Barcelona, a Alemanya (i 2)

Pel plató va córrer pa amb tomàquet i també unes quantes Moritz. Sí, el programa va ser "lleuger", i d'això es tractava; no de disseccionar la ciutat amb bisturí, les seves circumstàncies històriques i polítiques i les seves aspiracions com a capital d'una nació, sinó d'explicar, amb algunes pinzellades, el seu dia a dia. Als tòpics s'hi va fer referència de bon començament: els tardans horaris dels nostres àpats, el soroll (amb referència inclosa a les recents sentències judicials, fins i tot de presó, per contaminació acústica, ...). De "grans temes" n'hi va haver tres o quatre, introduïts cadascún d'ells per un vídeo explicatiu: el menjar, que va servir per parlar, com no!, d'en Ferran Adrià (quina mandra, les "deconstruccions" culinàries!); també l'arquitectura/el Modernisme i, en general, els grans canvis generats gràcies als Jocs del '92, i la llengua.

El tracte que es va donar a aquesta última qüestió em va sorprendre, en positiu. Malgrat el que pugui semblar, ja he explicat algún cop que els alemanys tendeixen a "no entendre" gaire la qüestió de la pluralitat lingüística. Vaja, que ser republicans i federals no els fa especialment sensibles al tema. En aquesta ocasió, però, el presentador semblava encantat d'aprendre coses sobre el present i la història del català, aspectes aquests que es van explicar a l'audiència amb un mini reportatge. Per cert, el vídeo hauria produït urticària a no poc veïns, quan es va explicar el caràcter de Vorbild ("model") del Tirant lo Blanc, respecte a l'obra suprema de les lletres castellanes, Don Quijote. És una cosa sabuda, però...


Una de les preguntes que el moderador va dirigir als convidats, especialment al delegat del govern, va ser "Perquè és tan important defensar la identitat catalana?". Una mostra, segurament sense malícia, que els ciutadans d'una nació amb estat no entenen les aspiracions dels ciutadans de les nacions sense estat, que l'únic que pretenen és assolir el mateix status que ells. "Perquè és tan important defensar la identitat catalana", Sr. presentador? Que li sembla si li responc que perque té el mateix dret a existir que l'alemanya, per exemple, cosa que no passarà si els catalans no la "defensem"? -Però ja dic, no li suposo malícia sinó desconeixement i, també, poca "empatia nacional" (concepte que m'acabo d'inventar, i m'agrada com sona, tu!).


Acabo. Malgrat emetre's per un dels canals "autonòmics" alemanys, el programa es va poder veure a tot el país. Això és el que passa quan, a diferència del cas espanyol, el govern central (federal, a Alemanya) té l'interès de promoure el coneixement entre els diferents territoris que integren el país. Una manera de fer-ho és permetent l'emissió a tot l'estat de tots els canals "territorials". A Espanya (i a Catalunya, no us penseu), molts encara no ho entenen, això.

Nota de darrera hora: el programa va tenir una quota del 3,2% segons m'han informat de la pròpia SWR (1.04.2009)

Barcelona, in Germany (2/2)

As I very recently explained, Barcelona was the topic of a German tv station programme. Three guests explained quite a lot about the city and its people. With the help of short videos, which briefly introduced each topic, the audience had the chance to learn not little about the Catalan capital city. And even taste it!, for some slices of bread with tomato, one of the most typical Catalan products, along with some bottles of a very famous made-in-Barcelona beer, Moritz, were distributed on the studio.

I found the programme interesting; although practically no issues were discussed in a deep way, the audience had the chance to get a good idea of my hometown.

According to the information that I just got from SWR (1.04.2009), the programme had an audience of 3,2%.

Barcelona, in Deutschland (2/2)

Vor kurz habe ich darüber geschrieben: am letzten Samstag war Barcelona das Thema einer vom SWR ausgestrahlteten Sendung. Mit der Hilfe von verschiedenen kleinen Videos, drei Gäste haben über die Stadt gesprochen, übers typischen Essen -natürlich über Ferran Adrià, der beruhmte Koch; über Architektur und der Jugendstil; natürlich auch übers Barça, der Fußballklub meiner Stadt...

Fast kein Thema wurde gründlich behandelt, aber trotzdem hat das Publikum zweifellos die Gelegenheit gehabt, Barcelona ziemlich besser kennenzulernen.

SWR hat mir Heute (1.04.2009) informiert, dass die Sendung eine TV-Quote von 3,2% hatte.

Temps d'estiu

Aquesta pròxima matinada, diumenge 29 de març, haurem d'avançar els rellotges una hora. A les dues de la matinada seran les tres.

.

Summer time

Most of Europe will move their clocks forward by one hour when they start daylight saving time on Sunday, March 29, 2009.

.

Sommerzeit

Am Sonntag ist die Nacht kürzer: Um 2.00 Uhr werden die Uhren um eine Stunde vorgestellt.

.

Per a qui tingui interès a saber una mica més sobre el canvi d'hora (i de passada practicar una mica d'anglès), aquí en teniu un petit apunt:

.

Brief Daylight Saving History
Daylight saving time was used in some countries, such as Germany, Ireland and the United Kingdom, during World War I. Many countries abandoned daylight saving time after the war, but over the years it has re-emerged within Europe. Many European countries had different daylight saving practices during the 1980s and this affected transport schedules and communications issues, especially for businesses, across Europe.
The European Union (EU) standardized an EU-wide daylight saving time for consistency to apply across Europe in 1996. The EU daylight saving schedule is annually scheduled from the last Sunday of March through the last Sunday of October. An EU directive was also issued on daylight saving arrangements in 2000. This directive stated that summer time arrangements maintained for the past 20 years would be renewed for an unspecified period. It also noted that the last Sundays of March and October would be the dates definitively adopted for the daylight saving schedule among EU countries.
Daylight saving time across Europe will end on Sunday, October 25, 2009, when clocks are set back one hour.

.

Source: http://www.timeanddate.com/news/time/europe-dst-starts-march-29-2009.html

.

Barcelona, a Alemanya

Si teniu televisió per satèl·lit (si no sou a Alemanya) o bé internet, us pot interessar saber que aquest dissabte 28 la cadena SWR dedica una hora i mitja a Barcelona. El programa, SamstagAbend, començarà a les 20.15h., just després del principal Telenotícies del país, i tindrà com a convidats Claudia Schneider, mezzosoprano i arquitecta (peaso combinació!), Thomas Schneider, corresponsal de la televisió pública a Madrid (ai!), i Martí Estruch, delegat de la Generalitat a Berlin.

.

Per saber-ne més, aquí podeu llegir la nota que l'emisora ha penjat al seu web. El programa es pot seguir en directe a través de Zattoo (és fàcil d'instal·lar, però no sé si és gratis). Els responsables de la SWR, a qui els ho vaig preguntar, em van dir que no emeten el programa (cap programa, de fet) en streaming a través del seu web. Llàstima.

