Academic Earth, el coneixement global

Hi ha tantes coses per descobrir i per aprendre que ni dedicant-hi tota la nostra vida en cos i ànima, i en règim d'exclusivitat, mai no aconseguirem tenir coneixement de tot el que ens envolta. No ens en queda una altra, doncs, que acceptar la nostra petitesa i assaborir al màxim els petit bocins que la vida ens ofereixi. En aquest sentit, l'internet és una gran ajuda, i Academic Earth un bon lloc on començar una ruta gastronòmico-intel·lectual...

Richard Ludlow, un joveníssim californià, és l'artífex de l'invent. Amb la intenció de globalitzar l'educació, l'aprenentatge, i facilitar-ne l'accés a tot el món, Ludlow va crear un site on es pengen conferències soltes i cursos sencers. L'accés és gratuït, i no només per veure'n els vídeos de les xerrades, sinó per baixar-se'ls i també per llegir els textos de cada conferència en la seva llengua original. Fins ara, tot el material que es pot trobar al web és en anglès, però com explica Ludlow en aquesta entrevista, està previst afegir-hi xerrades en altres llengües, així com sistemes de traducció a idiomes diversos.

.

Si cliquem a l'àrea d'astronomia, per exemple, hi trobem un curs dedicat a l'astrofísica, impartit per un professor de la Universitat de Yale. Hi ha disponible el curs sencer, dividit en 24 vídeos, un per tema. Aquest de sota tracta les supernoves:

.

.

Si es dóna el cas que el nostre anglès no és prou bò per poder seguir la xerrada, o que el nivell del curs és massa elevat i se'ns escapen detalls, sempre podem baixar-nos-en el text.

De moment, l'oferta de temes és més aviat escassa, però és que l'invent és força recent. En qualsevol cas, l'existència mateixa d'Academic Earth i les opcions que ofereix de franc són una excel·lent notícia per als qui sempre tenen espai al seu disc dur per posar-hi més informació!

.

Gràcies, Emili

.

Academic Earth, the global knowledge

This site was recently founded by a young Californian, Richard Ludlow. He intends to make access to information and knowledge easier to everyone, especially those who, for whatsoever reasons, have difficulties in accessing to it. The idea is that lectures, conferences and courses about different issues are available to look at and listen to, the exact same way they have been given. So far, all of the material comes from US universities, and so it is available in English; according to CEO and founder Ludlow, more subjects, from other countries and in different languages should be uploaded and available within the next few months.

Give yourself the chance to go for a stroll around the place, and enjoy!

.

Academic Earth, das globalisierte Wissen

Richard Ludlow dachte, dass es gut wäre, das Wissen für jeden zugänglich zu machen; deswegen hat er Academic Earth vor kurz begrundet. Dort soll man Konferenzen, Seminäre und Kursen finden, wo internationale Akademiker sich mit zahlreichen Themen beschäftigen. So weit sind alle Videos nur auf englisch zu hören; laut Ludlow aber, bald werden da andere Sprachen zur Verfügung stehen.

.

El Maresme, terra d'acollida?

Ja he experimentat el que és anar a viure a una extensíssima ciutat de 3,5 millions d'ànimes, però com es deu viure a una vila on conviuen només uns pocs milers de persones? Això no ho he viscut mai... encara!

Tot i ser 10 vegades més extensa que la capital catalana, Berlin resulta infinitament menys estressant que la Ciutat Comtal: per la seva baixa densitat de població, pel poc trànsit rodat, pels omnipresents parcs i jardins de la ciutat, que la tenyeixen de verd quan arriba el bon temps... Tornar al brogit de Barcelona després de l'oasi berlinès pot arribar a ser traumàtic, una experiència que definitivament em vull estalviar, tot fent un saltironet Barcelonès enllà. Serà terra d'acollida, el Maresme?

Se'm fa estranya la idea de viure fora d'una gran ciutat, però també és cert que l'experiència de Berlin m'ha servit per relativitzar el concepte "distància". Al cap i a la fi, es triga el mateix entre les estacions de Gesundbrunnen i Mexikoplatz en S-Bahn, que amb Renfe entre les de Pl. Catalunya i la de la meva aviat població de residència: trenta-i-escaig minuts. Vist així, és com si continués visquent a una gran ciutat. Això sí, en el cas de Catalunya, amb mar durant gran part del trajecte. El mateix mar que podré veure, cada dia, des de la meva residència maresmenca! :)

I'm moving

After living in Berlin for some time, coming back to Barcelona is no easy thing to do. Despite being huge, the German capital is definitely quieter than my hometown, and this is so because of its much lower population density, less traffic on the streets and, also, for Berlin is full of parks and gardens, unlike Barcelona. These are the main reasons why I just decided to move to a northern area, to a small town in a county named Maresme. It's a weird feeling, for I have always lived in big cities, but at the same time a great opportunity to enjoy a bit of peacefulness, while the train station is only 5 minutes away from my appartment to be.

Actually, the Berlin experience has been especially good for me at least in a sense -undoubtfully, in many more than one: now I'm used to big distances! When I used to take the S-Bahn at Gesundbrunnen station, and travelled all the way down to Mexikoplatz, the journey took a bit more than thirty minutes; this is exactly the time that it takes to go from central Plaça Catalunya in Barcelona, to my train station to be! And what's great, most of the trip takes place along the sea.

Yes, I'm definitely sure this will be a positive experience!

"Només s'hi veu bé amb el cor; l'essencial és invisible als ulls". Saint-Exupéry va haver de ser, sense cap mena de dubte, un tipus especial per haver estat capaç d'expressar-ho amb aquesta simplicitat, amb només unes poques paraules: "l'essencial és invisible als ulls".

Tingueu-ho sempre present: no el veieu, però continua sent-hi.

.

"One sees clearly only with the heart; anything essential is invisible to the eyes". There's no question Saint-Exúpery had to be a one of a kind person, since he was able to express it with such simplicity and in only a few words: "anything essential is invisible to the eyes".

We should never forget it.

.

