Corbes tancades

Són temps moguts, i potser fins i tot difícils. Per a uns més que per a d'altres, naturalment, com succeeix des dels origens dels temps. Passen tantes coses, i em passen tantes coses pel cap, que deu ser per això que no me'n surto. No sé a què dedicar el post que, d'altra banda, sento que vull, que necessito escriure. Llegeixo la premsa, com sempre; la catalana, l'alemanya, la de tot arreu on puc. I escolto, i veig, i sento... i reflexiono i m'angoixo: són temps moguts, fins i tot, sí, segur, difícils.
.
A l'estat espanyol, les xifres donen una taxa d'atur del 20%. El vint-per-cent de la població no té feina, no té on treballar, és a l'atur. Molts d'aquests aturats ho són de llarga durada, molts tenen una edat considerada "perillosa" per reintegrar-se al mercat laboral, i en milers de casos, tots els membres d'una mateixa família són a l'atur. A Alemanya, per contra i malgrat que la crisi se suposava que era global, del 8,6% d'atur ara fa un any, s'ha passat al 8,1%: 3,4M d'aturats a Alemanya (82M d'habitants) contra 4,2M d'aturats a l'estat espanyol (amb la meitat d'habitants). La crisi serà global, però és obvi que en alguns estats és més global que en d'altres.
.
Mentre tot això passa, Grècia se'n va a prendre pel sac (què vol dir, quan diuen que el país pot fer fallida? Sóc de lletres, de debò que no ho entenc. Si una empresa fa fallida, plega; si un país fa fallida... és absorbit pels seus veïns? els seus habitants es fan l'hara kiri? l'ONU l'expulsa a un planeta exterior?). Grècia se'n va a prendre pel sac; Frau Merkel, que tonta no és, diu que ajudar els grecs sí, però amb condicions. Clar que... si els bancs alemanys que han estat engreixant el deute grec no cobren, serà Merkel qui els haurà de salvar. O Grècia se'n surt, o Alemanya rep. Ho veieu, com ja us ho deia, que Merkel no és tonta? Portugal sembla que va al darrera dels helens, i Espanya, on el TC continua copant totes les portades... Espanya no, a Espanya el govern de l'anormal de Zapatero ho té tot sota control.
.
Mare de Déu, Espanya; quin país. Al govern, aquell a qui diuen ZP i la seva cohort de ministres, que podriem ser tu o jo, no ho dubtis, i a l'oposició, com a únic substitut amb opcions, l'altre anormal, el del PP, Rajoy i la seva cohort de ministrables, on hi ha noms il·lustres com Álvarez-Cascos, o potser Barberà, o Camps... Mare de Déu, quin país. La situació a l'estat m'angoixava l'any passat, de Catalunya estant, i ara l'angoixa no disminueix, malgrat la distància. Si un cas, es "perspectivitza", però no disminueix un grau. De fet, augmenta en veure com en aquell estat, que per cert, ens acabarà enfonsant si no fotem el camp ràpid, ràpid... en veure com aquell estat, dic, és la mafialàndia d'Europa. La corrupció és estructural: Gürtel, el cas Palma Arena, Operació Bomsai, Pretòria... regidors emmerdats fins a les celles per xanxullos urbanístics (encara ara, sí; encara ara)... El que està passant a Espanya és molt greu, i mentrestant són legió els qui estan més preocupats perque el TC tombi un Estatut que, en el 99% dels casos, no s'han llegit, que no pas per obligar els seus governants a fer una feina digna, a treballar per tirar el país endavant. No, l'important és que el Constitucional doni l'estocada final als catalans, com era que el Barça no jugués la final de la Champions al Bernabéu, ¿te imaginas? ¡ni de broma! És obvi que els únics anormals no són Zapatero, Rajoy i els seus ministres i ministrables; els anormals ho són milions d'espanyols, els mateixos milions d'espanyols subnormals que deixen comentaris virtuals posant a parir Catalunya, que obliga a aprendre el català i prohibeix el castellà, en el seu monolingüe castellà matern... amb faltes d'ortografia. Si és que...
.
Parlava del TC, i és que la cosa resulta inaudita, increïble, al·lucinant... Visc a Alemanya, conec força les institucions i la mentalitat d'aquest país. Un espectacle surrealista com el que es viu a l'estat des de fa camí de quatre anys, al voltant de la no-sentència, és impossible que passi aquí; im-pos-si-ble. Parlem d'una sentència vital, no només per a Catalunya sino per al propi estat, una resolució que amenaça de trencar (definitivament?) els llaços institucionals entre catalans i espanyols, i que depèn, exclusivament, de quants membres "progressistes" i quants de "conservadors" aconsegueixen col·locar, uns i altres, PSOE i PP, PP i PSOE, al màxim òrgan decisori del Tribunal. Realment inaudit.
.
Acaba d'aterrar al TC l'últim fitxatge, un tal Gillermo Giménez, que, pel que diuen, és "dur" i ve disposat a tombar encara més preceptes del que semblava que podria passar fins ara. "Dur"; utilitzo la paraula i ni jo mateix entenc què vol dir que és "dur". S'és més "dur" com més es dóna pel sac la voluntat del poble català, que va aprovar en seu parlamentària, i en referèndum, l'estatut actual? S'és "dur" quan es manté una posició ferma davant dels espanyols que esperen una retallada (més)? S'és dur quan es manté el toro sota control i la plaça, enfervorida, aplaudeix el torero i els seus dos collons?
.
Parlant de toros, en aquesta foto es veu el tal Guillermo Giménez, acompanyat de dos altres magistrats d'aquest Tribunal Constitucional que més aviat sembla un acudit de l'Eugenio. Giménez és el de la dreta de la imatge. El cap de setmana passat, tots tres se'n van anar als toros, a Sevilla. La imatge no és gratuïta: és la constatació del que continua sent Espanya: unidos, progresistas y conservadores, por la unidad de la patria y en defensa de nuestra fiesta nacional. I jo em pregunto si aquests tres cromagnons, i d'altres com ells, són conscients que tenen entre mans el destí del seu propi estat, aquest que tant s'estimen i que, com no vigilin, acabaran dinamitant a cop de sentència. És cosa meva, o la cara de prehistòrics no evolucionats és objectiva?
.
Manuel Aragón, Ramón Rodríguez Arribas y Guillermo Jiménez
.
Agafeu-vos que vénen corbes, des de l'altiplà castellà, i ben tancades que vénen. Tancadíssimes. O en sortim a temps o ens estimbem amb ells, no n'hi ha una altra. I els d'aquí, els de casa, poseu-vos les piles que necessitem uns bons timoners, perque són temps moguts, aquests; fins i tot, sí, temps difícils.
.

