Petit tast/test electoral

El 27 de setembre hi ha eleccions a Alemanya. "Ens queda lluny", pensareu molts des de Catalunya; i no us falta raó, però Alemanya és Alemanya, el motor d'Europa, i qui hi governa té més o menys influència en tota la Unió. Actualment -resumeixo per a despistats- qui porta les regnes del país és l'anomenada Gran Coalició, que formen la CDU conservadora d'Angela Merkel i l'SPD socialdemòcrata de can_pixa. Els sondejos donen un claríssim avantatge als democristians, que fins i tot han arribat a augurar la desfeta de l'SPD, que podria cedir el segon lloc als liberals, l'FDP. Un govern Merkel-Westerwelle (FDP) és doncs altament possible, cosa que no fa feliços els laboristes, com és natural. Aquest diumenge hi ha hagut una "prèvia" de la jornada del 27, concretament a tres Länder on hi ha hagut eleccions regionals: Saarland, Thüringen i Sachsen, el Land de la meva estimada Dresden).

Els resultats han estat nefastos pels conservadors a Thüringen (cap.: Erfurt). Han perdut la majoria absoluta i l'SPD, tot i quedar en tercera posició per darrera dels conservadors i dels més "esquerrosos" Die Linke (lit. "L'Esquerra"), té la clau o bé per formar una "Gran Coalició" -a escala regional- amb la CDU, o bé per foragitar els conservadors del govern i unir-se amb Die Linke (sembla més natural aquesta opció, oi? perque tots dos són d'esquerres, vull dir; el que passa és que SPD i Die Linke no s'estimen gaire. Ja veurem...)
La radiografia és a Saarland (cap. Saarbrücken) força calcada a la de Thüringen: la CDU ha perdut més de 10 punts... i la majoria absoluta. Tampoc aquí una coalició dels conservadors amb els liberals serà possible (no sumen), de manera que l'opció SPD-Die Linke-Els Verds és una opció amb punts (naturalment, si és que SPD i L'Esquerra són capaços de posar-se d'acord). De fet, Els Verds tenen aquí la paella pel mànec, ja que poden decantar la balança per governar amb les esquerres... o amb la dreta + liberals.
Finalment, a Sachsen (cap. Dresden), els conservadors continuen al capdavant, i en general no hi ha grans canvis respecte a les últimes eleccions regionals. La CDU tornarà a governar, doncs; cal veure si ho farà amb l'SPD (improbable) o amb els liberals (altament probable).

Traducció de cara a les eleccions federals del 27 de setembre? La conservadora CDU sembla no estar tan forta com les enquestes preveuen, mentre que es consolida l'estimació dels conservadors pels liberals, amb qui formaran govern a Berlin, si l'aritmètica electoral els ho permet. En parlem d'aquí a quatre setmanes.

Regional elections in Germany
After the elections in three Länder, on Sunday 30, it seems that Angela Merkel's conservative party, CDU, is not in such a good position as it might seem until only a couple days ago, for the federal elections on Sept. 27. The party lost its absolute majority in two of the three Länder, and might now even be expelled from the government if a coalition of left-wing parties is arranged. As for the socialists (SPD), they definitely seem not to be very 'fit': The Left (Die Linke) is hot on its heels! We'll see what happens on the 27.

Regionalwahl in Deutschland
Nach der Regionalwahl am Sonntag 30., ist die CDU deutlich nach unten gefallen. In Thüringen und dem Saarland haben die Konservativen die absolute Mehrheit verloren, in Sachsen dagegen bleiben Sie immer noch in Amt. Mehr drüber im Tagesschau.de

Schweiz, Suisse, Svizzera, Svizra (CH)

Suïssa m'és propera. Me n'és per raons (ex)sentimentals, "amicals" i, també, geogràfiques. El país de l'Emmental es troba, geogràficament, a mig camí entre les meves dues ciutats, Berlin i Barcelona, i per aquesta raó és punt de parada habitual quan em desplaço entre la capital catalana i l'alemanya. Actualment hi tinc amics als afores de Ginebra, a Zürich, a Lausanne i al petit poble alpí de Le Noirmont. De Suïssa hi ha moltíssimes coses interessants a explicar, com per exemple la seva estructura política i el funcionament de les seves institucions, però avui em quedo amb una dada introductòria -té pràcticament la mateixa població que Catalunya, amb un territori, això sí, un 25% més extens, i amb la part lingüística, que als catalans ens resulta d'especial interès, crec, per raons òbvies.