.

Fa un any i mig, ARTE va dedicar una "Nit temàtica" a Catalunya. El programa va ser molt interessant i, segur, va ajudar els espectadors que no coneixen prou les peculiars circumstàncies del nostre país, a situar-lo tant des d'un punt de vista històric, com cultural, social i polític. Tan de bò el programa de la SWR tingui el mateix efecte beneficiós. Com a mínim, permetrà apropar Barcelona i la seva realitat catalana, novament, als 100 milions d'espectadors germanoparlants d'Europa. Pas mal!

.

Barcelona, in Germany

On March 28th, the weekly talkshow SamstagAbend, that broadcasts every Saturday on German SWR, will dedicate 1.30h to Barcelona. The guests will be Claudia Schneider, mezzosoprano and architect; Thomas Schneider, Madrid correspondent of the German public corporation and Martí Estruch, Delegate of the Catalan government in Berlin.

In case you do not live in Germany but feel like practising your knowledge of the German language and, at the same time, learn a bit more about Barcelona and Catalonia, check Zattoo. You can watch the programme live, on SWR.

.

Barcelona, in Deutschland

An diesem Samstag sendet SWR einen SamstagAbend über Barcelona. Das Programm fängt um 20.15 Uhr an, genau nach dem Tagesschau. Gäste werden Claudia Schneider, Mezzosopranistin und Architektin; Thomas Schneider, Madrid-Korrespondent der ARD und Martí Estruch, Vertreter der katalanischen Regierung in Berlin.

Weiter über die Sendung kann hier gelesen werden.

.

El conflicte (1)

Ja ho deia, la Lloll, que vivim en un món de mones. Malauradament, moltes semblen ocupar càrrecs d'alta responsabilitat política. Prova d'això n'és, entre d'altres, l'inacabable, l'esgotador conflicte entre Israel i Palestina, que continua provocant morts, ferits, desplaçats i atemorits dècades després d'haver-se iniciat. En dos posts resumiré l'origen i l'estat actual de la qüestió. Una tasca feixuga, perquè un blog no és un llibre, però "només" aspiro a facilitar una mica la comprensió del procés històric del conflicte, exposant-ne els fets més destacats dels últims 100 anys i escaig.
.
Començo a finals del segle XIX. Entre 1881 i 1914 tenen lloc dues grans onades migratòries de jueus cap a l'aleshores Palestina (aquí podeu veure'n l'extensió en aquells moments), amb la intenció d'establir-se a la terra promesa. Ai, que comencem malament...
Al 1896, Theodor Herzl publica "L'estat dels jueus", pel qual és considerat el pare del sionisme polític. D'alguna manera, el llibre posa les bases del que hauria de ser el futur estat d'Israel. Curiós perquè Herzl, un periodista jueu austro-hongarès, ni parlava hebreu ni pràcticament mai va trepitjar la "terra promesa". De fet, pobre, no va tenir temps perquè va morir amb 44 anys.
.
Acabada la Primera Guerra Mundial (1918) s'inicia la desintegració de l'imperi otomà, fet a partir del qual els britànics reben un mandat internacional per administrar Palestina, fins llavors part d'aquell imperi. Segons aquest mandat, allà s'hi haurà de construir la "casa dels jueus", per dir-ho d'alguna manera, deixant clar que ni els drets de les comunitats no jueves preexistents, ni tampoc els dels jueus que s'hi vagin instal·lant, provinents de tot el món, no podran resultar perjudicats. Naïf, el mandat? Vist en perspectiva temporal, és prou evident que sí...
.
Al llarg dels anys '20 i '30 es produeixen tres grans moviments migratoris més, cap a la Palestina de mandat britànic, especialment a mesura que els nazis es van enfortint a Europa (Hitler arriba a la cancelleria de Berlin el 1933). Les dues últimes d'aquestes grans onades no respecten les "quotes" pactades, que limitaven el número de jueus que podien establir-se anualment a Palestina. De resultes d'aquestes cinc "onades" migratòries totals, la població jueva de Palestina arriba al 35% al final de la Segona Guerra Mundial (1945).
.
Al 1947 els britànics, farts, anuncien que renuncien al mandat internacional; aquell mateix any, l'ONU aprova el pla de partició de Palestina en dos estats, un jueu i un altre àrab; els jueus l'accepten, els àrabs, no. Així les coses, els primers declaren la independència unilateral del seu territori, Israel (1948), decisió que provoca, 24 hores després, una declaració de guerra per part de cinc estats àrabs. Aquella guerra durarà un any. Un cop acabada, els israelians li donaran el nom de "guerra de la independència" mentre que pels palestins haurà estat una "catàstrofe" (sic)...
.
És prou densa la cosa, oi? En una segona part resumiré l'evolució de la qüestió des d'aquest punt, un cop acabada la guerra àrabo-israeliana del '48, fins a l'actualitat. Avui dia, any 2009, els palestins continuen putejats a la seva terra, i els israelians menjant-se cotxes bomba de tant en tant. Més enllà de responsabilitats, que per suposat n'hi ha, no em direu que tants anys sense que ningú hagi estat capaç de trobar una solució al conflicte, no és una prova evident que les mones han pres el control de la situació política...
.
The conflict (1)
This is about the Israel-Palestine conflict, which started decades ago and is still going on. To write such an article is a very tough task, no doubt about it, but nonetheless I tried to summarize, in Catalan, the evolution of the conflict by starting in its origins. The first question is, of course, for what reasons did the conflict start...
Back in the late 19th century, big migration waves of jews take place to Palestine, then a vast territory which was part of the Ottoman Empire. Plus, Theodor Herzl, an Austro-Hungarian journalist, publishes in 1896 "The Jewish State"; this book stablished the basic lines of a future Israeli state.
When the Ottoman empire fell, in the last part of the 1910s, the League of Nations granted the UK a mandate over the Palestine, according to which, all should be done to guarantee the future construction of a "home for the Jews", so to say, in part of this territory. Of course, the right of the Palestines were to be protected, just like those of the future Jew colonny.
New, bigger migration waves took place during the 1920s and 1930s, especially after the nazis took power in Germany.
In 1947, the British government withdrew from commitment to the Mandate of Palestine, stating it was unable to arrive at a solution acceptable to both Arabs and Jews. One year later, the jewish part of Palestine declared its independence, and right after this happened, five Arab nations invaded Israel. A one-year lasting war followed, after which Israel was admitted as a member of the U.N.
.
This is of course a very short summary, which simply aims at giving the main keys of the conflict. In order to understand where current events come from, it is indispensable to know where do we actually come from.
.
Der Konflikt (1)
Dieser Beitrag geht um den endlosen Konflikt zwischen Palästina und Israel, der vor Jahrzehnten anfing. Die Quelle dieser deutschen Version lautet http://krisen-und-konflikte.de/palaestina/geschich.htm
.
Als im Jahre 1948 die Republik Israel ausgerufen wurde, begann zwischen den Juden, deren Geschichte einst in diesem Territorium begonnen hatte und die nun nach den grauenvollen Erlebnissen der jüngsten Vergangenheit eine neue Heimat finden und einen jüdischen Staat gemeinsam aufbauen wollten, und den dort bereits seit über tausend Jahren ansässigen Palästinensern ein Krieg, der bis heute immer wieder aufflammt.
.
Palästina, das 1918 von Großbritannien erobert worden war und das Gebiet des heutigen Israel und des heutigen Jordanien bezeichnet, sollte nach Wunsch des Britischen Empire aus einem arabischen und in einen jüdischen Teil bestehen. Der Plan sah vor, dass Israel ebenfalls in mehrere Zonen aufgeteilt werden sollte; die Hauptstadt Jerusalem in einen jüdischen und einen kleineren, arabischen Teil im Osten der Stadt.
Die Briten dachten offenbar nicht an die Konsequenzen, die ihr Plan mit sich bringen würde:
Die Palästinenser befürchteten verständlicherweise, vertrieben und ihres Landes beraubt zu werden.
.
Bei der UN-Abstimmung zur Durchsetzung des britischen Plans für den Ausruf des Staates Israel kam es zu folgendem Ergebnis:
Obwohl die Palästinenser Unterstützung von Ägypten, Transjordanien, Syrien, dem Irak und dem Libanon, zusammen mit etlichen anderen Parteien der Arabischen Liga erhielten, setzten sich die Briten - die sich übrigens bei der UNO-Abstimmung ihrem eigenem Vorschlag enthielten - mit Hilfe der Vereinigten Staaten von Amerika und der Sowjetunion erfolgreich durch. Durch die geplanten Umsiedlungsprojekte spitzte sich die sowieso schon gespannte Lage zwischen den beiden Völkern gefährlich zu. Es ging jetzt nicht mehr nur um Besitz, sondern auch um religiöse und ethnische Konflikte, die im offenen Krieg gipfelten.
.
In einem zweiten Beitrag erzähle ich die Geschichte des Konflikts vom diesem Punkt aus. Bald!
.