29 comentaris:

Lluïsa ha dit...

Doncs sort que no tenies clar a què dedicar el post.
Atur, crisi, corrupció, TC, Estatut, toros,.. posat així, un darrera l'altre, realment fa por viure en un país així; jo vull marxar!!!!
Se m'acaba de posar malament el dinar i m'has espatllat el cap de setmana ;)

Sergio ha dit...

Estic totalment d'acord amb tu excepte amb un punt:
"Els anormals ho són milions d'espanyols, els mateixos milions d'espanyols subnormals que deixen comentaris virtuals posant a parir Catalunya, que obliga a aprendre el català i prohibeix el castellà, en el seu monolingüe castellà matern... amb faltes d'ortografia."
No estic d'acord perquè no podem generalitzar, hi ha de tot a tot arreu.
Que vénen corbes, està clar (si Déu vol jo ja seré al Regne Unit per quan passi). No només a Espanya, tot i que a Espanya seran corbes més abruptes, potser.

De totes maneres, tampoc podem dir només el govern espanyol... perquè, si mirem el català, jo veig una altra banda d'impresentables, incompetents i, potser fins i tot "anormals", com dius tu. M'explico? Perquè entre el Carod-Rovira i el Montilla, em quedo amb... cap.

Lieben Grüsse.

Sergio

PS: He penjat ja l'explicació dels partits britànics que comentaves a l'últim post que volies llegir, per a què quan puguis, la llegeixis.

marta ha dit...

Estic massa d'acord amb tot el que has dit. Me casun dena en quina merda de país m'ha tocat viure! :(

Mireia ha dit...

Ufff!! El meu pessimisme abans de llegir l'article FERRAN s'ha multiplicat...
Vaig a posar-me una pel.li que m'has deixat mig tocada!

Francesca ha dit...

Ferran, t'ho dic des d'ara: el post és depriment... al menys per mi, que estic intentant fer aquesta cosa tan "rareta" que se'n diu INVESTIGACIÓ i que m'acabo de presentar a una beca d'un ministeri que retallarà... per on? doncs per les coses raretes!!!!
Ara, hi ha una cosa que m'ha fet somriure: et passa com a mi, els millors posts et surten justament quan tens ganes d'escriure i no tens tema, és a dir, quan el tema te'l porten les muses... o l'inconscient (o sigui que tenim tema, però no ho sabem abans de començar a escriure, je, je).
Petons i ànims, que val, la cosa està xunga, però tu vius a Alemanya... i jo als núvols (per això de voler investigar...)!

pep ha dit...

estic bastant d'acord amb el teu article, però en el que no estic d'acord és que tots els chorizos subnormales etc etc, siguin patrimoni de ningú , aqui tenim mes o menys el mateix percentatge de chorizos subnormals etc etc i no tinc molt clar que sortin de españa ens salvem de res

Ferran ha dit...

Lluïsa, lamento de debò espatllar el cap de setmana a ningú, en sèrio, eh?, però és que això és el que hi ha. M'ho miro de lluny, sí, i com dic al post, això no em fa sentir menys malament: només em dóna una perspectiva diferent, em permet veure que el que està passant a l'estat és inaudit en el marc europeu (Itàlia i Grècia a banda, esclar, i suposo que també Portugal). És molt, molt greu i auguro un futur fatal a Espanya, Catalunya inclosa si no es protegeix. Em sap greu.