La primera característica del país és que no té una llengua comuna, sinó quatre idiomes oficials que es parlen només en les seves respectives zones: l'alemany, el francès, l'italià i, en algunes valls sobretot a l'est del país, el romanx. Deixant de banda algunes "variants dialectals", el francès i l'italià són iguals que els dels estats que els donen nom; pel que fa a l'alemany... ai!, això són figues d'un altre paner: l'anomenat Schweizerdeutsch (l'alemany suís) resulta pràcticament incomprensible per als alemanys, fins al punt que si un programa en alemany suís s'emet per la televisió alemanya, hi inclouen subtítols per fer-lo entenedor a la potencial audiència. Personalment m'agrada molt com sona, l'Schweizerdeutsch: és força més musical que l'alemany standard (el Hochdeutsch); això sí, només aspiro a entendre el tema d'una conversa en aquest dialecte, els detalls se m'escapen per complet.
.
L'alemany suís només existeix en el llenguatge oral. Les ràdios i televisions suïsses de parla alemanya, com la DRS i SF, emeten normalment en la forma dialectal, excepte els informatius i algún altre programa, que fan en alemany standard. Els diaris, en canvi, com el Neue Zürcher Zeitung, utilitzen l'standard excepte per algunes paraules pròpies que sí escriuen en dialecte. Quin merder, eh?
La realitat lingüística del país fa que hi hagi ciutadans suïssos que no es poden entendre amb altres ciutadans suïssos; això és així, sobretot, amb l'excepció dels de parla alemanya, que normalment tenen coneixements també de francès; els francòfons, en canvi, aprenen alemany a l'escola... però alemany standard!, amb la qual cosa no entenen els seus paisans de Zürich o Basel, per exemple. Perquè després alguns diguin que la situació a Catalunya és complicada; quines penques!
.
Per tancar el capítol, una curiositat més: quan travesses el país per l'autopista, entre Basel i Ginebra (o al revés, esclar), l'única cosa que denota que deixes una àrea lingüística i entres en l'altra són els rètols de "Sortida" de l'autopista; en un moment donat deixa de posar "Ausfahrt" i s'hi llegeix "Sortie". Recordo l'atac d'histèria d'una senyora castellana que, anys enrere, va enviar una carta a La Vanguardia amb una queixa: en un viatge en cotxe des de la Meseta, s'havia perdut per culpa del català: en comptes de "Lérida", a l'autopista hi posa "Lleida". ¡Estos catalanes!
.
Schweiz, Suisse, Svizzera, Svizra (CH)
From a linguistic point of view, the case of Switzerland is a very interesting (and quite unusual) one: there are four official languages, each of them spoken only in a certain area of the country. Most of the Swiss have Swiss-German as their mother tongue; secondly comes French, then Italian and Romansh. Weird as it might sound, some Swiss citizens cannot communicate fluently with other compatriots; while most Swiss-German speakers can have a conversation also in French, most French-speaking Swiss are unable to understand and speak Swiss-German...
.
As for the media, most radio and tv programmes are broadcasted in the Swiss-German variant of this language (except for most news programmes and a few others), while papers are basicly written in Hochdeutsch, that is, standard German. The differences between the standard (spoken in Germany and Austria), and the Swiss version of the language are so big, that programmes produced by the Swiss-German television, which are broadcasted also in German stations, do have subtitles to enable the potencial audience understand them.
.
Schweiz, Suisse, Svizzera, Svizra (CH)
Hinsichtlich der Sprache ist der Fall der Schweiz sehr interessant und ungewohnt. Es gibt da keine gemeinsame Sprache, sondern vier ofizielle, jede davon in seinem eigenen Gebiet gesprochen wird. Im Vergleich zum Spanischen Fall, wo es permanent Probleme wegen der Sprachen gibt, scheint die Schweiz fast wie ein Paradies zu sein. Nun finde ich komisch, dass manche Schweizer sich mit anderem Landsleute nicht richtig verstehen können; soweit wie ich weiss, sprechen normalerweiser die aus dem deutschsprachigen Raum stammenden Schweizer, auch Französisch und Englisch; das wäre nicht so oft den Fall der Schweizer, die aus dem französischesprachen Teil des Landes stammen.
.

Més que una veu

És nascuda a Madrid, tot i que pel seu nom es diria que va arribar al món en un hospital de Berlin, posem per cas. És cantant. La vaig descobrir l'any 97, quan feia poc que havia sortit al mercat el seu primer disc, "Entre ánimas". Em va costar molt, d'entrada, la seva música, la seva veu especialment; de fet, la seva veu i la seva música són -prou que ho sap, ella- per a minories molt minoritàries, per a "oídes sense prejudicis", segons confessa ella mateixa. Em va costar, deia, però hi vaig anar entrant a poc a poc, i m'hi vaig quedar.

