Aquí, allà

L'escrit de sota el vaig fer fa pocs dies. Des de fa uns anyets, la meva vida es desenvolupa entre Berlin i Barcelona, entre Barcelona i Berlin. Ara, altre cop basat a la Hauptstadt, canvio el Raval per Mitte. Aquí o allà, allà o aquí, a banda d'aspectes com quí tens físicament més a prop a una ciutat o altra, tenir els peus entre dos llocs aparentment tan diferents, fa que te n'adonis que, en el fons, tots som molt més semblants del que ens pensem.

Aquest escrit el vaig fer fa pocs dies. Reinstal·lat a Berlin, em va sortir de dins, tal com el podeu llegir, i el vaig enviar per mail als meus amics. Ja no és ben bé una primícia, doncs, però sí pels meus benvolguts blocàires, per tots vosaltres. ¡Va por ustedes!

Foto: 24.02.2010 des de l'oficina

Sona el despertador. Quarts de set, l'hora habitual dels dies feiners. El mateix bip-bip-bip de sempre, però quan obro els ulls no veig el mar; les teulades del davant són plenes de neu, tot i que fa dos dies que no neva. La rutina de sempre: amb els ulls entreoberts, afaitada ràpida (més o menys afaitada, més o menys ràpida), raspatllada de dents, a la dutxa... i som-hi.
Aquest cop no m'acompanya el soroll dels cotxes que, al capdavall del carrer, circulen per la Nacional; aquest cop, el que sento són els vehicles que baixen per la Schönhauser Allee, en direcció Alexanderplatz, cap al centre de la Hauptstadt. El pico? No, aquí no cal; entro a l'andana sense controls i, poc després, einsteigen bitte, zurückbleiben bitte; una veu, la veu més familiar del metro berlinès, convida els usuaris a pujar, entre badalls. Podria ser la Renfe però no, no ho és, és l'U-Bahn.

9 estacions, no 10, i arribo a l'estació de... Plaça Catalunya? No pas, Stadtmitte, en ple... Raval? no, a Mitte, esclar. Cinc minuts a peu i sóc a la feina; al CCCB? No, a... a la feina de Mitte, a 9 estacions del pis a tocar de Schönhauser Allee, des d'on no veig el mar sino les teulades del davant, que són plenes de neu, tot i que fa dos dies que no neva.

Diferents cares, diferents ambients, sons particulars però les mateixes rutines... en una ciutat diferent, que potser no ho és tant, en el fons. Feina, oci, persones, cotxes, transport públic, venedors de diaris, de croissants i tes matiners, vianants amb cara de son... i nosaltres? nosaltres tampoc no som diferents: il·lusions, decepcions, esperances, desitjos, penes i alegries... Quedem per dinar? perfecte, ens veiem a Dr. Dou cantonada Elisabets; no, no, això era allà; aquest cop, a la Friedrichstraße, a l'alçada del Quartier 206. Cinema? Festival? les fantasies de Sitges? el glamur de la Berlinale? Cinema, Festival... ciutats diferents, que potser no ho són tant, en el fons.

Sona el despertador. Quarts de set, l'hora habitual dels dies feiners. Barcelona? Berlin? Tant hi fa; al cap i a la fi, feina, oci, persones... il·lusions, decepcions, esperances, desitjos, ...

32 comentaris:

sànset i utnoa ha dit...

Ferran! M'ha encantat! Moltes gràcies per compartir-ho amb tots nosaltres.

M'ha agradat molt, en serio, potser per la senzillesa i la comoditat amb què ho expliques... i el pensar que mentre que jo cada dia em desperto al mateix lloc (però no al mateix llit!) hi ha algú que canvia de ciutat, de llengua i de companyia. Jo no sé si podria... això de les llengües pot amb mi. Crec que no podria viure amb una altra que no fos el català.

M'ha agradat que ens hagis transportat, tot i no haver-hi estat mai en el meu cas, als carrers de Berlin.

Que tinguis un bon dia al món!

Utnoa

sànset i utnoa ha dit...

Sembla que les dues ciutats tinguin vides paral•leles. Com si fossin bessones, i només les distingís la roba que porten. Suposo que les grans ciutats europees s’assemblen, salvant les distàncies, perquè totes tenen uns objectius molt semblants. Globalització urbana i urbanística, en certa manera.

M’ha agradat la forma com ho has relatat, sí senyor.

P.S. Què ràpida que has estat Utnoa!

*Sànset*

julianen ha dit...

nano, què maco et surt quan et poses poètic!
en vull més!

Sara Maria ha dit...