Sergio, merci per això dels partits anglesos; passaré per "casa" teva aquest finde. Justament ahir vaig estar seguint l'últim debat entre els tres principals candidats, en directe per internet...
Sobre el tema, jo no tnic gaire dubte que la situació a Espanya és excepcionalment dolenta; i sembla que tampoc no en tenen els qui en saben més que jo, si ens atenem a informes que s'estan fent públics aquests dies. La taxa d'atur i l'explosió de corruptel·les és brutal i, en aquest sentit, ni els barruts dels italians no ens agafen ni en broma.
I sobre el tema dels epsanyols i Catalunya, de debò i respectant molt opinions com la teva, n'estic fins al gorro; no puc més. A totes bandes, tothom sembla sentir-se capacitat per opinar sobre el tema lingüístic i, per suposat, també sobre l'estatut. Amb perdó, què collons en saben el 90% dels anormals que opinen, si mai han viscut a Catalunya, i potser ni de vacances, no hi han estat? Sí, noi, n'estic fins a la pebrotera. I creu-me, llegir comentaris sobre aquests temes, fets per espanyols no catalans, i a sobre, amb faltes d'ortografia (ahir vaig llegir-li, a una paleta alacantina, "catalanismo exhacerbado")... En fi, no sé si m'explico. I sí, per suposat que d'animals n'hi ha a totes bandes, però a mi em sembla que en "aquella" banda hi ha menys seny que en aquesta.
Una abraçada.

Marta, em sap greu però sí.

Mireia, posem-nos pel·lis, perque tenim dret a distreure'ns, però en algún moment potser ens haurem de plantejar recuperar aquell invent que alguns atribueixen, erròniament, al Dr. Guillotin.

Francesca, em sembla que tens raó quan parles de la inspiració. No sé si estic inspirat o no, però sí puc assegurar que el text m'ha sortit d'una, gairebé sense respirar. M'ha sortit de dins, és el que penso i el que em preocupa, i m'agobia...
Me'n vaig a veure una pel·li, com la Mireia; toca distreure'm.

Pep, per suposat tot és opinable i per això entenc bé que no coincideixis amb tot el que exposo. Jo insisteixo, com li dic al Sergio una mica més amunt, que el seny no està ben repartit, a l'estat. I no tinc cap dubte que Catalunya anirà molt millor per seu compte que barrejada amb milions de persones que no tenen cap interès a obrir la seva ment.


Gràcies a tots per dir-hi la vostra. El post d'avui dóna per molt; agrairé molt tantes opinions com vulgueu donar de tot plegat. Em sembla que les coses estan prou malament com perque sigui important parlar-ne, seriosament i crítica (també autocrítica).

Jordi ha dit...

Benvolgut Ferran, Alemanya ha posat condicions als grecs per donar l'ajuda econòmica que en part necessiten (en part perquè s'ha recalculat el deute del país i cada vegada és més gran). El que ha fallat aquí són els mecanismes d'entrada a la zona Euro. No pot ser que un país maquilli les seves xifres per poder entrar i que els altres ho passin per alt, no pot ser.

No podem obviar, tampoc, que gràcies a l'Euro l'economia de països com Espanya, Grècia o Portugal ha experimentat un creixement molt important. Però el que ara necessitem, i parlo d'Espanya, és una reforma del model de creixement, no podem seguir amb el totxo i turisme a seques. Aquests poden seguir funcionant, és clar, però no amb un percentatge tan alt, hem d'apostar per noves energies, emprenedors... que en falten molts i és una assignatura pendent en el nostre país. També necessitem una reforma laboral, no potser que hi hagin 4,2M d'aturats, alguna cosa falla.

Salut, Ferran!

Joan ha dit...

Tens més raó que un sant, i això és preocupant. Només un apunt.

Quan dius allò de 'Al govern, aquell a qui diuen ZP i la seva cohort de ministres, que podríem ser tu o jo, no ho dubtis ...' Coi, que no, de cap manera, que tu i jo ho faríem mil vegades millor que tots aquests. I qualsevol dels que passa per casa teva també. Almenys tenim un criteri i no prendríem les decisions als daus com fan aquests.

Mira que comparar-nos ... quasi que m'ofens! :P

kweilan ha dit...

He tancat la tele, 10 minuts després que comencés el telenotícies. Una de les notícies estelars ha estat que a un matrimoni en un poble de no sé quina comarca els han desnonat perquè la mare -ja gran però amb els seus cabals- era la propietària de la casa i la volia ella. Això és una notícia?????? I llegeixo el teu apunt ara, amb tants temes interessants per informar o debatre i m'indigno. En tot cas, felicitats per fer el que no saben o essent malpensats el que no VOLEN fer els de tv3.

Assumpta ha dit...

Ostres, Ferran... tu sí que faries periodisme de veritat si treballessis a una "tele" o a una "ràdio"...

Té tota la raó la Kweilan, escoltes les notícies i sembla que tot va més o menys... però no, estic segura que tens raó tu i que les coses estan malament, malament...

La foto d'aquests tres als toros em fa vomitera... espera, que moc la finestreta dels comentaris per no veure'ls...

Ja està!

I en Joan també té raó... Qualsevol blogaire dels blogs que jo llegeixo seria mil vegades millor ministre que aquesta colla d'ineptes...

Ah, em fa gràcia el comentari lingüístic, perquè jo moltes vegades als nostres veïns els hi dic "aquests monolingües"... sí, sí, que després escriuen "me voy haber la televisión" i "me dijistes que no vendrías" i perles per l'estil...

Marxem, marxem!!!

ddriver ha dit...

Des de fot uns dies m'estic plantejant anar a treballar algun altre pais europeu, estic bastant fart

jmcc ha dit...

Creo que en este post te confundes. Te confundes mucho. Le faltas el respeto a demasiada gente demasiado gratuitamente. Supongo que te ha pasado algo para acabar ahí, pero esta no es tu línea habitual (que puede ser más o menos dura pero normalmente respetuosa).
Espero que rectifiques porque si no pensaré que se te están viendo las costuras. Un abrazo

Ferran ha dit...

