Adéu

Scroll down for English / Abwärtsrollen für deutsch

Ciao, dos-mil nou, a no reveure. Te'n vas i, creu-me, no saps com me n'alegro. Que dos-mil deu no faci que et trobi a faltar és l'única cosa que li demano al teu successor, perque has estat un pèssim acompanyant. Vas arribar amb uns fums xulopiscinerus que m'haurien d'haver posat sobre avís: "valc per nou, jo!", em vas dir només treure el nas passada la mitjanit de l'últim 31 de desembre, apuntant amb el teu apèndix nasal de Pinotxo cap a les estrelles, d'on deus considerar que provens, desgraciat. Vaja tros de cabró! Clar que tu cabró... i jo burro per haver-me deixat enganyar! Com si no n'hagués sentida més d'una, de frases similars, al llarg de la meva vida; a aquestes alçades ja hauria de saber sobradament que els qui més aparenteu, més desgraciats acostumeu a ser. Però esclar, hi ha allò tan suat que "l'esperança és l'última cosa que es perd": l'esperança, el desig que aquest cop tot aniria realment bé, que les coses funcionarien... Doncs tururut! Bé, tant hi fa; el cas és que ja plegues, te'n vas, i jo me n'alegro no saps quant.

I com no vull donar-te més protagonisme, t'oblido (ja, ja està, ja t'he oblidat... adéu!) i li dono la benvinguda a 2010. D'entrada m'agrades, 10; com a mínim, gràcies a tu ja podrem parlar dels "anys 10" del segle XXI. Els que hem viscut fins ara eren una cosa rara: els "any zero"? Buf, res, fatal. Tu, en canvi, tens certa... no sé com dir-ho, prestància? Mira, gaire coses no et demanaré, però una de molt important sí: sigues millor que "ell", aquell de qui fa unes línies me n'he oblidat. Supera'l, tant com puguis; reparteix tota la salut, tot l'amor, tota la feina que siguis capaç de repartir entre tots els qui sovint passen per aquesta humil casa. Dóna'ls, dóna'ns tot allò que íntimament més desitgem, porta'ns il·lusió, no ens escatimis bones notícies, bon humor, "bon rollo", que li diuen; i sobretot, sobretot... supera el cabró que t'ha precedit i ajuda'ns a rebre l'11, en el seu moment, amb un somriure de satisfacció a les nostres cares. Fes-nos el camí planer, una passa darrera l'altra, i porta'ns allà on vulguem arribar cadascú de nosaltres. Benvingut, 2010!

Goodbye

I am extremely happy to say farewell to 2009. It has not been a good year, in general terms; not at all, except for a couple issues ("a couple"... being generous). Let's hope 2010 will bring more health, hope to all of you, visitors of In varietate concordia; that it will not spare any good news to none of us, nor good mood... that it will make the path in front of us flat, and allow us reach our dreams, one step after the other. Welcome, 2010!

Tschüss

Tschüss, 2009. Dass du los gehst macht mir ganz glücklich! Du warst im Allgemein ein schrekliches Jahr und deshalb freue ich mich durch und durch darüber, dass ich Dir schon vergessen darf. Ciao und bis nie wieder! Dein Nachfolger scheint besser als Du zu sein. 2010, enttäusch uns nie! Bitte bring jeden von uns Gesundheit und Hoffnung, gute Nachrichten, gute Laune, ... Mach den Weg vor uns flach, und erlaub uns unsere Träume erreichen, ein Schritt nach dem anderen. Willkommen, 2010!

Imperis a la baixa

Aquest és un vídeo curiós, que pocs dies enrere algú em va fer arribar per mail. Mostra, amb un grafisme d'estètica no precisament historicista, com els imperis britànic, espanyol, portuguès i francès s'han anat desinflant des de començaments del segle XIX. Els comentaris escrits que hi ha en el web d'on l'he tret (aquest) ajuden a aclarir algún possible dubte sobre la fiabilitat d'algunes dates.

Disfruteu-lo!

Downward empires

This is an interesting video that shows, in a clearly non-historical sketch, how the British, Spanish, Portuguese and French empires have been continuously loosing power, since the early years of the XIX century. The comments at the bottom of the site I took this from (here), can help clarify some possible doubts about some of the dates displayed.

Enjoy it!

Zerfallende Reiche

Hier ist ein interessantes Video, womit man die fallende Tendenz der Macht der Kolonialreiche (Groβbritannien, Spanien, Portugal und Frankreich) seit Anfang 19. Jahrhundert erkennen kann. Auf der original Website (hier) sind eigene erklärende Kommentare zu lesen.

