Berlinejar

In English below / Auf deutsch unten


Aquestes últimes setmanes, la meva activitat blocàire ha caigut en picat. I no, ni estic cansat de la catosfera, ni m'he oblidat de l'In varietate concordia ni, evidentment, tampoc de tots els vostres blogs i les persones que hi ha al darrera. No, res d'això. Tot plegat ha anat molt de pressa; us en faig un resum molt resumit: a finals de 2008 vaig tornar a Barcelona, mantenint, això sí, un peu a Alemanya (i part de l'altre, de fet). 2009 bàsicament à la catalane, doncs, fins que a mitjan gener passat rebo una trucada que em torna a propulsar cap a Berlin. I aquí sóc altre cop: arribat un congelat 11 de febrer, començant a treballar dilluns següent i, des de fa uns dies, instal·lat en un pis que he trobat, explico content, al barri i pràcticament al carrer on em venia de gust viure, en aquesta Hauptstadt que, què us he de dir que no sapigueu, tant m'agrada.

No cal dir que incorporar-se a una nova feina, amb el que suposa en aquest cas de trasbals en termes de mobilitat, mentre busques pis en un país on, per llogar-ne un, et demanen fins i tot la talla dels calçotets, ... tot plegat m'ha tingut lluny d'aquesta pantalla. Ara, com dic, ja estic instal·lat; això sí, toca comprar el mínim per dur una existència digna, perque el pis, a banda de parets, un parell de mobles a la cuina i un forn, no tenia res més. Visca Suècia Ikea!


Aquesta Pasqua no està sent gens sexy, en termes per exemple de viatges, però m'està sentant de meravella; per primer cop des que vaig re/tornar, quatre dies seguits sense haver de treballar ni de preocupar-me per buscar-me un sostre. Wow! Avui, per celebrar-ho, lliure ja de les cadenes que m'han tingut esclavitzat les últimes sis setmanes, ho he fet: he berlinejat! És aquest un esport no de risc, consistent a desplaçar-se per la capital alemanya sense rumb fix. Bé, primer sí que en tenia, de rumb: el Deutsches Historisches Museum, del que ja us he parlar anteriorment. Volia veure-hi dues expos, però quan hi he entrat he decidit que me'n faria "amic" (70€/anuals), i que tant per tant més valia que les veiés quan m'arribés el "carnet d'amic", perquè hi podré entrar de franc. Així que he agafat la S-Bahn, me n'he anat a Zoologischer Garten, l'estació central de l'antic Berlín Occidental i, d'allà, cap al pis superior del bus 100, que malgrat ser una línia regular, fa la competència al bus turístic. Apa, a fer el guiri en una ciutat en que, francament, no en sóc gens.

Per fi he pogut berlinejar. Aquest vespre ho sé del cert: torno a ser a la Hauptstadt.

To belinize
I've been kind of very busy these past six weeks, ever since I settled down in Berlin... for the second time since 2007. Getting used to a new job, looking for an apartment and, finally, buying some furniture. Now everything seems to be quiter -I have not the furniture yet, but got at least a stool where I can sit, and an ironing board, on which I can have the laptop ;)
Just because I feel les stressed now, I have been able to start practicing a sport I love: berlinizing, that is, wandering on the city: walk, catch a metro, walk a little further and breath the atmosphere of the Hauptstadt.
After this first practice, today, now I know for sure this is real: I am back in Berlin.

Berlinieren
Es war nicht leicht, wieder nach Berlin zu kehren, eine neue Arbeit anfangen, natürlich mich eine Wohnung zu sorgen, und endlich alle die Möbel, die ich kaufen muss. Deshalb war ich in den letzten Wochen nicht zu oft "bei mir", auch nicht "bei euch". Jetzt aber scheint mein Leben wieder "normal" zu sein; ich habe endlich Zeit für mich selbst, um viele Aktvitäten zu machen, darunter "berlinieren"! So habe ich Heute gemacht: einfach durch Berlin zu wandern, zu Fuß, mit der U-Bahn oder mit dem Bus... Endlich habe ich den Eindruck zurückbekommen, in Berlin zu sein!

27 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

Bentornat! Quins dies tan moguts! Per cert, m'ha picat la curiositat això que et demanen mil coses per a poder llogar un pis. Que has de complir uns requisits o com va? Normalment, des de fora, es té Alemanya com un país molt avançat en temes d'habitatge. No és del tot cert?

Babunski ha dit...

Caram... ja et trobava a faltar i se'm feia difícil no mirar el teu bloc. Sóc com una mare que pateix quan el nen fa tard!

kika ha dit...

me n'alegro molt de que la vida se't vagi tornant més tranquil·la, i de la manera que a tu t'agrada.
i me n'alegro molt també de que et tornem a tenir per aquí. t'he trobat molt a faltar!
petons :-)

Assumpta ha dit...