"Man sieht nur mit dem Herzen gut; das Wesentliche ist für die Augen unsichtbar". Der Autor des Buches, Saint-Exúpery, war ein einzigartiger Mensch, da er einen solchen intelligenten Satz aufbautete: "das Wesentliche ist für die Augen unsichtbar". Niemand solltet er vergessen; niemals.

.

Baader & Meinhof, terroristes

The show must go on, que cantaven aquells... i tenien tota la raó del món. Amb el suport de tots, presencials i virtuals, seguirem fent passes en l'única direcció sensata: cap endavant. No s'hi val a (només) lamentar-se, cal lluitar per superar. Per això...

Però, de fet, penjar Queen -i especialment aquest tema, és només una manera de reprendre el camí que vaig interrompre fa un parell de dies, amb la baixada als inferns. Avui volia parlar d'un altre infern, el que van viure botxins i víctimes -depèn del punt de vista, a la República Federal Alemanya dels anys setanta. El país vivia en plena depressió emocional postnazi, pares i fills apenes parlaven dels foscos anys 30 i 40 (l'anomenat Vergangenheitsbewältigung, el procés de superació del passat, a penes havia començat a treure el nas)... La RFA, capital: Bonn, tornava a ser, malgrat l'estat en què havia quedat per culpa de la guerra, una potència econòmica mundial; liderava la versió europea del capitalisme, per a alguns un mirall del format econòmic que exportaven els EUA. "Massa" capitalisme, pensaven.

La RAF (Fracció de l'Exèrcit Roig), nascuda de les protestes de finals dels 60 a Alemanya, va esdevenir una banda terrorista que va provocar una trentena llarga de morts. Amb el nom dels seus dos integrants més coneguts s'ha estrenat enguany "Der Baader-Meinhof Komplex", una pel·lícula absolutament recomanable per qui tingui interès a conèixer els origens i l'evolució d'aquesta banda, o més genèricament, per qui vulgui saber alguna cosa més de la República Federal en temps de la divisió. El film, a estones amb format documental, és inevitablement violent i té un ritme frenètic; les dues hores i mitja que dura, passen volant. Molt recomanable!

Baader & Meinhof, terrorists

"The Baader Meinhof complex" was recently released. Filmed in Germany, it pictures the history of the Red Army Faction, shortened to RAF, which was formed in the late 60s / early 70s by anticapitalists. Andreas Baader and Ulrike Meinhof were their most relevant members, after who the band was also known. In the late sixties, university students used to demonstrate against the liberal politics of the Federal Republic of Germany; these movements were increasingly violent, just like it was the reaction of the German police. As a consequence of all this, the RAF was officially born in 1970. Most of its most prominent members died in prison in the late seventies.

The movie is an excellent documentary to get into the history of this group, and also to learn about the divided Germany, which was created right after the WWII.

Baader & Meinhof, Terroristen

"Der Baader-Meinhof Komplex" geht um die Geschichte dieses terroristischen Band, dass 1970 als Rote Arme Fraktion gegründet wurde. Nach einer Reihe Demonstrationen, dass besonders ab Mitte der 60-er Jahren überall in Deutschland stattfanden, hat Andreas Baader diese Band mitgeschafft. Der Film ist absolut zu empfehlen!

"The show must go on" (lyrics)

Empty spaces - what are we living for?

Abandoned places - I guess we know the score..
On and on!
Does anybody know what we are looking for?

Another hero - another mindless crime.
Behind the curtain, in the pantomime.
Hold the line!
Does anybody want to take it anymore?
The Show must go on!
The Show must go on!
Inside my heart is breaking,
My make-up may be flaking,
But my smile, still, stays on!

Whatever happens, I'll leave it all to chance.
Another heartache - another failed romance.
On and on!
Does anybody know what we are living for?
I guess i'm learning
I must be warmer now..
I'll soon be turning round the corner now.
Outside the dawn is breaking,
But inside in the dark I'm aching to be free!

The Show must go on!
The Show must go on! Yeah!
Ooh! Inside my heart is breaking!
My make-up may be flaking!
But my smile, still, stays on!
Yeah! oh oh oh

My soul is painted like the wings of butterflies,
Fairy tales of yesterday, will grow but never die,
I can fly, my friends!

The Show must go on! Yeah!
The Show must go on!
I'll face it with a grin!
I'm never giving in!
On with the show!

I'll top the bill!
I'll overkill!
I have to find the will to carry on!
On with the,
On with the show!

Arribat aquell punt...

... no trobava cap sentit a aixecar-se del llit. Perquè? Per fer què? La feina no l'omplia, en aquella empresa on arribava cada matí, sense energies, com empès per una mà invisible que l'obligava a dirigir-s'hi; les tasques que darrerament li encomanaven eren l'antítesi de l'estimulació intel·lectual; mirant-se les agulles al canell hi sobrevivia les hores a què l'obligava el seu contracte, aquell que havia signat, anys enrere, amb tota la il·lusió del món, quan pensava que els contes de fades, perquè no?, existien. "Un dia tindré l'oportunitat de desenvolupar les meves capacitats, aquí, i demostrar el que valc!", es deia a sí mateix en veu tan, tan baixa que segurament ni el seu àngel de la guarda el devia sentir.

Fora de la feina, feia temps que la seva relació de parella trontollava; adonar-se'n, dir-s'ho encara que fos sense pronunciar paraula, l'enfonsava cada dia una mica més; per la por que l'inevitable arribés, o tal vegada per la sensació de fracàs que l'embargava quan mirava enrere i es veia a sí mateix, a tots dos, somrient davant un futur en comú que havia de ser intens, divertit, profund... que els havia d'acompanyar per sempre. La realitat, però, la tossuda realitat era que la màquina semblava haver-se aturat, i per més que ell mirés de recomposar-la, d'engreixar-la i afinar-la, la sensació d'ofec que li produïa la seva incapacitat per fer-la arrencar de nou li començava a resultar asfixiant.