Un petit príncep volador

Un angelet, amb cara de despistat, belluga passadís amunt, passadís avall, en aquell espai llarguirut i estret, l'únic on pot esbravar-se com necessita. En un moment donat, els ulls de l'angelet, rosset, cara d'entremeliat però no gaire, dolç, desorientat, topen amb els meus, que se'l miren cofoi de tanta vida, de tanta energia. Els seus ulls dubten, potser també la seva boca, però... "Wo ist Papa?", em pregunta. "On és el pare?".

No sé on és el pare, angelet. No sé qui és ton pare, de fet. Sec a la tercera filera, passadís -com sempre, i l'angelet no se m'havia aparegut voleiant fins aquell moment, així que no hi ha dubte que el pare -i ell fins aleshores, és més enrere. "Da hinten wartet er auf Dich", tot convençut, jo; "t'espera allà al darrera". I l'angelet vola, pel passadís de la màquina que vola, cap on son pare l'espera.

Què millor que un Nadal amb un somriure? Rectifico: què millor que un somriure, qualsevol dia de l'any? Au, va, regaleu-vos tres minuts i dinou segons, i somrieu, somrieu...

What's better than a smiling Xmas? Correction: what's better than a smile, any day of the year? Give yourselves three minutes and nineteen seconds, and smile, smile...

Was ist eigentlich besser als eine lächelnde Weihnachten? Korrektur: was ist eigentlich besser als ein Lächeln? Schenckt euch selbst drei Minuten und Neunzehn Sekunden, und lächelt, lächelt...

Avui i cada dia

.

Si hi ha una composició universal que m'humiteja els ulls, no importa les vegades que l'escolti, és l'Ave Maria. Que la seva música ens acompanyi, avui i sempre, per portar-nos ple de seny, d'il·lusió, d'esperança, amor i salut, a tots, tots i tots, que som un, avui i cada dia de les nostres vides.

.

Nodlig mhaith chugnat

Geseende Kerfees en ‘n gelukkige nuwe jaar

Froehliche Weihnachten und ein gluckliches Neues Jahr!

I’D Miilad Said ous Sana Saida

Shenoraavor Nor Dari yev Pari Gaghand

Tezze Iliniz Yahsi Olsun

Shuvo Baro Din – Shuvo Nabo Barsho

Nedeleg laouen na bloav ezh mat

Vasel Koleda; Tchesti nova godina!

Bon nadal i feliç any nou!

Gong Tsok Sing Dan, Bing Ho Sun Hei

Sretan Bozic

Prejeme Vam Vesele Vanoce a stastny Novy Rok

Glaedelig Jul

Colo sana wintom tiebeen

Feliz Navidad y Prospero Año Nuevo

Gajan Kristnaskon

Rõõmsaid Jõulupühi

Joyeux Noël et Bonne Année!

Bon Nadal e Ano Novo

Kala Christougenna Kieftihismenos O Kenourios Chronos

Mele Kalikimaka

Mo’adim Lesimkha. Shana Tova

Shub Naya Baras

Vrolijk Kerstfeest en een Gelukkig Nieuwjaar!

Kellemes Karacsonyiunnepeket & Boldog j Évet

Merry Christmas & Happy New Year

Gledileg Jol og Farsaelt Komandi ar!

Selamat Hari Natal

Idah Saidan Wa Sanah Jadidah

Nollaig Shona Dhuit

Buon Natale e Felice Anno Nuovo

Shinnen omedeto. Kurisumasu Omedeto

Sung Tan Chuk Ha

Natale hilare et Annum Nuovo!

Linksmu Kaledu

Streken Bozhik

Puthuvalsara Aashamsakal

Nixtieklek Milied tajjeb u is-sena t-tabja!

Kung His Hsin Nien bing Chu Shen Tan

Meri Kirihimete

Zul saryn bolon shine ony mend devshuulye

God Jul og Godt Nyttår

Bon Pasco

Wesolych Swiat Bozego Narodzenia

Boas Festas e um feliz Ano Novo

Sarbatori vesele

Pozdrevlyayu s prazdnikom Rozhdestva is Novim Godom

La Maunia Le Kilisimasi Ma Le Tausaga Fou

Hristos se rodi

Sretam Bozic. Vesela Nova Godina

Ciid wanaagsan iyo sanad cusub oo fiican

Krismas Njema Na Heri Za Mwaka Mpya

God Jul och Gott Nytt År

Wilujeng Natal Sareng Warsa Enggal

Noeliniz Ve Yeni Yiliniz Kutlu Olsun

Veseloho Vam Rizdva i Shchastlyvoho Novoho Roku!

Zorionak eta Urte Berri On

Chuc Mung Giang Sinh – Chuc Mung Tan Nien

.

La veritat és allà fora

Recordareu les impactants imatges d'un atonyinat Berlusconi, fa uns dies; van donar la volta al món. Oficialment, un "desequilibrat" (media dixit) va colpejar el més aviat repugnant "primer sinistre" italià amb una estatueta de ferro, eventualitat que li va deixar la cara amb una lleugera remembrança a Kasius Klay després del combat de la seva vida. De fonts ben informades, aquest periodista ha pogut esbrinar la veritat que s'amaga darrera l'atac que va patir el premier italià...

