per constatar que estava (malaltissament) enganxat als blogs, com si fossin una droga: pensant temes, desenvolupant-los, molts cops buscant links de pàgines relacionades, ... I, per suposat, llegint-vos i, gairebé sempre, comentant-vos. Si a això se li sumen, com deia en el post prevacances, feina, relacions diverses, temps d'oci, ... no tenia temps per estar amb mi mateix!
Torno a ser aquí, sí, però aquest temps lluny de la catosfera m'ha servit per adonar-me que no vull passar-me dues o tres hores al dia enganxat als blogs. Hi escriuré i us llegiré, però en petites dosis. La vida només es viu un cop, i no vull viure-la a través d'una pantalla, per més que m'agradi el que veig a l'altra banda.
.
Me n'alegro de retrobar-vos.
.
Back
I definitely needed some time off, vacation. 37 days away turned to be really positive for me, for they helped me realize I was hooked on the blog/s. From now on, I will not write so often as I used to, and I will very probably not read every single new post. I want to enjoy the blogs, not "suffer" them!
In any case, I am glad to be here again!
.

36 comentaris:

Sara Maria ha dit...

Benretornat, et trobavem a faltar!

Mireia ha dit...

Bentornat! però escriu de tant en tant, eh?

Борис Савинков ha dit...

Compte! que has començat de nou. Que jo controlo, que sé el que faig,que no m'enganxaré de nou... I en una setmana estàs altre cop en la vida virtual full time.

Lluïsa ha dit...

Un plaer tornar-te a llegir.

Assumpta ha dit...

Qualsevol dia jo també n'aprendré :-)

julianen ha dit...

Sense angoixants tasques imposades i amb tranquil•litat et vas passejant per aquesta casa tan bonica que es el teu bloc i penges alguna coseta de tan en quant.

kweilan ha dit...

Bentornat! Se't trobava a faltar.

Roger ha dit...

Bentornat a la catosfera! Que necessitem la teva opinió d'aquests temps passats de voltes!

zel ha dit...

Jo estic com tu, nano, a petites dosis, que massa coses queden enrere... i bentornat!

Salvador ha dit...

Jo ja porto uns quants mesos sense escriure res al blog, de moment no ho necessito. He passat pel Facebook però ja en començo a estar avorrit, és poca cosa més que un cau de xafarderia sense substància, en realitat només hi entro pel joc Mafia Wars.

De totes maneres ben tornat, penso que et tornarem a llegir sovint, al cap i a la fi als periodistes us agrada escriure.

Sergi ha dit...

No ens enganyis, tu has passat aquest temps en una granja de rehabilitació! M'alegro de tornar-te a tenir per aquí, fes la teva al teu ritme, però molt millor això que no pas que no hi siguis. Vinga, respira, i amb calma, obre el reader...

Xavi ha dit...

Hola company.
La setmana passada, vaig quedar amb una coneguda teva. Em va comprar un trípode per la càmera i vàrem estar fent una canya. Parlant del teu i dels nostres blogs, com quelcom que fem perquè ens agrada, comentàvem que la dedicació varia en funció de les circumstàncies de la vida. En tot cas, l'estrés ha de ser zero. Perd l'assència.
Una altra cosa, és el cas meu, que fa més d'un mes que no actualitzo. Em proposava posar un post setmanal. Veiam si ho aconsegueixo. Això sí: ooooommmmmmmmmm. :)

Ferran Porta ha dit...

> SARA MARIA, merci :-)

> i a tu també, MIREIA. Ja tinc alguna idea, però... poc a poc!

> Confia en mi, JAUME; aquest cop em controlaré! (dijo él, con voz grave, como si creyera que aquella frase podría convertirse en una realidad...)

> LLUÏSA, ets molt amable.

> ... com tu, JULIANEN. Per cert, has desactivat els comentaris, a casa teva? No te n'he pogut deixar.

> ASSUMPTA, les addiccions són fatals. He trigat, però me n'he adonat.

> Gràcies, KWEILAN.

> Buf, ROGER, no em donis feina que encara estic tou, hehe...

> Gràcies, ZEL. També passaré per casa teva, ben aviat.

> Hola SALVADOR; vas deixar d'escriure fa ja temps, ho recordo. "No ho necessito" és una bona manera de descriure perquè; t'entenc.

> XEXU, jo també me n'alegro de tornar-te (tornar-vos, de fet) a llegir. Little by little...

> Ei XAVI; em va explicar que quedarieu un dia, i també això del trípode. Ens anem llegint!

Martí-* ha dit...

Piano, piano, ni poc ni massa, equilibri, ying i yang, ummmmmmm... Welcome back!

rits ha dit...

Bentornat!!!!
i si, el blog és teu i t'ha de servir i agradar a tú. T'ho has de passar bé! al teu ritme

DooMMasteR ha dit...

Bentornat, company!!! :-)

Va tocant una altre trobada, no? :P

Efrem ha dit...