Per tot plegat es veia incapaç de seguir endavant, es preguntava si hauria arribat al fons del pou. Al capdevall, aquesta no seria la pitjor de les opcions si és que aquell pou comptava amb una escala que pugués dur-lo de nou a l'exterior. Però potser no hi era, encara, avall de tot. O potser hi era, però no hi havia escala, o no la veuria, de tanta foscor.

Només li va faltar aquella decepció, la que li va provocar que un dels seus pilars fallés en el moment que menys s'ho esperava. Clar que, ben mirat, quan s'espera que falli un suport? Mai, se suposa que no ha de fallar mai. Aquell cop, però, maleïda sia, fins i tot aquell pilar va cedir...

De vegades algunes coses no surten com volem. De vegades, res no surt com volem, o com creiem que hauria de sortir, o com voldriem que sortís. De vegades, alguna cosa fa (alguna cosa vol?) que tot s'espatlli alhora, i quan això passa, la claror costa de veure, els possibles camins que fins fa no gaire s'insinuaven davant nostre semblen difondre's i, en aquestes circumstàncies, saber per on tirar pot arribar a ser desesperant.

Arribat aquell punt, no trobava cap sentit a aixecar-se del llit.

Dones en el punt de mira: reaccions

El sotmetiment de la dona afganesa, sota l'implacable primitivisme i immoralitat dels radicals incivilitzats que pretenen tornar a Kabul per aplicar les seves lleis, era el tema del post anterior. Aquests de sota són els comentaris que ha suscitat la qüestió; potser us sembla interessant fer-los una repassada, als qui aquesta qüestió us fa bullir la sang -o, com a mínim, remoure les consciències... i l'estómac. Si teniu alguna cosa a afegir, opinió o informació, esteu convidats a seguir-ho fent, com sempre.


Women in the spotlight: reactions
The post below dealt with the situation women have to live through in Afghanistan, even after the talibans were expelled from Kabul, back in 2001. They still control huge areas in the south of the country, and reports have been delivered about girls being attacked with poison gas at their schools, to prevent them from studying. The following are the comments this issue has raised among some of the blog readers. You can still have your say!


Jesús M. Tibau ha dit...
Aquest és el problema, que no saps cap on córrer. Els problemes, les injustícies... són a tot arreu.Ma mare i ma iaia m'explicaven a que a principis del segle passat, al meu poble (un petit poble del Priorat), quan encara no hi havia aigua corrent, havien d'anar a buscar aigua a la font.Han passat gairebé 100 anys.Ahir, a la Tortosa del segle XXI, vaig veure una índia que omplia garrafes d'aigua en una font per a endur-se-les a casa. Ens podem permetre aquestes contradiccions.

Rita ha dit...
Com m'ha agradat aquest post, Ferran!Pel que dius i per com penses. Un cop més ets didàctic i equànim. No m'he llegit mai l'Alcorà, però sempre he sentit dir que no diu segons quines coses, que només és la interpretació interessada que fa que s'hi amparin per fer el que fan i tu parles de la interpretació també.És molt lamentable que passi tot això, encara ara, però molt més que les potències ho permetin. Imaginem per un moment que fos al revés, ja sé, gran exercici d'imaginació, però fem-lo, sisplau. Si fossin els homes les víctimes -que tampoc ho trobaria bé, per descomptat, ni ho pretrenc-, però segur que hi hauria solucions més contundents.Com a dona i com a ser humà, gràcies, Ferran, per recordar-nos, un cop més, coses que, perquè ens queden massa lluny, sovint oblidem.Un petó!

Deric ha dit...
la ingnorància és molt atrevida i tot això s'acabaria si els pobles poguessin accedir a un cert nivell d'educació i cultura, que no vol dir necessàriament occidental... perquè aquí també en tenim de talibans i no són islàmics precisament.

XeXu ha dit...
Com dius tu, sembla mentida que aquestes coses encara passin al nostre planeta el segle XXI. En algunes parts del món es lluita per la igualtat i per més que costi s'intenta equiparar tot, i en altres la dona està totalment desfavorida, ja no això, marginada, torturada i desposseïda de tota llibertat humana. Vergonyós.

mpons ha dit...
Realment el que ha de preocupar és el present, perquè ara mateix s'estan cometent qui sap el nombre de morts, de patiments i d'injustícies. Si trobes una drecera que porti des de la voluntat al cami del present, avisa'm, please...

Clidice ha dit...
El que més em desquadra és que sempre (però sempre) quan es parla d'aquests temes, els governants de torn els classifiquen com a "assumptes interns" o "qüestions culturals" en les que hom no s'hi ha de ficar.Mentre hi hagi una cosa pitjor al món que ser pobre i sigui ser pobre i dona, cal emprenyar-s'hi molt i emprenyar molt. Això no pot ser i cap musulmà pot ofendre la llei d'Alà cometent actes de tanta baixesa contra mares, filles, germanes, dones ...

ddriver ha dit...
si surts corrent que no sigui cap alla

Núria ha dit...
Quina sensació d'impotència!!

Xavi ha dit...
El sentiment que expresses en la darrera fase del post, és ben comprensible. Quan veiem aquestes coses, un es pregunta, que podria fer jo per arreglar-ho? El desencís ve qua veus que els que tenen resposta, no estan fent prou per arreglar-ho. De fet, és possible que no els interessis arreglar-ho...

Josep Lluís ha dit...
La ignorància mal conduïda per interessats directors espirituals, fa que uns malvisquin situacions com les que expliques mentre altres, estan es dediquen a predicar “la paraula” de... qui sap qui. Com bé dius és per “apretar a córrer” però, a on?

Assumpta ha dit...
Mare meva, quina vergonya!!Colla de fastigosos repugnants!!

glamboy69 ha dit...
Com sempre a la pobre prehistòria li toca el rebre!!Quina culpa en tenen els neanderthals o els neolítics d'aquestes bojeries???Precisament resulta que és tot el contrari! A les societats que van existir amb anteriroritat a l'aparicció de l'escriptura la dona estava molt ben considerada, no existia el matrimoni, ni la monogàmia, ni la divisió sexual del treball!!

kweilan ha dit...
Terrible situació, Ferran...i a la mínima que obrim els ulls més enllà de la nostra comoditat occidental, en trobem moltíssimes de situacions dures i horroroses. Molt bon post!

helenna ha dit...
L'ignorància és atrevida i sovint molt perillosa. Bon post, Ferran.

