In varietate concordia: setembre 2009

Amb la llengua (1)

Fa quatre dies s'ha celebrat el Dia Europeu de les Llengües, una iniciativa anual impulsada pel Consell d'Europa i nascuda el 26 de setembre de 2001, amb bàsicament tres objectius: destacar la importància de conèixer com més idiomes millor, promoure la diversitat lingüística d'Europa i encoratjar l'aprenentatge constant, ininterromput de llengües, també després de l'etapa estudiantil.

Un cop coneguts el què, el quan i el perquè, podriem fàcilment destacar una primera incongruència entre els goals del Consell i la realitat al nostre continent: malgrat tot el "blablabla" sobre la "riquesa del plurilingüisme" a Europa, continua havent-hi llengües de primera i de segona, en termes d'oficialitat. Tothom sap de què parlo, oi? També és cert i convé dir, en descàrrec d'aquesta institució, que són raons polítiques més enllà de les potestats del Consell, les culpables que hi hagi dues divisions a la lliga de les llengües europees. Quedi constància, en tot cas, d'aquesta paradoxa.

Feta la introducció, un parell d'assumptes: a l'estat espanyol, un 47,6% de la població no parla cap llengua estrangera; gairebé la meitat! Només Hongria (74,8%) i Portugal (51,3%) superen aquesta "marca". A la banda oposada, Noruega i Eslovènia, on més del 70% de la població parla, atenció, dos o més idiomes estrangers; més del 70%! Pas mal, oi?
Aprofito l'ocasió per rebaixar els fums dels nacionalistes hispano-castellans, aquells que no es reconeixen com a tals però que es posen catxondos amb la universalitat de la llengua castellana. No discutirem que hi ha 400 milions llargs de parlants (materns) d'aquest idioma, perquè fariem el ridícul, però pel que fa a Europa, a cap país és el castellà la primera llengua estrangera en número de parlants. Aquesta part del podi se la queda, òbviament, l'anglès i, en segon lloc... tatxan... efectivament, el rus; i és que la influència de l'antiga Unió Soviètica a gran part del continent no va ser en va...
Aquestes dades les ha fet públiques l'Eurostat, i les podeu consultar aquí... en anglès ;)

Pel que fa al català, aquesta setmana s'ha donat a conèixer, en el marc del I Simposi Internacional de Multilingüisme i Ciberespai, una dada interessant: malgrat ser parlada, com sabem, en un territori de 10 milions llarguets de persones, la nostra llengua és la vuitena més utilitzada en la blogosfera! Francament, no sé fins a quin punt la dada és científica, però en qualsevol cas és indubtable la força del català en aquest món virtual on passem hores i més hores. No en va, la Wikipèdia catalana gaudeix d'excel·lent salut, tant en número d'articles com en la seva qualitat; així ho destacava recentment un estudi que col·loca la nostra llengua en tercera posició, pel que fa al nivell de qualitat dels seus articles, només darrera l'anglès i l'alemany.
Donades aquestes dades, em pregunto si el català és realment una llengua "minoritària", com es diu no poques vegades, tal vegada "minoritzada" o, potser, "en minoria".

About languages
Promoted by the Council of Europe, the Day of Languages was recently celebrated all over the continent. This event aims at three basic ideas: 1. alerting the public to the importance of language learning; 2. promoting the rich linguistic and cultural diversity of Europe, which must be preserved and fostered; 3. encouraging lifelong language learning in and out of school, whether for study purposes, for professional needs, for purposes of mobility or for pleasure and exchanges. Great goals, which unfortunatelly seem not to have impregnated the minds of most Catalans and Spaniards. According to a research delivered by Eurostat, Spain if the third country in the European Union where less people speak one foreign language; only Hungarian and Portuguese data are even worse!
As for the Catalan language, it is interesting to emphasize that, despite being spoken for just a bit more than 10 milion people, it has an impressive strength on the internet. As a clear example of this, Catalan is one of the languages with more articles published at Wikipedia. Also in the world of blogs is Catalan a very used language.

Über Sprachen
Seit 2001 hat der Europarat den Europäischen Tag der Sprachen unterstützt. Meiner Meinung nach, lohnt sich diese Initiative ohne Zweifel, da alle die Sprachen geschützt werden mussen. Die Sprachvielfältigkeit hat natürlich ein "schweriges" Gesicht, aber gleichzeitig gib sie uns alle die Möglichkeit, verschiedene Mentalitäten zu erkennen.

Bezüglich meiner Muttersprache, Katalanisch, die "nur" von etwa 11 Mio Menschen gesprochen wird, befindet sich, wie sonderbar!, am 8. Platz der meistbenutzten Sprachen in der Welt des Blogs! Überrachst? Kein Wunder, da wir Katalaner immer in der Geschichte grosse Interesse gezeigt haben, für alles, was in unserer Welt passiert. Die Leidenschaft der Katalaner für Aktualität, für andere Kulturen und die Kenntnis versteckt sich hinter dieser Angabe. Glaube ich!

Pirates a les urnes! - ACTUALITZACIÓ!