Welcome to home 2.0

:)!

Bona decisió Ferran, és molt important saber establir prioritats i saber-les respectar com cal!

Certament, enganxa molt això.

Montse ha dit...

Que bé que has tornat!! Però prent-ho amb calma!

Clidice ha dit...

Ei nen! sense tu això no era ben bé el mateix :) que bé que hagis tornat :)

ddriver ha dit...

ben tornat!! calma, ante todo mucha calma

Joan ha dit...

Salut!

Ja veus que t'hem trobat a faltar. Però vaja, farem com els bons amics que després de temps sense veure's en tenen prou amb dues frases per posar-se al dia i reprendre la complicitat.

Pren-t'ho amb calma, poc a poc. Les coses s'han d'assaborir amb calma. Es tracta de gaudir de la catosfera, no de ser-ne esclau.

I no pateixis, que si t'embales ja ens tens a nosaltres per donar-te un toc d'atenció ... o subministrar-te una altra dosi!

Ben tornat.

Dani R. ha dit...

La salut és el primer.

Fina ha dit...

Un brindis amb cava Mont-ferrant. Per la teva tornada!.
Xin xin!:-)

Asimetrich ha dit...

EEEEEEEEEEEEp! Osti ja pensava que no tornaves, noi! En qualsevol cas, segur que has disfrutat de l'etapa anterior d'addicció (sana). Ara toca una altra, i tant! La qüestió és poder fer el que t'agrada.

Unknown ha dit...

Me n'alegro que hagis tornat.
Fins aviat.

Salvador Macip ha dit...

T'entenc: això es converteix ràpidament en una addicció. Feliç retorn a la blogosfera, ni que sigui a petites dosis!!

Rita ha dit...

No sé qui era que ho deia, però... "ante todo, mucha calma!"

Celebro veure't de nou per aquí, hi ha absències que es noten i molt!

Una abraçada ben forta, Ferran!

kika ha dit...

quina alegria quan he tornat a trobar el teu blog amunt! :-)
de veritat. sobretot perquè després de llegir un dels últims comentaris teus vaig tenir la impressió de que ja no tornaries... però molt millor així. estic molt contenta de tornar-te a veure per aquí.
ara bé, això de no enganxar-se... suposo que tots fem el que podem, i fem el que ens demana el cos en cada moment no? :-)

Ferran Porta ha dit...

> MARTÍ, oooommmmm....

> Gràcies, RITS!

> DOOM, sí a la re/trobada maresmenca!

> Massa que enganxa, EFREM, massa!

> De ben segur, MOLTSE; amb tota la calma.

> Moltes gràcies ,CLÍDICE :-)

> DDRIVER, toda la calma.

> JOAN, em tranquil·litza saber que hi sou, també, per aturar-me si arriba a caldre. Em faig por! ;)

> Xin-xin, FINA!

> Gràcies, EULÀLIA.

> DANI, ni que ho juris; justament aquests dies porto un encostipat a sobre...

> Molt, moiltíssim l'he disfrutada, ASSIMETRICH. I sí, ara disfrutaré una de més relaxada :)

> Many thanks, SALVADOR.

> Moltes gràcies també a tu, RITA, maca.

> KIKA, què xulo el teu comentari; te l'agraeixo molt :))

quim ha dit...

Ben tornat a la vida blocaire. Ja ho sabeu, es pot fer visita al bressol de les consultes independentistes (amb l'inestimable excursió amb el cotxe d'A.M)

Xavier ha dit...

Pues res, benvingut altre cop, com altres ja han dit ... et trobàvem a faltar.
Et seguirem encara mes en el cas que escriguis menys, pues tindrem “mono” del teu espai.
Apa nen, estic content de que tornis ha estar per aquí.

Eduard Muntaner Perich ha dit...

Bentornat Ferran! Se't trobava a faltar.

Molts records des de l'Índia!

Ferran Porta ha dit...

> Ei QUIM, la visita al bressol de la Catalunya lliure continua pendent i desitjada!

> Moltes gràcies, XAVIER! :)

> EDU, o sigui que encara ets a l'Índia... De fet, si no recordo malament hi anaves per tres mesos, oi? Ens rellegim!

gatot ha dit...

imagino que tot blogaire està o ha estat en algun moment patint l'addicció del blog; jo també. Però també és cert que la vida mana, que les circumstàncies personals canvien, que hi ha moments en què necessitem el blog potser perquè no tenim massa altres opcions a fora... i penso que finalment tots trobem també el nostre "timing" (es diu així?) en funció del que sapiguem aprendre a viure sense angoixar-nos.

una abraçada, Ferran!

assumpta ha dit...

També m'alegro de retrobar-te, Ferran!!!

Quan les coses les assaborim poquet a poquet, encara les gaudim més.

Bentornat! Una abraçada.
=)

Jordi ha dit...

Ben retornat!
Hi ha vida fora de l'ADSL si senyor.
De totes formes se't trobava a faltar!