De tornada, amb unes quantes coses

English version below / Auf deutsch unten
.
Amunt i avall, travessant el continent en nombroses ocasions, des del càlid, més o menys desorganitzat, espontani sud català al fred (i càlid, a la seva manera), més o menys organitzat nord berlinès. He perdut el compte de les vegades que he fet aquesta ruta automobilística i cultural, des de 2005. Ara ha tocat de nou, i ja van cinc pisos en any i mig; i acabar una feina, i una altra, i encetar-ne una de nova; i retrobar-se amb vells coneguts, i conèixer futurs vells coneguts; ...
.
Aquests últims dies han passat coses, aquí i allà: hi ha hagut nevades excepcionals a Catalunya; la seva capital va veure tanta neu com feia molts anys. Imatges precioses vistes des de l'escalfor del pis provisional, però un malson per a molts catalans, encara sense llum cinc dies després. Hi ha hagut més coses: en una setmana de blanc català, un equip espanyol d'aquest color s'ha vist expulsat de la cursa per l'Olimp futbolístic; les celebracions, segur que no m'equivoco, devien ser de llarga durada, a Catalunya.
.
El tema polític, a Alemanya, són els viatges del ministre d'afers exteriors, Guido Westerwelle: li critiquen que els aprofita en benefici de la parentela. Potser sigui veritat, però aquesta notícia m'ha conduït a un pensament: Westerwelle és de l'FDP, els liberals, un partit "petit" a l'ombra dels grans, l'SPD i el conservador CDU, amb qui governa en coalició. Possibles casos de favoritisme només es donen en partits "petits"? Estan els "grans" fora de sospita, en aquest sentit? A més, el Sr. Westerwelle és homosexual, i la seva parella l'acompanya en els viatges oficials; de forma més o menys conscient, pot ser que se l'assenyali per alguna cosa més, que per un suposat favoritisme en que, pel que sembla, els minitres de partits "grans" no cauen? (per cert, la foto que acompanya aquest article està trucada, o m'ho sembla a mi?)
Un altre tema de portada, des de fa setmanes, són els casos de pedofília en el marc de l'església catòlica alemanya. Segons Hans Küng i Eugen Drewermann, teòlegs i crítics amb l'església tots dos, el celibat podria ben bé estar al darrera de molts d'aquests casos. L'església, per la seva banda, assegura que la "revolució sexual" és en part culpable.
.
Passen coses, el temps no s'atura mai, els fets tampoc. Amb tot i tot, la vida continua...
És cap de setmana, el sol no treu cap (ni el treurà) i la tornada la volem lleugera. Amb tots vostès, Lena, l'estudiant de 18 anys que representarà Alemanya a Oslo, en aquell festival que ja fa anys que es repeteix, amb una cançó infumable. Senyores, senyors, malgrat tot, bon cap de setmana.
.
.
Back, with a few things
Many things in these past few weeks. Once again, life has put me on the road again, the road between my two cities: Berlin and Barcelona. New job, new appartment (the sixth in a year and a half!), old friends and some who will hopefully be, one day, ... Now I'm back at In varietate concordia, and so many things have happened in the last 15 days: in Catalonia, the snow has buried a Mediterranean, usually sunny city like Barcelona, while many citizens still suffer its consequences; in Germany, political and religious/social issues are on the covers of the papers. Life goes on, in any case, and this post is a proof of it!
Enjoy the weekend.
.
Zurück, mit ein paar Sachen
Vor kurzem bin ich wieder in Berlin. Nicht zum Besuch, sonst um hier zu bleiben. Ich habe eine neue Arbeit im Stadtzentrum, eine, die ich für lange Zeit kriegen wollte. Im Moment muss ich mich aber gewohnen, neulich in der Stadt zu sein, mir eine Wohnung suchen, Zeit finden, um alte Freunde zu treffen und neue kennenzulernen, ...
.

19 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

Buff! Com estan les coses per Alemanya! Els intents dels petits grans de fer "l'abraçada de l'ós" i menjar-se els petits es donen a tot arreu.
I a Catalunya sí, una nevada com mai. Encara gent sense llum! Les celebracions per la derota del Mandril es van fer sentir en forma de petards.

Clidice ha dit...

Vaja! i jo que em pensava que els escàndols polítics eren privatius de la classe política de ca nostra! Ara, però, molta gent també es creu que els escàndols sexuals dins l'Església catòlica són privatius dels països anglo-saxons. A veure quan comencen a sortir per aquí. Que ja seria segle!