Bonica melodia ("Schöne Melodie")

Gerhard Schöne és un dels cantautors més coneguts d'Alemanya, apreciat especialment en el seu est natal, a l'altra banda del "teló d'acer", que li'n deien. Les seves cançons parlen de soledat, del pas del temps, de racons, ... de sentiments. La providència (i la caiguda del mur, més que res) va voler que Schöne fos l'últim ciutadà de l'antiga RDA a rebre el Nationalpreis der DDR, el Premi Nacional que es lliurava cada 7 d'octubre -Dia de la República- a personalitats est-alemanyes de diferents àmbits. Un mes després d'aquell lliurament, el mur s'esquerdava per sempre. Potser la música de Schöne hi va tenir alguna cosa a veure, qui sap...

La cançó es titula Die Alte auf der Schaukel: un gronxador, una néta... i una àvia que torna a sentir-se nena ("Ja komm und gib mir Schwung, ... dann werd' ich wieder jung; vina i dóna'm impuls, ... i tornaré a ser jove).

.

.

Nice melody ("Schöne Melodie")

Gerhard Schöne is a quite famous est-German singer-songwriter. He sings about loneliness, the past, his favourite spots... about feelings. Despite his criticism to the government of the former German Democratic Republic, he was granted the Nationalpreis der DDR, the National Prize which was delivered annually, every 7 of October, to local personalities from various spheres. Just one month after the ceremony of delivery had taken place, the Berlin Wall started to crack. Maybe Schöne's songs had something to do with that...

Die Alte auf der Schaukel ("The old woman on the swing") is one of his most heard themes.

.

Schöne Melodie

Gerhard Schöne kennt wohl jeder in Deutschland, besonders im Osten, wo er 1952 zur Welt kam. Ihn lernte ich 2005 in Dresden kennen, als meine damalige Deutschlehrerin des Goethe Instituts, "Unterm Dach", eine seiner schönsten Lieder, uns im Unterricht hören liess. Seitdem habe ich mich daran gefreut, die Musik von Schöne zu geniessen.

Das heutige Thema heisst "Die Alte auf der Schaukel", das 1985 in die Öffentlichkeit kam.

.

.

Ein Mädchen auf´m Spielplatz, ´ne alte Frau am Rand.

Die Alte schluckt Tabletten und die Kleine spielt im Sand.

Dann geht das Mädchen schaukeln, es sieht die Frau und ruft:

Das musst du auch mal ausprobieren, wir fliegen durch die Luft!

Oma willst du schaukeln, dann gebe ich dir Schwung.

Ja komm und gib mir Schwung mein Herz, dann werd ich wieder jung!

.

Die Alte schaukelt zaghaft. Die kleine schiebt sie an.

Wenn jetzt nur nicht die Kette reißt. Was da passieren kann!

Wenn jetzt nur niemand zusieht. Ihr ist nicht wohl dabei.

Die denken doch ich bin verrückt und hol´n die Polizei.

Oma willst du schaukeln, dann gebe ich dir Schwung.

Ja komm und gib mir Schwung mein Herz, dann werd ich wieder jung!

.

Sie denkt an ihren Kreislauf, dann kommt ihr in den Sinn:

Mein Gott, wie lang ist das her, dass ich geschaukelt bin?

Das war doch auf dem Rummel, in einem weißen Schwan

mit diesem tätowierten Herrn, der Himmelte mich an!

Oma willst du schaukeln, dann gebe ich dir Schwung.

Ja komm und gib mir Schwung mein Herz, dann werd ich wieder jung!

.

Sie sieht die Wolken schwanken. Das Alter fliegt dahin.

Dahin der Arztneigeruch, das ziehen in den Knien.

Sie lacht aus voller Kehle, sie singt und schämt sich nicht.

Sie ist ein kleines Mädchen jetzt mit Falten im Gesicht.

Oma willst du schaukeln, dann gebe ich dir Schwung.

Ja komm und gib mir Schwung mein Herz, dann werd ich wieder jung!
.

Pel davant i pel darrera

Les matrícules dels vehicles diuen molt del model polític d'un país. Des del setembre de 2000, a l'estat espanyol regeixen unes matrícules que, per primer cop en la història de l'automoció espanyola, no donen cap informació de la procedència "local" del vehicle. Amb el primer cotxe que va circular per les carreteres de l'estat, i d'això ja en fa dies, es va encetar una sèrie que començava amb la inicial de la província. Aquest sistema va estar vigent, també, durant la llarga dictadura franquista.