Pittsburgh, reunió del G20, finals de setembre passat... el faldiller Berlusconi és rebut pels Obama; l'italià expressa, amb llatina evidència, la seva admiració per la figura de la Primera Dama; el marit d'aquesta, amb cara de pocs amics, sembla estar pensant: "Vaja tros de llafiscós, el Berlusconi aquest". I aquí comença tot: una trucada, un encàrrec... "fes-t'ho com vulguis, però sigues discret i fes-li una cara nova".

.

I... voilà!

.

The truth is out there

This is how it all happened. After seeing those pictures, a few days ago, where Italian Premier Berlusconi was bleeding and looking not very happy, I managed to find out the truth about it all. Officially, it was stated that an unbalanced man had hit the repugnant prime minister with a small statue of iron. No details were given about the reasons of the attack; simply, the guy was "unbalanced" and, well, such things happen.

Well, I just found out what really was in the rear of the story. Remember Pittsburgh, end of September, during the G20 meeting... Berlusconi was being welcomed by Mr. and Ms. Obama; the Italian, faithful to his own traditions, devoted a passionate glance to the First Lady, which the President did not seem to like. After that, a phone call, an assignment, ... "be discreet".

.

And... voilà!

.

En Sam té fred

Vols conèixer la previsió meteorològica a la teva ciutat, en qualsevol moment del dia o de la nit, per avui o per demà? En Sam és home de poques paraules, però et dirà just allò que vols saber...

.

Sam tiene frío

Quieres conocer la previsión meteorológica en tu ciudad, en cualquier momento del día o de la noche? Sam es un hombre de pocas palabras, pero te dirá exactamente lo que quieres escuchar...

.

Sam is cold

Would you like to know the wheather forecast in your city? Sam does not exactly love to talk, but he will tell you at least what you want to hear...

.

Sam friert

Möchten Sie über die Wettervorhersage für Ihre Stadt informiert werden? Sam spricht nicht sehr gerne, aber sagt genau, was Sie hören möchten...

.

Toros? No!

Voteu, digueu-hi la vostra, aquí al costat, a la banda dreta de l'In varietate concordia; quan s'hagi tancat el període de votacions, poc abans que arribi el tió, comentarem la jugada. Avui, per anar fent boca, el nostre Parlament decideix si tramita la ILP que demana la prohibició de les "corridas" a Catalunya (recordo que parlem de toros, per a tranquil·litat del públic general). Esperem que el seny i la decència s'imposin.

Bullfighting? No!

You can start to vote and have your say: are you for or against the so called "Corridas"? The poll, on the right side of this blog, is open until Thursday..

Stierkampf? Nein!

Sind Sie für "Corridas" oder dagegen? Stimmen Sie in der Meinungsumfrage, hier rechts; bis Donnerstag gibt es Zeit!

Liat, liat, liat!

Amics (sí, "amics"; em sap greu però això d'"amics i amigues" em fa ràbia!), no he tornat a marxar de vacances blocàires, ni tampoc m'he tornat impresentable i per això no he respòs els vostres comentaris al post anterior; no! És només que vaig de bòlid (no de forma literal, que altrament estaria molt bé; anar amb un bòlid, el meu bòlid... sí, això sí que estaria bé)... au va, Ferran, centra't que te'n vas per les branques! Volia dir que tinc molta feina, però molta, molta... i per això no trobo el moment de posar-me a llegir, amb la calma que la feta mereix, els vostres comentaris, reflexionar-hi (aquesta és la part més important i la que més temps demana) i deixar, com sempre faig, el meu "contracomentari". El cap de setmana sí, que tindré temps; segur: entre l'òpera de divendres, el cinema de dissabte i el teatre de diumenge, sé que tindré temps per passar per casa vostra, llegir-vos i, aquí, a l'In varietate concordia, comentar-vos en el post anterior.

Espero que estigueu tots fantàsticament bé, preparant les Festes que se'ns atansen, ben actius en els vostres blogs... Ens llegim en 60 hores (compteu, compteu! ;)

Busy, busy, very busy days... but I will soon be back! As soon as Saturday, after the Opera on Friday evening, and before the cinema and the theater...

Beschäftigt, zu beschäftigt... aber bald komme ich wieder! Am Sonnabend, um genau zu sein, nach der Oper am Freitagabend und vor dem Kino und Theater...

L'orgull de ser doblement solidaris

Marató i urnes, aquest diumenge n'hi ha per a tots els gustos. Les urnes, per a les prop de 700.000 persones censades en els 167 municipis catalans on se celebra la consulta, una ocasió per mostrar-se a favor, o no, d'un estat català independent en el marc de la Unió Europea. La Marató, per als milions de catalans que vulguin invertir una mica de temps (avui) o de diners (des d'avui i fins a finals de gener), i aportar d'aquesta manera un valuosíssim granet de sorra per a la investigació de les malalties minoritàries, que a Catalunya pateixen unes 400.000 persones.

