Desconectando...

Necessito vacances de blog. Quina forma més sense embuts de dir-ho, oi? Estic un xic col·lapsat, de tanta energia com poso en la catosfera: pensar temes pels posts, desenvolupar-los, eventualment traduir-los a l'anglès i/o alemany, llegir els possibles comentaris i respondre'ls un a un -m'agrada així, a mi, i, evidentment, llegir-me els vostres posts, que segueixo perque m'agraden i que, com sabeu, acostumo a comentar sense passar-me'n ni un. Només això, tot això, se'm deu endur un 25% de la meva energia. Si a més hi sumem: una feina a temps complet (amb horari-chollo, sí, però a temps complet) en una institució cultural; una feina a temps parcial en el servei de premsa d'una federació esportiva; un pis on hi visc de fa poc, i on encara estic fent-hi coses (aquest cap de setmana, per exemple, pintant marcs de finetres); una família; uns amics (situats en diferents categories: con derecho a roce, sin derecho a roce, de l'ànima, de veure'ns de tant en tant, ...); uns viatges (endevineu qui tornarà a ser a Berlin d'aquí a quatre dies?); ...

Aaahhrrgggg! Prou!!



Prometo no deixar la catosfera. Coi, que acaba de fer tres anys que sóc per aquí! Primer amb el Quina mandra! (molt poquets de vosaltres em coneixieu en aquella època), després amb el The Berlin Chronicles (aquí ja hi éreu uns quants) i, finalment, amb l'In varietate concordia que ja no penso canviar. Per cert, us explico que des de fa temps em dedico a la "matada" d'anar portant al meu blog, que també és el vostre, si és que hi ha blogs d'algú, els posts que vaig publicar a partir del 2 d'octubre de 2006 en aquella primera "casa virtual", i posteriorment en la segona. La intenció és aprofitar aquestes "vacances" per acabar aquesta feina, de manera que tooot el que vaig publicar tant al QM! com al TBC acabi formant part de l'In varietate concordia.

Només em queda enviar-vos a tots, sobretot als habituals, una abraçada virtual però igualment sentida, dir-vos que no està gens descartat que vagi passant per les vostres cases, i fer-vos saber que estaré molt content de tenir notícies vostres, si voleu saludar, sigui aquí mateix, per mail o via Facebook, aquells que hi sigueu.

Fins aviat!

Disconnecting...
I'm on a "blog break", so to put it. Just too many thinks to deal with, these days: two jobs (one full time, one part time), a new appartment to set up, another trip to Berlin -soon- plus... life! So I've decided to take it easy for the next few weeks, until I feel I've recovered my energy back.
All the best and see you again after the break!

D'est a oest... i bon cap de setmana!

A l'est hi havia un nombrós grup de persones que compartien bons i mals moments; a l'oest... a l'oest només eren dos. Als de l'est els seguia fa molts anys -eren els últims 80s i, potser, primers 90s; als de l'oest encara els vaig seguir en fa un parell, potser tres, en directe, en un Sonar. Els de l'est s'han anat fent grans -alguns ja n'eren, vint anys enrere, i ara ja són morts; els de l'oest també s'han anat fent grans, ves, això ens passa a tots, però encara piulen canten. Tant els uns com els altres són o eren ciutadans britànics, de Londres concretament. Els de l'est vivien (encara hi viuen!) pels voltants de l'Albert Square, en un imaginari East End; els de l'oest, tots dos, estaven enamorats del West End, i així es van dir en un començament.
Ja ho sabeu, oi? De qui parlo, vull dir. Exactament: d'una sèrie excel·lent que fa olor a primers anys de TV3, Gent del barri, i d'un duet que també va començar en aquells temps, els Pet Shop Boys.

Gent del barri em tenia enganxadíssim! Si no recordo malament, TV3 va emetre'n unes quantes desenes de capítols durant alguns estius. Fa tants anys... Sabieu que la sèrie continua en antena a la Gran Bretanya?? No és broma, no; la BBC va començar a emetre la sèrie l'any 1985... i fins avui! Porten prop de 4.000 capítols. No cal dir que els personatges han anat deixant la sèrie, esclar, però alguns han resistit el pas del temps; per exemple, recordeu la Dot? Sí, sí, aquella cotilla que fumava com un carreter! Es va prendre unes "vacances" de quatre anys, a mitjan anys 90, després va tornar... i continua visquent a l'East End. El trofeu als més persistents, però, se l'enduen dos personatges: l'Ian, que és a la sèrie des del principi; fa gairebé 25 anys que viu a Albert Square!, i la Pat, que va arribar al barri un any més tard i, com l'Ian, encara hi viu.


