Quatre cordes per deixar-se portar

Potser se'l pot catalogar com a "nen prodigi". Sí, suposo que sí atenent al seu CV, que va començar a agafar forma quan encara no havia començat la Primària. David Garrett és un reconegut violinista, fill de nordamericana i d'alemany. Amb quatre anys va començar a tocar el violí, amb 13 va ser contractat per una discogràfica especialitzada en música clàssica...
Molts (puristes?) l'acusen de ser un producte, perque Garrett no només toca música clàssica, que també, sino que barreja el seu violí amb arranjaments de música pop, de R&B, fins i tot de rock. Un exemple és la versió de Smooth criminal, que podeu escoltar a sota.
Potser sí que és un "producte", però el seu violí no el toca cap comercial ni cap fabricant, sinó les seves mans. Qui s'atreveix a dir que no en sap?
.
.
.
En aquest vídeo, una curta entrevista a ARTE (D)...
.
.
Four strings to let yourself go
David Garrett was born in Aachen, of German mother and US-born father. He was only four years old when he started to play the violin, and is nowadays a famous musician. Some critizise him because he mixes different styles of music: not only plays Garrett classical music, but also adapts pop, R&B, even rock themes... A bit too much for some purists!
.
Vier Saiten um sich mitreißen zu lassen
David Garrett wurde in Aachen von deutscher Mutter und US-Vater geboren. Mit vier begann Garrett den Geiger zu spielen, Heutzutage ist er ein berühmter Musiker. Obwohl einige critisieren ihn, da er Crossover-Konzerte spielt, steht Garrett unter den besten Violine-spieler der Welt. Hier ist ein Interview mit ihn zu lesen.
Übrigens, am 8. Juni 2010 spielt Garrett in Berlin, wie hier unten man lesen darf:
.
Aufgrund der großartigen Nachfrage nach Auftritten von DAVID GARRETT wird der Geigenvirtuose im Sommer 2010 sein erstes Open-Air in Berlin spielen. Der 28-jährige Violinist wird zusammen mit Band und großem Orchester am 8. Juni 2010 in der Berliner Wuhlheide seine ganz eigene Mischung aus Rock, Pop und Klassik präsentieren. Karten gibt es zum sensationellen Einheitspreis von 38,00 Euro zzgl. Gebühren ab diesen Samstag, 3. Oktober an allen bekannten Vorverkaufsstellen, unter der Tickethotline: 01805-969 000 555 (14ct/min, z.B. Dt. Telekom Mobilfunkpreise können abweichen) sowie unter www.deag.de und www.eventim.de
.
.

20 comentaris:

rits ha dit...

Ja ens havies parlat d'aquest autor, pot ser? o si no, n'he sentit a parlar en algun altre blog.

Tot un artista.

La versió d'smouth criminal és molt bona!

XeXu ha dit...

Doncs sí que la toca el xaval amb el violí, sí. Bona la versió de Smooth criminal.

Lluïsa ha dit...

Per mi, la millor manera de saber si una música m'agrada o no, és escoltant-la amb els ulls tancats per decobrir quin efecte em produeix. I m'ha agradat força!

En aquest cas, si el noi és bo tocant el violí i a més ha trobat la manera d'introduir un instrument, en principi clàssic, a la sonoritat de músiques més actuals i fer que això soni bé, doncs endavant. Combinacions més estranyes s'han vist.

I afegiria que potser als puristes, també els molesta la seva imatge de noi rebel que no s'ajusta a la del músic d'orquestra sinfònica.

Toni ha dit...

M'encanta està gent que fa versions de temes amb estils totalment diferents als fan. Queda molt bé i mola. M'agradat la versió de la cançó de Michael Jackson, però m'ha costat identificar-la... òbviament no sonava gens pareguda.

Clidice ha dit...

si els envejosos volessin ... em sembla fantàstic que es mesclin els instruments clàssics amb la música més actual, si ets bo no té cap importància com ho demostris :)

Deric ha dit...

és boníssim!

Assumpta ha dit...

L'he estat escoltant i m'agrada moltíssim. Tant que he anat a YouTube a buscar-ne més.