Jordi, una reforma laboral... i una reforma estructural, de dalt a baix. Estic pessimista, o realment tots els canvis que caldria fer a l'estat, són impossibles, no es faran mai, perque no hi ha ningú que tingui punyetera idea de com dur-los a terme?

Joan, noi, no sé què dir-te. Sí, segurament no costaria gaire trobar gent més capaç que els impresentables que estan portant les regnes (les estan portant?) de l'estat. Quan van substituir Solbes per Salgado vaig tenir la sensació que era un canvi a bé; òbviament, també amb ella em vaig equivocar. No hi ha ningú, ningú al govern espanyols, preparat per ser ministre?? La resposta és no, i així anem.

Kweilan, és curiós: a mi també m'ha passat més d'un cop, aquests últims temps, que he apagat el TN perque em semblava vergonyós el que s'estava explicant. A TV3 han perdut el nord, fa temps, també.

Assumpta, marxem... i fem-ho aviat. El desastre s'estén com una taca d'oli, i pringarem com pringaran ells si no fotem el camp. Ah, i mentrestant, pressionem els nostres timoners perque facin una feina cabal i assenyada.

Ddriver, ni m'estranya ni ets el primer a qui li sento dir, d'un temps ençà.

Jmcc, agradezco tu comentario, pero lo suyo sería que dieras tu opinión, que explicaras en qué piensas que me equivoco. Y mucho, según tú. He escrito lo que me ha salido de dentro, lo que siento después de leer, ver, escuchar... y apenas poder creer que lo que hay es real, y no una pesadilla.

¿Me equivoco cuando digo que la crisis es más crisis en España que en otros lugares? ¿o cuando digo que entre ZP y Rajoy, que son las únicas opciones a nivel estatal, la cosa pinta de pesadilla? Ninguno de los dos, ni sus partido, está preparado para sacar adelante un país. Son unos irresponsables, unos impresentables; vistos desde "casa" ya dan miedo, pero vistos desde fuera, donde son considerados un cero a la izquierda, y oyéndoles, leyéndoles... da escalofríos.
¿Me equivoco, pues, cuando digo que la situación en España es un absoluto desastre, una verguenza y que pinta muy mal?

Lo de faltar al respeto... respeto tu opinión pero no sé si te has leído bien el texto, o lo has hecho en diagonal. Estoy hasta los huevos de leer absolutas tonterías sobre Cataluña, el catalán, el Estatuto de los cojones... por parte de gente que no sabe ni escribir en su lengua materna, y que obviamente no ha leído una puñetera coma del Estatuto. Hasta los huevos, estoy. A todos esos, a toda esa masa estúpida que opina sin saber, sin cuestionarse hasta dónde están legitimados para opinar sobre algo... sí, a todos ellos, mi desprecio y mi rabia. Así es como me siento.

Aparte de señalarme por el tono del texto, me gustaría leer tus opiniones, de verdad, para entender en qué punto/s discrepamos.

Un saludo.

sànset i utnoa ha dit...

Amic Ferran Terribas, feia dies que esperava el teu escrit sobre el tema. Ja començava a impacientar-me. Ho he llegit i ja m’he quedat tranquil, ja puc descansar. Subscric –anem a fer el bàrbar- “de cap a rap” tot el que has escrit. Anormals és un bon apel•latiu. Per algun motiu els trens de segons quina zona s’anomenen “borregueros”, no?

Ara, no vull acabar el meu comentari aquí i, per tant, escriurem alguna cosa: també sóc de lletres, i també sóc d’aquells a qui li fa gràcia això que “un país faci fallida”. La meva teoria científica sobre el que passa quan fa fallida un Estat és que tot ell implosiona i passa a ser mar o, a tot cas, un llac intern. De fet, i segons els darrers estudis arqueològics sobre el tema, on ara hi ha el mar Mort (m’acaba d’anar “del canto d’un duro” fer un gag sobre el tema), temps ençà, hi havia un país que va fer fallida degut, com tots sabeu, a la crisi dels preus del sílex de principis del segle LXXVII a.c. segons els catòlics o b. p. o a.n.e. pels descreguts. El país va implosionar i va esdevenir llac intern. La va palmar tothom. Tots al clot. Per això els veïns recorden la zona des de llavors com “el mar Mort”. Aquí, suposo, que acabarem gaudint d'una albufera de grans proporcions. Perquè el pet ha de començar per allí...

“És cap de setmana”, com deia el savi de Constantí.

*Sànset*

sànset i utnoa ha dit...

No cal que et comenti que subscrit també "de cap a rap" el teu comentari i la teva resposta a en Jmcc.

Hi ha gent que confon "falta de respecte" amb "defensa del meu país". Per què s'emprenyaran tan quan intentem aconseguir que el nostre país -Catalunya- esdevingui un país normal? suposo que serà per enveja perquè, fins i tot ells, saben que no són normals i, per tant, no volen que el veí ho sigui.

*Sànset*

Albert B. i R. ha dit...

El panorama és desolador. A Catalunya i a l'estat espanyol no només no s'està fent res per a superar la crisi, sinó que es prenen mesures, com l'augment dels impostos en plena crisi, que la poden agreujar. Amb tot el que ha passat, sembla mentida que encara no hi hagi hagut cap vaga general ni una mobilització més important. Sembla que estiguem adormits, collons!

jmcc ha dit...