Actualització 28.09.2009 - 09:05h

Jornada post-electoral: els socialistes (SPD) s'han enfonsat; han obtingut el pitjor resultat de la seva història (23% dels vots). Això suposa el final de la Gran Coalició, entre ells i la CDU conservadora, que ha regit els destins d'Alemanya en l'última legislatura. Al mateix temps, els resultats del la CDU de Merkel (33,8%), tot i no ser bons percentualment (han baixat respecte als últims comicis), permeten aquest partit formar govern de nou, aquest cop amb els seus aliats "naturals": els liberals (FDP). Alemanya gira cap a la dreta...

A destacar el paper de Die Linke (lit. L'Esquerra), un partit de poc més de dos anys, nascut i format per escindits dels socialistes, que consideraven que el seu partit estava virant massa cap al liberalisme -en termes econòmics- i també per excomunistes de l'Alemanya Oriental. El partit està molt mal vist per amplis sectors del país, sobretot per la seva vinculació amb el passat comunista. Tot i això, alguna cosa deuen estar fent bé quan, en poc més de dos anys, el seu suport no deixa d'augmentar, també a la part occidental d'Alemanya (han aconseguit entrat en uns quants parlaments regionals, en els últims mesos). L'SPD s'haurà de "tranquil·litzar" respecte a Die Linke (fins ara era pràcticament impossible parlar de possibles pactes amb ells), ja que són aliats naturals per eventuals coalicions d'esquerra.

Finalment, una penúltima dada: els parlaments alemanys (federal i regionals) són, aquests últims anys, els d'un sistema polític de cinc partits (conservadors, socialistes, liberals, esquerra i verds). Això vol dir que, si bé d'una banda l'estabilitat pot ser un pèl més complicada d'assolir que no pas en un sistema de dos partits, de l'altra l'obligació d'escoltar-se, de cedir uns i altres, de pactar és molt més alta que en aquell. L'estat espanyol és un sistema de dos partits, teòricament més estable: algú s'escolta les bestieses que vomiten, dia sí dia també, els responsables de tots dos, PSOE i PP? Si algú ho fa (jo sí), que m'expliqui en què és millor un sistema de dos (exemple espanyol) que un de cinc (exemple alemany).

I l'última: l'FDP, els liberals, que "dretegen" una mica, estan liderats per Guido Westerwelle, obertament homosexual. Algú s'imagina, a l'estat espanyol, un partit que "dreteja" liderat per un polític obertament (he dit "obertament"!) gai? Penso en les reaccions de l'església espanyola, en determinats mitjans de comunicació, ...

Post original (27.09.2009 - 09:00)

A banda de Portugal, avui també vota Alemanya. Ja veurem quins són els resultats; de moment, totes les opcions estan obertes: repetició de la Gran Coalició dreta-esquerra (CDU-SPD), una coalició de centre-dreta (CDU-FDP), una molt improbable d'esquerres (SPD-L'Esquerra-Els Verds), o un govern trencador... encapçalat pels pirates!

Nascut a Suècia el 2006, el Partit Pirata (PP; sense comentaris...) va assolir cert ressò arran les europees del juny passat, en aconseguir un eurodiputat. El partit mare va anar parint fillets pels puestus (principalment a Europa i, en menor mesura, a Amèrica); a Alemanya, l'invent es diu Piratenpartei. Les opcions de fer res de bò a les eleccions d'avui no són gaire elevades, si tenim en compte que en l'últim procés electoral en què han participat (fa just un mes, a les "autonòmiques" de Saxònia) el percentatge de vot que van aconseguir va ser de l'1,9%. També s'ha de dir, però, que el suport als Pirates no ha parat d'augmentar des de febrer de 2008, quan va ser del 0,2% ("autonòmiques" de Hessen). I no és menys cert que, malgrat ser més aviat residuals, han aconseguit que els màxims representants dels partits "grans" (la CDU, l'SPD, l'FDP, ...), en algún moment hagin parlat d'ells.
Els pirates (alemanys i de la resta del món) advoquen per desregularitzar el copyright i per acabar amb les patents de programari, entre altres mesures. A més, són ultracrítics amb la política bushista de "vigilància per seguretat": càmeres, control de l'internet, gestió de dades personals, ... tota aquesta història.

Qui tingui interès a saber més sobre la jornada electoral d'avui (i entengui l'alemany), aquí trobarà el programa electoral dels Pirates, i aquí, un molt bon resum de tagesschau.de, amb les propostes que els cinc grans partits fan sobre 18 temes concrets.

Actualització: a l'Estat Espanyol existeix un Partido Pirata, però no va ser autoritzat a presentar-se a les Europees per qüestions de paperassa. Potser a les pròximes eleccions?

Pirates to the ballot boxes!
The pirates might take over the Reichstag in Berlin, this polling Sunday. This would happen only in case the Piratenpartei (Pirate Party) made an unlikely jump ahead and won a (huge) handful of deputies. The most probable thing is that the party will continue to be a small one, although its support has been increasing ever since it was first created, back in 2006.
If the voting process in Germany interests you (and if you can understand German), click here for complete information on the proposals of the five major parties; in case you're interested in the programme of the Pirate Party, then click here.