Malauradament, la nostra misteriosa cantant de veu estrafolària no s'ha deixat caure gaire sovint pels estudis de gravació; un segon disc, "Una habitación propia", arriba quan és a punt de caure el teló del segle XX. Més música per a minories, més cantant única. El tercer, "El gato panzón", dorm el son dels justos, malgrat que alguns l'esperem des de fa un any.

Us en deixo unes mostres. Abans d'escoltar-les, però, uns consells: abaixeu els llums, obriu la ment i deixeu-vos endur per unes lletres, i sobretot una veu, d'una altra dimensió (1).

Ah, per cert, no us n'he dit el nom, oi? Es diu Virjinia Glück. Me alegra haberte conocido (musicalmente), Virjinia!

.

(1) i si tot i així no us agrada, què voleu que us digui, us entenc...

.

.

A menys que hagueu sortit corrent, maleïnt-me per haver-vos aconsellat que l'escoltessiu, feu-me cas i quedeu-vos amb la que ve ara; fa 13 anys, i continua posant-me la pell de gallina. Gracias, Virjinia.

.

.

Aquest és del segon àlbum, que va veure la llum l'any 2000:

.

.

I per acabar, un altre tema de "Una habitación propia":

.

.

More than a voice

Despite what it seems, Virjinia Glück is a Spanish singer; she was actually born in Madrid. Both her voice and the lyrics of her songs are definitely special; as she likes to say, "only for ears without prejudices". So far, she has published only two albums, the first one back in 1996 (I discovered her short after the launching), the second one in 2000. There is a third one waiting, which might be titled "El gato panzón" ("The potbellied cat"), but Glück has preferred to devote her time to paiting, these past years.

If you can understand Spanish, give Virjinia a try; it's worth it.

.

Mehr als eine Stimme

Trotz ihrer Name wurde Virjinia Glück in Madrid von spanischen Eltern geboren. Seit 1996 hat sie nur zwei CD veröffentlicht, die sehr gute, spezielle Songs beinhalten. Virjinia hat eine einzigartige Stimme, und ihre Texten finde ich sehr schön; sie sprechen über Liebe, Angst, das Leben... in einem geistlichen Niveau, sozusagen. Hör ihr und viel Spass dabei!

.

Tutorial para vacacionistas

Tú, tú, tú también; y tú, sí, sí, tú, ¡el de detrás! ¿Os creéis que no me he dado cuenta? Con la cosa esta de las dichosas vacaciones, habéis decidido tomar las de Villadiego, ¿verdad? ¿Acaso creéis que un servidor se pasa medio agosto escribiendo, para que vosotros no os toméis siquiera la molestia de pasar por aquí de vez en cuando?? Míralos, qué estupendos: los señores se van a la playa y a éste que le zurzan, ¿no? Esto no va a quedar así, no, nonono... ¡faltaría! Aquí tenéis un tutorial de lo que me he estado currando desde finales de julio, y ¡ai del que no haga los deberes!

.

Mientras vosotros, tan ricamente, os rascábais las partes, sin pensar ni un segundo en el sudor que traía a mi frente el duro ejercicio de pensar, dar forma y publicar en esta vuestra casa, servidor se curró un par de posts musicales que pa qué: uno "calentito" y otro casolà, com si diguéssim... Por supuesto, no dejé la política de lado (¡cómo iba a poder hacerlo!): uno con polémica en los comentarios incluida, otro que constata las dificultades para que la ciudadanía crea en nuestros políticos, y uno más sobre... en fin, uno más para llorar. Incluso le dediqué uno a un par de políticos alemanes, con quienes tuve cierta relación durante... unos segundos :)

También he tenido tiempo para las reflexiones a la luz de la luna, para recordar a uno de los que se ha ido demasiado pronto, e incluso, para los viajeros, un par de apuntes dedicados a Berlin y sus infrastructuras y visitantes.

.

Así que ya veis: mientras vosotros tirabais de Morfeo y del dolce far niente, algunos continuábamos currándonoslo como siempre. ¡A ver si vamos tomando ejemplo!

.

PS: ¿Que porqué esta vez he escrito en castellano? Pues... porque es una lengua que controlo (a pesar de haberme educado en Catalunya, donde los horribles nacionalistas lobotomizan a los pobres ciudadanos para que sólo hablen en dialecto catalán, según proclaman a diario los "no nacionalistas" castellanos a los cuatro vientos), porque es una lengua que me gusta (tanto como otras que controlo, por supuesto) y porque esta es mi casa y me da la gana. Apa, ja està dit!