.

Paga la pena destacar que la Marató de TV3 és la iniciativa d'aquest estil que més diners recapta de tot l'estat. La gal·la que fa el canal Antena 3 va aconseguir l'any passat una recaptació de "más de 2M de euros" (no he aconseguit trobar enlloc la dada exacta); posem 2,5M€, que representen una aportació per càpita de 0,05€. A Alemanya, ahir dissabte es va emetre la 30ena edició de Ein Herz für Kinder ("Un cor per als nens"), un programa que recull diners per millorar la qualitat de vida d'infants en situacions complexes. L'emissió va arribar als 13.500.000 euros, 0,17€ per cap. A Catalunya es van recaptar, amb la Marató de l'any passat, dedicada a les malalties mentals, 7M d'euros, és a dir, un promig d'1,00€ per persona. Els catalans podem estar orgullosos de volcar-nos com ho fem, en una iniciativa solidària que busca donar un impuls a la recerca i la investigació per fer la vida de tothom una mica millor. No abaixem la guàrdia, tampoc enguany, i participem-hi, amb temps o amb diners, en la mesura de les possibilitats de cadascú. És igual des d'on: en analògic o per la TDT, via satèl·lit o per internet, el programa es pot seguir en directe des de qualsevol racó del món!

.

Parlo en el títol d'aquest post de l'orgull de la doble solidaritat, perque avui és el dia, sense dubte! A més de ser solidaris cap als altres, 700.000 catalans tenen l'oportunitat de ser-ho també cap a ells mateixos. Com? Anant a la seva seu electoral i dipositant a l'urna una papereta que, eventualment, voldria dir sí a un país capaç d'autogovernar-se, d'assumir les seves pròpies responsabilitats en el concert internacional, també les seves errades, per corregir-les, ... d'autogestionar-se, de decidir en què vol invertir el seu capital, per tenir les eines per intentar construir una societat més justa, més igualitària, ... Avui és el dia de ser solidaris envers els altres, com cada dia, però també de ser solidaris envers nosaltres mateixos, com a poble. Avui és una festa per partida doble!

.

.

Merci pel link, Puji!

.

The pride of being double supportive

This Sunday 13 December 2009 is a special date in the Catalan calendars, for a double reason: on one side, the public television, TV3, organizes the 18th edition of its Telemarathon, through which funds are raised to promote medical investigation. This year's program is devoted to the so called "rare diseases". The "Marató de TV3" manages, every year, to collect huge amounts of money; last year, 7,000,000 € (over 10,000,000 US$), which is not little for a country of 7,000,000 inhabitants, don't you agree?

.

But there is another reason why today is an intense day, in Catalonia: a referendum is being carried out in 166 municipalities in the country. Over 700,000 people have the chance, today, to have their say about the secession of Catalonia with respect Spain. The question to answer today is: "Do you agree that the Catalan nation becomes an independent, democratic state based on the rule of law, in the frame of the European Union?". This is a non-binding poll, for the Spanish government does not accept that such a referendum is celebrated, but it is important, nonetheless, for a double reason: it helps have an idea of how Catalans feel about the issue, and even more important, it brings the question out of our borders. Media like the BBC or the French newspaper Le Monde are informing their audience about the referendum.

.

These are the two reaons why I refer to double supporting: on one side, for the importance of supporting those who suffer, by making a donation to the Telemarathon; with our money, investigations can be carried out that will help find cure for current diseases. Plus, by being supportive with respect ourselves, as a people, by granting ourselves the chance to be a normal, independent country, not depending on arbitrary decisions taken in Madrid.

.

Doppel-Stolz auf ein besonderes Land

Heute, Sonntag der 13. Dezember 2009, ist ein bedeutender Tag in Katalonien. Einerseits organisiert den öffentlichen Sender TV3 die jährliche Gala zugunsten von die medizinische Forschung; bei dieser Gelegenheit beschäftigt sich die Gala mit der sogenannten "seltene Krankheiten". Ausserdem, gibt's Heute in Katalonien Wahl; eine besondere, da das Wahlergebnis hat keine politische Folge. Es handelt sich um eine Volksabstimmung, womit 700.000 Wähler eine Chance haben, sich über die folgende Frage auszusprechen: "Sind Sie damit einverstanden, dass Katalonien einen unabhängigen, demokratischen, Rechtstaat in der EU wird?". Spanien erlaubt es nicht, ein solches Referendum vorzunehmen; deshalb ist es nicht rechtlich bindend. Troztdem bedeutet es, dass die Unabhängigkeit Kataloniens ein wichtiges Thema für Katalaner ist. Mal sehen was sich in den nächsten Monaten ergibt...

