La indignitat d'Espanya

En Puji és un company blocàire dels més antics que tinc. Avui, comparteixo amb ell i amb altres blocàires un post conjunt, a la manera d'una desena de diaris catalans, entre els quals l'AVUI, La Vanguardia, El Punt, El Periódico; un post conjunt on constatar la situació malaltissa en que viu el nostre país i la relació amb allò que, eufemísticament, sovint s'anomena "la resta de l'estat" i molts coneixem com "el país veí". Vivim temps convulsos...

Vivim sotmesos a un Estat que es va quedar ancorat als anys setanta del segle passat. Les seves institucions, conceptes i actituds són hereus del règim franquista, i esclaus d'una transició feta a pedaços per mirar de contentar tothom. La Constitució Espanyola és considerada per molts el súmmum del consens, però no va ser així. Tot i que segurament era el que calia en aquell moment, la Constitució Espanyola va ser el súmmum de la claudicació.

La Constitució d'un Estat ha de ser un reflex de la societat que articula, i les societats, per definició, canvien i evolucionen, i al seu pas ho ha de fer la Constitució. Una Constitució que ha estat vigent sense canvis importants durant trenta anys ja no és, sens dubte, una bona Constitució.

Com deia al començament, vivim en un Estat esclau de les decisions preses fa trenta anys, amb la precisió que el moment requeria, i el salt al buit cap a la Democràcia d'aquell moment està passant factura ara. Si en aquell moment no es va preveure que els arcs parlamentaris, les dinàmiques econòmiques, socials i polítiques podrien canviar, ara és el moment de modificar-la per contemplar-ho. Si en aquell moment no es va preveure que el model de Tribunal Constitucional quedaria obsolet, ranci, antidemocràtic i intervingut pels altres dos poders, ara és el moment de canviar-ne el funcionament. Si llavors no es va pensar que l'Alt Tribunal s'havia de pronunciar sobre una Llei Fonamental abans que fos aprovada per les Cambres i refrendada pel poble, i que fer-ho al revés era una aberració, ara és el moment de tenir-ho en compte.

Ara és el moment de reformar de dalt a baix el text legal bàsic que ens lliga a tots, i si l'Estat on som inclosos pensa que aquesta Constitució està massa bé com per canviar-la, si els seus polítics i institucions tenen el nostre poble en tan baixa estima com per no voler adaptar-se als nous temps, no hi fem res en aquest Estat. Si aquest Estat no vol avançar, és el moment definitiu per a que avancem sense ell.

19 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquest texte stà molt millor! L'editorial dels diaris en si ja demostra la submissió a la qual estem sotmesos. Defensar un pobre Estatut retallat i incomplert no ens portarà enlloc.

Joan ha dit...

Amén.

Només afegiré que alguns que s'aferren a aquesta Constitució obliden sovint el primer article.

La sobirania resideix en el poble, podríem resumir. Això implica que el poble és qui mana, qui té el poder, qui pot decidir.

I el poble va ratificar quelcom que ara pretenen posar en dubte altres mecanismes.

No em direu que no fa riure.

Fina ha dit...

Ui com m'agrada que hagis tornat així! :-)

Clidice ha dit...

Quanta raó! no només viuen les institucions ancorades en la dictadura sinó que totes les xarxes de poder en són dignes hereves. Sinó de què tanta porqueria sota la catifa. Però molt em temo que hi estan agafats com una pegellida i serà molt difícil que, per molt emprenyats que estiguem, poguem canviar res. No hi ha Obames a España, i si n'hi ha cap, és més deutor dels seus lobbys que no pas l'original. De tota manera, gràcies per fer-ho palès, potser és per aquí on hi ha un bri d'esperança :)

kweilan ha dit...

Ja veurem què farem quan ens tirin l'estatut.

Assumpta ha dit...

Avancem sense ell... quan més aviat millor!!

kika ha dit...

definitivament m'agrada molt més aquest que el dels diaris. res a veure. el copiaré també (demà, que avui no puc publicar :-)
tot i que el fet de que fins i tot els diaris (tots) hagin demostrat estar d'acord en una queixa té molt valor. vol dir que estem molt i molt malament. ai!

