Angoixa

Per circumstàncies, durant 60 hores m'ha estat absolutament impossible accedir a internet. Des de dimarts al vespre fins ahir divendres al matí. No és que no hi tingués accés des del portàtil, que també; és que, a més, he estat "fora de circulació" (és una forma de dir-ho) durant aquests dos dies i mig, així que ni portàtil ni facilitats per arribar-me a un cibercafè, for instance.

Què hi té a veure, això, amb el títol d'aquest post? Doncs... que en aquestes interminables hores he pogut constatar que tinc un problema: estic enganxat a internet! Malaltissament enganxat, temo. Les hores anaven passant i jo m'anava estressant, pensant que qui sap què m'esperava a l'inbox del Gmail, a Facebook, a LinkedIn, a l'In varietate concordia, ... Potser hi havia anat a petar ves a saber què, ves a saber qui... y yo con estos pelos! (també és una forma de dir-ho). Ahir al matí, per fi, connexió WLAN, click, uns minuts d'intriga, nervis a flor de pell, sembla que aquest cop... no? sense connexió? redéus, ja són més de dos dies! Finalment, però, la llum, el paradís: internet connexion available!

I tot plegat, per què? Per unes quantes desenes de mails que, ves, si no respons abans respondràs més tard? Per algún comentari a l'últim post, que si no llegeixes de seguida que l'envien, el llegiràs una mica més tard? Algún missatge al perfil del FB que, bé, que tampoc no és cap urgència? I no és només això: pensava en la munió de pensaments que estarieu abocant vosaltres, blocàires catosfèrics, i comentaris pertinents, que m'estaria perdent. Doctor, estic malalt? ... Estem malalts?

Hi ha l'opció, naturalment, de pillar-se una Blackberry o un IPhone; o d'utilitzar el cutre mòbil salsitxero com a terminal prehistòric d'internet. Però fins ara em resisteixo a totes aquestes possibilitats. La connectivitat permanent em sembla (encara) més malaltissa que l'angoixa de no tenir manera de navegar. M'ho sembla... però ja veurem fins quan.

Estic fatal? Ho estem tots? Viviem més tranquils quan la nostra única preocupació era pillar un parell de dinosaures, per tenir el rebost ple tot l'hivern? Cal, sentir que necessites estar connectat permanentment amb el món? Si no ho faig, sovint sento que se m'escapa alguna cosa, que no me n'assebento de ves a saber què que potser sigui important, o interessant, o necessari o tot plegat alhora. Però cal?

I vosaltres, teniu la sensació d'estar enganxats a la xarxa? Ho esteu realment?

37 comentaris:

marta ha dit...

Jo estic una mica enganxada, també. Fem teràpia? :)

McAbeu ha dit...

En el meu últim comentari ja et vaig parlar d'addicció a la Catosfera així que no saps com t'entenc.
El dimecres d'aquesta setmana la meva connexió a Internet va deixar de funcionar durant 2 o 3 hores i no saps la de vegades en aquest període que vaig intentar connectar-me a veure si ja funcionava. :-))
Però no és cap malaltia eh!. Que ho podem deixar quan volem, el que passa és que no volem, però podem no? :-DDD
I gràcies per la teva crítica poètica però ni pensaments de presentar-me a uns Jocs Florals. ;-)

Lluïsa ha dit...

Aquestes setmanes ho estic més del que per mi és normal i no m'agrada.

helenna ha dit...

Hola, em dic Helena i sóc adicta a internet....
Fem teràpia com els de AA?
Una abraçada.

quim ha dit...

Jo ho estic, definitivament. I això que no utlitizo gaire facebook, ni faig servir el twitter, ni aquestes coses. No tenir accés al mai ja m'angoixa. Però també em passa amb el telèfon. Pateixo per si haig de rebre una mala notiícia al contestador. I fins que no arribo 'no hay más mensajes' no sento que l'estómac se'm posa a lloc. No sé, em sembla que estic més malalt d'hipocondria i altres angoixes semblants que d'Internet.

Salut!!!!

Efrem ha dit...

Hahahahah, t'imagines... Anar al metge i explicar aquesta malaltia/adicció? Coses de la modernitat hehe. Certament, no deixa de ser una adicció. Però mentre no sigui nociva, alguna hem de tenir, no?
Hem de donar sentit a l'absurd de la vida d'alguna manera, i aquesta n'és una, altres necessiten anar a l'àfrica, jugar a bitlles(al que sigui) i altres cocaïna. Jo també estic una mica enganxat a internet, ho he de reconèixer.

