Desastre a Haití

El que ha passat a Haití és molt gros. Com si el país no en tingués prou amb ser el més miserable de l'Amèrica Llatina, abans d'ahir un terratrèmol es va carregar, com si res, milers i milers de vides humanes. Com un castell fet de cartes, una mica de vent i el castell se'n va en orris. Això és la vida humana per a la natura: un no res, un ara hi ets i ara ja no. Mitjans de tot el món estan informant, no tant sobre què va passar dimarts (un terratrèmol de força 7 en un país miserable; amb això ja està tot dit), com sobre què està passant ara sobre el terreny. La CNN hi ha enviat un equip que relata, en aquesta crònica i vídeo, el que viuen en directe a la capital, Port-au-Prince. Però encara més frapant és veure què expliquen els propis mitjans haitians, com Haiti Press Network, o el web de Radio Kiskeya, on un periodista descriu la "mort" de l'Haití on ell va néixer i créixer.

Crec que tots els qui podem fer-ho, tenim l'obligació moral d'ajudar. No només en aquest cas, evidentment, sinó sempre que sigui possible. Les conseqüències d'aquest terratrèmol, però, i el lloc on ha passat, són prou motiu, ara més que mai, per investigar a qui podem enviar diners perque els inverteixin en ajudar tantes persones que deuen haver perdut el poc o molt que tinguessin de material, això deixant de banda les pèrdues d'éssers estimats. Un veritable desastre; un altre veritable desastre.

En aquest link hi ha un llistat d'organitzacions, amb els links corresponents, on es poden enviar diners per ajudar els haitians. També aquí i aquí, entre molts d'altres que trobareu per internet.

25 comentaris:

òscar ha dit...

Un drama amb majúscules que desitjo no quedi només en una notícia de fast-food pels mitjans i persones.

- assumpta - ha dit...

Per què quan la natura ens parla amb la seva veu més ferotge, es dirigeix sempre caps als països més pobres del planeta?

Si les desgràcies sempre sesgen l'ànima, en aquests casos on la misèria és el pa habitual cada dia, encara colpegen molt més dur.

No puc massa, però hi aportaré una mica de solidaritat. Merci per l'enllaç.

kika ha dit...

gràcies per al informació! això si que és un bon servei públic ... i gratuit! :-)

kweilan ha dit...

És terrible. Un país pobríssim i ara això!

Assumpta ha dit...

Trobo molt bé que hagis posat aquests enllaços. He estat mirant i molts d'ells són aquells en qui ja confio normalment, així que va bé saber que, en aquest cas, també estan allí treballant.

Ajudem-los. Qualsevol aportació, per petita que sigui, sumada amb d'altres pot fer moltes coses!!

Clidice ha dit...

Gràcies Ferran :)

Clara ha dit...

La natura que sovint tan ens agrada també pot arribar a ser molt cruel. Penjem d'un fil incert que està en les seves mans...

XeXu ha dit...

Com deia l'amic Puji, sempre plou sobre mullat. Pobra gent, que ja prou feina tenien, que injusta que és aquesta vida.

rits ha dit...

Fins aquesta tarda no he prés consciència de la magnitud de la tragèdia. I més en un país com Haití. A les notícies el que expliquen és que el més preocupant és establir ordre, quan no hi ha res, com es pot tornar a la vida?

Sempre m'ha passat. Penso que quan es parla de les quantitats de gent que ha mort, no sóm capassos d'assumir-ho, se'm fa un nus que sóc incapaç d'entendre, no assimilo prou el què representa. Encara que només una vida, ja és prou tragèdia.

Jordi ha dit...

Tots amb Haití.

Rita ha dit...

Sempre tan eficaç, Ferran, gràcies!

Cris ha dit...

Gràcies per la teva crònica i aportació Ferran.... Tinc una col·lega que hi trevallava de psiquiatra allà.... encara no sé si hi era o ja estava a Andorra, a la seva altra residència per èpoques de feina.... "Sempre plou sobre mullat".... Un petó, bona feina!

Cristina ha dit...

Ja he fet la meva aportació...És un desastre. Ja no podem ajudar als que ens han deixat però encara podem fer alguna cosa pels que han quedat i estan patint.