.

Periodisme, o terrorisme? (i 2)

Si cliqueu aquí, anireu directament a la pàgina del diari ABC on es va publicar l'infame article del post anterior. El poso per si algú vulgués assegurar-se que no és cap invenció, cosa que d'altra banda podria entendre, de tant com costa creure que aquest text pugui ser real. Per cert, per emmarcar una mica la figura de l'autor, d'aquell tal Antonio Burgos, us explicaré un parell de coses; el retrat no el faré jo, sinó ell mateix amb unes frases extretes de sengles articles seus:
.
1. "(...) Ahí están los niños víctimas de la adopción por las parejas homosexuales y nadie se atreve a abrir la boca. Cuando ahorcar niños o dejar que los adopten los homosexuales viene a ser así, así...". L'article sencer, aquí.
.
La cosa homòfoba deu ser genètica, en el cas d'aquest paio. Una altra perla seva:
.
2. "(...) una cosa es perseguir al homosexual al grito hispánico de "¡maricón al agua!" y otra aceptar como normal esta auténtica exaltación de las otras formas de sexualidad, que nadie me negará que son por lo menos raritas.". L'article sencer, aquí.
.
Però no només és homòfob, és que també es va deixar anar quan la famosa foto de les filles de Zapatero (aquella on surten amb els Obama). Vaig ser crític amb els comentaris que van circular pels mitjans i per la xarxa, on es podien llegir coses molt dures sobre les dues nenes; són cries, van com els dóna la gana i son pare té tot el dret a voler preservar la seva imatge. Punt. Per mi, qualsevol comentari sobre l'aspecte i el no aspecte de les dues menors, sobrava. Evidentment, el tal Antonio Burgos no pensa el mateix; aquestes paraules són seves:

3. "Que las niñas de Zetaparo eran dos callos horrorosos lo sabían los más íntimos en La Moncloa, pero ahora se ha enterado España entera. Son de salir corriendo". Està parlant de dues adolescents; s'ha de ser malparit. L'article sencer, aquí.
.
Tanco ja el capítol de l'article i el seu impresentable autor. N'obrim un de doble i radicalment oposat, per alegre, per il·lusionant, per important; diumenge tenim dues cites imperdibles: la consulta sobre la independència i la Marató de TV3, dedicada enguany a les malalties minoritàries. Participem de totes dues, en la mesura de les nostres possibilitats, perquè totes dues són apostes de futur pel nostre país, pels ciutadans de Catalunya!
.

Journalism, or terrorism?

This post is about an amazing article, that a so-called journalist published in a Spanish, right-wing, pro-monarchy newspaper last week. It is written in Spanish; if you understand this language, please do not miss it. The guy, named Antonio Burgos, refers to the recent kidnapping of a Basque ship, which crew -fishermen- was held by Somali pirates; they were released after almost two months. Besides, he also writes about the kidnapping, some 10 days ago, of three Catalan aid-workers, who were captured by Al-Qaeda members, according to a communiqué sent to Al-Jazeera by the terrorist organization. So far, the intentions of the terrorists with regards the three captured have not been reported.

Mr. Burgos, an absolute paranoid, satirizes about the fact that international terrorists are kidnapping Spaniards who do not love their language, their culture, not even their bullfighting, he says. He says so because Catalans and Basques are the peoples in Spain with a highest rate of secessionists, people -like me- who do not consider themselves Spaniards. It seems to me, though, that mixing legitimate feelings and political convictions with two cases of kidnapping, one of them still to be solved and, in any case, a dangerous, distressing one, it is unjustifiable, frankly vomiting.

No wonder the number of secessionists in Catalonia is increasing day after day.

.

Periodisme, o terrorisme?

Per una vegada i sense que serveixi de precedent, In varietate concordia cedeix un espai al diari ABC. Aquest, el més antic representant del conservadurisme monàrquic espanyol (casi ná), va publicar fa uns dies un article d'opinió d'un tal Antonio Burgos, un intent de periodista que, sense dubte, mereix reprovació pública, multa d'un parell de milions d'euros, presó incondicional sense fiança i... i... jutgeu vosaltres mateixos. Jo continuo amb un parell de comentaris a sota de l'article:

.

.
Españoles secuestrados en Harrod´s

ANTONIO BURGOS

2-12-2009

Ante artículos como el presente debe ponerse un aviso como tras los anuncios de medicinas en la tele: advierto que este texto es políticamente incorrectísimo y puede producir no somnolencia, sino urticaria, a los progres Dolce Gabana y a los anónimos profesionales del insulto en foros y redes sociales.