De ben segur que recordeu altres personatges, com l'Angie i en Den; ell, dolentot, i ella, permanentment borratxa. Eren els propietaris del pub de la plaça, el Queen Vic. L'Angie va marxar de la sèrie l'any 88, amb una nova parella, després que en Den la maltractés continuament. Ell, per la seva banda, va ser (suposadament) assassinat per uns mafiosos, però va reaparèixer al cap dels anys: els mafiosos havien matat algú altre! Tenien una filla, la Sharon.

També hi havia la Pauline i l'Arthur, dos dels personatges principals de la sèrie fins a la mort d'ell, l'any 1996. La Pauline continuarà apareixent-hi, també fins a la seva mort, una nit del Nadal de 2006. Val a dir que l'actriu que feia de Pauline va morir a principis d'aquest any, als 65 anys...
Potser recordeu els fills de l'Arthur i la Pauline: la Michelle, que va aparèixer a la sèrie fins al 1995, en Mark i el Martin.

I tants i tants altres personatges... en Simon Wicks, nebot de la Pauline; l'Ethel (que va morir l'any 2000); la Lou, mare de la Pauline; en Lofty, que es va casar amb la Michelle; en Nick, fill de la Dot, un dels dolents més dolents de la sèrie; ...
Em pregunto si n'éreu seguidors, vosaltres (no, els menors de 35 anys no cal que respongueu, perque suposo que la sèrie ni us sona, oi?). Us ve de gust veure alguns dels personatges en acció? Hauria fet gràcia escoltar-ne les veus com estàvem acostumats: en català. El que passa és que només he trobat vídeos en la seva versió original; aquí en teniu tres:

La Michelle està embarassada; qui serà el pare? Escàndol garantit a Albert Square, quan se sàpiga...


La Pauline i l'Arthur van ser un matrimoni ben avingut... excepte quan ella va descobrir que ell havia tingut una història amb una veïna...


Encara no fa tres anys, el Nadal de 2006, la Pauline moria a la plaça on havia compartir mitja vida amb l'Arthur, la Michelle, la Dot i companyia...


Deu-n'hi-do, quins records... Com els que porten Pet Shop Boys que, de fet, continuen dalt dels escenaris, 25 anys després! Caldria revisar els tòpics sobre el menjar anglès; si actors i cantants aguanten tants anys, alguna cosa hi deuen tenir a veure els fish'n'chips!
Veniem de l'est, dels voltants de l'Albert Square; ara girem cua i ens dirigim cap a l'oest, on ens espera una vida tranquil·la, cels blaus, ... el nostre destí! A disfrutar del vídeo (qui vulgui) i de la música, i molt bon cap de setmana a tothom!
La lletra, com sempre, a sota.


Westwards... and enjoy the weekend!
Eastenders was to be seen in Catalonia in the late eighties and early nineties, through the Catalan public network TV3. Although picturing a typical Londoner neighbourhood, the show soon became a hit, and managed to concentrate thousands of fans in front of the screen. Now, some 15 years after it was broadcast for the last time in this country, I thought it would be nice to learn what happened to some of the most well known characters of those days...
Although called West End in their early days, the Pet Shop Boys soon changed into this name, and became famous all over the world thanks to songs like "Go west".

Go West - lyrics

Come on, come on, come on, come on

(Together) We will go our way
(Together) We will leave someday
(Together) Your hand in my hands
(Together) We will make our plans

(Together) We will fly so high
(Together) Tell all our friends goodbye
(Together) We will start life new
(Together) This is what we'll do

(Go West) Life is peaceful there
(Go West) In the open air
(Go West) Where the skies are blue
(Go West) This is what we're gonna do

(Go West, this is what we're gonna do, Go West)

(Together) We will love the beach
(Together) We will learn and teach
(Together) Change our pace of life
(Together) We will work and strive

(I love you) I know you love me
(I want you) How could I disagree?
(So that's why) I make no protest
(When you say) You will do the rest

(Go West) Life is peaceful there
(Go West) In the open air
(Go West) Baby you and me
(Go West) This is our destiny (Aah)

(Go West) Sun in wintertime
(Go West) We will do just fine
(Go West) Where the skies are blue
(Go West) this is what we're gonna do