Eeeei! Llegint aquest post es nota que estàs content!! ;-))

Sou legió els blogaires que estimeu IKEA jajaja... jo només hi he estat una vegada i vaig comprar una cortina de bany ;-) (la que tinc posada ara)

I què bé que hagis trobat el pis justament al lloc on volies! ;-) Ara a anar-lo decorant i ja està ;-)

I Berlinejar ha de ser molt maco... Si em toca una travessa aniré a conèixer Berlin (de moment no tinc gens de sort i aquest sembla ser que serà el meu quart estiu sense vacances snifff)

Ah!! M'agrada que hagis actualitzat el blog ;-))

kweilan ha dit...

Bentornat...i si pots berlinejar no deu fer tant fred com fa unes setmanes que ja veus que és un tema que em té una mica obsessionada.

Rita ha dit...

Bentornat a Berlín -em sembla que és on més t'agrada ser ara mateix- i bentornat al bloc, on se t'enyora molt quan no actualitzes.

Quina envejeta berlinejar... :P
Petons, maco!

Francesca ha dit...

Enhorabona Ferran! les vacances són per això, per descansar tranquil·lament i a tu, les circumstàncies, han fet que la Pasqüa et coincidís justament amb un moment d'impasse, amb el pis llest per acollir-te quan tornis de la feina i tu lliure de preocupacions afegides (com trobar un bon sostre). Espero que les hagis gaudit, perquè ara imagino que tot preparant Sant Jordi, se't vindrà a sobre un munt de feina... i ja saps, tu vés enviant enllaços que en farem difusió! :-) Petonàs barceloní!

Lluïsa ha dit...

Celebro que ja estiguis més tranquil i puguis gaudir de la ciutat.

Berlinejar? Desconeixia aquest esport i sembla molt atractiu; potser m'apunto a practicar-lo.

Bona setmana!

Ferran ha dit...

> Albert, el que passa és que et demanen mil garanties que pagaràs. A banda de tenir un compte corrent en un banc d'aquí (fins aquí, normal), demanen referències de l'últim pis on has viscut; has d'aportar un document oficial on es constata que no has deixat mai de pagar una sola mensualitat d'un lloguer (la Schufa); les últimes tres nòmines (això és fàcil... si no ets autònom, clar)... Per si no fos poc, habitualment les visites concertades són per grups: dijous a les 18h per veure un pis, i coincideixes amb dues, quatre o les que siguin, persones més que també el volen veure. A qui li interessa aquell pis, li donen un document que cal omplir, lliurar-lo amb la resta de la documentació i esperar que tu siguis l'escollit. És com buscar feina!

> Babunski, mama, ja sóc aquí!!! :)

> Kika, moltes gràcies :) Molts ptons per tu també.

> Assumpta, recordo la teva "al·lèrgia" a Ikea, hehe... Pel que fa a berlinejar, a banda de ser un esport sà, saps quin altre avantatge té? ... Que és molt barat! (Berlin continua sent una ciutat molt barata)

> Kweilan, pel fred no has de patir: l'hem deixat enrere (bé, per les nits sí que en fa: 3 o 4º; però de dia s'està bé). Només falta que "explosioni" la primavera.

> Rita, moltes gràcies. Sí que m'agrada i em ve de gust, sí. La berlniejada d'ahir em va recordar que hi sóc (fins ara, la meva vida ha sigut pis-feina-Ikea-feina-pis; això també ho faig a Catalunya! ;)
Petons.

> Francesca, és com dius. I sí, amb Sant Jordi se'ns gira feina, però vaja, tota fos com aquesta! L'acte que preparem serà molt xulo, n'estic convençut que agradarà molt.

> Lluïsa, no dubtis a posar-t'hi. Pot ser un xic cansat, si el fas durar, però en qualsevol cas és molt agraït.

Mireia ha dit...

Que bé això de Berlinejar, és una ciutat que m'agradaria visitar aquest mateix 2010.
BENTORNAT!

montserratqp ha dit...

Un dia vindrem a berlinejar...fa temps que en tinc ganes (a més hi tenim el pis dels cunyats). Fora batalletes i desitjos, que l´important és que estiguis tan bé i, per la part que ens toca, que ja amb el nou piset, et tindrem per a qui més sovint, oi?

XeXu ha dit...

Com es nota que t'hi sents com a casa. Et quedes per gaire temps, o hi vas de manera indefinida? Bé, igualment, si allà t'hi trobes tan còmode, qui es preocupa del temps, oi?

Joan ha dit...

Quin luxe això de rondar sense destí per una ciutat que sents tan teva. Gaudir-ne és un privilegi, te n'adones?

P.S.: Talla de calçotets? Coi, quines curiositats més curioses tenen aquests alemanys ...