Porque voy a decir que aparte de que es español el que no puede ser otra cosa (como suizo para votar contra las mezquitas impuestas en nuestros barrios católicos, o alemán para haber salido ya de la crisis), tras el pago del rescate del «Playa de Bakio» y del «Alakrana», la condición de nacional, que dice Moratinos, se ha convertido fuera de España en una profesión de riesgo. Los piratas y terroristas internacionales hacen con españoles los módulos de la FP para sacarse el Carné de Secuestrador. En las escuelas de secuestradores, los alumnos se pelean cuando ven llegar un barco, un autobús turístico, un 4x4 de cooperantes, con españoles a bordo. Es facilísimo aprobar el examen secuestrando españoles, ya que se sabe que el Gobierno de ZP, como tiene tanta práctica de cuando el difunto Proceso de Paz, siempre negocia, hocica y paga el rescate. Son terribles esas peleas de los educandos de secuestro en clase, que se quejan a la profe:

-¡Seño, que yo vi primero a esos españoles, y este niño los quiere ahora secuestrar él y quitarme el rescate, que era mío!

Los secuestradores mundiales saben que quien apresa a un español tiene el rescate asegurado. A los españoles los secuestradores es que se los quitan de las manos. Un poner: en cuanto ven una ikurriña ondeando a popa de un atunero, como saben que son españoles que no quieren serlo, y que el Gobierno hocica ante todo lo que huela a vascongado, se dan tortas por asaltar el barco. Y nada digo de los cooperantes. Los cooperantes son ahora como los misioneros antes, que rima. Los misioneros eran el plato preferido de los indígenas antropófagos: «De la mar el mero, y de la tierra, el misionero». Los cooperantes son la presa favorita de los secuestradores de la Berbería, que en vez del ciento volando de reclamar su tela marinera como descendientes de moriscos, prefieren el pájaro en mano del cooperante catalán apresado. Cooperantes Visa Oro que, claro, como en España no hay parados que llenen los comedores de Cáritas y de las hermanas de San Vicente Paúl; como en España no hay gente que se haya quedado sin casa por mor de la hipoteca; como en España no hay gitanos rumanos viviendo bajo de los puentes, pues se tienen los pobres que ir a lejanas tierras africanas para encontrar indigentes con los que hacer solidaridades con dinero de la Generalidad de Cataluña y del Ayuntamiento de Barcelona. Que ya saben que se llaman ONG, organizaciones no gubernamentales, aquellas que viven a costa del dinero de los distintos gobiernos.

Hay cosas, empero, que no me explico. Qué puntería tienen los secuestradores, hijo: siempre secuestran a españoles de provincias que no quieren ser España, que desprecian su bandera, su lengua, su cultura y hasta su fiesta de los toros. Los secuestrados, o son vascos o son catalanes. Todavía está por ver que secuestren a un señor de provincias de Zamora, orgullosísimo de ser español. Y qué puntería también la del Reino de España, que le manda la Armada a los que no llevan la bandera patria en sus barcos y la Guardia Civil a los que tendrían que pedir que los liberara Joan Laporta con las castas todas del Estatut Tururut. Esperemos que todo quede aquí y acabe bien. Porque como los aprendices de secuestradores sigan haciendo las prácticas con españoles y sigamos pagando rescates a tocateja, me estoy viendo que ahora en enero será peligrosísimo ir a Londres. Seguro que a las rebajas de Harrod´s llegan los becarios de la Facultad de Secuestros y se llevan a dos matrimonios de Badajoz que estaban tan ricamente comprando chalecos de punto.
.
Sóc excessivament susceptible, o aquest article és de jutjat de guàrdia, com em sembla? És normal, barrejar les fílies i fòbies hispano-polítiques amb dos casos de segrest, un que va acabar bé i l'altre que té a bona part de Catalunya amb l'ai al cor? Els tres cooperants catalans segrestats per Al-Qaida... en fi, no vull pensar com ho deuen estar passant; i com ho deuen estar passant les seves famílies i els seus amics. És normal, aprofitar la finestra pública d'un diari per expressar-se en el tò en què s'expressa aquest tal Antonio Burgos?
N'estic fins al capdemunt, de ser un "radical", un "extremista" pel fet de ser català, sentir-me català i defensar la meva idea de país, i que un imbècil com aquest pugui perpetrar aquest article i ningú al seu país sembli escandalitzar-se. No deu ser casualitat, que el text tingui exactament 666 paraules.
.
De debò, sóc jo que sóc sensible en extrem, o aquest article és un insult a la decència?
.
PS: Gràcies, Roger, per difondre aquest monstre.
.

Escalfant el Nadal...

Berlin és màgica durant el Nadal i setmanes prèvies. No només la ciutat s'engalana amb llums i formes multicolors, sinó que els Weihnachtsmärkte, els mercats de Nadal, escampen per l'urbs com bolets de fora temporada. Productes típics de l'època, alguns de l'hivern en general, reben les gents àvides d'un esperit diferent al de la resta de l'any; potser el Nadal no ens portarà la felicitat, més llum no il·luminarà necessàriament els nostres camins, però si més no la ciutat lluirà més maca, com si fos una altra de la que estem acostumats a veure.