Felicitats Ferran... Una ciutat tant bonica com la nostra Berlín!!! I un nou treball començat amb moltes ganes!!! Endevant!!!!

Joana ha dit...

Uixxx! Se m'han avançat!Ferran estic amb el que dius. No som tan diferents ni aquí ni allà.Les rutines acaben sent les mateixes. Tens sort però, de poder canviar el decorat, els somriures, els amics i els teulats. Tot això enriqueix i crec que ets un privilegiat.
M'ha agradat passejar per aquests carrers de Barcelona i de Berlin .
Que tinguis un bon dia. A Girona fa un sol ennlluernador :)Me'n vaig a disfrutar-lo!

McAbeu ha dit...

M'ha agradat molt el teu escrit perquè és un sentiment que he tingut algunes vegades quan em trobava en algun lloc diferent del meu habitual.
Cada ciutat és diferent però també és igual, com diu en SÀNSET és com si ens trobéssim davant d'unes bessones.
La rutina de Barcelona és repeteix a la rutina de Berlín i les iguala, i el teu text ho explica perfectament.

òscar ha dit...

Una delícia d'escrit, Ferran. ¡Moltes felicitats de veritat!

Al meu mapa d'Alemanya (sí, ja ho sé, sembla impossible) la bandereta de Berlín encara no l'he posada i, potser, comença a ser hora d'anar-hi.

Oscar ha dit...

Preciós!

Joan ha dit...

Sempre m'han agradat les reflexions en cru, així, tal com raja. Sonen molt personals, molt properes, i sovint tenen aquest tó entre romàntic i melangiós.

Està molt bé que et sentis així. Quelcom nou, quelcom vell, un desconegut habitual i una clàsica nova rutina. Ser amb molt poquet, i així accedir a tot un món.

Felicitats.

kweilan ha dit...

Jo ja m'hi trobo!!

Cris ha dit...

M'encanta com ho expliques tot i ho vius, és fantàstic llegir una vida com aquesta :) Gràcies per compartir-la també amb nosaltres, un petó ben gran.... per cert, com es diu petó en alemany?

Albert B. i R. ha dit...

La vida a les grans ciutats no deu diferir tant. I és que, en el fons, independentment de la ciutat on visquem la rutina és sempre la mateixa. La clau és que aquesta rutina es faci agradable.
Amb tot, quin embolic! Algun dia no deus saber a on et trobes!

Rita ha dit...

Quin gustet llegir-te! Quan et poses a escriure de coses més personal m'encantes també...

Saps, del poc que conec Berlín has anomenat el que conec i això també m'ha fet gràcia... :P

Anar canviant d'habitat també té el seu què, la rutina mai serà tant, suposo...
Petons, des de Barna amb un dia gairebé primaveral avui, per fi!!!

Clara ha dit...

La mateixa rutina, dos ciutats diferents.. Un 10 per l'escrit, és preciós.

Lluïsa ha dit...

Bonica vista desde la teva finestra i m'ha agradat fer plegats el viatge de camí cap a la feina. Per cert, on quedem per dinar? Fem una cervesa després? ;-)

Gràcies per compartir la teva rutina amb nosaltres.

núria ha dit...

Ai, que ja t'has oblidat del Maresme :P

Montse ha dit...

Ostres, ha durat poc la teva estada al Maresme! Jo que pensava que potser et trobaria algun cop al tren o vés a saber on...!!!

XeXu ha dit...

Un escrit magnífic, és el que sol passar quan s'escriu per un mateix, el que surt és real, ve de dins. Gràcies per compartir-lo amb nosaltres també, és una sort que ens hagis volgut incloure dins el teu cercle perquè puguem llegir coses així. Que et vagi molt bé per allà, i gaudeix de les teulades nevades, tot i que faci dos dies que no neva. Que ara en deuen ser més.

Josep Amílcar Albert ha dit...

Enhorabona, Ferran. Una nova pàgina, un nou capítol.
Molta sort en aquesta nova etapa.

Assumpta ha dit...

Què bé ho has explicat! Què autèntic es llegeix aquest dia teu :-)

Uhmmm i quina soneta m'ha fet això de llevar-se a quarts de set!! :-DD

Natxo Rovira ha dit...

Què maco m'ha semblat aquest escrit, Ferran...Quantes coses que suggereix en tan poques paraules. Ets un poeta de la prosa.

Clidice ha dit...

Un bon relat :) i és que, en el fons, encara que faci dos dies que no neva i a les teulades hi hagi neu, no hi ha tanta diferència d'un lloc a un altre :)

Deric ha dit...

som nosaltres qui fem diferents les ciutats, però què ho fa que sempre volem ser a la que no hi som?