I tu veig que no pares, vols dir que ja saps en quin país et lleves? :D Ah! la foto no em sembla trucada, però si que sembla que es vulgui colar bou per bèstia grossa. Vull dir que a un gest casual li volen donar una intencionalitat especial, que ja saps com van aquestes coses :)

Que tinguis un bon cap de setmana tu també :) Tonets tremolosos, quin coi de fred que fa!

Sergio ha dit...

Joder, com estan les coses, tan aquí com allà.
En fi, tot s'anirà oblidant i anirà donant espai a noves polèmiques.

La cançó és horrible, per cert.

Lluïsa ha dit...

A veure si ho he entés bé; critiquen al senyor Werterwelle perquè és el "primer" polític que viatja acompanyat de la parella? Ah, no, espera, que la seva parella també és un home! Deu ser aquest el problema! Perdona noi, però em posa malalta que es qüestioni a la gent per coses com aquestes (sexualitat, religió,...) en lloc de valorar-les per la seva feina, pel respecte pels altres, per l'actitut...

I parlant de religió, sempre he pensat que això del celibat hauria de ser opcional. Potser si visquéssin més com la majoria de la gent, segurament no tindríen tantes crisis vocacionals i hi hauria més creients i practicants perquè seria una església més propera. Però ara com ara no és així i si el celibat és una obligació, doncs a respectar-la.

De la cançoneta no en penso dir res.

Per segona vegada, bon cap de setmana!

Ferran ha dit...

> ALBERT, tinc la "horrible" sospita que la cosa va per aquí, sí: els grans ho controlen gairebé tot (mitjans inclosos, per suposat), i les campanyes per desacreditar els petits són constants. Aquí, allà... i a la Xina Popular.

> Ei CLIDICE, però no trobes estrany aquest moviment tremolós del braç, mentre la resta del cos (la resta que se li veu, s'entén) és quieta com una mala cosa? No sé, no sé...
Tens raó, necessito "sedenteritzar-me" una mica; el risc de no saber on em llevo, efectivament, és real.
Petons per tu, també.

> Ai, que temo que tens raó, SERGIO; les actuals s'aniran fonent, les futures continuaran apareixent. Hmmm...

> No, no, LLUÏSA, ara veig que no m'he explicat prou bé: el que li critiquen no és que viatge amb el seu company, sinó que ho faci acompanyat d'empresaris, alguns dels quals tenen vincles amb la seva família. El tema del company el trec, justament, per explicar que potser pel fet de ser gai (i d'un partit "petit"), se'l mira amb lupa, més que als altres.
I per segona també, també a tu! :-)

arsvirtualis ha dit...

No és pot dir que no ens tenen ben distrets. Després de l'avooriment de la Gran Cooalició ara no parem!

De fet la crítica al GW ès el fet d'haver viatjat amb empresaris que han fet donacions al partit i alguns d'ells estan involucrats amb la famosa reducció de l'Iva respecte al sector de l'hosteleria.

El 9 de maig tenim nosaltres eleccions, encara no han començat i la gent ja està cansada dels seus ineptes i inoperants polítics.

Lluïsa ha dit...

Gràcies per l'aclariment. Però el que fa ell no ho fan també la resta?

Clara ha dit...

I tant.. ni el temps ni els fets s'aturen mai! Neu a Catalunya a 8 de març.. sorprenent (i per alguns, una tocada de p..), i que el Madrid s'elimini de la champions? celebració com si el Barça ja l'hagués guanyada!



i.. infumable és poc!

Matty ha dit...

infumable la política d'aquí, la d'allà, la de la Xina popular, no poder berenar amb tu, la cançó en qüestió (que tal haver escollit algú que no desafinès?)i les infrastructures que es desgabellen per dos dits de neu mentre a altres països no passa res amb un dos pams més... ah, i infumable no fer la siesta avui dissabte així que... adéu!

marta ha dit...

m'ha semblat notar en aquest recorregut per l'actualitat un punt nostàlgic sense entendre gaire en relació a què, potser és culpa d'això de veure que a tot arreu passen 'coses'. En tot cas, s'acosta la primavera, aquí, allà i més enllà.

Miquel ha dit...

Viure en dos mons ens pot fer sentir estranys de vegades. Desconnectar d'una realitat tan dràsticament i tornar a una altra de la mateixa forma encara se'm fa difícil. Back and forth...

McAbeu ha dit...

Realment han passat moltes coses allà i aquí però com tu mateix dius la vida continua, així que ben retornat i molt bon cap de setmana. ;-)

merike ha dit...