Em sembla magnífic que hi hagi interprets més clàssis i d'altres més moderns. La bellesa de la música és la mateixa... és un tresor :-)

Assumpta ha dit...

Per cert, si algú vol veure com va batre el rècord de velocitat tocant el violí, que miri aquí:

http://www.youtube.com/watch?v=NHkX0URELfQ&feature=related

Minut 5.40

Es tracta de tocar "El vol del moscardó" de Nikolai Rimsky-Korsakov el més ràpid possible... i, la veritat és que val la pena!! :-))

Francesca ha dit...

Ei, ja veig que has tornat!... no ha durat gaire el "retir", no? més aviat han estat unes vacances, que sempre van bé.
Benvingut!
M'encanta la versió de la cançó del Michael Jackson... que és molt, tenint en compte que el MJ és el que porto en l'iPod per quan vull animar-me al bus i arribar als llocs amb energia! je, je.

Ferran ha dit...

> RITS, Herr Garrett deu tenir més d'un fan, perque no, jo encara no us n'havia parlat.

> XEXU, podriem dir que "les toca" (les quatre cordes, hehe...)

> LLUÏSA, justa la fusta amb això de l'aspecte físic de Garrett. Es veu que sí, que el seu aspecte que no concorda amb la imatge habitual d'un músic de clàssica, molesta més d'un. Poca feina que tenen alguns.

> HI ha "experiments" musicals afortunats, estic d'acord amb tu, TONI. Versionat no vol dir dolent!

> Ni més ni menys, CLIDICE.

> DERIC, oi que sí?

> Merci pel link, ASSUMPTA. Vaig pensar si posar-lo, quan feia el post. Al final, per no farcir-lo massa no ho vaig fer.
Quina habilitat, el músic, eh?

> FRANCESCA, eren unes vacances, que per cert em feien molta falta.
O sigui que ets una fan de Jackson? Especialment bé, doncs, que t'agradi la versió; als fans normalment no els agraden els "experiments".

Rita ha dit...

I què fa, per exemple, el Ferran Adrià amb la cuina sinó experimentar?

Crec que el que compta és el resultat i és fantàstic. No el coneixia i m'ha encantat!

kweilan ha dit...

No sabia qui era i tb m'ha agradat.

Mireia ha dit...

No ho fa malament , no. Crec que no s'ha de tenir por de les fusions però a mi la veritat és que no m'ha convençut ( sento discrepar amb tothom). M'ha recordat una mica la Vanessa Mae. Us enrecordeu?

Ferran ha dit...

> Sí, RITA, coincideixo: el resultat és molt bò!

> KWEILAN, me n'alegro que l'hagis descobert :)

> Ei MIREIA, Vanessa Mae? Mmmm... el nom no em diu res; me'n vaig a Google!
PS: Discrepa tant com vulguis! :-)

zel ha dit...

Em fas riure, fas pinta d'estar descansat! Bona musica!

Xavier ha dit...

Avui en dia qui no es consideri un producte es per que ja te “marca”, per lo tant….., els puristes ho son de “boquilla”, es molt difícil en un mon tant globalitzat intentar mantindre distancies amb el públic. S’ha acabat que siguin ells qui triïn el seu públic, per sort o per desgracia d’una manera o de altra, sigui assegut en un Liceu o be des de la butaca de casa (encara que no sigui el mateix) podem gaudir de allò que en altres temps era nomes per uns pocs afortunats.

bajoqueta ha dit...

Pos jo no coneixia a este noi...

La veritat és que no es pot dir que toque malament, però hi ha al món de tot evidentment i sempre hi ha algú que critica los que fan los altres.

Ferran ha dit...

> Ho estic, ZEL... més o menys :0

> Cert, XAVIER. De fet, és veritat que, de vegades, alguns "experiments" sonen estrany, d'entrada; però no pel fet de ser "barreges", "experiments", són dolents en sí mateixos. Hi ha molts exemples en aquest sentit.

> D'això va el planeta, BAJOQUETA, malauradament. Sempre hi haurà qui critiqui; per sort, seguirem tenint música per posar alta i no escoltar-nos-els (als crítics) :)

AhSe ha dit...

Producte o no, el tio toca molt be! I like it. :-)

Ferran ha dit...

> Me too, AhSe :-)