La verdad es que te he escrito como anónimo muchas veces. Un anónimo de los que ha intentado no faltar a nadie y razonar lo que dice (No de esos que dejan el insulto y luego vuelven a ver si alguien les ha contestado (que no me extraña que estés hasta los huevos de eso)). Lo cierto es que desde hace un tiempo deje de escribir pero he seguido siendo un fijo de tus posts. Digamos que no suelo estar 100% de acuerdo contigo pero me gusta leer lo que dices porque entiendo que eres capaz de expresar las ideas de un colectivo importante en Catalunya.
Además me gusta el tono general de tus posts: Contundente pero respetuoso.
Así que no te tomes lo que te he escrito como una crítica general (En todo caso estamos de acuerdo en que en su blog escribe lo que quiere: Faltaría más) sino que creo en este caso te pasas usando epítetos (Cuando en realidad esa gente se califica por si sola)
Me refiero a este párrafo por ejemplo: "els mateixos milions d'espanyols subnormals que deixen comentaris virtuals posant a parir Catalunya, que obliga a aprendre el català i prohibeix el castellà, en el seu monolingüe castellà matern... amb faltes d'ortografia. Si és que..."
Por supuesto que no me doy por aludido, pero creo que no hay millones de españoles subnormales que escriben comentarios en contra de Cataluña. Más bien diría que hay una suma de individuos radicales incapaces de razonar sobre casi nada (y tampoco sobre Cataluña)(Y aquí el hecho de ser español o no apenas tiene influencia.
El problema es que generalizando parece que el problema es entre colectivos y no entre ideas.

Clidice ha dit...

m'agrada com ho has exposat, saps que estem essencialment d'acord. Això s'enfonsa i la nulitat del govern espanyol (i el català ensems) ens arrossegarà a tota la societat civil (espanyola i catalana) a la més pura misèria i a anys d'haver de tornar a picar pedra per sortir-nos-en.

Entenc també que t'emprenyis quan veus insults contra Catalunya per part de gent que ni la coneix, ni la valora, ni la vol, ni falta que li fa. En realitat les persones que fan aquests comentaris solen ser del tipus indocumentat que hi ha en tots els països, terres, cultures ... que només saben veure que si ells no tenen tot el que es pensen que han de tenir per dret diví és per culpa de "l'altre".

Bé, d'això n'hi ha a tot arreu, a ca nostra també n'hi ha d'essencialistes poca soltes. Potser perquè sóc independentista i catalana sense necessitat de reivindicar-me, amb naturalitat, em costa d'entendre com algú pot anar contra el poble "veí". Com si la font de tots els mals fossin la gent normal, del carrer, tan manipulada i oprimida allí com aquí.

I si, nosaltres tenim greuges afegits, però no podem pretendre que els entenguin les persones a les que se'ls ha educat en el desconeixement de la història del seu país. Per això, el millor, és que tombin aquest Estatut de fireta i que el nostre Parlament, si té el que ha de tenir, declari la independència de forma unilateral. Ho farà? potser si que ho faria si el nostre poble votés majoritàriament a partits independentistes. Ho farem?

Carles Codina Calm ha dit...

Amic Ferran,
ni ahir estàvem tant bé ni avui estem tant malament, ni uns son tant bons ni els altres son tant dolents, Ni uns ho fan tant bé ni els altres ho fan tant malament,...
Vivim en un mon que esta en un canvi accelerat, on on tot i tots tenim que aprendre a canviar.
El tema de l'atur, els percentatges d'atur a la fi i a la cap son estadístiques. I les estadístiques son enganyoses sempre.
Alemanya fa anys que viu en una crisis somorta que no surt a la premsa, una crisi somorta per el diners de les seves multinacionals via imposts i fundacions que unten el sistema impedint que salti cap alarma.
Les estadístiques no parlen de tots els que fa anys que han sortit del sistema perquè no accepten totes les obligacions
Les estadístiques no parlen del Hartz IV que l'empresa només paga 1 € i reben una subvenció de l'estat de 400 ó 500 €.
Les estadístiques no parlen de la gent que viu prejubilada.
Les estadístiques no parlen dels que l'Estat no coneix ni a l'hora de pagar ni a l'hora de cobrar que viuen i/o vivien fora d'Alemanya(països germanívols Suïssa, Austria ...o no Espanya, ), però que son alemanys perquè encara conserven la nacionalitat.
Les estadístiques no parlen de la gent que treballa per una misèria com una companya de la meva dona que treballa de professora per uns 600 € al mes.
Les estadístiques no parlen dels que malviuen fen treball negre o amb el sou d'algun familiar, perquè saben que l'atur no trobaran rés, o si troben res serà quelcom com el que m'ofereixen a mi ara un treball amb una gran empresa, l'empresa es de pel·lícula, el sou i el treball no tant, 20 hores a la setmana 7,7 € l'hora i volen que parlis i escriguis correcte alemany, l'anglès per suposat i si de passada parles italià i francès collonut tens de ser expert en Microsoft, Apple i la tirà i un mico..
Les estadístiques no parlen dels joves que ni estudien ni treballen, però no es moren de gana perquè els pares o unes petites ajudes per estudis i algun petit ingrés els permet anar tirant.
Les estadístiques no parlen del excés de personal que hi ha algunes empreses, gent que no carde brot, que algun dia poden anar a l'atur, però que ara per ara poden seguir allà perquè les filials de la multinacional tenen prou ingressos per sufragar aquells inútils.
Jo en la realitat ara soc un dels parats alemanys durant sis mesos però segurament que després dels sis mesos si no he trobat una feina, desapareixeré de les estadístiques, perquè no puc ser Hartz IV, no puc treballar perquè no enraono un correcte alemany i sobretot perquè soc massa gran 50 anys.
Per tot això i més quan la gent me parlà de les xifres d'atur d'aquí i d'allà tinc que riure per dins i dir Santa Innocència...
Només diré un petit apunt: amb la meva experiència laboral, la pitjor experiència l'he tingut a Alemanya, la gent molt bona gent, però el caos organitzatiu, la falta d'imaginació més gran, els treballs burocràtics que no solucionen res, una jerarquia sobre poblada per la part de dalt, amb gent que no pinta ni despinta,.. tot això i més ...ho he viscut per primera vegada aquest any passat a una multinacional alemanya, tu saps de que parlo, a Espanya també he treballat per multinacionals alemanyes, he treballat per diferents administracions públiques,... i el pitjor ha estat aquí a Alemanya. 1a.part