We have had a very nice and sunny day in Helsinki. What a pity you will not be walking on the Ramblas and getting a Finnish book from me. I understand you are in Berlin again. Six weeks and I will be in BCN for a week. And you have seen on my blog how many days until my husband will be free from work forever!
I appreciate your comments! They mean a lot to me. Hugs!

Efrem ha dit...

La revolució sexual culpa del sexe amb menors(molt menors)?! JaaaaaaJaaaaaaaaaaa!!.. M'encantaria veure com s'ho fan per argumentar això!

XeXu ha dit...

Sempre he tingut Alemanya com un país seriós, com un model. Ara resulta que allà tenen problemes que recorden força els nostres. Però bé, no sé de què m'estranya. També pensava que Catalunya era un país seriós, i n'ha passat cada una...

Ferran ha dit...

> ARS, és curiós com, durant la Gran Coalició, Merkel i companyia somiaven amb un pacte amb l'FPD (descartada la majoria absoluta, esclar), i ara sospito que la deuen trobar a falta. L'schwarz-gelb sembla una muntanya russa d'emocions gairebé diàries!

> Precisament aquest és el punt del meu post, LLUÏSA: estic segur que sí, però dels "grans" no se sent dir segons què.

> Haha!; ho pots ben dir, CLARA: la cançó és terrible!

> Ai, MATTY, que temia que acabessis amb un "i infumable tu també!". És que t'he vist molt disparada! :-)

> Cert, MARTA, s'acosta i això ens fa contents als que ja tenim prou hivern. Punt de melangia? hmmm... de fet no, sincerament; potser ho sembla pel tò del post, però no, no és nostàlgia.

> Tú segur que m'entens, MIQUEL. Et segueixo de fa un temps, per això sé que vius als EUA. Sí, viure entre dos llocs té molts avantatges (a mi m'encanta, la veritat), però certament acaba sent un pèl alienant. Tinc ganes de quedar-me tranquil·let una temporada a Berlin, sense més trasllats.
Greetings to the US!

> Moltes gràcies, MCABEU! Per tu també, molt bon cap de setmana.

> MERIKE, I am also happy to read you, in your blog and in mine too.
You're right, back in Berlin for a while, enjoying the Hauptstadt :)
Now that I'm here again, I hope I can manage to visit Helsinki. It is not so far away, at least not as much as from Barcelona ;-)
Lucky husband you have! I wish I could retire tomorrow, haha
Ganz liebe Grüsse, meine Freundin!

> Ja veus, EFREM: n'hi ha que són capaços de dir qualsevol cosa. El cert és que l'església catòlica alemanya té un bon marró sobre la taula.

> XEXU, els únics països seriosos del món són al nord d'Alemanya, concretament a Escandinàvia. I tot i així, si hi visquéssim segurament descobririem que no ho són tant.
Alemanya? va bene, però no és tampoc l'eficàcia absoluta.

Joan ha dit...

És curiós com idealitzem tots plegats els nostres veïns del nord. Deu ser perquè no fan propaganda de la seva incompetència política com fem per aquí ...

En fi, Eurovisió fa anys que s'ha convertit en un festival de 'chirigotas' una mena de circ dels horrors musicals pròpia dels pseudoproductes reality-televisius. Què hi farem.

Dels 'Teleñecos' poc més dir, sí. Ens han fet feliços un cop més amb la seva fatxenderia per terra. Veure la carona del Cristiano no té preu. Llàstima que el Floren encara estigui amagat sota les pedres.

Què bonica la neu fins que comença a generar problemes, ai, ai.

Se t'ha trobat a faltar. Canya al bisturí!

sànset i utnoa ha dit...

Tràfic d’influències, pedofília eclesiàstica, uns quants riures regalats per uns merengues, tristes cançons eurovisives... tots els països tenim “vides paral·leles”.

Ben tornat i que acabis de passar un bon cap de setmana!

*Sànset*

Ferran ha dit...

> Amic JOAN, gràcies per les teves paraules :)
Del tema que comentes al principi en faré un post ben aviat; crec sincerament que a Catalunya tenim un problema d'autoexigència, potser autoodi, i potser complexe que no ajuda gens a tirar el país endavant. Ni els altres són tan meravellosos com molts s'entesten a creure, ni... ni... ni estamos tan mal!
Una abraçada.

> Ja ho pots ben dir, SÀNSET: tots!
Molt bona setmana, a tu i a tots.