.

A tutorial for holiday-makers

You, you who did spend the past weeks just doing nothing, and gave an absolute miss to this, my (and your) home... I'm gonna tweak your ears! Do you find it fair, me thinking, modelling and publishing while you just lie down on the sand, to get a tan that will scorch your skin?? What a useless thing to do, and plus you missed all of my August articles!

Well, now you have no excuse: just take a look at the section in Castillian, above, and click on the indicated links; you will then have the chance to keep yourself updated. And never leave me alone again! (not for a whole month, at least. Thanks for that ;-)

.

Bedienungsanleitung für Urlauber

Für euch, die in den letzten Wochen Urlaub gemacht habt, und deshalb mein Blog gar nicht gelesen habt, habe ich ein super-Bedienungsanleitung vorbereitet. Einfach guck den oben zur Verfügung stehend auf Spanisch geschriebenen Absatz an; von dort aus konntet Ihr jeden Beitrag der letzten Wochen anklicken und lesen. Viel Spaß dabei!

.

De picades d'ullet i d'autògrafs

Fa quatre anys hi va haver les últimes eleccions federals (he dit 'federals', així que, efectivament, no estic parlant de l'estat espanyol). En plena campanya electoral, vaig assistir al míting que l'aleshores candidat dels socialdemòcrates, Gerhard Schröder, feia a Dresden. No ho vaig explicar al blog... perque encara no en tenia :P, així que ho deixo anar ara, aprofitant l'avinentesa...

.

L'actual candidat de l'SPD a la cancelleria, Frank-Walter Steinmeier, donava ahir el tret de sortida al Deutschland-Tour, amb la presentació en societat del cub que l'acompanyarà al llarg i ample del país, en els mítings preelectorals (un cub gran, vermell on es llegeix SPD, el nom del candidat i el seu lema). L'acte era en un lloc tan cèntric com la Potsdamer Platz, així que ni curt ni peresós m'hi vaig adreçar, abans de dirigir-me a casa d'en Klaus i la Susi per un fantàstic Abendbrot (el sopar, vaja).

L'speech del polític va ser més aviat curt i intrascendent, però em quedo amb dos moments: l'un va ser el momentazo guiño de Herr Steinmeier a un servidor; el tenia a no més de dos metres, l'home devia pensar que la foto que mirava de fer-li era per la portada del NY Times, o ves a saber, i em va fotre una picada d'ullet de campió. No, no penseu malament, que segur que no anava amb segones! Vaja, fins on jo sé, Herr Steinmeier no és "del club". Qui sí ho és, per contra, és l'alcalde de Berlin, Klaus Wowereit, que presentava l'acte. I atenció, perquè aquí ve el segon moment de l'event: vaig intercanviar unes paraules amb l'alcalde Wowi! (això sí, ell no em va picar l'ullet) -Vaig veure que alguns agosarats (agosarats, perquè això és Alemanya, no Catalunya) se li apropaven per demanar-li un autògraf, i jo, tot decidit, em vaig posar a la (petita) cua. Quan va arribar el meu torn... "Herr Wowereit, bitte", jo tot educat, i ell que em fa la mateixa pregunta que als meus predecessors: "Woher kommen Sie denn?" (d'on és vostè?). Tingueu en compte que el més exòtic que havia escoltat l'home fins aquell moment era "Bayern"; per això, quan li vaig dir "aus Barcelona", sobtadament va aixecar els ulls del paper on m'estava signant, em va mirar amb aquells dos fanals encesos i em va dir: "Das ist wohl eine schöne Stadt!" ("una ciutat ben maca!"). Jo, que no he fet la carrera diplomàtica però quan m'hi poso, m'hi poso, vaig tenir una resposta per aplaudir (perdoneu que m'ho digui jo mateix, hehe): "Bestimmt, aber nicht so schön wie Berlin". Uoooooo!!, un parell de persones que escoltaven al costat, i el mateix alcalde, van somriure complaents perquè un barceloní els acabava de dir que Berlin era més maco que la capital catalana :))

El que va seguir després, per part de l'alcalde, va ser el típic comentari: "sí, bé, però vosaltres teniu la platja a tocar" (i jo que vaig pensar: "sí, company, i un gaixample que no te l'acabes, quan fas les teves visites furtives a la meva ciutat")... però això no li vaig dir ;-)

.

Anècdotes a banda, la meva presència al míting de Schröder de fa quatre anys, va donar la cancelleria a Frau Merkel, o sigui que... tremola, Steinmeier! (consti que no serà culpa meva; les enquestes ja diuen que l'SPD perdrà les eleccions estrepitosament. Quedi dit).