There where the air is free
We'll be (We'll be) what we want to be (Aah aah aah aah)
Now if we make a stand (Aah)
We'll find (We'll find) our promised land (Aah)

(I know that) There are many ways
(To live there) In the sun or shade
(Together) We will find a place
(To settle) Where there's so much space

(Without rush) And the pace back east
(The hustling) Rustling just to feed
(I know I'm) Ready to leave too
(So that's what) We are gonna do

(What we're gonna do is
Go West) Life is peaceful there
(Go West) There in the open air
(Go West) Where the skies are blue
(Go West) This is what we're gonna do

(Life is peaceful there)
Go West (In the open air)
Go West (Baby, you and me)
Go West (This is our destiny)

Come on, come on, come on, come on

(Go West) Sun in wintertime
(Go West) We will feel just fine
(Go West) Where the skies are blue
(Go West) This is what we're gonna do

(Come on, come on, come on)
(Go West)

(Go West)
(Go, ooh, go, yeah)
(Go West)
(Go, ooh, go, yeah)
(Go West)
(Go, ooh, go, yeah)
(Go West)
(Go, ooh, go, yeah)
(Gimme a feelin')
(Gimme a feelin')
(Go West)
(Gimme a feelin')
(Gimme a feelin')
(Go West)
(Gimme a feelin')
(Gimme a feelin')

Quin dia dius que és, avui?

Aquests dies recordem la instauració del calendari gregorià, el que es fa servir actualment a la major part del món, que va entrar en vigor l'octubre de 1582. No es va instaurar de cop, allà on avui dia és oficial; la seva posta de llarg va durar més de 350 anys!
Aquell llunyà 1582 va ser la data de l'estrena, al sud i centre d'Europa i colònies corresponents, mentre que bona part de l'est europeu no entrava en la "modernitat calendàrica" fins a les primeres dècades del segle XX. Cal dir que no tot el món l'utilitza. Avui, per exemple, és dimarts 13 d'octubre per a la immensa majoria de la humanitat, però pels perses és 21 de Mehr de 1388 i, pels musulmans, 24 de Shawwal de 1430. Ho podeu veure si visiteu els webs informatius d'un mitjà en llengua persa (aquest, ofert per la BBC), i d'un àrab, Al-Jazeera.

El calendari julià, que regia fins que es va introduir el gregorià, no era gaire perfecte en la mesura del temps, cosa que a la llarga podia comportar la lleugera inconveniència que s'arribés a la canícula estival en ple mes de desembre. Raret. Per evitar-ho, homes de ciència van proposar al Papa Gregori XIII un nou calendari, que ell va ordenar implementar. Les terres catòliques ho van fer d'immediat, mentre que la resta s'ho van prendre amb calma (alguns, com deia abans, amb mooolta calma).
A terres catalanes, el salt entre calendaris va suposar que l'endemà de dijous 4 d'octubre de 1582 (de l'encara vigent calendari julià) fos divendres 15 (ja del gregorià), per corregir el desajustament que s'havia anat produïnt en els segles anteriors. Els 10 dies entre aquestes dates, a Catalunya i bona part del món, no van existir mai; són una mena de forat negre de la història!


Amb el gregorià plenament vigent, podriem pensar que la qüestió de la idoneïtat del calendari modern està definitivament tancada, oi? Doncs no! Dues propostes de modificació són sobre la taula, si bé a priori no sembla que cap d'elles pugui realment tirar endavant, 427 anys després de l'últim canvi...

1. Des de principis del segle XX, l'anomenat Calendari fixe internacional proposa 13 mesos de 28 dies cadascún, amb un dia afegit al final d'any. Els noms dels mesos es mantindrien, i se n'afegiria un entre els actuals juny i juliol, anomenat Sol.
2. Per la seva banda, en l'època de la Gran Depressió americana del 29, Elisabeth Achelis va començar a batallar a favor d'un anomenat Calendari mundial, basat en 12 mesos d'entre 30 i 31 dies, com ara, però ordenats de forma diferent, de manera que tots els anys començarien diumenge 1 de gener. Achelis va viatjar per mig món, entrevistant-se amb presidents, ambaixadors i bisbes per impulsar la proposta del calendari mundial; la Cambra dels Representants (Congrés) dels EUA va fins i tot plantejar-se'n l'aprovació, no us penseu que era cap brometa, la cosa! Finalment, però, la complexa agenda política internacional va obligar a ajornar la qüestió, fins avui.