Ferran ha dit...
És ben bé, JESÚS, que si pensem massa agafen, de debò, moltes ganes de fugir. També és ben cert que resultaria impossible trobar un lloc on la justícia, la tolerància, el respecte siguin els reis. I aquí seguim...
RITA he "intentat" llegir-me l'Al-Corà, i ho he aconseguit... a mitges. Quan no vaig poder més ho vaig deixar, però fins on vaig arribar no vaig llegir enlloc que les dones s'haguessin de tancar a casa per servir d'objecte sexual ni que haguessin de sortir tapades amb un mantel. No, els radicals que les tracten així mereixen una bona sacsejada...
I tant, DERIC! La cultura obre la ment i trenca prejudicis, per això aquells desgraciats les tenen ben tancadetes a casa; vaja, com passava a les Espanyes (i Catalunyes) fins no fa gaire dècades.
És així, XEXU; esperem que la llum vagi arribant, el més aviat possible, també a aquells països i a aquelles ments.
MPONS et tindré en compte. Malauradament, pot passar força temps fins que tingui novetats en aquest sentit :(
CLIDICE, un bon exemple de la clàssica doble moral (o triple, o quàdruple!) de que fan gal·la molts governants occidentals (i no occidentals)
Això t'ho ben prometo, DDRIVER, t'ho asseguro!
Impotència és una de les paraules per qualificar la situació, NÚRIA; impotència i ràbia infinita.
Tens raó, XAVI, potser ni els interessa solucionar-ho; però tampoc no acabo d'entendre què hi guanyen, permetent injustícies (o pitjor: crims) com aquests...
JOSEP LLUÍS els "directors espirituals" haurien d'anar a petar a... no ho sé, ben lluny. Millor ens aniria, certament, si cadascú fos el seu propi "director espiritual" i busqués el bé propi i aliè. Quin món de mones...
ASSUMPTA subscric les teves paraules al 100%.
No sé, GLAMBOY69, no sé... a les "pel·lis de prehistòrics" sempre surten els homes arrossegant les seves dones per la trena... Au, no et deixis endur per la teva passió (pre)històrica! ;-)
Benvolguda KWEILAN, tens raó: els extremistes, radicals, intolerants ens envolten, tot i que de vegades no ho tinguem present. De fet, pel nostre equilibri psíquic, potser més val que sigui així, que no hi pensem constantment...
Merci, HELENNA. Ho és; esperem que aquestes nenes puguin reprendre els seus estudis i, el dia de demà, combatre els radicals repugnants amb els seus coneixements.

zel ha dit...
Ni jo, Ferran, ni jo sabria cap on anar, una gran sortida al buit, la gran fugida sense retorn... quina porqueria tot plegat...sort que ens tenim per desfogar-nos, no trobes? Petons, estimat!

Jordi ha dit...
Quina putada neixer en un espai temps tan complicat. Per molt que valorem la ró sempre hi ha un grup d'arreplegats que utilitzen la força per sotmetre. I el primer que fan es eliminar el coneixement i la cultura i atemorir a qui pega menys fort. Si el mal triomfa quan les bones persones no fan res potser que comencem a fugir cap a la tolerancia i la igualtat.

Trina Milan ha dit...
I el pitjor és que no sembla que hagi de canviar perquè tot i que el que descrius és a països llunyans, també als nostres passa, milers de dones esclavitzades i/o assassinades....és l'exercici del poder sobre l'altre..salut

DooMMasteR ha dit...
De vegades crec que seria millor que ens extinguissim... merda de món! :-(

Ferran ha dit...
Molt benvolguda ZEL meva, haurem de ser forts; si no tenim on fugir, haurem de treballar per construir aquí, on som, la terra de pau, tolerància i respecte que volem. Ens hi posem?
És un bon lloc on fugir, JORDI. M'hi apunto.
Lligant el teu comentari amb l'anterior, TRINA, el del Jordi, és així com funciona el cap -i els impulsos no evolucionats- de moltes persones: aprofitar la (teòrica) feblesa d'altres per atacar, minimitzar i empetitir, amb violència física i psíquica. Quin fàstic.
DOOMMASTER de vegades jo també ho penso; que quedés la mínima gent perque puguessin començar de zero.

Convivint amb la prehistòria

No vivim temps fàcils; per ningú. En algunes zones del nostre planeta, però, les coses són especialment complicades i les possibilitats de sobreviure amb un cert grau de comoditat, ínfimes. Això és el que passa a l'Afganistan. Fins al 1973, el país va viure un període d'estabilitat, diuen les cròniques, tot i que intueixo farcits d'injustícies. Aquell any, concretament el 18 de juliol (ep!), un cop d'estat trencava el tauler de joc i donava pas a dècades d'incertesa, quan no de terror, que assolirien el punt més àlgid amb la invasió soviètica, que es va estendre tota la dècada dels 80, i el control dels talibans, de 1996 al 2001. Des d'aleshores, la guerra enfronta els foragitats islamistes radicals amb una coalició internacional que, per ara, no sembla estar trionfant gaire.

.

.

Els talibans van basar el seu govern en l'aplicació més estricta (i paranoico-esquizofrènica) de la Xària, la llei islàmica. A banda de prohibir qualsevol tipus de manifestació cultural d'àires occidentals (música, llibres, cinema) i obligar els homes a estupideses com no afaitar-se, els radicals van posar tot l'esforç en sotmetre salvatgement un sector molt concret de la població: les dones. Segons la interpretació que aquells bàrbars fan de l'Al-Corà, la dona és un objecte sexual, que s'ha d'amagar als ulls dels altres i, el més horrible de tot -si és que, a aquest nivell, és possible establir categories- que no té dret a rebre educació ni a culturitzar-se. Com a conseqüència de tot plegat, les dones van passar anys tancades a casa i, quan sortien al carrer -obligatòriament acompanyades d'algún home de la seva família- ho havien de fer tapades de cap a peus.