Asimetrich ha dit...

Coincideixo amb que aquest és millor. Aniria sent hora de despertar, cridar ben alt i deslligar-nos per sempre, com m'agradaria veure aquest moment en vida... :-?

Què bé que hagis tornat, nano.

Anònim ha dit...

P'alante. que los "companys" de vuestra blogosfera dirijan vuestra tan democrática reivindicación. La Constitución es la qué es. Si el Constitucional decide que el estatut es anticonstitucional será por algo (ojo: que a lo mejor dice lo contrario). Si hay que enmendar el Estatut eso será lo que toque. para cambiar la Constitución hay mecanismos que comienzan con tener la mayoría suficiente. Ahhh,, qué no la tenéis??? Pues ese es el problema.
Ejemplo: El Parlament catalán vota un Estatut nuevo (sobre el existente anteriormente) en el que sólo cambia la inclusión de un artículo: "los residentes en el resto de España tienen que hacer reverencias a los residentes en Cataluña como compensación a los sufrimientos pasados durante el franquismo (o por que son bilingües o por cualquier otra cosa)". Se somete a referendum y sale por abrumadora mayoría (vota el 3% y sale el 70% que sí). El PSOE dice, lo que se dice en Cataluña va a misa (claro, hay un tripartito que mantener y ERC puede ser importante en Madrid). Pues ya está, tenemos aprobado un nuevo Estatuto inconstitucional. Claro, nadie puede decir nada porque no hay recurso previo.
Pues nada, lo dicho, p'alante

Xavier ha dit...

Bon començament, no se si bens relaxat, però el que tinc clar es que ets el mateix d’abans.
Nano això es un 10.

Toni En Blanc ha dit...

Completament d'acord. Per cert, benvingut de nou :D

Ferran Porta ha dit...

> De totes formes, ALBERT, l'editorial conjunt de la premsa catalana és una iniciativa excel·lent, més enllà que el text de l'Estatut ens agradi o no. Demostra unitat d'acord en els mínims, i això ja és més del que normalment ens ofereixen al poble els "actors" catalans de tots els àmbits. Sí, benvingut sigui l'editorial conjunt!

> Sí, JOAN, realment fa riure, tot plegat. O plorar, no n'estic segur.

> Jiji... les essències no canvien, FINA. Per sort!

> CLIDICE, saps com interpreto cada passa (en fals) dels "actors" espanyols? Com una empenteta més de Catalunya cap a la seva independència. El dia que deixem de ser espanyols... aquell dia se n'adonaran que ells mateixos ens han empès a la independència.

> KWEILAN, com tants, estic ansiós per conèixer el veredicte del "Constitucional".

> M'hi apunto, ASSUMPTA. Ens hi apuntem molts, segur!

> KIKA, comparteixo amb tu el valor d'aquesta iniciativa de la premsa catalana. És molt important el que han fet. Tinguéssim més actes unitaris com aquest, per part de tots els "actors" catalans, les coses ens anirien d'una altra manera.

> ASIMETRICH, digue'm il·lús, però jo estic convençut que aquest moment que tants somiem, el veurem tots nosaltres.
PS: Gràcies :)

> ANÓNIMO, gracias por dejar tu punto de vista, que obviamente no comparto. Para empezer, el "Constitucional" és un tribunal... ¡politizado!; tanto, que es público cuántos de sus magistrados los ha nombrado el PSOE y cuántos el PP! Partiendo de esta premisa, ¿de verdad te parece justo que un tribunal así pueda decir algo sobre una ley que, por cierto, ha aprobado el parlamento catalán, el español, el pueblo catalán y que incluso ha firmado el rey de España? Respecto a esto último, ¿hemos de suponer que el Rey ha firmado una ley que es contraria a la Constitución??

> Ei XAVIER, com li deia a la FINA, les essències no canvien, hehe...

> Gràcies també a tu, TONI!

Anònim ha dit...

Espero que si el mateix TC se li acut tocar una coma de la altre llei que té en un calaix des de fa 4 anys, el matrimoni homosexual, es generi una revulsa social semblant!!