Carles Codina Calm ha dit...

Me desagrada molt veure com els espanyols i catalans ens es molt fàcil dir que a casa no funciona res i a l'estranger tot ho fan collonut.
La crisis que viu Grècia, Espanya, i el mon enter tenim que pensar que en un 90% estar orquestrada a través dels mitjans de comunicació per 4 i el cabo que es creuen els amos del mon.
Si no llegíssim la premsa o la llegíssim amb filtre tindríem una bona part de la crisis solucionada perquè, si un llegeix la premsa i escolta a tots els polítics de l'oposició de qualsevol país el pessimisme augmenta graus per segons, ningú mou un euro sense abans encomanar-se a la Verge i a la Mare de Deu, les idees es moren abans de néixer... i tot això me repeteixo per 4 i el cabo han decidit que ara toca crisis amb l'Euro començant per Grècia, Espanya,..
Per ilustrar-ho un parell de botons:
- The dollar had been relentlessly falling through the late summer and autumn of 2009. It
obviously occurred to various Anglo-American financiers that a diversionary attack on the euro, starting with some of the weaker Mediterranean or Southern European economies, would be an ideal means of relieving pressure on the battered US greenback.

La crisis d'Espanya es per salva el cul del magnificat Obama.
a speculative assault or bear raid against Greek and Spanish government bonds as well as the euro itself, accompanied by a scurrilous press campaign targeting the "PIIGS," an acronym for the countries just named, coming from inside the bowels of Goldman Sachs.
-Greek government bonds were the weak flank of the euro, and that once a Greek debt crisis had been detonated, all outcomes would be bad for the euro. The assembled predators agreed that Greece was the first domino in Europe. Donald Morgan was adamant that the Greek contagion could soon infect all sovereign debt in the world, including national, state, municipal and all other forms of government debt. This would mean California, the UK, and the US itself, among many others.
Aixó ho podeu llegir a :http://groups.google.com/group/soc.culture.greek/browse_thread/thread/535031320c0cfe7c/06ff602b27078c73?lnk=raot

Amb aquesta dinàmica llavors tenim personatges com aquest que fan declaracions que son més bombardeigs per aniquilar mitja Europa:

Grecia es un país de cabreros, los españoles son unos vagos que se echan la siesta, Portugal está lleno de gente falta de educación y en Irlanda son unos borrachos. No es ningún veredicto oficial, pero sí el de Shlomo Maoz, jefe de Economía de la casa de inversiones israelí “Excellence Nessua” y opinador de cabecera de muchos medios, que, anoche, en una entrevista en el Canal 2, no ahorró insultos ni descalificaciones para culpar de la crisis a los que llamó los “perezosos” y “débiles” países de la UE antes mencionados. Su receta, que Israel empiece a dirigirse “hacia los países amarillos y morenos, a saber, India, China y Brasil” y a apartarse del “continente geriátrico”, o sea, de Europa.
Això ho podeu llegir a l'ABC http://www.abc.es/20100429/economia-economia/crisis-griegos-cabreros-espanoles-201004291717.html
I no parlo de la gent Bilderberg i els seus plans per el mon, per no allargar-me més...
Per començar a soluciona la crisis tenim que treure el pessimisme de casa i predicar amb paraules i quant es poguí amb fets que la crisis no es nostre si no que es un invent del mon de les finances.

Carles Codina Calm ha dit...

El tema de les relacions entre Catalunya i Espanya estar totalment mal enfocat des de el principi. Dues anècdotes, quan vaig fer la mili a Cadis feia poc que en Franco s'havia mort recordo que hi havien els típiques persones que no els pots moure del que ha estat sempre que quant ens sentien als catalans parlar amb català veies que remugaven,... però també tenies gent que tenia curiositat mig en serio mig en bromà encara que ens deien la màfia catalana et deien que tenien família a Catalunya, o com un Sevillà que me deia que pensava estudià català quan sortís del servei militar. Avui això m'imagino que seria impossible i tot perquè la dreta espanyola per comença i després l'esquerra han vist els dos punts flacs dels catalans, la llengua i el Barça si el Barça.
Segona anècdota, quan vivia a Saragossa vaig deixà un documental a una amiga i companya de treball d'un documental de TV3 sobre la guerra civil. Tota la família d'esquerres, la amiga me va dir te tornaré el vídeo tard perquè el meu pare i jo el tenim que veure un moment en que la mare estigui a la cuina o un altre lloc perquè “no vol sentir parlar en català a casa” mes o menys, també m'explicava que el seu germà havia vingut un dia a casa emprenyat perquè havia sentit per el carres de Saragossa una gent parlant en català, “Si quieren hablar en catalán que se vayan a su casa”...
Recordo també uns nois joves de València que varen venir a treballar a Vic per l'empresa que treballava en aquell temps i una companya seva que treballava amb mi a un altre projecte a Barcelona me deia que al principi estaven un xic acollonits perquè es pensaven que quan arribarien a Vic tothom els hi parlaria en català i no entendrien rés,.. al poc temps estaven la mar de feliços de treballar on treballaven,...