.

Actualment, vuit anys després que els talibans fossin expulsats de Kabul i s'arrepleguessin al sud del país, la lluita continua; els uns per fer-los desaparèixer per sempre, els altres per reconquerir el poder i reinstal·lar la repugnant Xària. Entremig, com un entrepà d'embotit passat i pudent, milions de persones putejades, especialment dones, que cotinuen patint, dia rere dia, senzillament perque van néixer en aquella part de món. Els mitjans s'han referit als talibans, últimament, per expicar que desenes de nenes afganeses han sofert l'atac d'aquells bàrbars, que pretenien enverinar-les amb gas mentre eren a classe per evitar que tornin a les escoles. No volen que estudiïn, les volen confinades a casa, sol·licites, a punt per quan ells necessitin descarregar l'odi i la merda que duen a dins.

.

Tot això està passant ara, en aquests moments, i no és cap pel·lícula de Bond. De vegades m'agafen ganes de sortir corrents, no sé ben bé cap a on.

.

Coexisting with prehistory

Although expelled from Kabul some eight years ago, the talibans are still currently threatening part of the afghan population, especially women -their nasty "speciality". In the past weeks, there have been reports of attacks to some schools for girls; the students have been thrown poison gas, so that they do not go back to class. These prehistorical, non-civilized talibans consider women as their property, and so they should just stay at home and, in case they have no other choice but leave the house, they must be accompanied by a male family member and be completely covered by a burka. The war in Afghanistan, between the talibans and an international coalition, seems not to be giving the results it should, and by now most of the south and parts of the east of the country remain under taliban control.

Sometimes I feel I should just run away from all this crap; I just do not know in what direction, for no part in the world seems to be controlled by common sense!

.

"Breakfasting"

KaDeWe és el nom d'uns històrics grans magatzems de Berlin. L'any 2007 van celebrar els primers 100 anys de la seva convulsa vida, que s'ha vist afectada de ple per les dues guerres mundials (especialment la segona, que va deixar l'edifici destrossat) i per l'horda nazi, a qui no feia especial il·lusió que el centre fos propietat d'una família jueva. Actualment, el KaDeWe pertany al totpoderós grup Karstadt. Situat al cor comercial del Berlin occidental, a 10 minuts a peu de l'Av. Ku'damm, el nom del centre és l'acrònim de Kaufhaus des Westens -Magatzems de l'oest. Una visita al KaDeWe és altament recomenable per doble motiu: la seva cinquena planta és una meravella pels sentits, especialment la vista -d'entrada- però també el gust, l'olfacte i fins i tot el tacte (l'oïda, en aquest cas, la podem deixar descansar). Tota la planta és una fantàstica mostra dels més coneguts productes de la cuina de cada Land alemany, de tots els països de l'entorn europeu, de cada racó del món. I xocolates (mmm, la zona de les xocolates!), i tes, i cafès, i... en fi, que una visita de tant en tant apuja els ànims al més pintat!

.

Però hi ha un altre bon motiu per entrar al KaDeWe, i és disfrutar de les vistes que ofereix la seva sisena planta, la de la cafeteria/restaurant. El sostre és gairebé per complet de vidre, igual que el frontal i part dels laterals. De la taula estant, tot gaudint d'un fantàstic esmorzar a l'alemanya (d'aquells guarros, guarros... amb bacon, ou, salsitxes i fot-li sense manies!) mentre fulleges un llibre o un diari, o mentre gaudeixes d'una agradable conversa prop dels núvols, als nostres peus la Wittenbergplatz (actualment en obres i on es troba la bonica estació de metro del mateix nom) i, en la distància, la torre de comunicacions de l'Alexanderplatz.

.

Si l'Audrey hagués estat al KaDeWe, Tiffany's no hauria saltat mai a la gran pantalla!

.

.

Breakfast at KaDeWe

Berlin has a very special place for senses, particularly sight and taste. KaDeWe (Kaufhaus des Westens - Warehouse of the west) is on the main commercial area of the German capital, and gives two very good reasons to pay it a visit. On one side, its fifth floor: food and beverages from all over the world, beautifully displayed, offer the visitors a wonderful, colourful picture.

Besides, on the sixth floor, an amazing cafeteria mostly surrounded by glass -even the ceiling is made of glass, which lets the customers enjoy a very nice view over Berlin. Definitely, if Audrey had been in Berlin before, "Breakfast at Tiffany's" would have never been taken to the theaters!

.

Frühstück bei KaDeWe

KaDeWe ist der Name eines in Berlin stehenden Ortes, der ich ganz toll finde. Das Kaufhaus des Westens bietet eine unglaubliche schöne fünfte Etage an, wo man leckere Produkte aus aller Welt finden kann. Hinsichtlich der sechsten Etage, eine schöne Cafeteria zeigt Berlin zu aller Kunden.

.

Madrid 2016

La capital espanyola està sent examinada amb lupa, aquests dies, per alts dirigents de l'olimpisme internacional. No només Madrid; també Chicago, Rio de Janeiro i Toquio són visitades i les seves instal·lacions analitzades al milímetre. Passat l'estiu, una d'aquestes quatre ciutats serà designada seu dels Jocs Olímpics de 2016. Si cap de les candidates fos catalana o espanyola, difícilment la decisió del CIO em cridaria gaire l'atenció; si el lloc de Madrid l'ocupés San Petersburg, Canberra o Buenos Aires, per exemple, em seria força indiferent a quina urbs s'encarrega l'organització de l'event. En ser Madrid a la llista, però, no m'és possible deslliurar-me emocionalment d'aquesta qüestió: dv 2 d'octubre esperaré amb atenció el moment quan el CIO anunciï el nom de la seu dels Jocs del setze, que espero que serà Chicago, Rio o Tòquio. Definitivament, tan de bò tampoc 2016 sigui l'any del Madrid olímpic; ni el setze ni cap altre, mentre Catalunya continuï formant part de l'estat espanyol.

.