L'any 2000, la majoria absoluta del PP va trastocar els plans que fins aquell mes de març hi havia als despatxos del ministeri de l'interior espanyol: la sèrie vigent en aquell moment (tipus GI-2254-BN), era a punt d'arribar al seu final, a Madrid. El projecte de substitució preveia eliminar el distintiu provincial i encetar un model com l'actualment en vigor, de quatre números i tres lletres, i inclouria també una referència "autonòmica" a la banda dreta de la placa (CAT, a Catalunya). Com dic, tan bon punt Aznar va aconseguir aquell malson de majoria, els seus plans pro-una, grande y libre es van posar en marxa: el PP descartava el distintiu autonòmic i tot l'estat passava a tenir el mateix, uniforme model. Tots els partits presents al Congrés espanyol van votar en contra d'aquesta mesura, tret òbviament del PP, però la majoria absoluta dels conservadors va convertir aquella unitat en inútil. Allò que ni Franco no havia fet, Aznar ho va considerar necessari, una passa més en el procés d'espanyolització de les "províncies rebels", deuria pensar.
Quan el PSOE va tornar al govern, l'any 2004, alguns il·lusos vam pensar que Zapatero modificaria la llei per permetre la inclusió d'un distintiu "local"; la realitat, però, és tossuda i un cop més es feia palès que, en "qüestions d'estat", PP i PSOE van a una. No només no s'ha modificat el model vigent des de fa més de vuit anys, sinó que també els socialistes han esgrimit aquell argument ridícul de les "dificultats per revendre un vehicle matriculat a Catalunya, per exemple, a Madrid". Com si no fos possible canviar la placa, com es fa en altres països!

El fet és, doncs, que mentre uns i altres s'omplen la boca parlant de pluralitat, els vehicles matriculats a l'estat espanyol duen plaques uniformes (i avorrides!), a diferència del que passa a països com Alemanya, Àustria, Itàlia, Suïssa o, fins i tot... la centralista França! Allà, a l'hexagon, la placa inclou el número del departament on el vehicle ha estat matriculat (a dalt, el 27 que correspon a l'Eure). Així seguirà sent també a partir del 15 d'abril, quan els francesos estrenaran nou model de matrícula, idèntic al vigent a Itàlia i que admet la possibilitat l'incloure el departament/província d'origen.

El cas d'Alemanya és el d'una república federal, que ho és no només en el nom sinó també en els fets; i per suposat a les matrícules dels vehicles. Les plaques alemanyes contenen més informació que una guia de telèfons, gairebé! D'esquerra a dreta mostren el codi de la ciutat (en aquest cas, KA correspon a Karlsruhe), i una combinació de lletres i números sense cap significat. Entremig, una enganxina que correspon a la ITV actual, i que per tant es canvia cada cop que el vehicle passa la revisió obligatòria, i a sota l'escut del Land on està situada la ciutat de matriculació (en aquest cas, Baden-Württemberg). "Una mica" diferent del cas espanyol, oi?

És obvi que si a Espanya no es vol autoritzar un model que doni més informació que l'actual, és només per una qüestió política, de forma d'entendre l'estat, que, repeteixo, els socialistes comparteixen amb els conservadors mentre s'entestin a no demostrar el contrari. Digui el que digui el PSOE de Catalunya, a Espanya la diversitat fa grima. També als "progressistes".

Front and rear
Car plates are much more than a combination of figures and letters. They often show what kind of a state the vehicle belongs to. For example, plates in federal countries such like the US, Germany or Austria show an initial, or the whole name, of the states they are formed by. On the contrary, other countries make common plates for the whole territory, not showing the city/province/state of origin. This is the case of Spain, since the old patter was changed back in 2000.
The government of the right-wing Partido Popular, which in March of that year had achieved an absolute majority, decided to introduce the new standard plates. They incorporated the flag of the European Union (just like all other EU-members were doing on those years) and removed the provincial inicial. So, a plate that existed until that moment, B-3994-VZ, "belonged" to Barcelona. Once Aznar's party got the majority, they tried to set their own model of state in Spain, which was (and still is) a centralized one. The idea of territories like Catalonia and the Basque Country having their own symbols on the plates simply disliked the prople of the Partido Popular. According to their thinking, Spain equals Castillian Spanish, flamenco, bullfighting and, of course, Madrid; for the conservatives, Catalan and Basque languages and, in general, any other symbols -but especially those of Basque or Catalan origin- different from the ones I just mentioned, are a threat to the unity of the country. So weird, but that's the way it is.

Also weird is the fact that not only the conservatives have this excluding point of view: the socialists, currently ruling the country, differ from the right in economical, social and, in general, all political issues... except those regarding the pattern of the state. Only, yes, the socialist smile more and look nicer than their opponents, but they actually have the same patter of state in mind. One proof of this is they have not changed the standard, uniform license plates to incorporate a "regional" symbol. They also fear this might break up Spain, I guess...

Vorne und hinten
Dieser Beitrag beschäftigt sich mit Kfz-Kennzeichen, wie es ganz leicht zu erkennen ist ;-)
Bis September 2000 zeichten die Nummernschilde spanischer Autos, nicht nur eine aleatorische Kombination von Ziffern und Buchstaben, sondern auch die Initiale der Provinz, wo ein Fahrzeug angemeldet war. Dementsprechend war z.B. ein Modell aus Barcelona B-3994-MV oder eins aus Girona GI-0882-BG.
Nach der März 2000 Wahl, wo die Konservativen die Wahlen mit absoluten Mehrheit gewonnen haben, sind dir Kfz-Kennzeichen erstmalig seit fast 100 Jahre komplett verändert: die Initiale der Provinz ist entgenommen, und dadurch war die Herkunft des Autos und seines Fahrers nicht mehr zu erkennen. Das war keine "praktische" Maßnahme, sondern die Applikation einer politischen Philosophie: Spanien ist eine einzige, gleichförmige Realität, und solche Symbole wie CAT (für Katalonien), oder EUS (für Baskenland) auf spanischer Nummernschilder, könnten ein Gefahr für diese Einheit werden. Leider teilen diese pathetische Philosophie sowohl die Konservativen (PP) als auch die Sozialisten (PSOE), die seit fünf Jahren in der Regierung sind; trotzdem haben sie beschlossen, die gleichmäßige Kfz-Kennzeichen zu halten.