Sembla impossible que pugui arribar-se a plantejar un canvi de calendari a tot el món, oi? Convé no oblidar, però, que moltes fites històriques s'han produït en un espai de temps curt o molt curt, sense pràcticament preavís. Qui hauria aventurat, en els últims anys de la movida madrileña, que el Mur de Berlin era a punt d'esquerdar-se per sempre, i amb ell l'statu quo geopolític del planeta sencer? O que la totpoderosa URSS era a punt de desaparèixer? O que les monedes nacionals dels estats europeus donarien pas a una única moneda comuna pels europeus?

What's the date, today?
Starting October 1582, the Gregorian calendar was adopted by most of the world countries, although this process went on for more than 350 years! Catholic countries such as Italy and Spain (and their colonies) adopted the new calendar at once, but others like Germany (1698) and the UK (1752) took there time... In the meantime, the Julian calendar was in force...

Welcher Tag ist Heute?
Ab 1582 wurde der gregorianische Kalender in Kraft treten. Aber er wurde nicht in jedem Land gleichzeitig gültig sein: katholische Länder wie Italien und Spanien, und ihre Kolonien, verabschiedeten ihn sofort, Deutschland (1698) und Grossbritanien (1752) jedoch warteten noch viel Zeit...

Lliure

Tan de bò sabés què és ser lliure, tan de bò pugués trencar totes les cadenes que em lliguen i dir totes les coses que hauria de dir, dir-les ben alt i ben clar perquè les pugués sentir el món sencer. Tan de bò pugués compartir tot l'amor que duc al cor, enretirar els barrots que ens separen... Voldria que sabessis què és estar en la meva pell; estaries d'acord que tothom hauria de ser lliure.
Tan de bò pugués ser un ocell del cel -què bonic seria descobrir que puc volar; volaria cap al sol i miraria cap al mar, i cantaria perque sabria que se sent quan s'és lliure...
.
Tan de bò sabés què és ser lliure; tan de bò ho sabés.
.
.
Free
An excellent song by a UK duo: Lighthouse Family. Unfortunatelly, they split up back in 2003; nonetheless, we can still enjoy them thanks to themes like Free.
.
Frei
Ein toller Song von Lighthouse Family. Leider ist die Gruppe 2003 auseinander gegangen; zum Glück können wir ihre Musik immer noch geniessen, dank Lieder wie Free.
.

I wish I knew how it would feel to be free
I wish I could break all the chains holding me
I wish I could say all the things that I should say
Say 'em loud, say 'em clear
For the whole wide world to hear

I wish I could share all the love that's in my heart
Remove all the bars that keep us apart
And I wish you could know how it feels to be me
Then you'd see and agree
That every man should be free

I wish I could be like a bird in the sky
How sweet it would be if I found I could fly
Well I'd soar to the sun and look down at the sea
And I'd sing 'cos I'd know how it feels to be free

I wish I knew how it would feel to be free
I wish I could break all the chains holding me
And I wish I could say all the things that I wanna say
Say 'em loud, say 'em clear
For the whole wide world to hear
Say 'em loud, say 'em clear
For the whole wide world to hear
Say 'em loud, say 'em clear
For the whole
Wide world to hear

One love
One blood
One life
You got to do what you should
One life
With each other
Sisters
Brothers
One life
But we're not the same
We get to carry each other
Carry each other

Woah, woah, woah, woah

I wish I knew how it would feel to be free
I wish I knew how it would feel to be free
.

Leaders arrested in Catalonia

El New York Times rescatava, ahir, un article de l'any 1934 on es relatava la proclamació de l'estat català i la posterior detenció del president Companys. Recordava així el rotatiu el 75è aniversari dels fets, efemèride que a Catalunya ha passat sense pena ni glòria; prou feina hi ha, en aquests temps, a netejar tota la brutícia que Catalunya acumula...
.
1934 Leaders Arrested in Catalonia