D'Espanya em fan mandra moltes, moltíssimes coses; això, naturalment, deixant de banda les que m'agraden, que no són poques. Però les que m'emprenyen són moltes més, i de molt més pes. Per començar, és a la capital castellana on es remenen els quartos que surten de les butxaques dels treballadors catalans; ja sabem com va allò de les balances fiscals i del dèficit de les infrastructures. Sabem també -malament si algú encara no se n'ha assebentat- que Madrid és la nineta dels ulls dels nacionalistes castellans (els mateixos que s'han apropiat del concepte d'espanyolitat, per cert), que és la capital del regne, cridada a representar la pell de brau davant la comunitat internacional. És per això, per aquesta visió madrinyola de l'estat, que a la capital s'hi han invertit, en els últims temps, més de 6 mil milions d'euros per construir una mega-terminal aeroportuària de 770.000 metres quadrats (la T1 d'El Prat, encara per inaugurar, n'ha costat menys de mil; per a la totalitat de les obres que s'estan duent a terme a tot l'aeroport català s'hi han invertit 5 mil milions, és a dir, menys que per a la construcció només de la T4 de Barajas).

.

Efectivament, el capítol d'infrastructures és el que més clarament em fa desitjar que Madrid no aconsegueixi els Jocs del 16. Si sense Olimpíades, la capital d'Espanya té un dels aeroports més grans del món, una de les xarxes de metro més extenses d'Europa, sis autovies gratuïtes que la comuniquen, des del kilómetro 0, amb sis extrems de la península... ¡què no se li donarà si acaba sent designada seu dels Jocs! Només faltarà que obrin un canal d'accés directe a la Mediterrània! Això sí, mentrestant el finançament de Catalunya continuarà empantanegat, com des de fa mesos!, i convé recordar, per als "despistats", que "finançament de Catalunya" no és un concepte eteri i abstracte, sinó que té relació directa amb sanitat, ensenyament, carreteres, ferrocarrils, aeroports... en definitiva, infrastructures (diners -> vies de comunicació -> inversions -> feina; d'això es tracta la cosa aquesta del "finançament de Catalunya", entre moltíssimes altres d'igual interès!).

.

El nacionalisme espanyol -el del PSOE i el del PP- té un model d'estat al cap, i és el francès, on París és el sol que il·lumina la resta de l'hexàgon. A Espanya hi ha la clara voluntat de convertir Madrid en el cor que bombeja, radialment, cap a la resta del país. Madrid-Sevilla, Madrid-Córdoba, Madrid-Valladolid (que dius: eing??), Madrid-Lleida/Pirineus (nom de l'estació lleidatana; clar, vist des de la Meseta, Lleida és a tocar dels Pirineus i de les seves desitjades pistes d'esquí!). Mentrestant, què passa amb el corredor ferroviari del Mediterrani? Una línia d'interès... per a la pròpia Espanya!, però a la que l'estat ha donat llargues, històricament, per motius polítics: aquest eix suposa vertebrar una conexió ferroviària moderna des de Guardamar fins a Salses, dues poblacions que als castellans els fan venir cagarrines. Com no és possible traslladar Madrid fins al Levante, anem arrossegant la qüestió i qui dia passa, any empeny.

.

Aquests són alguns dels motius pels quals enviaré tot d'energia positiva cap als EUA, Brasil i el Japó, a primers d'octubre. Aquests... per no parlar de la pressió mediàtica que suposaria un Madrid designat seu dels Jocs. La manera com els mitjans estatals (per suposat, tots amb seu a Madrid) enfocaven el partit del Bernabéu de fa uns dies -el del 2 a 6- era repugnant, però malauradament cap novetat, que aquí ja ens coneixem tots. Si la "Villa y corte" fos nominada seu olímpica, no vull ni imaginar-me la de "Madriz" que ens hauriem d'empassar, dia rere dia, des de tots els mitjans estatals (per suposat, recordo, tots amb seu a la capital castellana).

.

Que no, que passo mil que Madrid d'endugui les Olimpíades; ni de conya! Altra cosa seria si Madrid fos la capital d'un estat veí del català; llavors, francament, se me'n fotria força, com deia al començament, quina ciutat s'enduïa els Jocs. Però mentre els castellans gestionin tots els assumptes d'importància que afecten Catalunya, a Madrid, ni aigua!

.

Madrid 2016

On October 2, the IOC will reveal the secret: the name of the city will organize the Olympics in 2016. Madrid is one of the finalists, along with Chicago, Rio de Janeiro and Tokio. I do definitely support any of this last three, and absolutely hope the Spanish capital city will be ruled out, just like it was for the 2012 event (to take place in London). The reasons for my choice are purely -or basicly, to be more precise- economic ones: Spain has become, especially in the last couple of decades, a highly centralized country, with Madrid at the very centre, not only from a geographical point of view. The central government is investing huge amounts of money in infrastructures in the Madrid region, especially its airport -one of the biggest in the world. Besides, Madrid has an extensive network of toll-free highways, unlike Barcelona.

For these, and for many other issues I simply could not explain in a single post, I definitely do not want the Olympics in Madrid; this event would be one more excuse to invest more, more and more there, being this detrimental to every other territory in Spain.

.

Madrid 2016

Am nächsten 2. Oktober, das Internationales Olympisches Komitee (IOK) wird der Name der Stadt bekannt geben, die 2016 die Olympische Spiele organisieren wird. Es gibt vier Finalisten, darunter Madrid. Ich unterstütze nicht die Spanische Hauptstadt, sondern Chicago, Rio de Janeiro und/oder Tokio, und hoffe hundertprozentig, dass Madrid ausgeschlossen wird...

.

Roma, Italia, 27.05.2009 (Yes, we Pep!)

NO TINC PARAULES!

.

I'M SPEECHLESS!

.

ICH BIN WORTLOS!

.

.

And, by the way, these are the results of the poll which was open for voting until the game started:

.

About the Chelsea-Barça on Wednesday...

.