.

About winks and autographs

Frank-Walter Steinmeier is the candidate of the German Labour Party (SPD) for the federal elections on September 27. I learnt he was going to give a speech at Potsdamer Platz, and decided to attend the event, just like four years ago I attended another similar event, with the then candidate of the same party, Gerhard Schröder, in Dresden.

I lived a couple anecdotes which I found nice: the first one, as I was getting ready to take a picture of the candidate, he kept staring at my camera and suddenly gave me a wink and offered me a "candidate smile" that made me exactly that: smile :)

A bit later, since the mayor of Berlin, Klaus Wowereit, was also attending -actually, he presented the candidate, I took the opportunity to ask him for an autograph, just like a small group of other people were doing. I just feared I might not understand him and seem somehow naive, but... I just went for it, and along with his signature, I could exchange a couple sentences with him! That was nice :) He asked me where I came from, and when I said Barcelona he showed himself as a big fan of the city. I was truly diplomatic, or more than that, hehe, and told him he was right, that Barcelona is indeed a great city, but... that I liked Berlin better! I think he liked it ;)

.

Über Zuzwinkern und Autographen

Vor kurzem war ich in einer Veranstaltung dabei, wo SPD-Kanzlerkandidat Frank-Walter Steinmeier in Berlin teilnahm. Vorgestellt wurde er von dem Regierenden Bürgemeister Berlins, Klaus Wowereit. Als die Veranstaltung zur Ende kam, wollte ich ein Foto von Herrn Steinmeier machen. Er war sehr nett: nicht nur posierte er, aber auch zuzwinkernte mir :)
Später hatte ich die Gelegenheit, mit Herr Wowereit ein paar Minuten zu sprechen. Er fragte mich woher ich kam, und als ich ihn "Barcelona" sagte, strahlte er mich an, und sagte: "Das ist doch eine schöne Stadt!". Ich bin ein diplomatischer Mensch -wenn ich es so versuche ;), und antwortete: "Tja, gut, aber Berlin scheint mir noch schöner!". Meine Antwort hat Herr Wowereit zweifellos gefallen :-)

.

En Paquillo (*), a Berlin

Entre política (espanyola; la del post anterior) i política (alemanya; la d'un post que vindrà aviat, en relació amb les eleccions federals del 27 de setembre), una de roji-gualda: topar a Berlin amb un "pack Espanya" cridant als quatre vents A por ellos, oeeee, a por ellos, oeeee... és la pitjor manera de desconectar dels drames patris; té l'explicació que avui ha començat el Campionat del Món d'Atletisme, que compta amb la participació de 36 espanyols (i 15 catalans, però de senyeres no n'he vist cap), i ja sabem que els espanyols (com els italians), no es distingeixen per ser uns turistes precisament discrets...

A banda de qüestions esportives, però, aquest estiu el nombre d'espanyols que visiten Berlin es deu haver multiplicat per 10.000 respecte a altres anys -i això que hi ha crisi... o justament perquè n'hi ha, especialment a Espanya. Berlin té, claríssimament, dos pols d'atracció: està de moda, és una ciutat cool, que se'n diu, i és barata. Davant d'una situació econòmica com la que viu l'estat espanyol (i lo que te rondaré, morena, diuen els experts), qui malgrat tot vol marxar uns dies, on va? Evidentment es queda a Europa, concretament a algún lloc on no hagi de gastar ingents quantitats d'euros. Pot ser París aquest lloc? Evidentment, no. Tampoc Londres, ni els països escandinaus, ni Itàlia...Així doncs, aquests dies, invasió d'ibèrics als carrers de la capital, i més rojigualdes que no pas es veuen als carrers de Catalunya (cosa que, dit sigui de passada, em tranquil·litza enormement).

.

(*) Paquillo (Paco Fernández) és, pel que sembla, un reconegut atleta espanyol.

.

Paquillo, in Berlin (*)

The Athletics World Championships started today in Berlin. Amongst the groups of fans, the Spaniards were clearly visible in parts of Unter den Linden, one of the centrals streets that has witnessed the first race of the competition. I am not exactly interested in sports, and not at all in Spanish sportsmen and -women, and so was not especially "proud" to see a group of fans cheering the Spanish athletes on the Berlin streets. As if I had not enough "spanish-atmosphere" when in Catalonia...

Curious as it might seem, since Spain is being hit by the financial crisis very hard, this summer Berlin appears to host even more Spaniards than in the previous years. The explanation to that is, I believe, quite simple: despite the crisis, many people want to go out, even if only for four or five days. Cities like London, Paris and many others in the continent are out of the possibilities for many Spaniards, for they are very expensive; Berlin on the contrary is still very cheap, and plus totally in. I guess this is the reason why you hear as much Spanish as German (or even more!) in the most tourist places in town.