Piraten zur Wahlurnen!
Die Piraten könnten Heute den Reichstag in Berlin kapern, natürlich nur falls die Piratenpartei einen unwahrscheinlichen Sprung machen und ein paar Abgeordneten kriegen wurde. Hoch wahrscheinlich wird die Partei ein kleines bleiben, trotz seiner steigenden Unterstützung, seitdem sie am 10. September 2006 begründet wurde.
Wenn Sie sich daran interessieren zu wissen, was mit der Wahl los ist, clicken Sie einfach hier um mehr Information über das Program der fünfgrößte Parteien zu lesen; für komplette Infos über das Programm der Piraten, clicken Sie hier.

A reveure, Catalunya

Tot allò que molts heu escrit aquests dies sobre el cas Millet, m'ho he llegit amb interès. Jo no n'he parlat, fins ara, potser per por a col·lapsar la catosfera amb aquest afer. Un no gens premonitori article de febrer de 2008, però, m'ha portat a algunes reflexions; vull compartir-lo amb vosaltres perquè, n'estic segur, a molts us interessarà el que l'autor, Xavier Bru de Sala, hi deia. I de ben segur que també a vosaltres us aportarà elements de reflexió...
.
Tot el que s'està dient aquests dies a l'entorn d'aquest cas, que tant sembla haver fet trontollar l'estabilitat de les parets del catalanisme (quina bestiesa, d'altra banda, equiparar 'catalanisme' amb 'Millet'; com si aquest, i altres suposats "prohoms", fossin la base on se sustenta aquell), d'alguna manera ajudarà que certs "dogmes" es desmuntin, espero, per sempre. Després d'aquest cas, dubto que mai més es torni a parlar del catalanisme com si fos un concepte inqüestionable, equivalent a "bona gestió", "decència", "honorabilitat", ... Millet és un xoriço, i d'aquests no n'hi ha només a la segoviana Cantimpalos, sino també al nostre país. Adéu, idealitzada Catalunya romàntica; benvinguts tots a la Catalunya real, amb les seves virtuts i les seves misèries (i els seus miserables).

L'article de Bru de Sala, que podeu llegir clicant sobre la imatge de l'esquerra, m'ha portat a una reflexió, o a una sèrie de..., que vull palesar a l'In varietate concordia. No serveixo per idolatrar ningú, jo; mai no he tingut "herois", ni de nano; només un cop he demanat un autògraf a un personatge públic (l'alcalde de Berlin, recentment), i va ser només per tenir una excusa per intercanviar-hi quatre paraules, res més. Sóc fatal per les jerarquies; suposo que per això em costa que em manin, si qui ho fa no mostra un altíssim grau de coherència en les seves ordres i accions... Difícilment algú m'impressiona: que cadascú faci el que ha de fer, amb ètica, amb un concepte moral de les coses i amb respecte pels altres. I, sobretot, mai, mai penso que és més honorable qui més amunt es troba en la piràmide social; el fet de ser allà dalt no és cap garantia d'honorabilitat, cap. Fèlix Millet n'és la prova més actual, però molts altres amb càrrecs de responsabilitat demostren, dia a dia, que l'honor no ve lligat a una condició professional, a un càrrec, sinó a una manera d'entendre la vida. No és més honorable qui més medalles col·lecciona, sino qui, des de la seva posició, fa de l'ètica el seu escut.

Al Sr. Millet se'l tenia per un exemple per a la societat: de gestor exemplar, el qualificava Bru de Sala en l'article. No critico l'escriptor filòleg: ell no estava obligat a saber de les accions immorals d'un dels més grans cínics i xoriços catalans dels nostres temps (que se sàpiga fins ara, esclar). Però el seu article m'ha fet pensar en com n'és, de difícil i arriscat, apostar per algú cegament, prendre'l com a "heroi", com a exemple a seguir... Mai no s'hauria hagut de confrondre persones, o institucions, amb una certa idea de país. Mai no s'hauria d'haver donat per fet que certes persones són honorables, només per ser qui són.

La patacada que està suposant descobrir les accions de Millet és tan grossa que, com deia més amunt, difícilment el país, Catalunya, tornarà a ser com abans. I això no és dolent, al contrari; una teràpia de xoc pot ser excel·lent per remoure la brutícia, per ajudar tothom a situar-se en un pla de realisme, per treure del seu somni de líquid idealisme aquells que fins ara hi havien viscut, convençuts que un cognom i una procedència eren garantia de feina ben feta, d'amor pel país. L'honorabilitat es guanya dia a dia, no a cop de llibre de família.

* Gràcies per l'article, Lucila.

Bye, Catalonia

Tough days for some 'petty thieves' these days, in Catalonia. One of the most prominent, allegedly distinguished men in the country, Mr. Fèlix Millet, the former President of the Foundation Palau de la Música (Palace of Music), is now suspect of having stolen millions of Euros while carrying out his duties. He falsified invoices, he diverted money into his own private properties... The whole story has been hard not just for himself, of course and happily, but also for many Catalans who, in a way, used to believe such things could not happen in our country. Weird as it might sound, this is the way it is. Now, for many citizens, the fall of Fèlix Millet has been sort of a slap, that has brought them, all of a sudden, to a reality they had probably never imagined (or wanted to, to be more precise).