Barça will thrash Chelsea... and off to Rome! (1 vote, 4%)

Barça will suffer to win, but will definitely go to Rome (7 votes, 30%)

Chelsea, frightened, will not show up at Stamford Bridge (1 vote, 4%)

All the paths take (Barça) to Rome! (14 vote, 60%)

.

Gratis també és possible!

I mentre esperem l'inici del partit d'aquest vespre, vaig preparant el pròxim post; serà sobre la candidatura de Madrid als Jocs Olímpics de 2016....

La insofrible Antena3 no retransmetrà avui el Chelsea-Barça -merci, Assumpta! ;-) però si no voleu pagar per veure i teniu satèl·lit, sintonitzeu l'alemanya Sat1 que comença programació especial a les 20.15h., just després del Tagesschau. Podreu veure el partit en directe (a menys que -això ja se m'escapa- el canal tapi el senyal fora d'Alemanya, per qüestions de drets televisius). Altres canals europeus que n'anuncïen l'emissió, en obert, són les suïsses SF Zwei (el segon canal suïs en llengua alemanya), i TSR-2 (el segon canal en francès), l'austríaca ORF-1 i la italiana RAI 2. A més de via satèl·lit, tots aquests canals i d'altres es poden sintonitzar, via internet, a www.zattoo.com.

I sinó, encara hi ha més opcions: si cliqueu aquí, veureu un llistat de canals que, en teoria, emeten el matx via internet i de franc. Per provar...

.

Free is also possible!

Tonight's game between Chelsea and FC Barcelona is to be seen, in Catalonia and Spain, only via pay-per-view. That... or thanks to one of the many international tv stations that broadcast the game for free and can be seen everywhere, via satellite. Even more: that... or thanks to some stations which can be tuned via internet, and which allegedly broadcast the match for free.
All the interesting links can be found on the upper paragraph, in Catalan.

.

Panem et circenses

Passi el que passi aquesta nit a Stamford Bridge, prometo que l'IVC recuperarà el seu senderi habitual, a partir de les pròximes hores. Mentrestant, molta positivitat i bon rollet mental, per transmetre bones vibracions i que el Barça arribi a Roma. Si el futbol és, en realitat, intrascendent -que ho és, un Barça que guanyés la Lliga, la Copa d'aquell i la Champions seria un balsàmic per, per uns instants, no pensar en esgarrifoses terralitats com...

.

1) el finançament, que el PSOE deu a 7 milions de catalans des d'abans del 9 d'agost de 2008 (Zapatero, ets un fals del copón)

2) la crisi, que segons alguns "experts" farà arribar les taxes d'atur a l'estat, al 20,5%

3) l'estatut, amb minúscules, que pot ser podat en qualsevol moment... des de fa mesos

4) la grip nova/A/porcina, i totes les "grips" molt més virulentes, que pel que sembla els mitjans no consideren "de moda"

5) (afegiu-hi el que vulgueu)

.

Total, que desconectar per unes hores no està gens de més, així que panem et circenses per tots, i Sant Barça, sisplau, endu-te'ns una estona d'aquesta dura realitat!

.

.

Panem et circenses

Today Barça plays against Chelsea, in an allegedly vibrant match that will take either one team or the other to Rome, to play the final of the Champions League on May 27. I hope Barça will beat the brits, just like Real Madrid was beaten last Saturday by 2-6. Barça has been playing an amazing league, this year, and so the Catalans have been able to break some records. To win at Stamford Bridge should be no especial thing for our team!

In the meantime, we poor Catalans will forget -yet for some hours, about the terrible situation over here, where unemployment is reaching incredible heights; where the Spanish government keeps delaying the issue of the Catalan financing (ever since August 2008 we are waiting for an agreement to be reached, between the Catalan and Spanish governement, due to the lack of interest of President Zapatero); where the A/swine flu/H1N1 virus appears to be worse than serious killing viruses in the world, just because the media have placed it amid the current agenda -maybe to speak less about the crisis?

All the best to FC Barcelona!

.

Stamford Bridge

Per amanir una mica el partit d'aquest dimecres, en què el Barça 2.6 s'enfronta al Chelsea, abans de viatjar a Roma, teniu aquí al costat una senzilla enquesta, amb la idea que doneu el vostre parer. Hi he posat cinc opcions, així que ningú no es queixi de poca pluralitat!

.

Ah!, i ja coneixeu allò de... Fooorça Barçaaa!!

.

Silenci, es reflexiona

Berlin no té un centre, un equivalent a la barcelonina Pl. Catalunya, per exemple; de centres en té molts, tants com districtes: Alex i Hackescher Markt a Mitte, Zoologischer Garten i la Ku'damm a l'oest, la Oranienstr. a Kreuzberg ...
Un dels espais que fa més mèrits perque sigui considerat cèntric, pel pes simbòlic i polític que té, és la Porta de Brandenburg i voltants. En un radi de 500 metres s'hi troben les ambaixades de les quatre potències que es van repartir Berlin, i tot Alemanya, després de la 2a Guerra Mundial: els EUA, el Regne Unit, França i Rússia. Hi ha també el Reichstag -el Parlament- i la seu de govern, des d'on Frau Merkel dirigeix la Gran Coalició. Sí, sense dubte els voltants de la Brandenburger Tor són el centre polític de la capital.

.

A tocar d'aquest simbòlic monument hi ha un espai que, poc a poc, es va fent un lloc a les guies sobre Berlin, malgrat que la seva existència la desconeixen molts berlinesos: la Sala del silenci. La seva història la podeu llegir aquí (en castellà), però "aprofito" la meva amistat amb en Klaus, membre de la societat que gestiona l'espai, per explicar-vos-en algunes coses; per exemple, que es tracta d'un lloc dedicat a la pau, un espai per a la tolerància entre nacionalitats i religions, per a la meditació... I que el 27 d'octubre d'enguany, la Sala celebrarà el seu 15è aniversari; per finals d'anys s'hi espera el visitant 1.000.000.