.

(*) Paquillo (Paco Fernández) is a famous Spanish athletes sportsman.

.

420 motius per sortir corrent

Nota: ja sé que som en plena canícula estival (canícula a Catalunya, si més no), i que segons quins temes són més propis de la temporada hivernal que dels temps de platja i viatges. De fet, aquest és el motiu de posar aquesta foto: ja que el tema és espès, o us engrescava d'alguna manera, o aquest cop no entràveu ni per casualitat. Tot i així, i a risc que sigueu quatre els que travesseu la porta de l'In varietate concordia, i només dos els qui us llegiu un escrit sobre... sí, sobre alguns aspectes de la política espanyola, jo tiro milles; benvinguts els qui vulgueu quedar-vos, i un càlid a reveure als qui preferiu torrar-vos al sol... o a la dutxa.

.

Llegeixo astorat la parafernàlia aquesta de l'ajut del govern espanyol a les persones que s'han quedat sense prestació d'atur. Bé, no "a les persones" sinó "a una part de les persones", haurien de dir per no faltar la veritat. El cert és que la mesura ajudarà uns 300.000 aturats, però és que, a data de maig de 2009 (última dada facilitada per l'INEM), a Espanya hi ha més d'un milió de persones aturades que no perceben un sol euro per cap via. Dit d'una altra manera, prop de 900.000 parats a tot l'estat continuaran a l'atur i sense ingressos. D'alguna manera hauran d'aconseguir el necessari per viure, perquè dic jo que menjar i vestir-se, molt probablement, deuen voler fer-ho com qualsevol altre. Ja m'explicareu com...

Tal com estan les coses, però, és evident que aquesta és una notícia tranquil·litzadora, com a mínim per als 300.000 afortunats que els tocarà la "loteria". Quina és la reacció del principal partit de l'oposició espanyola a l'anunci d'aquesta mesura? "El PP es partidario de que se creen puestos de trabajo", ha dit Montoro (quins collons!), i ha afegit que la mesura del PSOE és "un parche" perque "con 14 euros diarios no vive una familia". Tota aquesta informació que ens dóna, Sr. Montoro, és "privilegiada", no sé si n'és conscient. Serà cretí...

I no vull oblidar-me d'una dada més, encara: la vicepresidenta del govern ha deixat clar que l'ajuda es mantindrà mentre la taxa d'atur continuï per sobre del 17%; és a dir, que si baixa al 16,9%, els 420 € se'ls queda la banca (és una forma de parlar, tranquils). Suposo que els fins aleshores beneficiaris, que veuen com s'esfuma l'ajuda mentre continuen sense trobar feina i tornen a no tenir cap ingrés, hauran d'estar contents perquè, al menys, uns quants companys seus hauran tornat al mercat de treball! És de bojos.

.

Segons informava l'OCDE recentment, a l'estat espanyol hi havia, al juny, 4.186.000 aturats; a començaments d'any, la xifra era de 3.592.000, i des d'aleshores no ha deixat d'augmentar. Prop d'un 18% de la població activa, doncs, no troba feina o perd la que té; Espanya es el país de l'OCDE amb més aturats. Explicat d'aquesta manera impresiona, però veure'n totes les xifres posa directament els pèls de punta.

.

Així doncs, mentre Espanya es posa a la cua del món civilitzat, els imbècils qui dirigeixen la política espanyola s'estan esbatussant, des de fa setmanes, per uns trajos del Sr. Camps, una bossa (o potser més d'una, se m'escapa la dada) de la Sra. Barberà (lesbiana, per cert, i del PP malgrat ser aquest el partit homòfob per excel·lència a l'estat espanyol); també per unes suposades escoltes telefòniques il·legals ("¡que te denuncio!", "¡que no tienes pruebas!"), ... I ara, per acabar d'arrodonir la feina ben feta, Moncloa ha aprovat la TDT de pagament, que es posarà en marxa l'1 de setembre amb Gol TV... per a la qual no serveixen el 90% de descodificadors que el mateix govern espanyol ha estat animant els espanyols a comprar-se, en els últims mesos!

.

Que algú em digui a la cara (si pot ser amb arguments, molt millor), que a Espanya no hi ha un problema gegant de manca de nivell polític, més que de cap altra cosa.

.