Pensions electorals

Ja he explicat algún cop que les "formes polítiques" són força diferents, a Alemanya, en comparació amb Catalunya i, sobretot, l'estat espanyol. Clar que, de fet, això no és cap sorpresa: la societat alemanya té uns valors que no són ben bé els mateixos que els de la pell de brau on, per ara, estem obligats a pagar impostos; aquesta pell de brau on el campi qui pugui acostuma a ser el pa nostre de cada dia (que ho preguntin al PP i al PSOE, que no deixen de jugar al pilla pilla mentre la crisi fabrica aturats per segons).

Tot i això, hi ha tics que semblen no diferir gaire. Una prova n'és el fet que, en ple any electoral a Alemanya (al setembre hi ha eleccions al Bundestag), l'actual govern de coalició ha decidit donar llum verda a l'augment de les pensions més important dels últims anys. Casualitat? No, és clar: fins i tot la moral alemanya és capaç de vendre's per uns quants vots de més. Per si les raons d'aquesta d'altra banda feliç mesura no fossin prou òbvies, es dóna la circumstància que l'any 2002, quan hi va haver una altra important pujada de les pensions... també va ser any electoral.

.

Un aspecte interessant és que gairebé 20 anys després de la caiguda del mur, l'est i l'oest d'Alemanya continuen sent, en molts sentits, dos països diferents. Prova d'això n'és, en relació amb la informació sobre les pensions, que els augments encara difereixen a banda i banda de l'antic mur. Això és perque ni els sous, ni els preus, ni tampoc els serveis són, encara avui, els mateixos a Berlin o Leipzig (est), que a Dortmund o Bonn (oest). La pujada de les pensions, que serà efectiva amb data 1 de juliol, serà del 2,41% a l'oest i del 3,38 a l'est, amb la intenció d'anar apropant, a poc a poc, les condicions de vida a un costat i altre del país.

.

Retirement pension

This post refers to a political issue. In this electoral year in Germany, the authorities have decided to raise the pensions of the about 20M retired in the country. The news is that this rise will be quite superior to those in the past years. Odd, or the usual political thing?

I always claim that politicians -in general terms- do have different attitudes in Germany, in comparison to Catalonia and, especially, the whole of viva-la-vida Spain. In my opinion this has to do with the moral, with how people behave in society, here and there. Whilst in Spain, political corruption seems to be almost a terrible plague, I don't think it is so, exactly, in Germany.

This vision of how politics must be handled varies from one place to another. And this also has to do with such electoral measures, which in Spain are absolutely normal and in Germany... too?

.

Renten steigen im Wahljahr deutlich
Die rund 20 Millionen Rentner in Deutschland können im Jahr der Bundestagswahl mit einer kräftigen Erhöhung ihrer Altersbezüge rechnen. Bundesarbeitsminister Olaf Scholz (SPD) kündigte in Berlin an, dass die Renten zum 1. Juli dieses Jahres im Westen um 2,41 Prozent und im Osten um 3,38 Prozent angehoben werden.
Von der Erhöhung profitieren laut Scholz auch die rund 7,6 Millionen Bürger, die Arbeitslosengeld II und Grundsicherung im Alter beziehungsweise Sozialhilfe erhalten. Der Eckregelsatz steigt von 351 Euro monatlich auf 359 Euro.

Mehr dazu unter (und Quelle) http://www.tagesschau.de/renten100.html

.

Tercera edició dels Jocs Florals del Katalanischer Salon e.V.

A molts us agrada escriure. Aquest cop, a més del fet de participar en un certamen organitzat per catalans a Berlin, hi ha l'incentiu del premi en metàl·lic. Animeu-vos, preneu-hi part!

El Katalanischer Salon e.V. – Casal Català de Berlín – convoca la tercera edició dels “Jocs Florals” en llengua catalana en els gèneres:

1. Narració curta per a estudiants i ex-estudiants d’universitats alemanyes, la llengua materna dels quals no sigui la catalana.
2. Poesia per a estudiants i ex-estudiants d’universitats alemanyes, la llengua materna dels quals no sigui la catalana.
3. Narració curta per a participants de llengua materna catalana.
4. Poesia per participants de llengua materna catalana.

B A S E S

1. Els treballs s’han d’ escriure en llengua catalana i són de tema lliure. Els textos no han d’haver estat publicats abans ni haver participat en altres certàmens.
2. Es podrà participar amb un màxim d’un treball per autor i gènere.
3. Els textos tindran les següents característiques:

● Narració curta:
Màxim de quatre pàgines DIN A4 escrites per una cara
Tipus de lletra: Arial 12
Marges de 2,5 cm i espai entre línies d’1,5 cm

● Poesia
Màxim de dues pàgines DIN A4 escrites per una cara a doble espai
Tipus de lletra: Arial 12

4. El termini de presentació d’originals finalitza el 15 d’abril de 2009 a les 20.00 hores.
5. Els treballs s’hauran d’enviar a la adreça electrònica: jocs_florals_kasal@hotmail.com
6. A l’assumpte del correu electrònic haurà de constar la paraula “kasal”, el gènere del treball (“poesia”, “narració”, “poesia-estudiant” o “narració-estudiant”) i el pseudònim de l’autor.
7. En l’espai reservat per al text del correu electrònic hi constaran les dades personals de l’autor: nom i cognom, adreça, edat i número de telèfon.
8. Els treballs s’adjuntaran en forma d’annex “Word” (.doc)
9. Els treballs hauran de portar títol i s’hauran de signar amb el pseudònim de l’autor.

P R E M I S

A cadascuna de les quatre categories s’atorgarà un primer premi consistent en CENT EUROS (100,00 EUR) i un lot de llibres. L’import del premi es transferirà al compte bancari del guanyador. En el cas que per causa de la transferència es carreguin despeses bancàries, llur import es descomptarà del premi.

MEMBRES DEL JURAT

El Jurat el formen els membres del “Katalanischer Salon e.V.”: Núria Tusell, Ester Sala i Xavier Coines.

ALTRES INFORMACIONS

Després de rebre el correu electrònic, n’Eva Pruneda, membre del “Katalanischer Salon e. V.”, en confirmarà la recepció i farà arribar el treball als membres del jurat, que només rebran l’assumpte del correu electrònic i l’annex adjunt. Així es garantirà l’anonimitat dels autors. El nom dels guanyadors es farà públic el 23 d’abril a les 18.00 hores, a la llibreria “La Rayuela”. Les obres guanyadores es llegiran durant l’acte d’entrega de premis. El nom dels guanyadors i llurs obres es publicaran igualment a la pàgina web del Katalanischer Salon e.V. Els participants autoritzen l’exposició al públic de les seves obres.

Més informació a: http://katalanischer-salon.de/

Certamen organitzat pel Kasal en col·laboració amb la llibreria hispana “La Rayuela”

Us ho prometo!