Albert ha dit...

ja saps coses de la feines, fan que un no s'hi fiqui gaire en els 2.0, però si a demés canvies de país, deu n'hi do...en fi, que si no és al bloc és al facebook, sempre es bó tindre noticies teves.....aveure si m'activo jo una mica...

Deric ha dit...

Ho celebro molt! Realment tenies ganes de tornar a Berlín, Barcelona se t'havia fet petita...

Joana ha dit...

Quines ganes de berlinejar que tinc!!!
Moltes gràcies per tot!
Una abraçada

Assumpta ha dit...

No, no jejeje no tinc cap al·lèrgia en absolut, de veritat ;-))
Senzillament és que crec que aquests llocs és per anar-hi si tens cotxe i pots carregar el maleter... i si tens una mica de força i habilitat per després muntar el que has comprat.

Jo, que no tinc cotxe ni gens de força (habilitat bastant acceptable) no m'imagino en autobús carregant un moble de calaixos jejeje ;-)))

glamboy69 ha dit...

La meva consulta tarotista ja et va predir poca presència de viatges! Anaves sobre avís! ejej

Ferran ha dit...

> Mireia, no la deixis escapar. Berlin bé val una missa! (hmmm... no anava ben bé així, oi? ;)

> Montserrat, moltes gràcies. Sí, espero que sí que podré tornar a ser més constant.
Teniu pis i tot, aquí? Aprofiteu-lo!

> XeXu, pregunta habitual aquests últims temps. "Indenifit", "per sempre", "mai"... sin paraules i expressions que no m'agraden gens! La veritat? ni idea; ara sóc aquí i demà ja veurem...

> Joan, sí que n'és, sí. De vegades hi penso i somric :)

> Albert, una currada, tot plegat; per sort, el "pitjor" ja ha passat.
Em despistes: el teu link em porta al blog d'en Babunski, no al teu. No entenc res!

> Deric, petita, sí, però sobretot cansina. N'estic més aviat fart, de Barcelona.

> Joana, encantat, ja ho saps!

> Assumpta, tens raó en la teva apreciació. Per cert, la casualitat va voler que, quan ahir em vas enviar aquest comentari, jo estigués fent cabrioles al voltant d'una taula... d'Ikea. Vaig aconseguir muntar-la :-)

> Glamboy69, no sé, no sé... realment la cosa pinta que serà mogudeta, en termes de viatges. Aquest any et faré una pregunta més fàcil ;)

sànset i utnoa ha dit...

Quina enveja, tu!

Berlín té quelcom que fa molt fàcil "berlinejar". A veure quan ho tornem a fer...

Me n'alegro que hagis pogut gaudir d'aquests quatre dies de -segur- merescut descans!

*Sànset*

Assumpta ha dit...

Jajajaja feies cabrioles, Ferran? ;-))

Bé, m'alegro que al final quedés la taula ben posadeta ;-))

Mireia ha dit...

Que bé que ja tinguis pis i hagis pogut disfrutar de la ciutat aquests dies i que ja tinguis pis

Cris (V/N) ha dit...

Felicitats per tot plegat, el més important és que siguis feliç allà on siguis :) Petons grans!!!

Clidice ha dit...

ara aquí, ara allà ... bé, avui ja no té gaire importància, el cas és que estiguis per "aquí" i tot vagi bé :)

Ferran ha dit...

> Sànset, això vol dir que l'Utnoa i tu ja coneixeu la Hauptstadt, oi? Peaso ciutaaat! :)

> Assumpta, sí, noia. Ara estic a l'espera que m'arribi la taula del menjador, les cadires, el sofà... dijous que ve és el dia!

> Mireia, és un motiu de tranquil·litat, la veritat...

> Cris, ho intento molt. I mira, no em puc queixar :) Ptons per tu també!

> Clídice, "aquí", "allà"... com tu dius, l'important és ser/estar, i ser/estar bé, sí!

> Joaquim, moltes gràcies pel teu comentari :) Sí, sí, tot en ordre i més tranquil, a poc a poc. Instal·lar-se, ja se sap, és una feinada.

marta ha dit...

Quants comentaris! I quants dies de retard de llegir el reader que portava! Això em sembla una bona notícia. Ja no sé si ho sabia o no però me n'alegro molt. Berlinejar, quin gust. Saps d'algú que hagi fet Barcelona - Berlin en tren?

Ferran ha dit...

Ei Marta! Això del tren... tot i que jo mateix he pensat més d'un cop a fer-ho, encara és hora que m'hi posi i no, no ho he fet mai. De fet, però, calculo que és tan simple com un Barcelona-Zürich (tren directe, em sembla; o potser has de canviar a Ginebra) i Zürich-Berlin (que no crec que sigui directe).

Si puc donar-te alguna info, envia'm un mail quan vulguis :-)