Jo sóc del parer que mentre aporti felicitat i sentit a la vida, rai.

gerardeli ha dit...

Jo des que vaig tornar-me blogaire sóc més dependent d'internet. Si algun cop he hagut de portar l'ordinador al taller per un parell de dies, sembla com si la meva vida quedés buida, una buidor existencial de molt mal portar...

Sadurní Vergés ha dit...

Hola Ferran, no saps com t'entenc... Els problemes de debò sorgeixen si la vida personal, familiar es veu afectada per tot això, que espero que no sigui el cas. Mentrestant, anem fent equilibris.

Salut,
S.

kika ha dit...

ho confesso: jo també hi estic enganxada... i també he tinguts episodis com ara el teu. però aquests episodis mostren que de fet no cla patir tan. que normalment no hi ha res urgent per aquests medis. que pots passar tranquil un parell de dies sense internet i despres gaudir de l'alegrai de tornar-hi! :-)

núria ha dit...

Au au...Ferran que segur que no n'hi ha per tant! Estàs sobrat de recursos per no fer-ne una angoixa greu d'uns dies sense xarxa...! En sé mes d'un que és sord, i diu que tan se val... que per lo que diu la gent, no es perd gran cosa...! Exagero, pero ni la xarxa ho és tot, ni la necessites tan com creus. Mira quin post tan rodó que t'ha sortit després d'unes hores desconnectat! Amb uns mesos et surt un bon llibre!
Ara que si tots plegats voleu un truco per desenganxar-vos: tingueu un fill. A mi m'ha funcionat! Les conenxions es limiten a les seves hores de migdiada... tot una dossificació!

Helena Bonals ha dit...

Jo estic conscientment i voluntàriament enganxada a la xarxa. No hi ha res que em faci més feliç, només quan llegeixo algun llibre realment bo, puc obtenir-ne un plaer semblant.

Abans també eren mal vistos els quixots que llegien massa. Tot el que faig a internet té un mínim de qualitat, cosa que no es pot dir de tot el que es fa a la TV, que no miro pràcticament mai.

Gemma ha dit...

Jo estic enganxadíssima i esperant un iphone que m'arriba el mes que ve. Si, ja ho sé, perillo de connexió ininterruptus. Jo crec que és una qüestió d'equilibri. En el moment en què dediquem més temps a la xarxa virtual que a la presencial serà preocupant. Mentrestant, jo fa temps que vaig canviar la pantalla de TV per l'ordinador. Però com pots suposar dedico moltes més hores en aquest últim mitjà ;)

Sara Maria ha dit...

He de dir que no és el meu cas... Si marxo de vacances, ni entrar un ciber faig!!! No em preocupen els correus, ni el facebook, ni fins i tot els meus blocs!!! Una altre cosa seria que esperés quelcom en concret, clar! I per les urgències, qui en pot tenir alguna que necessiti saber, ja té el meu mòbil.

nur ha dit...

Ho confesso, jo també hi estic enganxada, i t'entenc perfectament. Tot i que també faig teràpia de desenganxament, com la Sara Maria, quan marxo a algun lloc de vacances (és clar que ara amb el meu flamant netbook, ai, no sé, no sé).

De tota manera, em temo que si haguessis anat a treballat, si tinguessis els éssers més estimats a la cantonada de casa... segurament l'estrès no hauria estat tan gran, eh?

Jo no rebo desenes de mails en un dia, però no sé què faria si un dia arribo a casa i no tinc ordinador ni telèfon (buf, no ho puc imaginar!)

XeXu ha dit...

Per contestar la teva pregunta final et diré que jo he entès perfectament el títol del post només llegir la primera frase del mateix. No només l'he entès sinó que el compartiria si em passés a mi.

Tu que ets un fanàtic de la comunicació has de venerar internet. A mi em sembla normal, és l'eina de comunicació més important que s'hagi creat, les possibilitats són infinites. Ja no recordo què fèiem quan no existia, però no ho vull saber. Dono gràcies de poder-ne disposar, i estrany és el dia en que no puc trobar una connexió ni que sigui per mirar el correu. Ara, a més, tinc internet al mòbil, pel que pugui ser. No l'he fet servir mai encara per necessitat, només m'ho vaig mirar un dia per curiositat, però no dubtis que si algun dia no puc disposar de connexió a través de l'ordinador el faré servir.