These are tough days for a part of the country, yes, but I have the impression that a bright side comes out of this story: it will help many relocate themselves, with respect the country (who we catalans are, what and how our country and fellow citizens are, ...), and I take this as an excellent way to clean.

Think tanks

Com es pot suposar pel seu nom, els think tanks són institucions on es reflexiona (es "pensa") sobre aspectes relacionats amb el comerç, la seguretat, les relacions internacionals... Els seus membres, persones a les quals, per la seva formació i/o trajectòria professional, se les considera influents i amb prou crèdit intel·lectual, plasmen en informes les seves conclusions. Alguns d'aquests think tanks són obertament propers a un partit polític determinat (és el cas de la FAES, propera al PP, o del Real Instituto Elcano, al PSOE); d'altres són independents, tot i que, sense ser-ne cap expert, intueixo que normalment escoren cap a alguna banda. En qualsevol cas, tenen prou força com per influir en política, especialment als Estats Units, on van sorgir els primers think tanks fa més d'un segle.

Obro parèntesi. És un pèl dens, el tema, ho sé, però no em direu que no és interessant saber-ne coses! Va, una miqueta més, que aviat arriba la "teca"! Tanco parèntesi.

A l'estat espanyol, el think tank més influent és un que ja he mencionat: el Real Instituto Elcano, amb base a Madrid. Cal dir que el seu fundador (2001) va ser Emilio Lamo de Espinosa, un jurista i sociòleg obsessionat amb Catalunya i el País Basc ("No es cierto que España sea un estado plurinacional, como nos quieren hacer ver"; aquesta és seva. Òbviament a Espanya, o demostres obsessió per aquests dos territoris o no et menges un torrat). Un altre important think tank és català, el CIDOB, el perfil del qual -serà perquè la seu és a 600 km de Moncloa- és relativament menys polític que l'anterior... i el pròxim.

Arribem al "tema"; el Grupo de Estudios Estratégicos és una altra d'aqueses institucions, en aquest cas clarament escorada a la dreta pepera. Les seves àrees d'estudi són, sobretot, la "seguretat" i la defensa, àmbits en què va saltar a l'esfera pública arran els atempats de l'11-S als Estats Units. Doncs bé, a l'entorn de les consultes sobre la independència, que últimament ocupen primeres planes als mitjans, el GEES ha publicat un article on, sense manies, es recorda el paper de l'exèrcit espanyol com a garant de la unitat de la pàtria. Això sí, en una mostra d'obertura democràtica de mires, l'autor també assegura que l'exèrcit no hauria d'actuar sense el consentiment del govern de l'estat (el fotran fora per tou!). L'article és interessant de llegir pel que diu, per com ho expressa, i també per la referència a les polítiques que s'estan duent a terme, des del govern de l'estat, per acabar amb la discriminació sexual a l'exèrcit...

Think tanks

The first think tanks appeared in the US, in the 19 century. Nowadays, they are spread all over the world, also to Catalonia and Spain. One of the most important in Spain, in terms of political influence, is the "Grupo de Estudios Estratégicos", which is politically aligned with the extrem right partially represented by the "Partido Popular". This institution has recently released a report where the role of the army is appealed, in case the Catalan government declared the independence of Spain.

The first thing I thought about, when I read it (here, in Castillian Spanish), is that some members of the Spanish political spectrum, and also of the media, must be a bit too nervous, since they keep talking about the issue of the independence, probably even more than most Catalans. Secondly, it sounded weird to me, that anybody can speak about sending out the army to a "rebel" territory... when we speak about the European Union in the 21 century!

Some Spaniards are getting very nervous, indeed...

Cliente

No és castellà, és francès: Cliente és el nom de l'última pel·lícula de Josiane Balasko. El film ha estat una descoberta sorpresa: "Què veiem? Et fa gràcia alguna en particular?" -"No, de fet no tinc cap preferència"... L'única referència que en teniem? Un petit resum, d'un parell de línies... "Una dona de 50 anys viu sola i contracta regularment els serveis sexuals de joves a través d'internet". Aquestes 15 paraules i el fet que la pel·li fos francesa van obrar el miracle; voilà!, a la sala 1 hi falta gent. Amor, sexe, sexe, amor... descoberta en positiu, descoberta en negatiu, decepció, rutina, joventut, maduresa, il·lusió, esperança... una música excel·lent i, com deia aquella, "hasta aquí puedo leer".

No n'havieu sentit a parlar, de la clienta? Us la recomano molt!

"Cliente" ("A French gigolo") is a movie directed by Josiane Balasko, who also has a role in the film. The movie was a surprising discovery -in a positive way; my friend and I had no idea what it was about, further than the few words we read on a paper: "A successful 50 y.o. woman pays young male scorts for sex". There's plenty of (explicit) sex, love, discovering, disappointment, routine, youth, maturity, hope... and excellent music. Have you not heard about it? I highly recommend it!