1990. L'any de la reunificació d'Alemanya, la invasió de Kuwait, la retirada de la Thatcher, el català, llengua d'ús a les institucions comunitàries, el Turó de la Peira, l'operació de Eltsin a Barcelona, els adéus a Xavier Cugat, la Garbo i de Pedrolo, la campanya del "Póntelo, pónselo" i... "I promised myself"!
Nick Kamen ha passat a la història com el típic cantant d'una cançó (en va fer més, però algú sabria dir-ne els títols?). Això sí: una de sola, però quin tema! És veritat que la lletra seria l'antítesi de la profunditat filosòfica, cosa d'altra banda habitual en les lletres de tantíssimes cançons però, tot i així, aquesta guitarra i aquesta tornada em porten muntanyes de records.



I promise you!
Although I just know one song from him, Nick Kamen's 1990 "I promised myself" is one of the themes which is more strongly related to my personal history. Many things happened in that year, from the reunification of Germany to the withdrawal of the Iron Lady, but Kamen's song is, without doubt, my own reference for the first year of the 1990s.

Ich verspreche euch!
Nick Kamen hat eigentlich nicht nur einen Song veröffentlicht, trotzdem bleibt "I promised myself" sein (fast einzigen) Lied. 1990 wurde es geboren, und seitdem bleibt es meine persönliche Referenz für dasjenige Jahr. Ein Jahr, dass übrigens in die Geschichte eingegangen ist, da am 3. Oktober fand die deutsche Wiedervereinigung statt.

I promised myself, I promised I'd wait for you
The midnight hour, I know you'll shine on through
I promised myself, I promised the world to you
I gave you flowers, you made my dreams come true
How many of us out there feel the need to run and look for shelter
I promised myself, that I'd say a prayer for you
A brand new tomorrow, where all you wish comes true
I promised myself, that I'd make it up to you
My sister and brother know I'm in love with you
How many of us out there feel the pain of losing what was once there
God I know what people say about her
No mistake who can live without love
In the midnight hour, I will wait for you, I will wait for you, I will wait for you

Amagant proves...

.
En l'àmbit judicial, el sintagma Corpus delicti fa referència a la prova material que demostra un delicte. La Berliner Stadtreinigungsbetriebe (BSR), la corporació que s'encarrega de la neteja de la via pública a la capital alemanya, anima els ciutadans a mantenir Berlin lliure de proves, fent ús de papereres com aquesta a Unter den Linden.
.
Hidding evidence...
Corpus delicti (Latin for "body of crime") is a term from jurisprudence which refers to the principle that a crime must be proven before a person can be convicted for it. Berliner Stadtreinigungsbetriebe (BSR), which is in charge of keeping the German capital clean, encourages the people to hide any piece of evidence, by using litter bins like this one on Unter den Linden.
.
Beweis verstecken
Das Corpus Delicti ist der Gegenstand des Verbrechens. Bezeichnet wird durch diesen Begriff insbesondere ein Beweisstück, durch das ein Täter der Straftat überführt werden kann, z. B. die Tatwaffe. Die Berliner Stadtreinigungsbetriebe (BSR) erscheinen zu wunschen, die Bürger für unschuldig erklärt werden...
.

Una anàlisi lingüística. De la Norma ençà (i 2)

En parlava fa uns dies: de la Norma a la Queta hi van 25 anys, i em sembla evident que, en aquest temps, alguna cosa ha canviat en la mentalitat de molts catalanoparlants. Maluradament encara són nombrosos els qui no ho poden evitar: canvien al castellà de seguida que algú els respon en aquesta llengua; no hi fa res si el seu interlocutor és a Catalunya guanyant-se les garrofes: el castellà té aquesta força, al nostre país. D'altres hem anat incorporant, progressivament, la normalitat de parlar (gairebé) sempre en català, independentment de la llengua en que ens parlin. A Catalunya, el mateix dret tenen els uns a parlar exclusivament en castellà, com a llengua cooficial, que els altres a expressar-se sempre en català, com a llengua cooficial... i única pròpia del país. Com deia en el post de la Norma, sense fer-ne bandera i amb la mateixa normalitat amb què un parisí viu en francès a la capital del Sena. Això, allà, és així de natural perquè aquell parisí du incorporat un xip amb una informació rellevant: París es França i a França es parla francès...
.
I aquí, ai!, aquí rau la mare dels ous dels problemes del català. Per a milions de persones de tot el món, Catalunya no existeix o ho fa, en tot cas, com a regió d'un país que es diu Espanya; i el xip que porta incorporat mitja humanitat (i mig Espanya) diu que a l'estat espanyol es parla castellà. És allò tan jacobí de "Un estat, una llengua". El problema del català, com de fet el problema de qualsevol llengua minoritzada en un territori bilingüe, no és lingüístic sinó polític.
.
En aquest tauler de joc, ¿on queden les llengües minoritzades i els dialectes? El català, el basc, el gallec, l'escocès, el piamontès, el sard o el bretó, entre tants altres, són, senzillament, desats a la carpeta de "curiositats antropològiques" al costat de la sardana, la sidra, el currywurst, la faldilla escocesa i la puntualitat germànica. Tenen dret a ser perquè demostren que som "plurals", però que no toquin allò que no sona, amb les seves pretensions de ser "normals" al costat de les llengües "de veritat" (les que tenen un estat al darrera). Que si hi ha quotes de música espanyola a les ràdios ibèriques és normal, però si la quota és per demanar un 50% de cinema en català, això és imposició!
.
Quina solució té, doncs, el problema del català? Jo diria que hi ha dues opcions:
.
1. modificar tots els xips del món per introduir-hi una nova variant, segons la qual existeixen estats on més d'una llengua és oficial (a això se li diu "cultureta general", però en un món on els clons de Big brother s'estenen com una taca de petroli... què voleu!), o
2. decretar a Catalunya l'existència d'una sola llengua oficial, la pròpia, i desenes de no-oficials, com passa de facto a tants i tants estats oficialment monolingües d'Europa.
.
I mentre treballem per assolir el primer pas, com a estadi previ per arribar al segon, una coseta, res, una bestiesa, sí que podem fer els catalans: utilitzar la nostra llengua, a casa nostra, amb la mateixa naturalitat amb que, ja sabeu, un parisí utilitza el francès a França... o un castellanoparlant, el castellà a Catalunya.
.
Per acabar, uns apunts-resum dels comentaris que veu deixar en el post de la Norma:
.
* pràcticament la meitat asseguraven parlar sempre en català, a Catalunya, mentre que l'altra meitat confessava no poder-se mantenir en la seva llengua materna si l'interlocutor els respon en castellà.
.
* hi ha casos en què, malgrat ser totes dues persones catalanoparlants, el fet d'haver-se conegut en castellà fa que la seva relació s'estableixi en aquesta llengua. Un cop iniciat aquest procés, és difícil modificar l'hàbit i passar-se a l'altra llengua comuna de tots dos: el català.
.
* Un argument que fa ràbia, per justificar el canvi al castellà: "ho faig per respecte a l'altre". Perdó??
.
* Queda oberta una qüestió: la responsabilitat d'impulsar la normalització del català a Catalunya, és del govern (català) o dels ciutadans? A mi em sembla que de tots una mica, però els deures els hem de fer, sense dubte, els ciutadans, usant la nostra llengua sense complexes, amb normalitat.
.
A linguistic analysis
This is quite a long article, I know. I wanted to talk about the situation of the Catalan language in Catalonia where, despite being the only "own language" (just like Portuguese in Portugal or Icelandic in Iceland), it is (still) living through hard times in its territory. Castilian Spanish (also official in Catalonia) is apparently too strong, and certain dynamics which, in the end, are detrimental to Catalan, are so deeply rooted in many people's brains and attitudes, that even if Catalan is their mother tongue, they immediately change to Castilian as soon as their interlocutor uses this language.
For a person who is not related to the history of this part of the world, this might seem the appropiate way to proceed: you have a good command of both Catalan and Castilian Spanish, your interlocutor apparently speaks only Castilian, so you leave your mother tongue aside and use Castilian. What this reality hides is another reality, too often not taken into consideration: hundreds of thousands of people living and working (most of them even born) in Catalonia, will never ever in their entire life take the trouble -so to put it- to learn and/or use Catalan. According to the perspective of such narrow-minded people, since Catalonia is in Spain, and Castilian is the only official language in the whole of the country, why bother learn and/or use Catalan? (or Basque, or Galician). Ehat this perverse approach hides is the fact that, being Catalan a less spoken language, its chances to survive are lesser than those of Castilian, widely spoken around the globe. And not only this: refusing to know the language of a place you live in, means having no interest in integrating yourself in that society. I can't think of myself living in Germany, and not making the effort of learning the local language! It is exactly the same thing if you live in an offcialy bilingual territory, like Catalonia and so many others all over Europe.
.