Us n'aconsello una visita: en mig del brugit de la capital, en aquest món de mones on vivim, un món d'inputs que sovint malmeten les nostres fràgils ànimes, asseure's una estona en un lloc silenciós i deixar-se endur pels pensaments és més que un plaer: és un regal que ens hem de fer, de tant en tant. La Sala del silenci és un molt bon lloc per posar-s'hi!

.

.
The Room of Silence

This is a space in downtown Berlin, in the government area very near the Reichstag -the Parliament- and Frau Merkel's offices; a place devoted to meditation and peace, where citizens are invited to relax and let their thoughts flow in silence. It was opened back in 1994, so it will celebrate its 15 anniversari on October 27. Here you can read about its history and purposes.

Do not hesitate to pay a visit to the Raum der Stille when you visit Berlin!

.

Der Raum der Stille...

wurde, dank dem Entgegenkommen des Berliner Senats, 1994 eröffnet. Der Raum der Stille soll allen Vorbeikommenden, Gästen und Stadtbewohnern Gelegenheit bieten, einzukehren, eine Weile in Stille Platz zu nehmen, sei es, um zu entspannen, sei es, um an diesem geschichtsträchtigen Ort mit seinen düsteren, aber auch hoffnungsvollen Erinnerungen sich zu besinnen, zu meditieren, zu beten. Weil hier alle zum stillen und friedlichen Verweilen eingeladen sind, kommt dem Raum auch eine symbolische Bedeutung zu: der Raum der Stille soll eine ständige Aufforderung zu Geschwisterlichkeit und Toleranz unter den Menschen, zwischen den Nationalitäten und Weltanschauungen sein, eine ständige Mahnung gegen Gewalt und Fremdenfeindlichkeit.

Weitere Infos sind hier zu lesen.

.

Fotos: (c) Klaus Diekmann

.

Real Madrid geht im "El Clasico" unter

Així titula el Tagesschau la crònica del partit d'aquesta nit, en què el Barça li ha fet sis donuts al Madrit, al Bernabéu. "El Real Madrid s'enfonsa en 'el clásico'". El web del Tagesschau explica que el Barça ha donat una lliçó magistral al seu etern rival, i que a quatre jornades per acabar la lliga, lidera la classificació amb set punts d'avantatge sobre els blancs. Recorda la crònica que aquesta victòria arriba a pocs dies del matx contra el Chelsea, i acaba explicant que els seguidors madridistes han abandonat l'estadi precipitadament.
.
Pel que fa al britànic The Guardian, la crònica que podeu llegir aquí repassa, minut a minut, el que ha succeït a la gespa del Bernabéu. Acaba amb una frase que sona molt, però que molt bé: "Al Chelsea no li deu haver agradat gens (el partit)". Per cert, no us perdessiu un detall interessantíssim: aprofitant la mitja part del partit, la crònica fa també una pausa amb la inclusió d'un vídeo de YouTube, un vídeo amb els logos primer de TV3 i després de TVE, amb imatges d'un Barça en blanc-i-negre... :)
.

(c) tagesschau.de

.
Barça just won at the Real Madrid stadium, by 2-6. An impressive result that leads the Catalan team almost to the victory at the football league. The chronicle by The Guardian is available here.
.
Der FC Barcelona hat dem Erzrivalen Real Madrid eine bittere Lehrstunde erteilt und steht nach einer Gala-Vorstellung vor dem Gewinn der spanischen Fußball-Meisterschaft.
Barça gewann "El Clasico" bei Titelverteidiger Real mit 6:2 (3:1) und führt die Tabelle der Primera Division vier Spieltage vor Schluss mit sieben Punkten Vorsprung vor den Königlichen an. Gleichzeitig feierten die Katalanen eine gelungene Generalprobe für das Halbfinal-Rückspiel in der Champions League beim FC Chelsea. Thierry Henry (18. und 58.), Carles Puyol (20.), Lionel Messi (36. und 75.) und Gerard Pique (83.) erzielten die Treffer der Gäste in einem hochklassigen Spiel. Die erneut mit dem deutschen Nationalspieler Christoph Metzelder in der Anfangsformation angetretenen Madrilenen hatten den besseren Start und gingen nach Gonzalo Higuains Kopfball (14. Minute) wie erhofft früh in Führung. Doch Barca ließ sich nicht aus der Ruhe bringen, erhöhte das Tempo und drehte mit einem Doppelschlag durch Thierry Henry und Carles Puyol den Spieß schnell um. Nach einem kapitalen Diarra -Patzer war Lionel Messi noch vor der Pause zum 3:1 zur Stelle.
Nach dem Wechsel ließ Sergio Ramos (56.) die Hausherren noch einmal kurz hoffen, doch die überragenden Goalgetter Henry mit seinem 19. und Messi mit seinem 23. Saisontor stellten die Weichen für die meisterlich auftrumpfenden Gäste endgültig auf Sieg. Reals Demütigung war endgültig perfekt, als Gerard Pique sieben Minuten vor Schluss den 100. Saisontreffer der Gäste im 34. Spiel erzielte. Die Fans der Gastgeber verließen fluchtartig das Stadion.
Quelle: tagesschau.de
.

Força!

Al Barça de la temporada 2008-2009 no li cal ajuda per guanyar ningú, tal com està jugant, encara menys a un Madrit que porta 15 jornades guanyant de miracle i fent pèssims partits (diuen els qui se'ls miren, que no seria el meu cas). Però si algú sap com modificar lleugerament la inclinació del Bernabéu, per tal que el nostre equip ho tingui encara més fàcil per foradar la xarxa de la porteria blanca, aquest dissabte, que no se n'estigui de dir-nos-ho.
.
.

Força Barça!

.
Barcelona plays against Real Madrid this Saturday, at the madrilian stadium Bernabéu. Barça needs no help to beat the Castillian team, although a slight inclination of the pitch would definitely make it easier for the Catalans to pierce the white net!
.
Am Samstagabend spielt FC Barcelona gegen Real Madrid. Obwohl die Katalanen keine Hilfe brauchen, den Madrid zu gewinnen, eine kleine Inklination des Spielfelds wäre nicht eine schlechte Idee, um das weisse Tor durchzulöchern!
.