"Cliente" ("A French gigolo") ist ein von Josiane Balasko geführte Film, die auch eine Rolle drin darstellt. Der Film war eine total Überrachung für meinen Freund und mich selbst, da wir eigentlich nur weniger Wörter drüber gelesen hatten: "Eine 50-jährige Frau verliebt sich in einen Callboy". Es gibt eine Menge (impliziten) Sex, Liebe, Entdeckung, Enttäuschung, Routine, Jugend, Fälligkeit, Hoffnung... und erstklassige Musik. Habt Ihr drüber nie gehört? Ich empfehle den Film wärmstens!

"Cliente" c'est un Film français dirigé par Josiane Balasko, que j'ai découvert hier et qui m'a vraiement faite plaisir. Comme on explique dans la Wikipédia...

"Judith est une habituée de la prostitution masculine et rencontre Patrick, qui cache sa double vie à sa femme. Celle-ci s'en aperçoit et va le retrouver dans sa chambre d'hôtel avec une cliente. D'abord offusquée par le comportement de son mari, elle lui demande de continuer à "faire l'escort" pour payer les traites de son salon de coiffure..."

C'est tout que j'ai aimé dans le film: la musique sûrtout, mais aussi les personages -comment ils sont construïs, particulièrement Judith et sa soeur... Dedans il y a du sex, d'amour, d'espoir, de découverte ... et de bonne musique. Vous ne le connaisez pas? Je vous le recommande vivement!

20 anys menys 54 dies

No és una condemna, no, sino el temps que ha passat des d'aquell històric 9 de novembre de 1989, quan un mur que fins aleshores havia resultat mortal per a 240 persones, s'esquerdava definitivament. El 9-11-89 va suposar no només l'inici de la reunificació de Berlin, i per extensió d'Alemanya, sinó el començament de l'era post Guerra Freda i la consegüent reorganització geopolítica dels blocs, que fins llavors una ridícula paret de 160 km havia aconseguit mantenir en continua trempera bèlica. Una paret... això és avui dia aquell "Mur de Berlin": un ridícul tros de paret, on quillos de mig món, però majoritàriament sudeuropeus, deixen constància de l'amor que senten per la seva Yesi de torn...

El cas és que la commemoració d'aquella data inoblidable s'atansa. Berlin ofereix durant aquestes setmanes una enorme quantitat d'activitats per celebrar l'efemèride, i el Telenotícies de més audiència de la televisió alemanya s'apunta al carro dels recordatoris amb una interessant iniciativa: des del seu web, és possible veure tots els Tagesschau (els TN) que es van emetre entre setembre i novembre de 1989. Malauradament, només alguns lectors de l'In varietate concordia podran gaudir-ne, per raons òbvies, però, tot i això, potser a algún no parlant d'alemany, li faci gràcia veure un informatiu amb "look '80", que mostra mapes d'un país inexistent, la RDA (DDR en alemany).

20 years minus 54 days

Exactly 20 years minus 54 days ago, the Berlin wall started to crack. In the evening of November 9, 1989, the end of the two worlds, capitalist and communist, began. In order to commemorate the event, Berlin is presenting a number of cultural activities, which are listed here. Plus, the German newsprogram with the biggest audience, Tagesschau, offers in its website the possibility to watch evey program, which was broadcasted between September and November of 1989. Even if you don't understand German, it might be worth seeing at least one of them: weird to see maps of a non-existing country, the GDR (DDR in German).

20 Jahre minus 54 Tage

Nach einer "friedlichen Revolution" fiel die Mauer vor 20 Jahre minus 54 Tage. Mit zahlreichen Akivitäten feiert Berlin heutzutage dies Jubiläum, die unter mauerfall09.de nachzulesen sind. Auch die Tagesschau sich die Feier anschliess; hier sind alle die Tagesschau zu sehen, die zwischen September und November 1989 ausgesendet wurden. Die Initiative der Tagesscheu.de finde ich wirklich toll!

A tres quarts i mig d'onze...

Rebaixem una mica la pressió ambiental, tensa en aquests dies de referèndums en el punt de mira i manifestacions falangistes; deixem -puntualment- la política a un costat, i coneguem un parell d'invents interessants.

El primer el podeu veure a la dreta d'aquest blog; és un rellotge, però un de diferent: a més de marcar les hores en format digital, les expressa per escrit en la forma tradicional catalana, aquella que molts no usen per presumptament complicada. De ben segur que aquest estri ajuda els qui tenen problemes per dir l'hora correctament; els ho posa facilíssim, de fet! Els responsables de l'invent els trobareu en aquest web: Hora:cat. No només n'han creat una versió virtual, que podeu posar als vostres blogs i pàgines web, sinó que també comercialitzen rellotges, diguéssim, tangibles.

No tinc comissió, hehe, així que vosaltres mateixos; només pretenc donar a conèixer la iniciativa, que trobo original i curiosa.

La segona història de què vull parlar-vos em toca de més a prop: com a periodista i amantíssim de la comunicació que sóc, m'agrada l'aplicació que proposen els de La Nostra TV 2.0. L'he descobert gràcies a una Iniciativa pròpia, i ja la tinc instal·lada al portàtil.