BARCELONA: The independent state of Catalonia, which was proclaimed by President Luis Companys at 8.30 last night [Oct. 7], came to an end at 6 o’clock this morning when Spanish troops under General Balet occupied the government buildings and arrested the Catalan President and the members of the Cabinet. Simultaneously the project of proclaiming Spain a federated republic with Manuel Azana, former Premier, as its first President, collapsed. Azana was not to be found all day, but it was reported tonight that he has been arrested at a small port near here as he was about to embark for France.
.
Aquest és un relat amb imatges d'aquells dies; el seu tò és pedagògic, ja que el vídeo està preparat per a estudiants (l'he tret de l'edu3.cat). És interessant constatar com hi ha aspectes, en la relació Catalunya-Espanya, que malgrat el temps transcorregut semblen no haver canviat gens. De fet, n'hi ha prou a fer un tomb per les hemeroteques de diaris com La Vanguardia, per comprovar que l'Estatut, el finançament i la llengua fa dècades que són a l'agenda política de l'estat.
.
Edu3.cat

Leaders arrested in Catalonia
It happened back in 1934, when the at that time president of the Catalan government, Mr. Lluís Companys, proclaimed the Catalan State and was, short after, arrested by the Spanish army. The New York Times recalled these facts yesterday.
.
Leaders arrested in Catalonia
1934 wurde der damalige President Kataloniens Lluís Companys vom spanischen Truppen festgenommen, nach er den Katalanischen Staat ausgerufen hatte. Die New York Times gedachte gestern an der Tatsache.

Blogs a les ones

L'endemà de la cerimònia de divendres passat, a Vic, on es van atorgar els premis Blocs Catalunya, des d'un dels estudis de COMRàdio es va parlar d'aquest món blocàire que tant ens agrada i interessa. Convidats a la tertúlia van ser un grapat dels guanyadors (i una finalista), així com la Trina Millán, impulsora de l'STIC.cat que organitza l'event.
Si no veu tenir ocasió d'escoltar el programa en directe, podeu fer-ho clicant aquí. Gràcies a l'Anna del Betes i clicks, que és d'on he tret l'enllaç; ella és una de les participants en la xerrada, que dura 20 minuts.
.
Blogs on air
You might want to click here and listen to a talk show in Catalan, about the world of blogs, focused on those written in this language. This programme was broadcast live last Saturday, from a studio at COMRàdio, in Barcelona, and took place the day after the awards Blocs Catalunya were given.
.
Blogs auf Sendung
Wenn Ihr Interesse daran habt, könntet Ihr hier einfach clicken, um eine Gesprächsrunde über Blogs in Katalonien (auf katalanisch) zu hören. Die Sendung wurde am Samstag live ausgestrahlt, der Tag nach der Preisverleihung der Auszeichnung Blocs Catalunya.
.