Per contra i malauradament, el Nadal i setmanes prèvies són poc lluïts a Barcelona. Potser sí que enguany, l'ajuntament de disseny s'ha proposat il·luminar-ne més i millor llurs nits, però em pregunto perquè a cap cap pensant de la Casa Gran se li acut d'instal·lar Weihnachtsmärkte també a la capital catalana. Espais infames com la pl. Catalunya, de ben segur que lluïrien molt més, en aquelles setmanes prèvies i durant les Festes, amb casetes on s'oferissin productes típics de Nadal; qui sap si fins i tot tindria èxit el Glühwein!

Llenço la idea perquè la reculli qui l'ha de recollir, i mentrestant us deixo amb una mica d'"esperit nadalenc urbà", naturalment a Berlin. Bones Festes a tots.

La pl. Gendarmenmarkt, potser la més maca de Berlin,

aquests dies...

La Porta berlinesa per excel·lència també té la seva decoració

Meravellós Unter den Linden, camí de la Porta de Brandenburg

Llum per Berlin!

A l'oest de la ciutat també arriba la il·luminació:

Gedächtniskirche, l'església de la memòria

I l'estació principal, la Hauptbahnhof,

com cada any fagocitada per blaves estrelles

També els espais interiors viuen aquests dies

amb formes, llums i colors diferents dels habituals

Fotos: (c) Berliner Zeitung

Heating up the Xmas time...

Berlin looks especially great these days. When the 1st Sunday of Advent arrives, the city sparkles thanks to the many Weihnachtsmärkte (Christmas markets) and the wonderful lightnings on all many streets (and on not so main ones, too). Streets like Unter den Linden, squares like Gendarmenmarkt look gorgeous on these days, and invite berliners take the streets, despite the usually low temperatures...

Vorbereitung der Weihnachtszeit...

Berlin schaut wunderschön in diesen Tagen aus. Nach dem 1. Advent wandelt sich die Stadt in einer gigantischen Straßenlampe, die warme Licht über jede Ecke sendet...

De "patués" i "chapurreaos"

Un diari aragonès té activada una enquesta on pregunta als seus lectors si la llei de llengües, actualment en tràmit en aquell territori, ha d'anomenar català a la parla de "l'Aragó oriental", és a dir, la Franja. La qüestió és que aquesta llei porta cua per una raó que, coneixent Espanya i les seves "circumstàncies", a ningú no vindrà de nou: alguns partits aragonesos no volen que al català de la Franja se l'anomeni català; concretament, una neandertal del PP, la presidenta del partit a l'Aragó, Luisa Fernanda Rudi, afirmava fa pocs dies que "lo que hablan (en aquella zona) son modalidades lingüísticas, como el patué o el chapurreao, y no el catalán". És la història de sempre, la història de mai acabar, l'estupidesa portada a l'extrem, que en qüestions com la que ens ocupa alguns espanyols saben portar al paroxisme.

Si ho voleu, cliqueu en aquest enllaç, que us durà directament a l'enquesta en qüestió: http://www.heraldo.es/index.php/mod.encuestas/mem.detallev/idencuesta.5084 -Amb tots els respectes per a la premsa manya, el que digui l'enquesta d'un diari aragonès no és que tingui una importància cabdal per al futur del país, però ni que sigui per aixafar la guitarra als no-evolucionats de sempre, ja val la pena entrar-hi i votar.

Gràcies, Jesús, per fer-me'n arribar la informació.

Actualització 9.12.2009: lafranja.net ha tingut a bé publicar aquest post pels seus lectors.

A Ginebra hi falta gent!

14 mesos i un dia després d'aquell 10.000 a Brussel·les, la capital europea ja té qui la rellevi com a ciutat que acollirà una marxa de milers de catalans, que reivindicaran amb seny i, esperem, un punt de rauxa imprescindible, el dret a ser ciutadans de primera, en aquesta Unió Europea que, per ara, només als estats dóna carta de naturalesa.

.

Una introducció llargueta, per començar, però és que la cosa no és per menys: coi, que s'està organitzant una segona edició d'aquella moguda, que no és cap broma! Estan passant moltes coses al nostre país, en aquests últims temps; no sé si en som del tot conscients, però entre Brussel·les i Ginebra hi haurà hagut, si no hi ha sorpreses, tres tongades de referèndums, per preguntar als catalans si volen la independència de Catalunya; tres, ni més ni menys! Arenys de Munt va obrir el foc, el 13 de setembre passat, i d'aquí a una setmana arriba la segona onada amb més de 160 municipis (cent-seixanta!) donant l'opció de dir-hi la seva a 700.000 catalans! Tot un referèndum "oficiós", que té el mèrit de posar la qüestió catalana sobre la taula mediàtica de mig món. La tercera "volta" s'està gestant per a finals de febrer.