Què hi ha de mal en estar sempre connectat?

Nihm Smoboda ha dit...

Ja hi ha bastants estudis sobre l'addicció a la xarxa. Siguent un fenòmen relativament nou, resultava bastant còmic considerar que pogués resultar causant d'una patologia, perquè potser comparant-ho amb l'alcohol o les drogues, internet sembla inofensiu, però considero que la net és un mitjà interactiu blahblahblah amb un poder devastador. Sumant-ho als SMS, televisió... crec que una bona part de la nostra vida acaba dins d'una virtualitat que en alguns casos passa a convertir-se a temps complert. No vull decretar l'any zero i enviar a la població a plantar arròs però no crec aportar gran cosa amb aquest comentari perquè estic segur que molts ja ho heu sentit dir tantes vegades. Llavors essent realistes, la xarxa és ja una forma de vida que per a mi es mereix un respecte, perquè ha facilitat les coses a moltes persones i ha vanalitzat moltes altres a tantes altres. Però si em pregunten personalment a mi, que gràcies a això puc escriure a gent del meu país des d Alemanya i estar més o menys "assabentat" de tot allò que passa al món (que no ho estaré mai perquè vivim dins d'una gran mentida),diré que me'n recordo de quan no hi havia internet ni SMS i crec que en el fons no es vivia tan malament, és més, crec que no hi havia tanta gent aïllada, però això ja no importa perquè el món funciona amb .com i continuar afirmant això de que s'estava molt bé sense, seria tan absurd com negar-se a portar un cotxe o trucar per telèfon, modernitats demonitzades en el seu moment com també ho havia estat l'imprempta, però s'ha de ser realistes. Això és un mercat que al principi no funcionava perquè s havia de pagar fins i tot per tenir un compte de correu electrònic. En quant ho van liberalitzar i van donar-li velocitat de navegació, es va convertir en un mitjà d'ús massiu. Però això és com la low cost, que també té els dies comptats. És un mercat nou, un poder, un lobby i en el fons acabarà pertanyent a algú que ens ho farà pagar perquè serà com el tabac, que tot i no ser necessari ens serà necessari, perquè portem funcionant massa temps així.
Una salutació des de l'altra banda del cable.

Xavi ha dit...

Qui entri diàriament a internet en general i a la blogsfera en particular i no digui que està enganxat, menteix. Aquesta és la meva opinió. I no per res, simplement pel fet d'entrar-hi cada dia i diferents cops al llarg de la jornada.
Crec que estem en un moment, en el qual hem de saber en quin punt hem de talla. Em refereixo, per exemple, al Buzz de Gmail.
D'altra banda, tampoc crec que sigui una malaltia. Crec que es podria considerar més malaltís, el fet de mirar més de 4 h dièries de tele. Mira si n'hi ha de gent que fa això i no són malalts.
En general, crec que hauriem d'apostar més pels contactes personals.

Pantagruel ha dit...

Interessant entrada, però permet-me aquest off-topic: està això escrit des del nacionalisme espanyol? Just curious.

marta ha dit...

cada cop hi ha més estudis que en parlen, és una nova addicció o un nou grup d'addiccions. En el meu cas, és un substitut. Preferiria estar fent altres coses. Patètic, oi?

montserratqp ha dit...

Vivint a la Irlanda rural,per a mi internet és la finestra de contacte amb el món, les amistats...Em costaria estar-ne sense.

Ferran ha dit...

> Amics, de moment, de 20 comentaris guanyen per golejada els dels "enganxats"; només un parell de comentaristes us considereu no adictes, i un parell més no en feu menció. Si estar enganxat a internet és una addicció, la majoria de nosaltres tenim un problema.

Els qui proposeu teràpia de grup... ep, que jo m'hi apunto! Vull gaudir del que ens ofereix la tecnologia, no pas convertir-me'n en esclau!!

EFREM, aquest és el tema: si aporta felicitat, endavant, per suposat; però... i si arriba a suposar... angoixa?

NÚRIA, em plantejaré això del fill. Vindrà amb un portàtil sota el braç, suposo! ;)

SARA MARIA, ets la meva heroïna! M'explicaràs com ho aconsegueixes??

XEXU, per mi la connectivitat permanent està lluny de ser cap avantatge. És realment necessari estar constantment disponible? No creus que, estant-ho, pots perdre temps per tu mateix, per gaudir d'altres coses? Buf, no, em ressiteixo i resistiré tant com pugui!