Jove per sempre més

A l'In varietate concordia m'agrada penjar-hi música, cosa que faig més o menys sovint. La cançó d'avui té, com totes les altres, un significat especial per a mi. Escoltar-la ara, vint anys després que aquesta versió sonés a totes les ràdios, em posa encara la pell de gallina; les circumstàncies són diferents, és clar, però l'efecte és similar. Parlo de "Forever young", dels alemanys Alphaville.

Des de fa poc, a més de transportar-me als vuitanta aquest tema també em fa pensar en una persona. Un dels blogs que visito habitualment és un lloc especial: el blog d'en David Rovira. "Forever young" és un dels temes que sona quan hi entres. L'autor del blog es diu Natxo i el seu fill, en David, a qui està dedicat l'espai, va morir el 2007.
La notícia l'havia llegit als diaris: un nano de 12 anys, de viatge amb els seus companys de música, havia mort atropellat per un cotxe a Budapest. Més o menys un any després d'aquell terrible fet, un dia, navegant per la xarxa, vaig topar per casualitat amb el blog que el Natxo escrivia en memòria del seu fill. Al començament no sabia qui era, és clar, però al cap d'una estona vaig recordar aquella tragèdia i vaig lligar caps.

Des d'aleshores hi entro sovint. A través seu he anat coneixent en David i la seva família fins a fer-la, en certa manera, una mica part del meu món. Llegint els posts d'en Natxo, sovint m'he sentit petit i m'ha fet ràbia la impotència, la incapacitat de no poder, o no saber, com ajudar algú que viu una prova tan dura com la que passen ell i "les Annes", la seva dona i la seva filla. Potser al Natxo el suport dels seus lectors li resulta d'ajuda, però segurament no és conscient que els seus escrits també ens ajuden als qui no volem oblidar el que som: éssers efímers, finits, que per alguna raó passem per aquest món i, mentre mirem de descobrir-ne el perquè, sobrevivim intentant ser feliços. Personalment, els escrits d'en Natxo m'ajuden a posar en perspectiva la meva pròpia realitat i la dels que m'envolten; i també em fan pensar en la vida i en la mort. No és fàcil trobar-li el sentit, a tot plegat, i segur que encara ho és menys quan un viu una experiència tan extrema; però estic convençut que li acabarem trobant, ells, jo i els qui vulguin buscar-lo. I si, en el camí, el nostre suport serveix a persones com en Natxo i tantes altres que han perdut un fill a superar una miqueta el seu dolor, el temps que dediquem a llegir els seus pensaments i donar-los el nostre suport està més que ben invertit.

"Forever young" la dedico al David i a tots als qui, com ell, seran joves per sempre més.



Forever young
This is not only the title of a very famous old song and the different versions we have heard from it, but also a sentence that applies to those who died too early. One of the blogs I often pay a visit to is called Blog de David Rovira. It is written by Natxo, the father of a 12 year old who died back in 2007, run over by a car in Budapest.
I remember having read the piece of news, when it took place. Some twelve months later I happened to find Natxo's blog and soon related it to those terrible facts. I have been reading it ever since, not only because for some reason I have felt myself very close to his family, but also because through his words I reflect on life and death, about the sense of it all... Maybe his readers help Natxo, in some way, overcome this tragic fact; but at the same time he helps us too, although very probably he's not aware of that.

This song, by Germans Alphaville, is devoted to those, like David, who will be young forever.

Jung bis in alle Ewigkeit
"Forever young" hiess das Song, dass Mitte 1980-er Jahre die deutschen Alphaville durch der ganzen Welt sehr berühmt machen wurden. Das Lied, das ich absolut liebte -und noch liebe- hat jetzt für mich eine neue Bedeutung.
Vor ca. einem Jahr habe ich das von dem Vater eines gestorbenen 12-jähriger Jung Blog de David Rovira entdeckt. Natxo, so heisst der Vater, hat nach dem Tod des Junges, der 2007 bei einem Auto in Budapest übergefahrt wurde, das Blog eröffnet. Dabei äußert er seine Gefühle, wie er und die ganze Familie so eine schrekliche Erfahrung durchleben. Ich glaube, dass wir, wer sein Blog lessen und dabei unsere Komentäre verlassen, auf irdgendeine Art schaffen, Natxo durch seinen Prozess zu helfen. Gleichzeitig schafft er auch, dass wir uns Fragen stellen, übers Leben und Tod, und der Sinn vom Allgemein.

"Forever young" widme ich David und alle, die jung bis in alle Ewigkeit sein werden.