Judith ha dit...

Això és el Checkpoint Charlie, oi? déu-n'hi-do del dia rúfol que has triat per la foto, o és que era encara molt d'hora o bé ja cap al tard?

rits ha dit...

aquí, allà... xò sempre ben aprop!
un escrit meravellós!

glamboy69 ha dit...

Doncs jo ara estic excavant un jaciment de nit i es com si visqués en un mon paralel, en una realitat inversa!!

Babunski ha dit...

Carai, doncs sí que has durat poc a Mataró... no et van els capgrossos?

Edurne ha dit...

Bueno, experiencias enriquecedoras, ya lo creo, aunque a veces cueste ubicarse y desubicarse...!
Privilegiado que eres Ferran! Aprovecha el tiempo que te toque estar en Germanolandia, que seguro que lo harás!

Molts petons!

Mireia ha dit...

Un gran text: proper i real.

Ferran ha dit...

> Moltes gràcies pel teu comentari, UTNOA. Ah, amb els idiomes tot és posar-s'hi! (però amb l'alemany cal posar-s'hi molt :)

> És ben bé així, SÀNSET: al final, totes són iguals... o potser no tant ;)

> JULIANEN, Berlin m'inspira :-)

> Ja hi estic posadíssim, SARA MARIA.

> M'agrada la paraula que has utilitzat, JOANA: decorat. Està bé. Sí, en el fons canvia el decorat, però els personatges són humans a tot arreu.

> MCABEU, els sentiments són compartits, i les sensacions. Al cap i a la fi, les vivències de cadascún de nosaltres no són tan diferents.

> ÒSCAR, no vull ni imaginar-me que vinguis a Berlin i no m'ho facis saber, així que ja saps: a avisar-me toquen!

> Gràcies, ÒSCAR :-)

> JOAN, ho vaig abocar cal com ho vaig sentir en aquell moment, tal com ho sento cada dia des que he tornat per... enèsima vegada :)

> KWEILAN, missatge pillat, hehe :-))

Ferran ha dit...

> CRIS, petó en alemany: Kuss. Fer un petó: ein Kuss geben. Un Kuss per a tu :-)

> Hehe, una mica de raó sí que tens, ALBERT: ja comença a fer uns anyets que, quan no sóc allà, sóc aquí, i quan no sóc aquí, sóc allà :)

> En part és així, RITA: canvies rutines. Però aquest és el quid de la cosa: en el fons, acabes fent les mateixes coses, només canviant el "decorat", com deia la Joana.

> M'agrada que t'hagi agradat, CLARA.

> Fem-la, LLUÏSA. Això sí, haurem de trobar un punt intermig entre Berlin i Catalunya. Quedem a Ginebra? El 8 de maig? ;)

> Ai, NÚRIA, que si t'he de ser franc... una mica sí!

> La veritat és que sí, MONTSE; ha estat una incursió breu. Ja veurem què depara el destí.

> XEXU, m'agrada compartir moltes coses amb els meus amics, també els virtuals com vosaltres; al cap i a la fi, tantes coses que ens expliquem, una mica amics sí que acabem sent tots, trobo.

> Moltes gràcies, JOSEP :-)

> Aitx, ASSUMPTA, que ara que hi penso... a mi també em fa mandreta! :)

Ferran ha dit...

> Moltes gràcies, NATXO. De vegades escric coses que penso "buf", però aquest cop, francament, em va agradar el resultat. Sí, Berlin m'inspira!

> Haha!!, molt bona, CLIDICE :-)

> Ai, DERIC, que no sé què dir-te: ara mateix sóc exactament a la ciutat on vull ser, i no em veig en una altra. Per ara, si més no.

> JUDITH, no és el Checkpoint Charlie... però per poc. L'oficina és a un carrer paral·lel a la Friedrichstrasse, on hi ha el Checkpoint. La foto la vaig fer a quarts de 9, quan vaig arribar a la feina. Típic dia d'hivern berlinès!

> Ben a prop, RITS, i tant que sí! En el món virtual no existeixen les distàncies.

> Buf, GLAMBOY, treballar de nit em supera; ho vaig fer un temps i... ai! Espero que ho portis bé.

> BABUNSKI, parlant de capgrossos... igual en veurem a Berlin, d'aquí a uns mesets :-)

> Sí que lo hago, EDURNE. La verdad és que lo aprovecho porque me encanta estar aquí!
Muxus, guapa.

> Moltes gràcies, MIREIA :)