La Nostra TV 2.0 permet veure canals de televisió i escoltar emisores de ràdio de l'espai comunicatiu en llengua catalana. Allò que, per exemple, PP i PSOE neguen als ciutadans del País Valencià (poder veure la televisió pública catalana), La Nostra TV 2.0 ho ofereix de franc i amb bona qualitat d'imatge i sò, via internet. Gràcies a aquesta aplicació he pogut veure, per exemple, el canal 24/9, l'emisora d'informació continua de la Ràdio Televisió Valenciana (amb el nom s'ho van currar, trobo!).

Perquè no digueu que sóc espès i que només parlo de política (tot i que... mmm... feu-vos-en a la idea: no trigaré a tornar-hi ;)

English summary

I was pretty in a political mood, in the past articles, which was of course related to the referendum for the independence of Catalonia and the demonstration of the Spanish extremists in the Catalan village of Arenys de Munt. Now the time for a break has come!

Speaking about time... introducing an original watch; we Catalan speakers have a somehow complicated way to say the time, even for not few Catalan-borns. A local firm, Hora:cat, has invented a watch, both virtual for blogs, and also real to wear, that shows the time not only in a digital format, but also in the written form of the Catalan expression; fun, is it not? You can see the virtual one on top of this blog, on the right column.

Besides, a program can be downloaded from La Nostra TV 2.0 that will allow you tune into a number of tv and radio stations, from all the Catalan-speaking territories: Catalonia, the Valencian Counties, the Balearic Islands, Andorra and North Catalonia (located in southern France). If you're interested in practicing your knowledge of Catalan, La Nostra TV 2.0 is an excellent way to do so!

Deutschefassung bald erhältlich

Zwei neuigkeiten sind im Internet zu finden, die mit der katalanischen Sprache zu tun haben: einerseit, unter Hora:cat ist eine besondere Uhr zu sehen. Nicht nur zeicht sie die Zeit im digitaler Format -also ganz International, sondern auch mit der "katalanischen Formulierung", die ziemlich kompliziert ist, sogar für eine Menge Muttersprachler von katalanisch.

Ausserdem, unter La Nostra TV 2.0 kann man verschiedene Fernseh- und Radiosender des katalanischen Sprachraums finden, wie TV3 aus Katalonien, 9/24 aus València und IB3 aus den Balearen, sogar wie FR3 aus Süd-Frankreich -wo die katalanisch Sprache noch Heutzutage geschprochen wird.

El referèndum d'Arenys al món

Tan important com la petita passa que s'ha fet aquest diumenge a Arenys de Munt, és que els mitjans d'arreu se'n facin ressò. No només a Catalunya i a Espanya se'n parla, del que ha succeït avui en aquesta localitat del Maresme; mitjans com la N-TV alemanya (un canal informatiu de l'estil del 3/24) i France24 n'informen. I més que ho faran, si la seixantena de poblacions catalanes que han anunciat la seva intenció de dur a terme actes similars, realment els acaben impulsant.

A referendum, around the globe

It took place today, in a small town in Catalonia called Arenys de Munt. Its inhabitants were asked, in a referendum, whether they would support a political process to achieve the independence of Catalonia, today a region in Spain. Due to the lack of democratic spirit in Spain, the referendum was not a legal one, but took place nonetheless. The result? An absolute majority of the voters said YES.

Not only the media in Catalonia, and also in Spain, are dealing with this issue; also international media like German N-TV or France24 inform their readers about the increasing pro-independence feelings in Catalonia.

Stay tuned for more...

Catalunya al món

Internacionalització, això és el que cal; internacionalització de la qüestió catalana. No només, evidentment, perquè la feina no ens la faran pas des de fora; l'hem de fer nosaltres. Però aquells que tenen més experiència democràtica que els espanyols (i, per extensió i imperatiu legal, que els catalans), han de saber què es cou a les entranyes de l'estat d'on molts som ciutadans per imposició.

Que ho sàpiguen fora de les nostres fronteres, que sàpiguen que a Espanya s'estigmatitzen consultes populars (les mateixes a què son convocats els suïssos, setmana sí, setmana també, fins i tot per decidir els colors de les papereres dels seus pobles i ciutats), mentre s'autoritzen manifas de feixistes, els mateixos que, 70 anys enrere, van decidir unilateralment trencar l'ordre constitucional a l'estat i marcar-se uns "paseillos" militars per la península. Ara pretenen marcar-se uns "paseillos" per Arenys de Munt, i per això estan convocant altres feixistes com ells, de tot l'estat, per ser demà a AdM i mirar de rebentar la consulta popular.

Que ho sàpiguen de primera mà, fora de les nostres fronteres. Amb l'única arma que cal utilitzar, la paraula, expliquem-los quin és el concepte que els espanyols tenen de "democràcia". Des d'ahir, els irlandesos i escocessos que han conectat amb les Indymedia locals tenen una mica més d'informació. Que no siguin els únics; Europa, l'Amèrica Llatina, tot el món occidental, i l'oriental... tothom ha de saber, de la nostra mà, què passa en aquesta part del món.