Els polítics de fora de Catalunya s'han acarnissat amb la llengua i els de dintre han respost amb molt poca sensibilitat i han convertit la llengua, un be cultural, amb una arme política i de guerra i aquí l'hem fotut. I ara ens trobem que escriure amb català o no escriure quan ets un català es casí com un acte de guerra, establir quin es el teu bàndol o ets pro o ets en contra, mentre utilitzem la llengua com espassa i no la tornem a on te d'estar les biblioteques i el bagatge cultural la relació Espanya i Catalunya no te futur. Jo estaré a favor de fomentà el coneixement i la divulgació de català tot el que es vulgui però normalment desaprovo moltes de les decisions que tenen per o com a protagonistes a els polítics. La llengua mai entrarà per llei,...
Si parlo dels polítics parlaria malament de tots, així que millor no en parlo.
I el Barça pot tindre moltes coses bones, però també ens porta molts de disgustos, molt enemics, tots sabem que un aficionat al futbol encara que tingui la closcà plena es converteix amb un Neandertal quan es parla de futbol, i amb aquí tots el caps de setmana i entre setmana s'aixeca innumerables murs infranquejables entre Espanya i Catalunya.

Carles Codina Calm ha dit...

I l'ultim troc:
Corrupció, Ferran me sembla que llegeixes amb molt de deteniment la premsa espanyola i molt despresa la premsa alemanya, perquè aquí a Alemanya també podem trobar corruptes i molts que es queden entre cortines,. Director de correus alemany, Siemens, carns adulterades, llistes de defraudadors d'Hisenda a Suïssa, Volkswagen - Porsche...
Llavors una altre cosa que me sembla que tots oblidem es que la crisis del totxo com l'anomenem ha estat alimentant a molts d'estrangers, anglesos, alemanys, ... potser no tant a Catalunya, però si comencem a recorre urbanitzacions i xalets i pisos per la costa de llevant molts eren propietat o promoguts per estrangers,..a part de les participacions a empreses i financeres que la majoria de mortals ni ensumem, tots sabem que avui les finances es mou amb uns segons milions molts del milions que han corregut per Espanya eren de mans estrangeres, d'acord que hi han hagut alguns empresaris espanyols i algun particular que també ha pujat al tren, en part es normal, era se burro veure com els de fora es forraven i tu no veies ni un cèntim d'euro, sense fer res..
En el tema de L'independentisme tampoc crec que solucionem res, avui en dia esta tot massa globalitzat, abans d'entrar a Europa, en temps de'n Franco jo hagués dit que si, però ara no, ja es massa tard. En aquella època encara podíem guanya algun fet diferencial, però avui soc de l'opinió que tenim que anar per simplificar per atorgar la majoria de les llibertats possibles al individu i simplificar en lo més possible la seva relació amb la suposada administració. Ara l'independentisme només el veig com una font de burocràcia, mes funcionaris, més finestretes per arriba al mateix lloc Europa. Jo suprimiria una bona part de l'administració pública a Madrid, a Catalunya, a Alemanya i a Europa...
Si jo ara me tinc que apunta a una revolució, tiro més cap a una anarquia cooperativa on tots estem al mateix esglaó on tots podem dir i opinar i treure tots aquest caga mendurries que l'únic que fan es entrebancar.. Com diu en Punset els polítics estan sobrevalorats, per mi no serveixen per res.
Me sembla que de moment no dic res més..
No me tens que respondre Ferran, tindrem temps per anar-ne parlant Una abraçada!

Miquel ha dit...

Quan les coses van tan tan tan malament només puc pensar que cada vegada queda menys perquè ens despertem i fotem el camp d'una vegada per totes. Sembla que amb un 20% d'atur, un dèficit fiscal a-co-llo-nant i estatut a punt de ser esquinçat no n'hi ha prou, encara hem de rebre més per dir "prou!" i marxar. Sòna tant fàcil...

glamboy69 ha dit...

Igual els indepes la única cosa que haurieu de fer és esperar que España entrés en suspensió de pagaments i comprar Catalunya a la subasta de bens!!

Ferran ha dit...

Sànset, noi, no ho sé, perque "s'emprenyen", no ho sé pas. El que sé és que aquesta tibantor permanent (dic tibantor i em sembla una forma massa suau de definir la relació)... aquesta tibantor, dic, no pot ser bona per ningú.
D'això... i si la famosa Atlàntida, en realitat, va fer fallida? :)

Albert, això de la vaga general... fa temps que em pregunto com és que encara no ha passat. No ho entenc. Com bé dius, si els sindicats no n'han convocat cap tal com estan les coses, no sé quan en tornaran a convocar alguna...