NIHM, del tot d'acord que la xarxa en fa la vida molt, però molt més fàcil... si en fem un bon ús. Aquest és el problema, com a mínim en el meu cas -i veig que també en el cas d'altres: que no sabem prescindir-ne, que si no el tenim a l'abast, ens podem arribar a angoixar! Com a mínim jo, necessito aprendre a no ser dependent.

Gràcies a tots per explicar els vostres punts. Matitzeu el que vulgueu, si ho considereu oportú!

Afegeixo un comentari més: alguns feu referència a la "batalla" entre l'ordinador i el televisor. Definitivament, com més internauta, menys televisiu s'és. I no m'estranya: davant la interactivitat apassionant i l'amplitud d'oferta de la xarxa, la televisió no hi té res a fer! Té els dies comptats.

kweilan ha dit...

Abans veia una estona la tele després de sopar. Ara, em poso a internet. Potser sí que estic enganxada, però també ho estic a la lectura o a nadar i no, per això, hem d'estar angoixats. Mentres no sigui alguna cosa absorbent que ens impedeixi gaudir d'altres coses, em sembla que és un entreteniment com un altre.

DooMMasteR ha dit...

La tele? Que és la tele? ;-)

Jo tinc connexió permanent gràcies a la meva PDA, i llegir l'Avui.cat, el correu electrònic i comentar blogs al tren és una delicia ;-)

Vols provar-ho? ;-)

Cris ha dit...

Doncs t'entenc molt bé Ferran, si tinc la impressió d'estar-hi masses hores, entre el bloc, el correu, el face dels nassos, les notícies, tot plegat, ens té ben enganxats, de vegades fins el fútbol minut a minut al periódico.... Només no em passa quan sóc fora, i sé que no tinc pc, i d'altres coses a fer, com quan estas al cine, i no recordes que fumes fins que no surts de veure la peli.... En fi, benvingut de nou :) petons!

Mireia ha dit...

Es clar que estic enganxada! i crec que la majoria de bloggers ho estem. Per molts de nosaltres és una forma de socialització com qualsevola altre i no poder-la tenir a l'abast; costa.

Quan marxo de vacances també procuro desconectar, però només ho faig totalment a l'estranger perquè aqui amb la BB , sento tots els "cling" de quan arriba un correu. A fora, com que no vull deixar-m'hi el sou, desconecto el servei i cada vegada que veig un cyber m'entren unes ganes d'entrar-hi. Sort que el meu home, sempre em convenç de no fer-ho que sinó....

Res, Ferran, que estem enganxats, però i què?

Joan ha dit...

Més enganxat del que reconeixeré en públic, sí. Què hi farem. Però me'n ser estar, una mica, almenys.
De vacances tinc aquella sensació d'abandonament que m'incomoda, però procuro estar-me'n. Quina gent.

Edurne ha dit...

Huy, a mí me da miedo sólo el plantearlo!

Enganchada, enganchada... no sé, pero cierta dependencia creo que sí que genera.

Lo que sí me da rabia, y mucha, es la cantidad de dificultades que tengo últimamente para comentar en los blogs y demás... eso me pone frenética!
Grrrrrr!

Qué le vamos a hacer!
Pues ánimo y nada de angustias, respiras hondo y listo!

Petons!

Miquel Saumell ha dit...

Ferran,
Veig molta gent presumptament malalta entre els lectors del teu blog. Ho dic seriosament, crec que entre els teus comentaristes algun expert en addicions hi veuria símptomes clars de malaltia. Jo potser també m’hi hauria d’incloure en aquest grup, no ho podria pas assegurar, però almenys no tinc la sensació de ser tan depenent com alguns dels comentaristes que m’han precedit. Alguna vegada he fet una prova: estar-me dos o tres dies totalment desconnectat. He comprovat que no passa res, allò que no llegeixes o no contestes avui ho pots fer tranquil•lament d’aquí uns dies.
Ara bé, un que abans de la popularització d’internet no pogués prescindir ni un dia del diari de paper al matí o de veure les noticies a la tele al vespre (era el meu cas) podria ser considerat també un depenent?
El debat que has obert és força interessant.

marc ha dit...

Sí, hi estic enganxat, però no tant com abans. Pren-t'ho amb calma!

Ferran ha dit...