Que la de demà sigui una festa en pau, que ningú respongui als feixistes, que els arenyencs de munt que ho vulguin puguin donar la seva opinió, sigui aquesta la que sigui, i que l'ideari que va portar a la fundació de la Falange Española de las JONS quedi per a les hemeroteques i, tan de bò, per a l'oblit:

Si nuestros objetivos han de lograrse, en algún caso, por la violencia, no nos detengamos ante la violencia. Porque ¿quién ha dicho —al hablar de ‘todo menos la violencia’— que le suprema jerarquía de los valores morales reside en la amabilidad? ¿Quien ha dicho que cuando insultan nuestros sentimientos, antes que reaccionar como hombres, estamos obligados a ser amables? Bien está, sí, la dialéctica como primer instrumento de comunicación. Pero no hay más dialéctica admisible que la dialéctica de los puños y las pistolas, cuando se ofende a la Justicia o a la Patria.

(José Antonio Primo de Rivera, fundador de Falange Española)

Visca Catalunya lliure!

Crec

Crec en la força de la pedagogia, crec en el poder de la insistència, crec en internet com a mitjà per transmetre informació, crec en la internacionalització del cas català -com a mínim a nivell europeu, crec en la difusió, crec en els altaveus cibernètics, crec en la blogesfera, crec en mi, en tu, i en tu també, crec en la bona gent, crec en la llibertat, i en la llibertat d'expressió; crec en la democràcia, crec en el bon govern, crec en la independència, crec en el meu país, Catalunya.

No crec en l'autoritarisme, no crec en el feixisme!, no crec en la irracionalitat, no crec en la mentida, no crec en la hipocresia, no crec en la imposició, no crec en l'insult, no crec en l'estupidesa, en l'adoctrinament ni en la incapacitat de reflexionar; no crec en la nul·la voluntat d'entendre la pluralitat, no crec en el cafè per a tothom, no crec en la democràcia aigualida, no crec en Espanya.

I believe

Today is September 11, a remarkable date in history: the US were in panic (and the rest of the world in astonishment) while NYC and other spots in the country were being atacked (2001); President Allende was assassinated by the Chilean fascist Pinochet (1973); France annexed the Kingdom of Piedmont (1802)... Earlier than all that, on September 11, 1714, the Spanish Bourbon troops entered Barcelona, and as a result of that, Catalonia lost its institutions and rights. The catalan people had supported the Habsburg Archduke Charles for the throne of Spain, while most of the rest of the country had given its support to the Bourbons. Ever since, that's almost 300 years ago, the Catalans have had to stand the Spanish way to understand democracy (and dictatorship!), so hopefully Catalonia will, sooner than later, be able to join the European Union on equal terms than the other EU-members. We're working on it...

Help, democracy in danger!

You are an individual living in a European country, like Germany, the UK, Sweden, the Netherlands... I am an individual living in a European stateless nation, named Catalonia (Catalunya), today part of a state named Spain, a member of the European Union, allegedly a modern settled democracy. This state I live in is a likely destination for your holidays: sun, beaches, history, nice weather, open-minded people... this is very probably the image you have of this country. But there is something about it you probably do not know: Franco's ghost is still around, 35 years after his death.

I assume you know who was Franco, but just in case... he was a military man who caused a civil war back in 1936, which went on for three years, after which a dictatorship headed by Franco himself obliged those who had supported the democraticly elected government leave the country. Thousands were killed during and after the armed conflict.

In the days when the uprising was being organized, during the first semester of 1936, a far-right political party, named Falange Española de las Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (FE de las JONS), was in close contact with... general Franco, who would end up orchestrating the coup d'état. This happened over 73 years ago.

Today, a Spanish judge granted permission to the heirs of this far-right political party, FE de las JONS, to demonstrate on Sunday in a Catalan town, Arenys de Munt. They will be there to counteract a previously scheduled political event: a referendum. What kind of a referendum? The democraticly elected town council of Arenys de Munt decided, on June 4, to support a private initiative to ask the people of this town the following question:

"Do you agree on Catalonia to become an independent, democratic and social state, in the frame of the European Union?"

The questioning was to be a non-binding one, but still a way to know how do people in Arenys de Munt, and by extension in many other parts of Catalonia, feel about this issue.

Today, on the same day a judge granted permission to the heirs of that far-right political party, FE de las JONS, to demonstrate on Sunday in a Catalan town, another judge prohibited the democraticly elected town hall of Arenys de Munt support the referendum. In other words, the Spanish justice has banned a decision taken by a democratic institution and, at the same time, blessed a demonstration called by anti-democrats.

Democracy is in danger in Spain. The sun, the beaches, paella and sangria should not prevent you from knowing what is going on in this country.

Questions nationales - le film

Tot just avui, dilluns 7, acaba el Festival des Films du Monde, que s'ha celebrat a Montréal per 31ena vegada. Hi han arribat un munt de metratges, 234 concretament, d'entre els quals en vull destacar un: "Questions nationales". En plena setmana de la Diada, que acabarà a més amb la consulta que s'ha de fer als arenyencs de munt, diumenge vinent, el moment per donar a conèixer aquest film sembla d'allò més addient.