La 55, en servei

Berlin acaba d'inaugurar la línia més "esperada" de metro: la U55. El nom és provisional, ja que el trajecte obert al públic aquest diumenge connectarà en el futur amb l'actual U5, que va de Hönow a la cèntrica Alexanderplatz, i quan aquesta connexió sigui efectiva, aquesta (U5) és la nomenclatura que s'adoptarà per a la línia completa. L'estat actual de la línia (l'existent i la projectada) és el següent: en funcionament de Hönow a Alexanderplatz, en projecte el tram d'Alex a la Porta de Brandeburg, operatiu el tram entre la Porta i l'estació central de Berlin (actual U55) ... i descartada l'ampliació de la línia cap a l'aeroport de Tegel (perquè Berlin és sexy però pobre, i perquè Tegel tanca d'aquí a dos anys). Està planejat allargar la línia, sí, però només fins a connectar-la amb l'estació de la Turmstrasse (U9).

Des de diumenge, les estacions ja operatives de la U55 estan plenes de berlinesos i guiris fent-los fotografies. La línia és curta (més curta que la L11 del suburbà barceloní; 1,8km la berlinesa, per 2,2 la catalana), ja que només disposa de tres estacions, però són molt centrals: Hauptbahnhof (l'estació central de tren, que mencionava abans), Bundestag (la que dóna a l'edifici del Parlament) i Brandenburger Tor, un must pels turistes.

Per possibles visites a Berlin, anéu-ne prenent nota: la Hauptbahnhof, l'estació central de Berlin (antiga Lehrter Bahnhof), ja té connexió amb el metro; això sí, una connexió que, fins que no es completi la part d'Unter den Linden, entre la Porta de Brandenburg i Alexanderplatz, no ens enganyem, no té gaire sentit...

The U55, in use

The newest metro line in Berlin just opened its doors. The U55 has only three stations: it runs from Hauptbahnhof, the central train station of the German capital, to Brandenburger Tor, via Bundestag. This is a pretty short route, which has received a number of complaints, not only because of its cost but also for it will be used basicly only by tourists; indeed, not many Berlin-citizens find this route useful...

In 2017 or 2018, the connexion between Brandenburger Tor and Alexanderplatz should be finished, and only then will the U55 make sense; under the denomination U5, which is the name of the currently existing line between Hönow and Alexanderplatz, the recently opened mini-line will finally be connected to the rest of the metro lines of the German capital.

Maria, t'estimo!

És una mica simplona, la Maria, perquè enganyar-nos; però coi, és fidel com una mala cosa, i això és el que més valoro d'ella: quan és amb mi, és amb mi, i està per mi i per ningú més; i això m'encanta. Ella sap perquè la necessito al meu costat, i prou que se'n cuida de donar-me allò que vull. No cal que li digui dues vegades, tu! I mira que li demano coses, jo, perquè altra cosa no seré, però exigent... un rato! (ho sento, però en aquest cas, "una estona" trobo que no té prou força). Segur que amb un altre estaria més tranquil·la, però ves, m'ha triat a mi; coi, què passa, alguna gràcia havia de tenir, no?? Doncs mira, ella me l'ha sabut trobar, pel que sembla, jiji...

Maria, tal vegada no t'ho havia dit encara, però de ben segur que ho saps prou bé: ets bona, nena! Sempre saps per on portar-me, de nit i de dia, tan si som a casa com si marxem fora, fins i tot si et veig a soles... o si vinc acompanyat! Tu sí que vals, Maria.

.

PS: No, la del vídeo no és la Maria, sinó la Mone. Que esteu empanats, o què??

.

.

.

De sobte, adéu

Ets jove i tens salut, ets un professional d'èxit; tens plans, aviat tindràs el teu primer fill... i et mors, de sobte, de manera completament inesperada: AVUI. Si la nostra existència no és una cosa ben estranya, digueu-me què és.

.

Suddenly, bye

You're young & healthy, a successful professional; you have plans, are gonna have a baby... and you die all of a sudden, completely unexpectedly: BBC. If our existence is not a weird thing, you tell me what it is.

.

Plötzlich, tschüss

Du bist jung und gesund, ein erfolgreicher Profi; du hast Pläne, wirds ganz bald Papa werden... und du stirbst, total unerwartet: Tagesschau. Wenn unser Dasein keine seltsame Sache ist, bitte einfach sag mir, was es ist.

.

