Recentment he activat un perfil a Facebook, no
el meu (aquest ja el tinc actiu de fa temps) sinó
el d'una federació esportiva catalana on he començat a portar l'àrea de premsa i comunicació. A Facebook, els contactes s'estenen com una taca d'oli; en quatre dies, el perfil ja va cap als 80, i sense pràcticament moure un dit. A Catalunya hi ha uns 3.500 federats de vòlei, la immensa majoria dels quals són joves que, com no pot ser d'una altra manera, són presents a totes les xarxes socials hagudes i per haver, Facebook la primera. Aquí rau una de les curiositats provocades per l'activació d'aquest perfil: quan hi entro, em trobo continuament avisos d'aquells de "XXX vol ser amic/ga teu"; normal, juguen a vòlei i volen estar al cas dels avisos de la
FCVB a través de Facebook. El que és curiós i se'm fa estrany és acceptar "amistats"... de nanos que sovint voregen els 15 o 16 anys, fins i tot menys! Ara resulta que quan entro a Facebook com a "Ferran", hi veig missatges d'amics, presencials o virtuals, que poc o molt són de la meva quinta, mentre que quan hi entro com a "Federació Catalana de Voleibol" tinc la sensació d'estar en un pati d'escola!
Molt de vòlei no sé si practicaré, jo, no ens enganyem, però potser portar la premsa de la FCVB em servirà, també, per fer un estudi sociològic sobre els adolescents i les xarxes socials (1). La materia primera ja la tinc!
.
(1) He vist alguns dels missatges que jugadores de vòlei adolescents (la majoria són noies) deixen a contactes seus, òbviament de la seva quinta, i són prou "interessants" (notin-se les cometes); potser els acabaré dedicant un post!
.