Com deia en NIHM més a dalt, estudis demostren la relació entre les noves tecnologies (per no centrar-nos només en mails i blogs) i les addiccions. Com destaca en MIQUEL, uns quants esteu/estem enganxats; la ratlla entre l'addicció i el control la marca el que sentim quan no tenim possibilitat d'accés a la xarxa. Aquest és el meu punt, al post: a mi m'estressa no poder-me connectar; a molts de vosaltres, segurament, no.

> MARC, els Teletubbies et tenen distret, eh? ;)

> MIQUEL, el resultat del teu experiment demostra que tu encara ets lliure, hehe... Et posaré com a exemple a seguir; me'n vull sortir!

> DOOM, no siguis dolent, no vulguis temptar-me!

Gràcies de nou, a tots vosaltres, per dir-hi la vostra!

XeXu ha dit...

Estar sempre connectat per mi no és el mateix que estar sempre disponible. Busca'm i veuràs com no em trobes, però potser jo sí que et podré trobar a tu. L'únic que vull dir és que veig els correus a temps real, que sé quan s'actualitzen blogs, i el que sigui. El meu temps de reacció és petit. Però no faig servir la 'patranya' del Facebook (que és el dimoni, ho he dit ja?), ni twitter ni d'altres coses. Mai m'ha agradat estar disponible, vaig trigar eons a tenir mòbil, em va costar molt pensar que sempre em podrien trobar.

Ah, per contestar al teu comentari sobre la tele vs. internet, et diré que penso que no m'equivoco si et dic que en aquest 2010 encara no he encès el meu televisor. Amb això responc, oi?

Rita ha dit...

Jo també em considero enganxada a internet i per això quan marxo de vacances a l'Illa no m'emporto l'ordinador, són 15 dies de desconnexió que penso que em van bé tot i que així que torno el primer que faig és encendre l'ordinador.

Per la mateixa raó, i perquè no em robi més temps, no tinc facebook ni cap més cosa d'aquestes... :P

Joaquim ha dit...

Si, és clar que si, jo també.
No tant al facebú que ho trobo bastant inútil, la veritat, però del blog si, totalment.
Però "sarna con gusto...", oi?

rits ha dit...

estem fatal, Ferran, estem fatal!!!! aquests símptomes també me'ls reconec moltes vegades!!!!
de vegades penso en fer teràpia de xoc i desconnectar del tot. però no sempre és possible.
no t'amoïnis, tot són temporades. Després també hi ha temporades que no pots estar tan per el blog o pel facebook perquè tens masses compromisos no virtuals i tb t'estressa no poder dedicar el temps que voldries a la xarxa!

Ferran ha dit...

> Homeee, XEXU, no voldràs que encetem un debat sobre connectivitat/disponibilitat, tu, ara! :)

Semànticament no són el mateix, estem d'acord, però si estàs permanentment connectat, d'alguna manera estàs permanentment disponible. Perquè sino estàs connectat, si no és per tenir la disponibilitat immediata de saber què s'està coent al teu voltant?

Sigui com sigui, entenc i comparteixo el fons del teu comentari. Ah, a mi també em va costar horrors pillar-me el meu primer mòbil; no devia tenir clar que, quan vols, el pots apagar ;)

Tema tele: et crec i veig que em superes, noi. Jo la veig molt poc, però alguna cosa va caient...

Gràcies pels teus comentaris, com sempre!

> com gràcies, també, a tu RITA per passar. Ets conscient que si no tens Facebook podries ser titllada de "rara"? jiji... (és broma, eh? ;)

> "Sarna con gusto..."; tens raó, JOAQUIM, però a mi, que m'encanta aquest "mundillo", de vegades més que "gusto" em provoca estrès. Ho sé, ho sé, estic fatal, hehe...
Per cert, benvingut i gràcies per passar per aquí.

> RITS, hem decidit (bé, més o menys, hehe) que, com els "malalts de xarxa" som uns quants, ens permetrem el luxe de regalar-nos una teràpia de grup. Ei, la podriem fer virtualment, no?? ;)

Natxo Rovira ha dit...

Ferran, de vegades ho he pensat. Però sempre arribo a la conclusió de que l'enriquiment que trec dels intercanvis a la xarxa és brutal. La gràcia és trobar la justa mesura... com tot a la vida, de fet.

Ferran ha dit...

> Més d'acord, impossible, NATXO. En la cerca de la justa mesura em trobo, precisament, per no emborratzar-me d'aquests intercanvis que, amb mesura, tant m'han aportat i continuen fent-ho. Que sigui per molts anys, amic.