Jmcc, entiendo tu razonamiento y agradezco saber que has sido de los anónimos decentes, que por suerte han sido por lo menos tanto como los indecentes.
Estoy dispuesto a admitir que lo de "millones" fue fruto de la "excitación" del momento (del momento de escribir, quiero decir). Dejémoslo en "X". De todos modos, con cifras o sin ellas, no hablaba sólo de comentarios de anónimos en este blog, sino de comentarios en general, en foros de internet, en otros blogs, en la prensa virtual, ... Hablaba, en realidad, de un estado de opinión que, vale, no cuantificaré, pero que está "razonablemente" extendido en el resto de España.
Estoy cansado, es todo. Cansado de opiniones de iletrados, que hablan con el estómago en lugar de con el cerebro; que no razonan sino que vomitan; que se las dan de abiertos, de tolerantes y son unos genocidas (lingüístico-culturales, por lo menos). Harto. Y este hartazgo, sumado a cómo están las cosas en España, a nivel político, a nivel económico, también a nivel social...
Sí, chico, el texto me ha salido de dentro. Y de verdad, quitando lo de "millones", releído con la cabeza más fría... sinceramente, no cambiaría ni una coma. Simplemente porque no vamos bien, según mi humilde opinión.
PS: Agradezco también que hayas "salido del armario", como comentarista :)

Clídice, estic d'acord amb tu sense fisures. Estic d'acord quan dius que també hi ha "essencialistes" a Catalunya; n'està ple. De vegades navego pel Racó català, i hi ha cada element que és per fotre'l fora del país. D'independentistes barruts n'hi ha, també, i tant.
També estic molt d'acord amb tu quan dius això de la gent que "odia" el país veí. Espero que no sigui això el que es desprén del meu post, perquè seria un error greu. Jo tinc amics espanyols i la meva diana no són "els espanyols" sino "els espanyols anomals que...", que no és el mateix! Crec que a través de comentaris meus, fets com a resposta a comentaris d'espanyols que pensen radicalment diferent a mi, a nosaltres, això ho he deixat clar. Així ho espero, si més no.

Ferran ha dit...

Carles, t'agraeixo molt tot el que has comentat. Respondre't a tot plegat podria ocupar-me un post sencer... però intentaré ser breu.
Que les estadístiques no són la Biblia ho sabem tots, però una xifra en percentatge, que diu quantes persones del total de població activa no estan donades d'alta a la seguretat social, és una xifra molt creíble. Si volem no creure'ns res del que ens diuen, si volem malfiar-nos d'absolutament tot, naturalment podem fer-ho, però llavors no val la pena que parlem de res més, senzillament perque qüestionem els propis punts de partida dels nostres raonaments. Jo sí crec que les xifres que es donen de l'atur, aquí i allà, són una dada des d'on començar a parlar de situacions reals, problemes i possibles solucions.
D'altra banda, saps bé que tu i jo coincidim força en aspectes com que "quatre" són els qui més interès tenen a perpetuar la sensació de crisi. N'hem parlat i saps que estem força d'acord. Tot i això, no em negaràs que, posats a parlar de "crisi permanent", la d'Espanya (Catalunya inclosa) s'emporta la palma. I no es tracta de ser especialment pessimista, sino de mirar-se... les xifres, aquelles en que tu no creus però que per mi són un mirall (imperfecte, potser, però mirall) que reflexa una situació, en el cas d'Espanya, per sortir corrents.
El que no accepto (de bon rollo) és que em diguis que la premsa alemanya me la dec mirar en diagonal. Sóc molt conscient dels casos de corruptel•les que sí, també hi ha hagut en aquest país. Però, em sap greu, hauràs de reconèixer que, si no ets tu qui es mira la premsa catalana i espanyola en diagonal, el que passa al nostre país és de jutjat de guàrdia, mai més ben dit. És molt gros, Carles, per més que et vulguis autoconvèncer que això passa a tot arreu. A Itàlia potser sí, que no ho sé, però a tot arreu... no, a tot arreu no passa el que passa a Espanya des de fa uns anys. Espanya és terra de mafiosos i la cosa està magre.
I em deixo coses, ho sé, però les deixo... per quan fem un cafè ;)
Torno a agrair-te de debò els teus arguments.

Miquel, insisteixo que, per mi, la clau és tenir un/s bon/s timoner/s a Catalunya. Només que tinguéssim això, la resta de la feina ens la farien des de "Madrid". Ja ens l'estan fent, de fet.

Glamboy, no acabo d'entendre el teu comentari (això d'Espanya en suspensió de pagaments sí, però comprar Catalunya... ?), i de fet em decep una mica, t'he de dir. Normalment intentes donar arguments una mica més sòlids. A banda d'aquest comentari directe a la línia de flotació dels "indepes", el text no et suggereix res més?
Sento que he fracassat en el meu intent d'agitar algunes consciències.

Cesc ha dit...

D’això..., que podem fer doncs, i no em diguis que votar, emboliquem la troca? ooops, no tu, que podríem perdre el poc que tenim!

Ferran ha dit...

Cesc, no n'estic gaire segur. Bé, sí, jo, de moment, el que he fet ha sigut posar distància geogràfica, perque tot plegat no m'esquitxi gaire, arribat el moment. Però haure/m de pensar en alguna solució vàlida. Hmmm...