El documental, que dura hora i mitja, reflecteix la qüestió de les identitats nacionals emmirallant-se en tres pobles: el Québec, d'on provenen els dos directors del film, Escòcia i Catalunya. Estaria en la línia de productes com "La pelota basca: la piel contra la piedra" (Julio Medem, 2003), o "Capitalism: a love story" (Michael Moore, 2009), en el sentit que mostra una realitat i en dóna claus diverses, perquè cadascú en tregui una conclusió. Segons els seus realitzadors, un dels quals és obertament secessionista mentre que l'altre afirma no tenir-ho clar, el film és més pedagògic que militant; caldrà veure'l sencer per fer-se'n una idea exacta, però de moment només en podem accedir a un petit fragment, clicant aquí (en francès). Si, a més, voleu veure un informe emès recentment pel Téléjournal de la televisió francòfona del Canadà, on es parla del film i es fa referència als catalans (amb l'aparició estelar de l'Antoni Bassas radiofònic "francejant") i als escocessos, cliqueu aquí.

Questions nationales - le film

The Festival des Films du Monde is just about to finish in Montréal. One of the documentaries that took part in the contest is "Questions nationales" ("National issues"), a report directed by two quebecois, which deals with the political situation in Quebec, Scotland and Catalonia. You might be already aware there are in these three nations important political movements which work for the independence of these territories with respect the state each of them currently belongs to: Canada, the UK and Spain, respectively. The documentary, which I have not yet had the chance to watch, might be interesting; a short piece of it can be seen here (in French).

Questions nationales - le film

Das Festival des Films du Monde, in Montréal Heute zur Ende zu kommen, hat ein Film gezeigt, der "Questions nationales" heisst ("Nationale Fragen"). Er beschäftigt sich mit der politischen Bewegungen in Québec, Schottland und Katalonien, die die Unabhängigkeit dieser Länder bezüglich ihrer derzeitigen Staaten, suchen. Die Doku habe ich natürlich noch nicht gesehen können, ein Stück davon kann man aber hier angucken (auf Französisch).

Back

Ahir, encara des de (1), vaig trobar el temps per respondre els vostres comentaris al post sobre violència i reaccions dels testimonis. Us els agraeixo molt; com deia en encetar la meva resposta, em fa l'efecte que són respostes sinceres, així que no hi ha ningú dient que, sense dubte, ell/a saltaria a la yugular de l'atacant per alliberar la víctima. S'agraeix la sinceritat!

Com són molts els comentaris que aporten dades especialment interessants (us aconsello molt el que diu l'Asimetrich), els publico aquí, on segur que seran més fàcils de llegir. Si algú vol apuntar alguna cosa més, estare/m encantat/s de llegir-ho.

(1) Sabeu ja quina és, aquesta ciutat? En el comentari del post "Disclaimer" us deixava una pista: us deia que els argentins es descollonarien amb el nom d'una casa que hi ha en aquesta ciutat. La casa en qüestió és la "Casa de las conchas" (si no sabeu què és una "concha" pels argentins, cliqueu aquí ;-), i la ciutat és, naturalment, Salamanca. Preciosa, per cert; com un autèntic museu arquitectònic a l'àire lliure.

Els comentaris:

Assumpta ha dit...

Doncs jo puc explicar dues experiències:

Primera.- Tenia jo uns 21 o 22 anys, anava sola pel carrer a les set de la tarda d’un més de juny o juliol (estiu, a plena llum del sol) un carrer bastant cèntric de Barcelona. Duia una cadeneta d’or al coll, molt fineta amb dues medalletes petites) de cop, algú se m’apropa per l’esquena, m’agafa la cadena, tiba, la trenca (ja he dit que era primeta, per sort!!) i les medalletes cauen a terra. Ell i jo les mirem i jo m’ajupo a agafar-les i ell marxa corrents.
Al costat hi havia la terrassa d’un bar amb gent asseguda. Ningú va fer res, ningú es va aixecar, ningú va córrer a veure si l’atrapaven...

Segona.- Tindria jo uns 29 anys, feia poc que vivia a Reus i un dia, pel meu carrer vaig veure de lluny un home cridant a una dona... discutien molt fort. Jo caminava cap a la seva direcció, m’apropava (anava cap a casa, era allí mateix)
De cop i volta ell l’agafa amb força per un braç i la obliga a entrar dins un cotxe que estava aparcat allí mateix mentre ella intenta resistir-se. Jo, que ho veig, començo a cridar “eh, déixa-la, déixa-la!!” però res, la fica al cotxe, arranca i marxa. Jo em fixo amb el tipus de cotxe, color, puc retenir una part de matrícula però no tota... Pujo corrents a casa i truco a la policia. Prenen nota. No sé com va acabar la cosa. Per notícies que vaig tenir més tard sembla ser que eren una parella que vivia pel barri i que discutien moltíssim. Fa quasi 20 anys d’això.