Calvari salmantí

La lamentable història dels anomenats "papers de Salamanca" està tenint aquests últims mesos una mena de rèplica curiosíssima, que prova com d'hipòcrita es pot arribar a ser en política. L'actor principal d'aquesta mena de déjà vu és l'alcalde de Salamanca, el Sr. Julián Lanzarote, del PP.
.
Robats a institucions i particulars catalans arran la victòria dels "nacionals" a la Guerra Civil, amb la intenció de cercar-hi dades que permetessin perseguir possibles "desafectes", els famosos "papers" van acabar a l'Arxiu de Salamanca. El Parlament de Catalunya en va reclamar el retorn, recordant que havien sortit del país com a resultat del saqueig per part de la dictadura franquista. Amb l'excusa de mantenir la "unitat" de l'Arxiu, l'alcalde Lanzarote va manipular i empènyer els ciutadans de Salamanca i de mig Espanya a manifestar-se per defensar uns documents que, en la seva immensa majoria, fins llavors probablement ni sabien que existien. Les coses van caure pel seu propi pes, i els documents que encara no han tornat als seus propietaris, estan a punt de fer-ho (si el govern espanyol no torna a fer alguna pirula, cosa que sempre pot passar). Mentrestant, l'alcalde salmantí va canviar el nom del carrer on es troba l'Arxiu, fins llavors Gibraltar, per l'expresiu nom que podeu veure en aquesta foto, que vaig fer en una recent visita a la bonica ciutat castellana...
.
Ara s'han girat les tornes...
.
Juan de Juni és un escultor castellà del segle XVI. L'any 1556 va crear "El calvario", expressament per a la tomba d'un bisbe de Ciudad Rodrigo, a la província de Salamanca. Després de passar-se més de 400 anys a la seva ciutat natal, l'any 1997 l'estat espanyol va comprar l'obra i va decidir traslladar-la a un museu de Valladolid. Com uns i altres (Moncloa, Ciudad Rodrigo i Valladolid) tenien el mateix color polític, ningú no va badar boca i tots contents.
Fa un temps, "El calvario" va tornar a Ciudad Rodrigo per a una exposició temporal. A l'hora de retornar-la a Valladolid, veus populars de tota la província de Salamanca, entre les quals les del neandertal alcalde Lanzarote, han posat el crit al cel i exigeixen que l'escultura es quedi per sempre "allà on pertany, d'on mai no hauria d'haver sortit", bramen: Ciudad Rodrigo.
.
¿Hola? ¿Señor alcalde Lanzarote? ¿Populares salmantinos? ¿Conocen ustedes el significado del bonito vocablo "coherencia"?
.
Per cert, en un curt reportatge emès recentment per la televisió autonòmica de Castella i Lleó, comunitat espanyola a la qual pertanyen tant Ciudad Rodrigo/Salamanca com Valladolid, parlaven d'aquest cas i, curiosament, posaven l'exemple dels "papers de Salamanca" per explicar la incoherència de l'alcalde salmantí. Serà perquè la seu del canal... és a Valladolid?
.
The Salamanca ordeal
As it is explained at the Wikipedia, the so called "Salamanca papers" refer to the 300.000 documents and photographs confiscated from the Catalan government after the Spanish Civil War (1936-1939), which were transported in 12 railway freight wagons to the Castilian city of Salamanca to be stored in what was later to become Spain's Civil War Archive.
The return of the documentation to the Catalan autonomous government was subject to much polemic in the early and mid 2000s. The ad hoc committee of experts declared in 2004 that the documents should be returned to their legitimate owners, both institutions and individuals. Most of the documents have already been transferred, while others will be in a few months... if the Spanish government does not fail to fulfil its duties.
.
The major of Salamanca, a Mr. Julián Lanzarote, a member of the Spanish right-wing, nationalist Partido Popular, used this issue as a political weapon, to harshly criticize the Catalan government, and used the whole story to get the people's support, in Salamanca and other parts of Spain.
A proof of the childish attitude of this politician is he even changed the name of the street where the building of the Archive is! "Gibraltar Street" was replaced with... "Pillaging Street"!! *
.
* Pillaging = "expolio", in Spanish. See pic above.
.

Felicitats i decepció

Felicitats... a Rio de Janeiro, que serà la primera urbs de l'Amèrica del Sud a organitzar uns Jocs Olímpics. Me n'alegro molt, pels carioques i pels sudamericans; organitzar uns Jocs no treu ningú de la pobresa, esclar, però tal com està muntat el nostre món, és obvi que l'event de 2016 servirà per posar el continent en el mapa global. Parabéns, Rio de Janeiro, e muita sorte!

Actualització: en els últims dies heu pogut participar en una enquesta, aquí, a l'In varietate concordia. La pregunta era a quina ciutat crèieu que se li assignaria la tasca d'organitzar els Jocs Olímpics de 2016. Els 35 vots emesos s'han repartit d'aquesta manera: Chicago, 21 (60%); Madrid, 5 (14%); Rio de Janeiro, 5 (14%); Tokio, 4 (11%).
.
Decepció... perque l'In varietate concordia era a la llista dels finalistes... i d'allà no s'ha mogut. Tot i que al principi, us ho juro, no em va treure gens la son saber que hi era, el cert és que, amb el passar dels dies, coi, la possibilitat d'arribar a ser designat millor blog en la categoria de personals m'anava fent cada cop més il·lusió. Tanmateix he de dir que, quan vaig saber que La volta dels 25 era també finalista a la mateixa categoria, no vaig tenir cap dubte que el premiat seria el blog d'en Marc Serena. Enhorabona, Marc, a tu com als altres 9 guanyadors, a les dues mencions especials, a les desenes de finalistes que ens hem quedat a les portes i, vaja, de fet, als centenars i centenars de blogs que fan de la Catosfera un lloc especial, d'encontre, d'intercanvi i, què coi, d'autèntica plaça pública, d'speaker's corner virtual!
.
Com a nota a banda sobre l'event d'aquesta nit a Vic, destaco el fet d'haver conegut en persona els autors de dos dels meus blogs habituals: l'Assumpta de Des d'on neixen tots els somnis -un encant de dona- i en Jesús M. Tibau, flamant vencedor en la categoria "Literatura", amb el seu incombustible Tens un racó dalt del món; per molts anys, Jesús! A més he tingut ocasió de conèixer altres blocàires, cosa que no ha fet sinó convertir la vetllada en una festa molt especial.
.