.

En aquest sentit, no em cansaré mai d'insistir en la importància d'exportar l'assumpte. Els de la Coordinadora per la consulta sobre la independència ho tenen molt clar, no hi ha dubte; també l'hi tenen els de 10Mil en xarxa per a l'autodeterminació, que s'estan especialitzant en saltar fronteres. I parlant de saltar fronteres... 10Mil? Perquè no hi anem 100Mil? El 8 de maig de 2010 és dissabte i, de Catalunya estant, a Ginebra s'hi arriba molt ràpidament: poc més d'una hora de vol, una nit de tren o set horetes de cotxe. Som-hi?

.

To Geneva!

.

On May 8, 2010, a demonstration will take place in Geneva, that will drive thousands of Catalans to this Swiss city. This will be the second round of an action that started on March 7 this year, when thousands of fellow countrymen flooded the streets of downtown Brussels, the European capital, with Catalan flags. The intention of that flooding was to make it obvious for the international community, that we are a people and want to be legally recognized as such.

.

As well as these "international actions", so to put it, unofficial referendum are being organized in all of Catalonia. The question to answer, with a 'yes' or a 'no', is "Do you agree that Catalonia becomes an independent, democratic and social state, in the frame of the European Union?". A small town close to Barcelona, called Arenys de Munt, was the first one to organize such a referendum, last 13 of September. A bunch of towns and cities follow now, on the 13 of December: more than 160, which means over 700.000 people. Unfortunatelly, the result cannot be binding, since the Spanish government has prohibited such question to be asked to the people (quite hard to understand in a democracy), but will at least give an idea of the impact of a possible future referendum on independence.

.

Things are moving in Catalonia, and I hope this movement will lead to the secession of this nation from Spain, better sooner than later.

.

Nach Genf!

Am 8. Mai 2010 werden tausende Katalaner sich in Genf demonstrieren (darunter ich), um der Welt zu zeichen, dass wir ein freies Volk sein wollen. Spanien ist nicht mehr unser Land, zumindest für eine grosse Menge Katalaner, und mit einer solcher Veranstaltung machen wir der gazen Welt es deutlich. Weitere Infos sind auf englisch unter catalanstate.blogspot.com zu lesen.

.

Aniversari envejable

Si fa 20 dies celebràvem els 20 anys de la caiguda del Mur (per cert, no us ho vaig explicar perque era de vacances de blog, però Berlin estava brillant, espectacular la nit del 9 de novembre passat!), aquest 1 de desembre festegem el 25è aniversari d'una televisió especial: 3sat. El canal és un referent a Alemanya, Àustria i la major part de Suïssa, àrea geogràfica que es correspon amb allò que en alemany es coneix com a deutscher sprachraum, àrea de parla alemanya. 3sat es nodreix de programes produïts per les quatre televisions públiques que la impulsen: l'ORF austríaca, la SF suïssa i la ZDF i l'ARD alemanyes, i és de caire eminentment cultural. Els qui la segueixen de fa anys, asseguren que la seva qualitat ja no és el que era; per contra, pels qui venim d'un estat on les màximes audiències se les emporten cadenes privades amb programes de qualitat zero, que remouen consciències i estómacs, i fereixen les ànimes sensibles, 3sat ens sembla un oasi de reflexió, un espai gairebé eteri on la literatura, el pensament, l'antropologia, la natura hi tenen lloc garantit. I sense cridòries, a la manera alemanya. Ah!, i, per suposat, amb respecte a totes les variants dialectals de l'idioma; així, els programes que produeix la SF en alemany suís, força diferent de l'alemany estàndard, s'emeten subtitulats perque puguin entendre'ls sense problema a Àustria i a Alemanya.

.

3sat m'agrada, i alhora em fa mal. No puc evitar imaginar com d'interessant seria un equivalent a l'"àrea de parla catalana", això és, un canal impulsat per TV3, Canal 9, IB3, ATV i FR3, que es pugués veure en l'àmbit dels Països Catalans i que portés a totes les llars catalanes, en la nostra llengua, la cultura de dins i fora les nostres fronteres. La comparació pel que fa a les situacions en totes dues "àrees", l'alemanya i la catalana, és odiosa, oi? De moment, un canal així no només és inimaginable, sinó que encara hi ha qui té els pebrots d'anar tancant repetidors, en un ibèric, patètic intent de posar portes al camp.

.

Per molts anys, 3sat, herzlichen Glückwunsch; tan de bò puguem informar del teu 30è aniversari en un eventual nou canal, un que, en llengua catalana, emeti de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

.

It was 25 years ago when 3sat was born. A German-speaking station, 3sat is managed by te public tv stations of Austria (ORF); Switzerland (SF) and Germany (ZDF and ARD).

.