Petons!

montserratqp ha dit...

Hem de confiar que els haitians podran refer el seu futur i viure amb dignitat, més de la que tenien fins ara. El que la natura destrueix és dificil de refer però encara ho és més la mà destructora de l´home. Confiem-hi.He treballat molts anys en una ONGD i sé que la feina es fa amb professionalitat i honestedat.

Matty ha dit...

Em consta que Farmacèutic Mundi ja està volant cap allà. No van tenir llum verda fins ahir ja que l'aeroport estava tot derruit i ha calgut "refer" una pista provisional. Qualsevol ajut en qualsevol ONG seriosa serà de gran ajut.

Joan ha dit...

Poc que tenen i, apa, una sacsejada i al carall. Porca misèria.

Deric ha dit...

És terrible i més quan passa en lloc tan pobres perquè les conseqüències encara són molt més devastadores!

zel ha dit...

Horrible i sense paraules per escriure més de les que ja s'han dit.
Ja no parlo del Munilla, d'acord?

Josep Lluís ha dit...

A mida que passen els dies, la tragèdia es fa més inhumana. Milers de morts i ferits pels carrers, manca d’ajut sanitari, d’aigua, electricitat, etc.

El que ens mostra aquest terratrèmol és maquiavèl•lic.

Com bé dius, tots i cadascú de nosaltres hem de posar el nostre gra de sorra, sense excepció.

He demanat anar allà en comissió de servei, a fer la meva feina, a ajudar amb el que se fer. Ara depèn dels qui decideixen...

glamboy69 ha dit...

Jo estic constrenadiissim! Es increïble com un païs tan petit pot tenir tanta desgàcia junta!

Soc incapaç d'aguantar les noticies sense tenir calfreds!

Ferran ha dit...

Hola a tots, i gràcies per passar. És terrible això d'Haití, i m'està afectant no només pel que ha passat allà, sino perque de retruc em plantejo -un cop més i amb força- perque hi ha tantes diferències entre uns i altres. Com és que alguns som en un espai relativament segur mentre altres van a petar a un lloc on les condicions de vida són, ja de per sí, lamentables. I, a sobre, si la natura es desboca, les conseqüències són molt més terribles del que ho serien en altres parts del món.

És una altra desgràcia, i sí, molts reaccionem quan passen coses així, però després continuem fent la nostra vida... i ells malvivint com abans que hi paréssim atenció (per exemple, per culpa d'un terratrèmol).

Tot plegat em resulta impossible d'entendre i de difícil digestió.

Xavier ha dit...

Altres haurien de parlar com tu i fer feina per ajudar a tots els pobles que pateixen catàstrofes, guerres, genocidis, discriminacions, pobresa, etc. i no pas dedicar-se a dir ximpleries protegits des dels seus còmodes atris amb la panxa plena i el cap buit de moral.
Per poc que podem qualsevol aportació es una gran ajuda en aquets moments, llàstima ( o sort) que som de memòria fràgil.
Una abraçada Ferran i procura gaudir dels moments bons que passin per el teu davant, m’alegra que aquest moment et pinti bonic.

Ferran ha dit...

És com dius, Xavier, que qualsevol ajuda és important, per poc que sigui. Avui escoltava a Catalunya Ràdio dos representants de dues ONG; tots dos coincidien a dir que la millor ajuda és l'econòmica, més que no pas enviar menjar, roba o altres materials, ja que amb diners es pot comprar exactament el que cal segons els casos. Si tothom hi posés un sol euro, la de vides que se salvarien.
Però costa de pair, tot plegat, eh?

Una abraçada per tu també, i gràcies pel teu comentari.

Fina ha dit...

En altres llocs de la blogosfera no semblen tenir-ho tan clar...

Et demano permís per fer-ne un apunt comparatiu, Ferran.

Ferran ha dit...

> FINA, no he entès ben bé què és el que no tenen tan clar en altres llocs dela blogosfera; que cal ajudar Haití?

En qualsevol cas, endavant amb l'apunt comparatiu, i tant! Et llegiré.

Salut.