Pensaments des de la Lluna

De vegades convé veure imatges com aquesta, per recordar què és important a la vida i què no ho és. De vegades m'agafen ganes d'anar-me'n allà dalt, des d'on segurament em perdria tota la merda que ens envolta: l'estupidesa, la cobdícia, l'estretor de mires, l'egoïsme... l'egoïsme! Segurament és aquí on rau l'origen de tots els altres mals, en l'egoïsme; jo primer, jo abans que tu, jo, jo, sempre jo... Som tan egoïstes, tan... "jo"! Qui sigui que ens ha portat a aquest món, a la ciutat on hem nascut, en el sí de la família que ens ha cuidat de petits -i a qui cuidem quan ells són grans, en el temps que ens ha tocat viure... qui sigui, es va oblidar d'incorporar-nos un xip que ens fes estar permanentment connectats amb la natura que ens envolta, que ens recordés permanentment que només som un ridícul, insignificant micropunt en l'univers, una cosa més petita que aquella formiga, que gosa envair el nostre espai i menjar-se nanobocins de les nostres galetes. "El nostre" espai, "les nostres" galetes... el nostre egocentrisme: jo, jo, sempre jo...

Des d'allà dalt, la Lluna se'n deu enfotre, de nosaltres: "sou ridículament petits", deu pensar, "i us passeu l'existència convençuts que sou la persona més important que coneixeu".

Subvencions partidistes

La notícia, que publica avui el diari homònim, és aquesta. I la d'aquí sota, la carta que hi he enviat en relació amb el tema que s'hi explica. Segurament podeu imaginar-vos d'on agafaria els polítics sense ètica ni moral, i potser fins i tot el que els faria; ells solets s'encarreguen de desprestigiar la bona feina que tantíssims altres fan des dels despatxos i carrers dels pobles que governen. Definitivament, hi ha polítics i polítiques que són una maledicció; per sort, no són la majoria.
.
Llegeixo l'article "ERC premia ERC", a l'AVUI, i sospiro. Les subvencions que, des de la Conselleria de Governació de la Generalitat, dirigida pel republicà Ausàs, s'han atorgat majoritàriament a ajuntaments governats pel mateix partit independentista, són una mostra més que els ressorts de control dins els governs o bé fallen o bé, per increïble que sembli, no existeixen. En aquest cas, s'han concedit unes ajudes no en funció de l'interès general, sinó del color polític del govern local: ets dels meus, et dono diners; ets dels altres, te'n quedes sense. Un cop més, les necessitats de les persones queden en segon (o tercer) terme.
Aquest, no ens enganyem, no és un mal exclusiu d'ERC; tots els partits fan el mateix, tots els governs concedeixen ajudes amb més "alegria" als seus que als altres. Per això deia al començament que el problema és de manca de ressorts de control. Sigui com sigui, una causa més (i en van...) que provoca allò que se'n diu "desafecció política"; el problema és que aquesta desafecció ve donada per la pèssima gestió dels diners de tots. Com a pagador, exigeixo l'establiment de mecanismes de control transparents i eficaços a les administracions públiques!
.

Hot, so hot!

Is it not really hot? It is, at least in this part of the world where I am currently living. Oh well, mid-summer, so this is kind of normal...

Au va, que segueixo en català, perquè no marxeu la meitat! (more in English, to come ;)
Doncs això, que fa molta calor, i si fa calor i no ho podem evitar, doncs... sortim i ballem?? Conec la millor cançó per fer-ho, aquest estiu!

La Inna (Elena Alexandra, en realitat; una jovencella romanesa) ens ho mou tot amb un tema especialment estiuenc, ni que sigui pel títol: "Hot". Val, sí, d'acord, ella no es refereix a la mateixa temperatura de que ens parlen, cada dia, en Tomàs Molina i companyia; es tracta d'una altra mena de calor. De fet, posats a passar calor, potser millor de la que parla la Inna (1), no?? ;)

(1) En parla poc, de fet, perquè la lletra és repetitiva, repetitiva, repetitiva... era una forma de parlar :-P

Hot, so hot!

If it is so hot in your city as it is over here, in Barcelona, why don't you give yourselves the chance to go out tonight, have a (cold) drink and dance a little? And if you do, why do not give yourselves the chance to move non-stop thanks to this "Hot" theme by a very young Romanian singer, Inna?

Give yourselves a chance... and keep moving, despite the likely heat also in your city!

Lyrics / La lletra...

You belong to me...

I belong to you...
Fire from my heart..
Burning just for you..
When you're far away
I`m in love with you
Feeling that so high
Walking like do you... (x2)

Walking like do you...

Fly like you do it
Like you're high
Like you do it
Like you fly
Like you do it
Lïke a women (x2)

haaaaa.................
la la la..............
GO!

Fly like you do it
like you're high
like you do it
like you fly
like you do it
like a women

Fly like you do it
like you're high
like you do it
like you try
like you do it
like a women

la la la..............