Lets dance in style, lets dance for a while
Heaven can wait were only watching the skies
Hoping for the best but expecting the worst
Are you going to drop the bomb or not?
Let us die young or let us live forever
We dont have the power but we never say never
Sitting in a sandpit, life is a short trip
The musics for the sad men
Can you imagine when this race is won
Turn our golden faces into the sun
Praising our leaders were getting in tune
The musics played by the madmen
Forever young, I want to be forever young
Do you really want to live forever, forever and ever

Some are like water, some are like the heat
Some are a melody and some are the beat
Sooner or later they all will be gone
Why dont they stay young
Its so hard to get old without a cause
I dont want to perish like a fading horse
Youth is like diamonds in the sun
And dimonds are forever
So many adventures couldnt happen today
So many songs we forgot to play
So many dreams are swinging out of the blue
We let them come true

Recepta de pollastre

Corrupció i més corrupció. Fa venir ganes de tallar caps, tot plegat; vaja, potser no cal arribar tan lluny, però d'omplir les presons fins a la bandera, d'això sí que en vénen ganes. Per abaixar una mica la tensió provocada per les últimes notícies que vomiten aquests dies els teletips messetaris, una recepta diferent:
.
POLLASTRE A LA REGIDORIA
.
Ingredients: un pollastre, un despatx i uns quants xoriços.
.
Preparació: es col·loca el pollastre en un despatx, se l'envolta de xoriços i se'l deixa que es vagi fent rico, rico, rico...
.
PS: Els qui em coneixeu personalment no esperàveu pas que realment pengés una recepta, oi? :)
I per cert, gràcies, LauraFR!
.

Esvoranc

Quatre anys després de l'esvoranc del Carmel barceloní, a Colònia ja saben què és que el terra s'enfonsi als teus peus. El més gran arxiu històric d'Alemanya, el Historisches Archiv der Stadt Köln, contenia documents de més de 1.000 anys: actes, cartells, mapes i, també, l'obra completa del Nobel de Literatura Heinrich Böll, que havia estat cedida a l'arxiu per la seva família. Gran part del material s'ha perdut, a més de, possiblement, les vides de les dues persones que a hores d'ara encara no han estat localitzades. Un desastre descomunal causat, sembla, per les obres de construcció en una línia del metro.
.

.
Aquest fet m'ha fet pensar en dues coses: d'una banda, en la polèmica a l'entorn de la construcció de la línia del TGV pel mig de Barcelona. No només davant la perspectiva que la Sagrada Família se'n vagi carrer Mallorca avall, sinó per l'angúnia que deuen estar passant les milers de famílies que viuen en aquest carrer, al llarg del qual s'ha de construir el túnel. De l'altra, en la de vegades que passen accidents com aquest: recordo Sao Paulo, fa un parell d'anys, i Sevilla fa pocs mesos, en tots dos casos també per obres de construcció subterrànies.
.

A large hole

It just happened in Cologne: a tunnel was under construction in the city centre, for a metro line which was to be enlarged. All of a sudden, a huge hole swallowed an entire building, the Historisches Archiv der Stadt, the Historical Archives of the city, thus destroying thousands of historical documents which were kept in the building and allegedly killing two men, whose bodies have not yet been found.

.

L'alemany, en perill d'extinció? (ara sí)

Com ja avançava en el post anterior, l'exposició "Die Sprache Deutsch" es pot visitar al Deutsches Historisches Museum fins al 3 de maig. Malgrat que la major part del material està explicat també en anglès, per als no germanoparlants l'interès de la mostra pot ser relatiu ja que aproximadament un 80% està dedicat a aquesta llengua, a la seva història i evolució al llarg dels segles; la resta de l'exposició ofereix una visió global del panorama lingüístic al planeta.

"Die Sprache Deutsch" mostra els canvis que s'han produït a la llengua de Goethe des dels primers textos apareguts en alemany, cap allà el segle VIII, fins als nostres dies. Certa preocupació pel futur de l'alemany (!) es reflecteix en un interessant vídeo, on s'explica que dos factors qüestionen la capacitat d'aquesta llengua d'adaptar-se als nous temps: la influència de l'anglès, d'una banda, i de l'altra les incorporacions arribades via noves tecnologies. Naturalment, la realitat sempre depèn del color del cristall a través del qual es mira: per un catalanoparlant, que un alemany tan sols es plantegi l'eventual, hipotètica desaparició d'aquesta llengua sona a acudit!

La històrica editorial Reclam, un clàssic a les llibreries alemanyes, també té el seu raconet en aquest espai. Reclam, fundada fa camí de 200 anys a Leipzig, és la mare i el pare d'una col·lecció d'obres que han passat per les mans de tots els estudiants alemanys durant dècades, textos que han estat publicats en un inconfusible format petit, de color groc i d'un preu molt baix.

En fi, que per aprendre tot el que té a veure amb aquesta llengua que tant m'agrada -i que tan difícil és, per nosaltres- ja sabeu per on heu de passar. Per cert, aviat publicaré algunes fotos d'aquest Deutsches Historisches Museum que acull la mostra, un edifici històric que, juntament amb altres com l'Staatsoper o la Humboldt Universität converteixen Unter den Linden en un fantàstic passeig.

The German language, endangered?

A surprising question, isn't it? As I was watching a video in Berlin Deutsches Historisches Museum, where an exhibit about the German language is currently undergoing, I could not help open my eyes and show big surprise. Are Germans really concerned about the future of their language? Apparently they should not, for German is a mother tongue for more than 100M people in the world and, plus, it is the language of a "superpower". As a Catalan-speaking native, I was very surprised to hear a German considering problems for his language.

Two are the reasons to consider German menaced, according to that video: on one side, the pressure of English, which by the way is quite obvious in Germany ; on the other, the introduction of new words following the appearance of new technologies: to chat, sms, browser, ...

Whatever! In any case, the exhibit is an interesting one, especially if you fancy languages, learning about them. General data concerning the languages of the world can be read, but most of the exhibition revolves around the language of Goethe. And not to forget is the frame where it takes place: the DHM is an old, wonderful building not far from the Brandenburg Gate.

Die Deutsche Sprache, vom Aussterben bedroht?
Eine sehr interessante Austellung soll man im Moment im Deutschen Historischen Museum in Berlin nicht verpassen. Sie heisst "Die Sprache Deutsch" und beschäftigt sich, nicht nur mit der Geschichte der deutschen Sprache, sondern auch mit der Entwicklung der Sprachen im ganzen Welt: wieviele davon haben bis Heute überlebt, zu welche Sprachfamilien sie gehören, usw.

Sehr erstaunlich habe ich gefunden, dass man sich in einem Video fragt, wie die Chancen für deutsch sind, den Eindruck von Englisch zu überleben! Laut diesem Video gibt es die Gefahr, dass den Druck von der englischen Sprache, die deutsche Sprache droht. Als Sprecher von Katalanisch, das schon in unserem eigenen Land echt in Gefahr ist, findete ich diejenige Möglichkeit zumindest unglaublich!