Un petit príncep volador

Un angelet, amb cara de despistat, belluga passadís amunt, passadís avall, en aquell espai llarguirut i estret, l'únic on pot esbravar-se com necessita. En un moment donat, els ulls de l'angelet, rosset, cara d'entremeliat però no gaire, dolç, desorientat, topen amb els meus, que se'l miren cofoi de tanta vida, de tanta energia. Els seus ulls dubten, potser també la seva boca, però... "Wo ist Papa?", em pregunta. "On és el pare?".

No sé on és el pare, angelet. No sé qui és ton pare, de fet. Sec a la tercera filera, passadís -com sempre, i l'angelet no se m'havia aparegut voleiant fins aquell moment, així que no hi ha dubte que el pare -i ell fins aleshores, és més enrere. "Da hinten wartet er auf Dich", tot convençut, jo; "t'espera allà al darrera". I l'angelet vola, pel passadís de la màquina que vola, cap on son pare l'espera.

19 comentaris:

Deric ha dit...

de poc que no et surt un fill!

nur ha dit...

Que bonic, Ferran! El Petit Príncep, per cert, hauria de ser un llibre de capçalera. Va bé rellegir-lo de tant en tant, perquè conté molta saviesa i ens fa veure coses que, d'una altra manera, no percebríem.

Un bon consell per a aquestes festes :)

Jesús M. Tibau ha dit...

un bonic conte de Nadal?

Cris ha dit...

Que maco el que has escrit Ferran, tot i que l'alemany em sona a xinès, cap a on volàveu??? Bon reste de Festes :)

Albert B. i R. ha dit...

El conte de referència de quan érem petits i que dubto que ningú no hagi llegit.

XeXu ha dit...

Una trobada molt agradable. La canalla ens alegren la vida.

Mireia ha dit...

Així que tornes a ser a Berlin( així m'ho xiva el contador de vistes). Els nens són genials, fan riure molt.
El Petit Princep és un llibre que m'encanta i l'únic que rellegeixo tot sovint

Assumpta ha dit...

Quin angelet més dolç :-) Et deu haver vist cara de bona persona per preguntar-te quelcom tan importantíssim com on era el pare! :-))

kweilan ha dit...

Molt bonic!

zel ha dit...

Pobrissó...i jo, veus? mai havia pensat en el pare del petit príncep...sort que hi ha qui mostra sensibilitat....


petonassos!

Ferran ha dit...

> AMICS, me n'adono que el text pot portar a confusió. Veureu: la història és verídica, em va passar ahir a l'avió amb què pujava a Berlin. El nen se'm va quedar palplantat al costat, al passadís; mirava com perdut i de sobte m'ho va preguntar: "Wo ist Papa?" ("On és el pare?"). I li vaig dir el que explico en el post.

Semblava un angelet, un... sí, un petit príncep, i d'aquí la foto que acompanya l'entrada :-)

"El papa t'espera allà al darrera"!

Assumpta ha dit...

Ah, jo vaig entendre bé el que explicaves ;-) però enlloc de situar-ho a un avió ho vaig situar a un cinema o teatre, quan encara no ha començat l'obra i els llums són oberts...

Un petit que corre amunt i avall del passadís (i que a tu la seva carona dolça et fa pensar en un angelet o en el petit príncep) el nen es troba perdut i, amb tota la seva ingenuïtat et pregunta on és el seu pare i tu, amb lògica, com saps que el nen no ha vingut de més endavant que tu, doncs el dirigeixes cap a la part del darrera dient-li amb de manera tranquil•litzadora "el papa t'espera..." :-))

glamboy69 ha dit...

Aquest conte el tinc taaaan trillat dels meus llargs anys al esplai q es veure la seva protada i ja m'agafa de tot!

mia ha dit...

Ja m'agradaria a mi veure les coses com les veuen els nens!
Encantador, El Petit princep...

Ferran ha dit...

> ASSUMPTA, va ser el "momentazo tendra" del viatge; què mono era l'àngelet, amb aquella carona de "tic perdut!" :)

> Ai GLAMBOY, el Petit príncep mai estarà prou trillat per mi, per més anys que passin i més que me'l rellegeixi.

> Hola MIA, willkommen bei In varietate concordia ;)
Sí que seria maco poder-ho fer. La inocència (malauradament perduda amb els anys) ajuda a veure les coses d'una manera molt més senzilla de com les veiem els adults, oi?

Gràcies a tots!

Assumpta ha dit...

T'imagines que un altre dia el tornes a veure i es recorda de tu? ;-)

Asimetrich ha dit...

Que macos aquests crios ... això sí, una estoneta i després que marxin amb el papa unes files més enrere... :-)

Natxo Rovira ha dit...

Com sempre, la imatge del 'Petit Princep', m'ha fet aturar...
què bonic el que has escrit, Ferran, i quantes coses han ressonat dins meu amb el teu angelet... i de sobte, miro el post següent i comprovo que parla de Budapest...

Avui que he decidit tornar a passar per aquest, el teu espai, em fa l'efecte que el meu angelet també hi volta...

T'envio una abraçada plena d'afecte, sense gens de tristesa, al contrari, ara aquestes coses em fan somriure per dins, ple de calidesa...

Ferran ha dit...

> ASSUMPTA, això sí que seria casualitaaaaat! :)

> Hehe, ja veig que tu ets dels meus, ASIMETRICH: els nens, molt monos tots, però una estoneta i cap a casa seu! :-)

> Ostres, NATXO, és veritat això del post que parla de Budapest; quina casualitat, que parlo d'un angelet i just en el post anterior... aquella ciutat.
Em fa molt content llegir que no t'entristeix una lectura com aquesta. Suposo que allò que tants cops hem comentat en els nostres mails, del temps, de deixar que aprenguem a valorar el que hem tingut, que això no ens ho treurà mai ningú, ... Sigui quin estigui sent el camí del teu procés, me n'alegro molt de llegir-te amb aquest tò de (certa) alegria. Molt.
Una forta abraçada.