Anònim ha dit...

Per cert, genial q hagis tornat!!

Anònim ha dit...

Ferrán, esta claro que el Constitucional es un Tribunal (Qué va a ser si no? Un perrito de las praderas?) Los nombramientos se hacen conforme a la Ley. Si los ha nombrado el PSOE, mejor para los defensores del Estatut porque está clara la posición del PSOE. Si los ha nombrado el PP, pues peor. Aún así, si hay dudas sobre la Constitucionalidad del Estatut será por algo, si no no se tardan tres años en dictar sentencia. No hay herida y ya está la venda puesta. Se tensa la cuerda hasta ver hasta donde llega y siempre resulta que es un poco más elástica de lo que parecía en un principio. espero que en el Tribunal no se acojonen con las presiones y ojo: Quizás la sentencia sea positiva para el Estatut y si lo es los del PP tendrán que cerrar lña boquita.

Ferran Porta ha dit...

> ANÓNIMO, lo del tribunal... no entiendo tu comentario; yo he escrito: "... es un tribunal politizado". Claro que es un tribunal, eso lo sabemos todos; tu pregunta "qué va a ser sinó" es innecesaria.

Dicho esto, dices que si hay dudas sobre su constitucionalidad será por algo. Y yo repito la pregunta con la que terminaba mi comentario anterior: ¿hemos de suponer que el rey de España ha firmado una ley no constitucional? Si eso es así, me parece que España tiene un problema más gordo que el "encaje" de catalanes (y vascos).

Sobre las "presiones" que mencionas, refiriéndote al famoso editorial, ¿no te parecen "presiones" todas y cada una de las declaraciones que se han hecho en los últimos tres años sobre este asunto? ¿No te parecen "presiones" todos los editoriales, los artículos de opinión, los comentarios vertidos desde montones de medios? Las presiones se están dando desde hace años, lo que ocurre que a algunos sólo os parecen "presiones" las que no compartís.

Saludos.

Anònim ha dit...

El Rey no decide qué es Constitucional y qué no es Constitucional porque para eso está el Tribunal. Así que él firma la Ley aprobada en el Parlamento (no habría firmado nada que hipotéticamente pueda ser inconstitucional de haber existido recurso previo, claro, las prisas no lo aconsajaban)
Aún así, imaginemos que el Rey está convencido de la Anticonstitucionalidad, qué iba a hacer?? No firmar. ¿Cuántas fotos se habrían quemado? Que habrían dicho Saura, Tardá, Josep Lluis, Laporta y otros insignes demócratas?? Y los cachorritos que recuerdan con melancolía los años "brillantes" de Terra Lliure?
Presiones son todas y de ambos lados, pero yo esperaría a declarar la insumisión hasta que salga la sentencia porque tengo la intuición de que será positiva para el Estatut y entonces, nadie se quejará de esa institución tan rancia como algunas posiciones políticas del extremismo nacionalista.
Lo que nos tiene que entrar en la cabeza es que no todo lo que se aprueba en un Parlamento o por referendum es legal por el mero hecho de haber sido votado. Ejemplo: Subvenciones a empresas (o al cine) que no pasan por las normas de competencia comunitarias

Puji ha dit...

Anónimo, estamos de acuerdo: las reglas del juego són éstas. Però si las reglas del juego llevan al absurdo, no habría que cambiarlas?
Lo que se dice en el texto es que si no hay disposición para cambiar las normas de un Estado que se está convirtiendo en kafkiano, mejor lo mandamos a paseo.

Anònim ha dit...

Si Kafkiano es que haya normas y organismos de rango superior que sirven para proteger el interés general. Viva Kafka!!! Hay disposiciones para cambiar las normas de un Estado, pero esto no es Suiza, un país en el que se puede usar la democracia directa para prohibir la construcción de minaretes con la simple recogida de firmas de un partida de ultraderecha y la correspondiente campaña del miedo. Otro gran ejemplo de que los referendum a menudo nos pueden llevar a cualquier resultado dependiendo del momento.